Ensenyem el Delta al món!. Implementació

El primer pas del projecte és facilitar al grup una graella per que planifiqui les tasques i el responsable de cada tasca (aquesta graella també s’utilitzarà després per avaluar-se com a grup)

El projecte consta de tres fases clarament diferenciades:

 

 

  • La darrera part consisteix en elaborar el producte final: vídeo sobre el Delta.

OMPLIM L’ELMER DE COLORS!

Amb l’ajuda del mestre Manel hem decidit tornar el nostre amic Elmer al seu aspecte original, ple de quadrats de tots els colors!

Hem retallat quadrats de cartolina de diferents colors. Els hem retallat sense guia i ha estat una mica complicat però al final ens n’hem sortit. Després els hem anat enganxant a l’Elmer pintat de gris i a poc a poc l’hem pogut reconèixer de nou.

Ens ha quedat molt guapo!!

PINTEM L’ELMER.

Li vaig demanar al monitor de llenguatge plàstic de l’escola, en Manel, que si podia fer un dibuix d’un elefant acabat de néixer a escala 1:1. Ell el va dibuixar seguint els dibuixos del conte de L’Elmer.

Ens el va portar a la classe i vam poder veure que els xiquets i xiquetes de la classe eren tant alts o més, que un petit elefantet recent nascut.

Vam decidir que com s’assemblava a l’Elmer el pintaríem de colors però al final vam pensar que el pintaríem de “color d’elefant”, com els del conte. El “color d’elefant “ és el gris però no teníem pintura grisa. Llavors en Manel ens va dir que ell podia fer màgia amb les pintures, que barrejant-les podia aconseguir qualsevol color, fins i tot el “color elefant”. Va fer un sondeig preguntant als i les alumnes si sabien com el podia fer i van anar dient diferents hipòtesis. Al final, una xiqueta ho va encertar i va dir que ella ho havia provat a casa.

En Manel va posar fil a l’agulla i en un moment vam tenir la pintura preparada per pintar el nostre elefant particular.

El vam pintar entre tots i totes amb l’ajuda d’esponges. Va quedar molt bé!!

Som emprenedors: Elaborem un estoig de primers auxilis!

El primer trimestre vam conèixer molt invents i bones idees de persones que van permetre canviar i fer més fàcil la vida, vam aprendre la importància de ser creatius, emprenedors i la importància del treball en equip i l’esforç. Per tant, la idea era escollir un producte que hauríem d’inventar, millorar i crear…

Els dos grups de cinquè ens vam trobar a l’aula per triar el tema del Projecte d’aquest curs. Després de parlar-ho a la classe els alumnes van anar amb una idea ja meditada.

Alguns alumnes van poder defensar el seu producte intentant convèncer als indecisos.

Se’ls va donar una papereta i aquest va ser el resultat de l’escrutini.

Recompte de les propostes dels alumnes.

Som forners. Farem pa!

Posem-nos mans a la pasta…

Som un grup de mestres d’educació infantil que aquest any portarem a terme el projecte del pa amb l’alumnat del segon nivell del segon cicle d’educació infantil (4 anys).

Estem molt motivades en aquest projecte. Més endavant us presentarem les diferents activitats i veureu com d’engrescats estan els i les nostres alumnes.

Us deixem una foto perquè veieu les forneres que formem part d’aquest equip.

Ho tenim tot coent a dins del forn! Esteu llestos?

 

Per un món millor, reciclem!. Metodologia

S’ha seguit la mateixa organització i estructura del projecte Fem salut perquè s’ha valorat que va funcionar força bé. S’ha triat el tema Per un món millor, reciclem!, perquè aquest tema ens permet incloure competències, continguts i criteris d’avaluació de totes les assignatures del nivell i treballar amb metodologies competencials.

Tots els professors han proposat els continguts que podien treballar i les activitats que faran de manera que es treballin totes les competències i condueixin a l’elaboració de la tasca final: fer un programa de ràdio.

