Arxiu de la categoria: Metodologia

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com: Com es formen els grups? Com s’autogestionen els grups: assignació de rols, definició de les tasques i temporització…Quines tasques dissenyem? Amb quina intenció? Com introduïm la recerca? Quins espais crearem per compartir el procés, els dubtes, intercanviar idees i coneixements entre els grups, revisar els objectius inicials, contrastar idees, resoldre problemes, reflexionar, prendre decisions per avançar, auto i coavaluar-se?…

Per un món millor, reciclem!. Metodologia

Publicat el per
Respon

S’ha seguit la mateixa organització i estructura del projecte Fem salut perquè s’ha valorat que va funcionar força bé. S’ha triat el tema Per un món millor, reciclem!, perquè aquest tema ens permet incloure competències, continguts i criteris d’avaluació de totes les assignatures del nivell i treballar amb metodologies competencials.

Tots els professors han proposat els continguts que podien treballar i les activitats que faran de manera que es treballin totes les competències i condueixin a l’elaboració de la tasca final: fer un programa de ràdio.

A mesura que han sortit les idees s’ha anat omplint la graella de programació del projecte i s’ha fet la seqüenciació de les activitats, perquè dels resultats d’unes depèn el treball d’altres. Per exemple: es necessita saber com funcionaven els qüestionaris de google per a poder conèixer els hàbits de reciclatge de la població, informació necessària per a poder crear alguns dels gèneres periodístics (reportatge, notícia…) que després formaran part del programa de ràdio.

Per fer les activitats inicials i de desenvolupament de cada una de les assignatures no s’ha fet cap canvi en l’organització horària habitual, sinó que s’han treballat els continguts i les activitats en la franja horària estipulada per a cada matèria.

Els tutors, juntament amb els professors que han estat els dies del treball de síntesi amb els alumnes, han estat els encarregats de introduir el projecte i treballar l’organització de grups i l’elaboració de la tasca final.

Durant els quatre dies del treball de síntesi, i desenvolupament de la tasca final, s’ha abandonat l’organització horària habitual i els grups d’alumnes s’han temporitzat per poder portar a terme la tasca encomanada.

COM HO VAM FER?

Publicat el per
Respon

Les activitats es van realitzar, la majoria en petit grup i gran grup, tot i que algunes es van fer de manera individual o per parelles.

Els grups eren heterogenis, sense assignació de rols i les mestres (tutora+ mestra de suport) supervisàvem la feina per tal que tothom treballés dins de les seves possibilitats.

Vam fer diferents tipus de tasques:

  • Investigació amb suport informàtic (Internet). Per buscar informació concreta sobre la celiaquia.
  • Visita d’experts: Ens vam visitar famílies amb membres celíacs i un metge.
  • Recollida de dades per fer un cens d’al·lèrgies i intoleràncies a l’escola.
  • Treball de camp: Visita als diferents supermercats del poble per valorar la presència de producte sense gluten i comparar preus.
  • Reflexionar després de cada sessió i posada en comú dels resultats i valoracions.

Les activitats eren bastant guiades per les mestres i teníem com a referent el què volem saber per tal de donar resposta a totes les qüestions plantejades.

Després de cada activitat es posaven en comú els resultats per contrastar idees, reflexionar, corregir entre iguals, resoldre dubtes…

Professors/es

Publicat el per
Respon

La guia docent és el mecanisme clau en aquest tipus de projectes, però trobo que ha de passar inadvertida a l’alumnat perquè ells adopten com a propi allò que estan creant – tots estarem d’acord que ens fa més il·lusió i ens impliquem més en tasques que sorgeixen de la nostra pròpia voluntat de voler fer-les, i no en tasques exigies que vénen condicionades per tercers de forma pauta -. Aconseguir que el projecte estiga en moviment pel camí que el docent creu adient i reconduir-lo quan ix de la calçada i, a banda, fer-ho de forma que passes inadvertit requereix habilitats que de moment jo com a docent no tinc.

Reunions, cronogrames, recursos… Han sigut una constant en el nostre equip per saber en cada moment com anem i on volem arribar, però tota la feina que hi ha darrere no té cap sentit si l’exigim i els la presentem quasi resolta. Estaríem parlant-ne llavors d’un altre tipus de projecte diferent del qual volem aconseguir en el Daniel Mangrané – des del meu punt de vista, clar! -.

En un projecte que naix de la inquietud d’un grup d’alumnes i que es desenvolupa des de zero i s’intenta resoldre amb les capacitats, habilitats i actituds de cada alumne, els docents hem de preparar el camí, per després deixar que siguen ells qui de forma autònoma trien trepitjar-lo d’una manera ordenada i col·laborativa.

QUASI RES!

