Un hotel d’animals!

Aquest curs a tercer hem treballat els animals. Per tal de fer-ho més motivador i engrescador hem preguntat als nostres alumnes què els preocupava dels animals de l’entorn proper. Ho hem fet a través del dibuix i l’escriptura per a que poguessin expressar i mostrar les seves  inquietuds.

Els resultats de les diferents aportacions els hem recollit a la pissarra. En properes entrades us informarem de com s’ha anat desenvolupant el projecte amb totes les idees que han anat sorgint.

 

Estigueu a l’aguait!

Tot va començar…

La idea de fer un projecte comú a nivell d’escola va sorgir de l’interès de l’equip docent en potenciar la cohesió i la interacció entre la comunitat educativa, però sobretot entre l’alumnat de tot el centre. A partir d’aquí, vam indagar en els interessos dels xiquet/es…

Tal i com podeu comprovar, la gran majoria d’idees assenyalaven la necessitat d’un canvi de pati:

Així que vam posar fil a l’agulla i ens vam preparar per a fer entre tots i totes un pati diferent! Alhora, aquest projecte ens proporcionaria un context real on aplicar coneixements a través de les noves metodologies i elaborar un producte final funcional.

Producte final!

Aquest equip de treball va pensar que el seu estoig aniria enganxat a la bici amb un velcro.

Van fer-hi dos intents, el primer no els hi va sortir gaire bé i tot seguit, el van perfeccionar.

Van utilitzar aquests materials.

 

Com podeu observar, hi ha equips de treball que ho tenien molt clar des del principi. Així que van anar per feina, i després d’algunes modificacions es van posar a la feina!

AMB L’AJUDA DE LES FAMÍLIES, MILLOR!!

Tal i com us havíem avançat en un article anterior, durant aquest curs hem programat una formació per consolidar una línia conjunta de centre per tal de treballar i desenvolupar els projectes: la forma d’iniciar-los, l’avaluació, el producte final i la difusió dels aprenentatges. També es va acordar que s’intentaria implicar més a les famílies i per aconseguir-ho, se’ls va demanar la col·laboració.

Es va enviar una circular a totes les famílies amb la relació dels projectes i les preguntes que havia fet l’alumnat i que es volien treballar a les diferents aules i se’ls demanava que, si eren “experts” o coneixedors/es del tema i volíem venir a l’escola a treballar aquests interrogants amb l’alumnat, podien venir a fer-ho, acordant dates i temes a tractar.

CIRCULAR-PROJECTES

Fruit d’aquesta crida, han vingut famílies a fer manualitats, a fer galetes, a explicar de què treballen i com és el seu dia a dia laboral, a explicar quins són els seus hobbies, etc. L’alumnat ha estat molt motivat en veure els seus progenitors col·laborant en el propi projecte d’aula o d’una altra classe. Les famílies han participat amb molta il·lusió en el que se’ls ha demanat. Els/les mestres també han disfrutat de poder compartir moments amb les famílies i tothom n’ha fet una bona valoració per poder continuar i ampliar de cara el curs vinent.

Des d’aquí, volem reivindicar el paper de les famílies a l’escola per fer créixer i millorar la comunitat i construir una escola més rica i participativa.

El bol és una bola?

Per tal de trobar resposta a la pregunta que s’havien plantejat, primer de tot es va fer una pluja de idees que ens va aportar les idees prèvies que tenien els alumnes, que, al ser de Cicle Inicial, els coneixements que tenien eren aïllats i  responien poc al funcionament real de l’aparell digestiu. En aquest moment es va veure la necessitat de buscar informació: visionat de vídeos, buscar informació als llibres…i a base de d’anar compartint, comentant… el que havíem anat descobrint,  vam arribar al conclusió que havíem d’anar analitzant cadascuna de les parts de l’aparell digestiu. En aquests primers moments, el treball va ser col·lectiu i molt dirigit per part dels mestres. A partir d’aquesta recerca conjunta, es va plantejar  fer experiments per tal de donar resposta a les preguntes i problemes  que sorgien i a les hipòtesi que es plantejaven. Aquest treball; en gran grup,  va portar a que els nens s’anessin construint  la idea d’ésser viu i les diferents funcions d’aquest. Així mateix, va anar elaborant  la idea del cos humà com un tot.

