Arxiu de la categoria: Cronologia

DECIDIM EL REPTE!

Publicat el per
Respon

Per començar el nostre projecte, plantegem una conversa amb tot l’alumnat per decidir què volem aconseguir amb el treball del projecte.

Aprofitem aquesta conversa per fer un recull dels coneixements previs de l’alumnat, que alhora serveix per compartir coneixement i donar resposta entre els propis alumnes a alguns dels seus dubtes.

Aquesta conversa ens fa constatar els  diferents graus de coneixements previs que hi ha entre l’alumnat, en funció del seu bagatge personal, dels seus interessos, vivències…

En una propera sessió plantegem a l’alumnat què més els agradaria saber, fer i aprendre , i així podem anar definint els objectius  que  guiaran el projecte.

Aprofitem aquestes preguntes per diferenciar quines ens poden ajudar a realizar la investigació del projecte i per tant susceptibles de convertir-se en el repte, i quines podrem resoldre amb l’ajut dels contes i informacions diverses de les que disposem, tenint en compte que totes hi tenen cabuda al nostre projecte.

A partir d’aquestes converses prèvies, en posteriors sessions, és on s’acaba de definir el repte i decidir el producte final. La tasca del/a mestre/a en aquest moment és guiar en la reflexió a partir de les aportacions de l’alumnat per poder arribar a decidir el repte.

En el nostre projecte el repte és Com podem arribar a l’univers?  i el producte final fer una conferencia on explicaran els aprenentatges adquirits.

Aquest repte ens ha permès desglossar els aprenentatges per poder donar-li resposta; hábitat, respiració, astronauta (cos humà), el coet (mitjà de transport)

A més a més, es defineix l’avaluació fent partícip l’alumnat tot consensuant què haurem d’haver après en acabar el projecte i com ho demostrarem. En el nostre cas, es va acordar fer una rúbrica per autovalorar-se sobre els aprenentatges assolits.

Pel que fa a l’organització, s’alterna el treball en gran grup amb el treball cooperatiu i el treball individual. Els grups de treball cooperatiu són fets pel mestre per tal de garantir que siguin grups heterogenis.

Després de tot aquest treball previ, important i imprescindible, i al qual cal dedicar tant temps com es consideri necessari, ja es pot començar a desenvolupar el projecte.

Per començar el nostre projecte, plantegem una conversa amb tot l’alumnat per decidir què volem aconseguir amb el treball del projecte.

Aprofitem aquesta conversa per fer un recull dels coneixements previs de l’alumnat, que alhora serveix per compartir coneixement i donar resposta entre els propis alumnes a alguns dels seus dubtes.

Aquesta conversa ens fa constatar els  diferents graus de coneixements previs que hi ha entre l’alumnat, en funció del seu bagatge personal, dels seus interessos, vivències…

En una propera sessió plantegem a l’alumnat què més els agradaria saber, fer i aprendre , i així podem anar definint els objectius  que  guiaran el projecte.

Aprofitem aquestes preguntes per diferenciar quines ens poden ajudar a realizar la investigació del projecte i per tant susceptibles de convertir-se en el repte, i quines podrem resoldre amb l’ajut dels contes i informacions diverses de les que disposem, tenint en compte que totes hi tenen cabuda al nostre projecte.

A partir d’aquestes converses prèvies, en posteriors sessions, és on s’acaba de definir el repte i decidir el producte final. La tasca del/a mestre/a en aquest moment és guiar en la reflexió a partir de les aportacions de l’alumnat per poder arribar a decidir el repte.

En el nostre projecte el repte és Com podem arribar a l’univers?  i el producte final fer una conferencia on explicaran els aprenentatges adquirits.

Aquest repte ens ha permés desglossar els aprenentatges per poder donar-li resposta; hábitat, respiració, astronauta (cos humà), el coet (mitjà de transport)

A més a més, es defineix l’avaluació fent partícip l’alumnat tot consensuant què haurem d’haver après en acabar el projecte i com ho demostrarem. En el nostre cas, es va acordar fer una rúbrica per autovalorar-se sobre els aprenentatges assolits.