A mesura que han sortit les idees s’ha anat omplint la graella de programació del projecte i s’ha fet la seqüenciació de les activitats, perquè dels resultats d’unes depèn el treball d’altres. Per exemple: es necessita saber com funcionaven els qüestionaris de google per a poder conèixer els hàbits de reciclatge de la població, informació necessària per a poder crear alguns dels gèneres periodístics (reportatge, notícia…) que després formaran part del programa de ràdio.

Per fer les activitats inicials i de desenvolupament de cada una de les assignatures no s’ha fet cap canvi en l’organització horària habitual, sinó que s’han treballat els continguts i les activitats en la franja horària estipulada per a cada matèria.

Els tutors, juntament amb els professors que han estat els dies del treball de síntesi amb els alumnes, han estat els encarregats de introduir el projecte i treballar l’organització de grups i l’elaboració de la tasca final.

Durant els quatre dies del treball de síntesi, i desenvolupament de la tasca final, s’ha abandonat l’organització horària habitual i els grups d’alumnes s’han temporitzat per poder portar a terme la tasca encomanada.

IMPLEMENTACIÓ

La informació que necessitàvem per respondre les preguntes la vam trobar en diferents fonts i formats:

  • Internet
  • Associació de Celíacs de Catalunya (pàgina web i revistes)
  • Visita d’un expert (metge)
  • Visita de familiars per explicar l’experiència personal
  • Observació directa als supermercats del poble
  • Enquesta per detectar al·lèrgies i intoleràncies a l’escola

Totes les activitats es van fer al centre excepte la visita als supermercats.

A mesura que avançàvem i responíem les preguntes del què volem saber, anàvem comparant els nous aprenentatges amb el que havíem dit al què sabem, per detectar falses creences sobre el tema.

Cada cop l’alumnat era més conscient del que suposa el fet de ser celíac i més “experts” en la matèria.

A la nostra escola, en els projectes valorem i avaluem les competències de:

  • Aprendre a aprendre
  • Autonomia i iniciativa personal
  • L’àmbit digital

Tot i que en aquest projecte es van treballar diverses àrees de manera globalitzada:

  • Llengua: carta demanant als experts que vinguin, redactar notícies a mà, preparar entrevista, exposicions orals…
  • Matemàtiques: vam calcular el percentatge d’alumnat i professorat amb al·lèrgia i intoleràncies, càlcul de la diferència de preu entre productes amb o sense gluten, vam elaborar un gràfic de barres
  • Medi: parts de l’aparell digestiu

Vam anar documentant la majoria d’activitats en textos en fitxes, fotografies, power points, un mural, dibuixos…

Treball en equip dels docents: a l’aula érem a tutora i una mestra de reforç. Vam buscar moments de coordinació entre les mestres per idear i planificar les diferents situacions d’aprenentatge. Les mestres anàvem pensant i reflexionant per tal que les activitats proposades responguessin a les diferents competències abans esmentades. Les mestres teníem una graella de programació (descarregada de l’ateneu) i l’anàvem revisant.

El paper de les mestres és actiu en alguns moments i d’observadora en altres. Per exemple, a l’hora de fer les preguntes inicials (el què volem saber) la mestra ajudarà a reformular-les per tal que siguin de resposta oberta i no tancada, a fer bones preguntes i superar dificultats.

La nostra valoració del projecte és positiva ja que els nostres alumnes s’han conscienciat del que suposa ser celíac i les dificultats que tenen per trobar productes en alguns comerços i que siguin econòmics.

L’alumnat es va implicar molt i també valora bé la feina feta.

Ens hauria agradat fer un taller de cuina per a celíacs, però la persona que havia de venir a dinamitzar-lo no ho va poder fer i ens vam quedar sense temps.

 

COM HO VAM FER?

Les activitats es van realitzar, la majoria en petit grup i gran grup, tot i que algunes es van fer de manera individual o per parelles.