Tot aquest procés d’aprenentatge va anar creant xarxes de coneixements que ens van portar a la  creació  d’una maqueta de l’aparell digestiu amb l’objectiu de poder plasmar tot el que havien aprés. En aquest punt, ja vam veure la possibilitat d’un treball  en grups cooperatius intercicles.

Com els alumnes no hi havien treballat mai, ens vam marcar uns objectius per tal d’ensenyar-los el seu funcionament, incidint en la dinàmica de càrrecs, però de forma molt dirigida.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Què ha passat amb els macarrons?

Aquest projecte s’inicia, com molts del que habitualment realitzem a l’escola, amb una elecció per part dels alumnes del tema sobre el que volen investigar.

En aquesta ocasió, el tema majoritàriament escollit pels alumnes, va ser  el cos humà. Al ser un tema tan ampli, vam intentar centrant-nos plantejant una pregunta: què entra i què surt del nostre cos? Després d’una gran varietat de respostes, les vam classificat i relacionat. En aquell moment es va plantejar la necessitat d’escollir només un dels aspectes dels que havien proposat i que més curiositat els havia despertat: com es converteixen els macarrons en caca i pipi?

COM HO HEM FET?

El projecte es va iniciar abans de la setmana cultural (del 8 al 12 d’abril), durant els dies previs tots els cicles van treballar a nivell classe què en sabien i què volien saber i a partir d’aquí es va anar preparant la línia de treball del projecte de cada cicle. Les persones que treballen al cicle són les encarregades de programar les activitats que es faran a partir del que saben els alumnes sobre el cinema i allò que volen aprendre. Aquests plantejaments es fan a partir del treball en petits grups cooperatius.
Durant la setmana cultural es fa un trencament d’horaris per dedicar totes les hores al projecte “1, 2, 3… Acció!”. L’acció a tots els cicles s’ha iniciat amb la projecció d’una pel·lícula.
S’ha treballat per cicles fent grups heterogenis.
S’ha comptat amb el suport dels especialistes i mestres de reforç que s’han repartit pels diferents grups i que han donat suport a la diversitat de l’alumnat.
Hem comptat amb la visita d’experts en el tema així com material cedit per les famílies, utilitzat per fer les exposicions.

El pa ja ha estat venut!

Hem fet pa!

El producte final del nostre projecte ha estat fer pa. Hem anat al forn d’Alonso i allà, posant en comú tot el que hem après aquests dies hem fet pa. Hem vist i emprat les eines que utilitzen els forners, la roba que utilitzen els forners, els passos per realitzar el pa i els ingredients necessaris per fer el pa (al llarg del procés hem vist com aquests ingredients reaccionen a través dels experiments que hem anat realitzant com es pot observar en posts anteriors). Amb aquesta sortida hem pogut resoldre i viure totes les inquietuds que teniem al què volem saber amb el que vam encetar el projecte

L’hem posat al forn i al sortir estava calent i boníssim!

Us hem fet gana? Esperem que hageu gaudit del nostre projecte tant i com nosaltres ho hem fet!

CONTACTEM AMB L’ARTISTA!

En el marc del projecte artistes, a 6è vam descobrir que Lucrecia Santos és una artista que encara viu i que actualment realitza exposicions de les seves obres. Així va ser com va sorgir la idea d’intentar fer-li una entrevista. Però, com ho podíem fer? En primer lloc, vam descartar la opció de fer-la de forma presencial degut a la distància. Per tant, se’ns va ocórrer que una bona opció seria fer-ho mitjançant un correu electrònic. Aleshores, vam decidir que redactaríem una entrevista i li faríem arribar a través del correu electrònic amb l’esperança que ens la pogués respondre. Un cop feta i enviada l’entrevista només ens calia esperar… Al cap d’uns dies ens va arribar el correu electrònic amb la resposta. Ens va fer molta il·lusió!

A banda de tot això, una alumna es va proposar buscar a la Lucrecia Santos a les xarxes socials. Després d’haver fet la cerca a Facebook i Instagram va aconseguir trobar el seu perfil a Instagram. Llavors, va decidir començar a seguir-la en aquesta xarxa social i, posteriorment, li va enviar un missatge presentant-se i explicant-li que era una de les alumnes que havia enviat l’entrevista. El que no esperàvem és que rebria una resposta personal per part de la Lucrecia mitjançant un missatge privat i vam mantenir una petita conversa. Finalment, la Lucrecia ens va invitar a veure una de les seves exposicions a Amèrica!