Pel que fa a l’organització, s’alterna el treball en gran grup amb el treball cooperatiu i el treball individual. Els grups de treball cooperatiu són fets pel mestre per tal de garantir que siguin grups heterogenis.

Després de tot aquest treball previ, important i imprescindible, i al qual cal dedicar tant temps com es consideri necessari, ja es pot començar a desenvolupar el projecte.

PUNT DE PARTIDA…

Publicat el per
Respon

A Educació Infantil, cada curs, tenim el costum d’escollir el nom de la classe atenent als  interessos de l’alumnat de totes  les aules de P3, P4, i P5.

Centrarem el projecte en els noms que han sortit a les aules de P4.

Els infants han fet una pluja d’idees i s’han anat escrivint les paraules a la pissarra:

  • planetes, astronautes, espai, tauró, sirenes, petxines, estels…

A l’acabar l’activitat fent conjuntament una revisió de tots els mots proposats s’ha trobat un punt de connexió i s’ha decidit a P4A posar com a nom d’aula “ Els exploradors de l’Univers” i a P4B “Els exploradors del mar”.

Donada la coincidència de que a les dues aules seran “Exploradors i exploradores” aquest serà el projecte que hem triat d’educació infantil per fer l’explicació.

Tractant-se d’un projecte globalitzador ens permet desenvolupar diferents capacitats.

En primer lloc, l’eix competencial 1 del Currículum que fa referència a “Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma ”:

  • Progressar en el coneixement del propi cos.

L’eix competencial 2 del currículum que fa referència a “Aprendre a pensar i comunicar”:

  • Pensar, crear i elaborar explicacions
  • Progressar en la comunicació i l’expressió ajustades als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges.

L’eix competencial 3 del currículum que fa referència a “Descobrir i tenir iniciativa”:

  • Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte.
  • Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificant-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

L’eix competencial 4 del currículum que fa referència a “Aprendre a conviure i habitar el món”:

  • Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.
  • Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col.laboració amb el grup i cap a la integració social.

En aquest projecte es fa un tractament globalitzat de les tres àrees d’educació infantil.

Avaluació

Publicat el per
Respon

Algunes de les eines que es van dissenyar per a l’avaluació del projecte “Fem nostre l’institut” van ser:

  • La taula d’actitud diària de cada alumne.
  • La rúbrica del producte final. Aquesta era compartida amb l’alumnat des del principi del procès per fer-los coneixedors d’allò que sel’s demanava.
  • La rúbrica de l’exposició oral del projecte. També compartida amb l’alumnat uns dies abans de l’exposició oral per fer-los coneixedors d’allò que se’ls demanava.
  • El dossier: pluja d’idees, llista dels materials que necessitarien, les instruccions a seguir per realitzar la tasca, el dibuix de com quedaria…
  • Reflexió personal sobre qüestions que s’haurien de millorar i d’altres que han trobat atractives d’aquesta manera d’aprendre.

Rúbrica ACTITUD PROJECTES

 

 

Producte final

Publicat el per
Respon

Encara dins del projecte “Fem nostre l’institut”, cada grup va materialitzar les seves idees. Uns en van fer una, d’altres en fan fer dos. Tot depenia de la dificultat del procés i de la compenetració i dedicació entre els companys del grup.

D’una banda, el fet de presentar al final del projecte només un producte final està estrictament lligat amb que en aquell grup es prioritzava la millora de la seva relació. Si finalment els membres del grup avançaven (aconseguien posar-se d’acord, per exemple), això feia que es veiés reflectit en l’avaluació, juntament amb el treball que presentaven.