Els grups eren heterogenis, sense assignació de rols i les mestres (tutora+ mestra de suport) supervisàvem la feina per tal que tothom treballés dins de les seves possibilitats.

Vam fer diferents tipus de tasques:

  • Investigació amb suport informàtic (Internet). Per buscar informació concreta sobre la celiaquia.
  • Visita d’experts: Ens vam visitar famílies amb membres celíacs i un metge.
  • Recollida de dades per fer un cens d’al·lèrgies i intoleràncies a l’escola.
  • Treball de camp: Visita als diferents supermercats del poble per valorar la presència de producte sense gluten i comparar preus.
  • Reflexionar després de cada sessió i posada en comú dels resultats i valoracions.

Les activitats eren bastant guiades per les mestres i teníem com a referent el què volem saber per tal de donar resposta a totes les qüestions plantejades.

Després de cada activitat es posaven en comú els resultats per contrastar idees, reflexionar, corregir entre iguals, resoldre dubtes…

ENS PESEM. QUI PESA MÉS?

Aquesta activitat està dividida en 3 parts.

Al principi observem les dimensions del petit elefant quan neix. Hem descobert com n’és d’alt un elefant quan neix i un elefant adult.

Els proposo saber quan pesa.

Comencem per pesar cada alumne/a i ho apuntem en un registre.

Després comentem entre tots qui pesa més, un elefant petit quan neix o ells. No acaben d’entendre-ho.

 

Fem una escaleta a la pissarra des del 0 fins al 22 que són els quilos que pesa l’alumne més pesant.

Cada alumne/a ha de col·locar a l’escaleta el seu nom al costat del pes que li correspon.

Quan ja ho hem apuntat tots no acaben d’entendre que l’elefant pesi 100 o 120 quilos. Mirem en un mural de centenes on estan els números del seu pes i el 100. Llavors comprenen que l’elefant pesa més perquè té més números.

Després realitzem la segona part de l’activitat. Qui pesa més?

Treballem amb unes balances per veure quin objecte pesa més: pesem pedres, figuretes d’elefants… i observem que els elements més pesants inclinen el platet cap avall. Després realitzem el mateix experiment amb un balancí i amb els alumnes. Ens adonem que els alumnes que pesen més fan baixar la seva part del balancí cap avall mentre que l’alumne que pesa menys queda a dalt.

Al final , a la tercera part, fem una fitxa on hi ha un balancí dibuixat. Han d’enganxar la fotografia d’un bebè elefant a la part de baix i dibuixar-se ells/es a la part de dalt perquè pesen menys. Jo els ho explico però no els dic on han d’enganxar o dibuixar cada cosa. Tots ho han comprès amb facilitat.

 

 

 

UN ELEFANT ÉS TAN ALT COM UN FANAL DEL PATI.

Un cop es van mesurar tots els xiquets i xiquetes de la classe, una alumna va preguntar que si els elefants petits eren tan grans, com eren de grans els pares i les mares?

Vam recordar que a la informació que havien portat de casa si que ens deia com eren de grans. Vam mirar la fotocòpia que teníem però només posava el pes, no posava res de l’alçada. Vam decidir tornar a buscar a Internet. Vam tornar a formular una altra pregunta (amb ajuda):

COM SÓN D’ALTS ELS ELEFANTS ADULTS?

Vam llegir que els elefants i les elefantes tenen una alçada mitjana de 4 metres.

No acabaven de fer-se a la idea d’aquestes mides però aquell dia estàvem de sort!!

Aprofitant que al pati de l’escola estaven realitzant unes reparacions als fanals i hi havia un petit camió-grua de l’Ajuntament, vaig anar a parlar amb l’operari i preguntar-li si ens podia ensenyar amb la grua quina era l’alçada dels elefants adults. L’operari va accedir i així vam poder veure d’una manera més clara com són d’alts els elefants. Tant com un fanal del pati!