De l’altra, els grups que sí tenien no només una molt bona predisposició  sinó també una relació cordial entre ells, feia que el nombre d’idees i complexitat en la tasca fos superior. Així doncs, la nota es basava en aquests treballs finals.

   

 

 

Metodologia

Publicat el per
Respon

La idea dels projectes sempre havia estat una manera atractiva de treballar amb els alumnes a partir de les seves necessitats pròpies. Pel que fa al projecte “Fem nostre l’institut” els grups es van formar tenint en compte les preferències dels alumnes. Ara bé, havien de ser no més grans de 5 membres.

L’aula escollida fou una on hi havia taules grans (una per grup), amb tamborets i amb material divers (colors de fusta, rotuladors, tisores, eines de taller, cartolines, cinta adhesiva, pinzells, pintures, folis de diversos colors…) que calia cuidar i compartir. Un dels objectius era facilitar la realització i posada en pràctica de les seves idees.

Es van destinar tres professors per la matèria de projectes. Aquests estaven present en tot moment dins de l’aula per ajudar, orientar, suggerir solucions i plantejar qüestions que els portava a tirar endavant la tasca.

A partir del títol del projecte, es deixava als alumnes preguntar, encaminar i decidir sobre el procés i el resultat final. Això fa que el mateix projecte, tot i que es repetís en diferents promocions, les idees d’aquest poden ser totalment diferents. Per tant, l’ambientació de l’institut pot canviar.

Planificació

Publicat el per
Respon

Per tal de fer més atractius els projectes vam decidir col·locar-los en l’última franja del matí i durant dos dies a la setmana. L’alumnat agraeix poder treballar en equip, gaudeix d’una aula amb una distribució de taules i cadires més lliures, es pot agrupar de manera espontània amb els companys i pot ser d’allò més creatiu. També, el professor és un guia que acompanya i ajuda durant el seu procés d’aprenentatge.

El leit motiv del projecte escollit per documentar aquí, “Fem nostre l’institut” era clar ja des de bon principi: fer que els alumnes es fecin seu l’institut. Així doncs, el títol del projecte no només incorpora els interessos dels alumnes sinó que també té una relació directa amb el projecte.

Quant a les nostres reunions d’equip impulsor i professorat implicat per planificar el projecte, inicialment teníem pensat que ens reuniríem en dues ocasions mensuals. Ara bé, el compromís adquirit per tal d’implementar de manera eficaç i coherent les competències bàsiques, respectant sempre les necessitats trobades durant aquest procès, ha fet necessari trobar-nos en moltes més ocasions.

 

 

Presentació del projecte a les famílies

Publicat el per
Respon

Els/les alumnes de cicle mitjà van convidar a passar la tarda a les seves famílies a l’escola, per tal d’explicar-los tant les fases seguides com els  continguts treballats en el projecte de Catalunya.

En aquesta presentació es van ajudar d’un power point que va ser elaborat pels propis alumnes.

Per parelles o individualment els/les alumnes es van preparar els diferents blocs de continguts treballats durant el projecte. Prèviament a l’exposició, els infants van treballar aspectes relacionats amb l’expressió oral (tractats en l’àrea de llengua), com l’ús d’un vocabulari concís i adient, la projecció de la veu, el to, el volum, la postura i el llenguatge corporal…

El disseny d’aquesta activitat pot ser una eina d’avaluació, ja que el fet de transmetre aquesta informació, fa adonar tant a l’alumne com al mestre de l’assoliment dels aspectes treballats.

El producte final no només ha aconseguit una transferència dels coneixements assolits durant el projecte, si no també que una satisfacció personal per l’esforç realitzat de tots els membres que han intervingut, alumnes, professorat i famílies.

Inclusió

Publicat el per
Respon

Tenint en compte la implementació del Decret 150/2017  d’atenció educativa a les escoles dins d’un sistema inclusiu, el professorat de l’escola Teresa Bergadà hem dut a terme un treball per projectes adreçat a treballar diferents aspectes de Catalunya amb els infants de cicle mitjà.

En aquests dos cursos comptem amb dos alumnes amb escolaritat compartida, (un Síndrome de Down i l’altre amb autisme) els quals, assisteixen a l’escola ordinària dos dies per setmana, mentre que la resta els passen als centres d’educació especial (Plançó i Llar de Sant Josep).

Aquestes consideracions s’han tingut presents amb aquests dos alumnes en particular ja que, els seus horaris havien de ser compatibles amb la resta d’alumnat de cicle mitjà, per poder assistir com a mínim a una de les sessions de projecte.

D’altra banda, les activitats s’han adaptat en funció de les característiques de cada nen/a, utilitzant metodologies i estratègies, adreçades a qualsevol infant amb necessitats d’aprenentatge.

Alguns exemples d’estratègies i activitats emprats són:

-La realització del projecte per mitjà de grups cooperatius i per tant assignant un determinat rol a cada membre.

-Activitats a l’aula d’informàtica fent servir el programa JClic.

-Pintar o bé encaixar alguns personatges cèlebres,  així com algunes tradicions catalanes treballades al projecte.

-Diferenciar, utilitzant diferents colors les comarques de: costa, muntanya i interior.

-Encaixar les peces del trencaclosques de les comarques de Catalunya.

-Acolorir la comarca del Segrià i localitzar el municipi d’Alguaire amb un gomet.

Finalment, pel que fa als recursos humans, han participat: els 2 tutors del grup, 1 mestra d’educació especial, 1 tècnic d’educació infantil i 1 vetlladora.

 

Implementació

Publicat el per
Respon

A la pregunta de quina és la malaltia que interessaria conèixer millor a cada grup d’alumnes, trobaríem una única resposta amb el nom de la malaltia escollida. Tot i així, en alguns casos es van triar algunes malalties que tenien unes característiques comunes (malalties relacionades amb l’alimentació) que és van considerar de manera conjunta per l’interès entre els adolescents.

La informació s’obtenia bàsicament a Internet, però també hi ha havien recerques bibliogràfiques a llibres de la biblioteca d’Alpicat i llibres particulars.

La nova informació s’anava relacionant amb els coneixements previs, a través dels interessos de l’alumnat. Majoritàriament, les malalties escollides són les que els alumnes tenien un coneixement previ per algún cas proper o simplement per interès propi.

A través de la realització de debats s’anaven relacionant i sistematitzant els resultats que obtenien els alumnes a l’hora de crear coneixement sobre les mesures de prevenció d’aquestes malalties i mitjançant la creació d’uns roll-ups quedava reflectida la recerca realitzada.

Tot el procés d’aprenentatge, estava autoregulat a través del diari d’aprenentatge, l’autoavaluació i la coavaluació.

En els següents projectes i/o activitats pròpies de les matèries,els alumnes han estat conscients de com ha quedat reflectida la transferència de continguts i competències de manera notable. En aquest cas han transferit els aprenentatges en recerca en el següent projecte on també hi havia una part important de recerca.

Per finalitzar s’ha documentat el propi procés de producció a través de la creació de roll-ups i tríptics i el treball de recerca amb la informació de cada malaltia i on aquest es van exposar en una fira solidària oberta a la comunitat on quedava reflectit tot el treball realitzat sobre les diferents malalties.

TREBALL EN EQUIP DELS DOCENTS: 

Mitjançant les reunions de projectes ens coordinàvem per presentar els continguts procedents de les diverses matèries de manera integrada i si havia algun aspecte d’una altra matèria que no tenia representació en l’equip de projectes, parlàvem amb la persona encarregada d’aquesta matèria per saber quina seria la millor manera d’afrontar aquesta part sota el seu punt de vista

Els objectius d’aprenentatge, les competències i els continguts treballats inicials i els de tot el procés, estaven identificats en el document mare del projecte, on s’especifica el punt de partida, el desenvolupament, l’avaluació, les competències treballades, la temporització, el material necessari, les agrupacions, els responsables de cada tasca, els tutors i les observacions i consideracions que siguin necessàries.

Entre tot el professorat que entrava a l’hora de projectes intentàvem guiar per ajudar als alumnes a fer-se bones preguntes i superar dificultats i ho aconseguiem parlant molt entre tots nosaltres.

La persona encarregada de la coordinació conjuntament amb els project planners i la resta de professorat quan era convenient ens organitzavem per anar documentant el projecte. Tot i que els dos primers desenvolupen un paper prioritari sobre la documentació, ho feiem tot entre tots.

Com valoració final, creiem que hem assolit un nivell d’excel·lència tot i que es podria haver millorat a l’hora d’afegir estratègies per a treballar la lectura de textos complicats (glossaris,vocabulari tècnic), realitzar una planificació d’algun material necessari per a l’exposició.

També es podria haver dissenyat el rollup unitari amb qui es compartia espai i millorar el retorn en algunes dinàmiques amb els especialistes.

Josep Ramon Medrano

L’avaluació

Publicat el per
Respon

L’avaluació ens permet anticipar  i planificar la resolució de les activitats i fer-los a mans els criteris d’avaluació per a què se’ls facin seus.

És per això de la conveniència de la varietat d’activitats i instruments d’avaluació, així com la utilització de mecanismes d’autoavaluació i coavaluació.  

Permet comprovar el nivell de l’alumne en el procés d’assoliment de les competències (avaluació qualificadora), tant pel que fa a les dels àmbits de coneixement que agrupen les diferents matèries com per a les competències transversals (comunicativa, de l’àmbit digital i de l’àmbit personal i social).

Es valoren les interaccions de l’alumnat a l’aula, amb els companys,  professorat, participació, etc.

Per això, en la programació s’han d’establir pautes per a l’observació sistemàtica i el seguiment de cada alumne al llarg del seu procés d’aprenentatge.(QUAP, quadern d’aprenentatge)

Avaluem:

– El procés, que és la valoració dels objectius de l’educació obligatòria, o sigui el màxim aprenentatge a partir de la situació en què es troba l’alumne (Funció formadora/reguladora)

– Els resultats, que és la valoració dels aprenentatges que va demostrant l’alumnat. Serveix per tenir constància de com progressa l’alumnat, per informar famílies i al propi alumne de quin és el seu nivell. Serveix per fer les orientacions didàctiques dia a dia (Funció qualificadora). Amb rúbriques i tenint en compte els criteris d’avaluació que se’ls han proporcionat al principi. Amb aquests criteris s’intenta orientar l’alumne cap a on va, com ho ha de fer  i aconsellar-lo que és molt interessant construir esborranys i millorar-los.

Per tal que els aprenentatges siguin significatius les activitats estan orientades a la realització d’un producte final, són activitats que es construeixen des del més proper  als alumnes i s’intenta que amb aquestes tasques hi hagi un intercanvi d’idees, impressions entre els alumnes i entre els alumnes i els professors. Al llarg de tots els projectes hi ha d’haver transvassament de coneixements.

Com ho fem? Sota tres punts de vista:

  • Avaluació contínua, en la que s’analitza el desenvolupament dels aprenentatges.  Totes les activitats que realitza l’alumne tindran valor des de l’observació i seguiment permanent.
  • Avaluació individualitzada, per poder fer un seguiment del desenvolupament personal de l’alumnat partint de la  seva situació inicial i tenint en compte les seves potencialitats i l’esforç que ha realitzat.
  • Avaluació global per poder fixar-nos en l’aprenentatge significatiu, en les competències bàsiques, els continguts i els objectius.

Posem èmfasi en el desenvolupament de capacitats generals, més que en la quantificació de coneixements aïllats.

Rúbrica TDR

Carme Agustí i M. Pilar Alcalà