Metodologia de treball

Publicat el per
Respon

No és un crèdit de síntesi programat d’inici a fi mitjançant un dossier pautat, tampoc no és un projecte guiat amb la part teòrica, la part pràctica, i la part més de construcció del producte, és més aviat una inquietud d’un grup de persones que es desenvolupa des de zero i intenta resoldre’s amb les capacitats, habilitats i actituds de cada alumne, guiats per docents per camins que ells creuen xafar per iniciativa pròpia – en la pròxima entrada (professors/es) intentaré explicar aquesta guia docent –

Tot el que fem a l’institut hauria de tindre com a meta aconseguir formar un ciutadà competent que siga útil a la societat. El currículum de l’ESO detalla que ha d’assolir una sèrie de competència d’àmbit: artístic, cientificotecnològic, digital, lingüístic, matemàtic, personal i social, educació física i de cultura i valors. Sense voler entrar massa al detall, podria dir que des del meu àmbit (professor de tecnologia, física i química) la competència digital ha sigut la més utilitzada. Al mateix temps, també les altres competències han aparegut en un moment en el desenvolupament de la setmana però fins ara, en aquest projecte, han defugit de la competència cientificotecnològica i matemàtica. Sembla que són les grans oblidades, i no només en aquest projecte, sinó també en els projectes de 1r i 2n de l’ESO. Tot i que l’equip directiu és molt sensible a la promoció d’aquestes competències, no acaben d’ancorar-se com a part de la cultura general, i és que la influència dels mitjans de comunicació i de qualsevol entorn extern a l’institut és extensa i és fàcil adonar-se’n que la gran majoria de qüestions relatives a aquesta cultura són d’àmbits humanístics o lingüístics. Així la inèrcia ens porta a defugir crear projectes que impliquen cultura científica – podeu llegir més sobre aquest tema en el següent enllaç: http://comarquesnord.cat/2019/02/17/la-cultura-cientifica/ –

Metodològicament el que hem viscut aquesta setmana es pot resumir molt bé amb un símil que descriu Daniel Pennac: “Cada alumne toca un instrument, i tu no pots contrariar-ho. La qüestió delicada és saber bé quins músics tens i trobar-ne l’harmonia. Una bona classe no és un regiment que marxa al pas, és una orquestra que treballa la mateixa simfonia. I si t’ha tocat el triangle que només fa cling cling, o la guimbarda que només fa bloing bloing, el secret és que ho facen en el bon moment, tan bé com siga possible, que esdevinguen un triangle excel·lent, una guimbarda irreprotxable, i que estiguen orgullosos de la qualitat que la seua contribució confereix al conjunt”.

NOMÉS PODREM ACONSEGUIR EL NOSTRE OBJECTIU EL 24 D’ABRIL SI TOTS PLEGATS ESDEVENIM UN GRUP COORDINAT.

Si necessiteu conéixer com ens hem coordinat fins ara, podeu clicar el següent enllaç:
https://drive.google.com/drive/folders/1oqqZrFe1_0VEOH7yfDcwywMmm3jYYpoc?usp=sharing

Ensenyem el Delta al món! Metodologia.

Publicat el per
Respon

El tema del Delta de l’Ebre forma part ja, des de fa uns anys, del treball de síntesi de 2n  d’ESO, durant el qual els nostres alumnes realitzen una sortida de tres dies per fer activitats competencials. Per aquest motiu, el professorat ha considerat que cal mantenir les activitats que ja es feien e incloure competències, continguts i criteris d’avaluació amb metodologies competencials, a més a més d’introduir una tasca final que els alumnes hauran de realitzar amb els coneixements i estratègies treballades durant el projecte.

Tots els professors han proposat els continguts que poden treballar i les activitats que faran de manera que es treballin totes les competències i condueixin a l’elaboració de la tasca final: fer un vídeo documental.

A mesura que han anat sortint les idees s’han anat omplint la graella de programació del projecte:

I s’ha fet la seqüenciació de les activitats, perquè dels resultats d’unes depèn el treball d’altres. Per exemple: es necessita saber les característiques de cada un dels ocells que habiten al Delta de l’Ebre, la formació d’aquest espai natural, on estan localitzats els diferents llocs emblemàtics… que després formaran part del vídeo documental.

COM BUSQUEM LA INFORMACIÓ?

Publicat el per
Respon

En un principi estava previst que els xiquets i les xiquetes s’agrupessin per formar els grups de treball. Els grups s’havien de formar lliurement, per interessos personals dels i les alumnes, per afinitat, per amistat…

Un cop més la nostra pràctica docent i la nostra realitat a l’aula, va fer que ens replantegéssim la metodologia pensada prèviament.

La cerca d’informació finalment no s’ha fet d’aquesta manera ja que no es disposa de prou recursos personals com per poder desdoblar el grup i fer una cerca acurada de la informació. Una altra raó per la que no s’ha fet aquesta activitat és perquè el grup és molt nombrós i perquè és molt heterogeni.

Finalment la cerca d’informació es fa en gran grup i de forma més dirigida, buscant entre tots als llibres de coneixements i a Internet.

 

Primera sessió.

Publicat el per
Respon

Els alumnes de 3r del Daniel Mangrané ja han treballat per projectes en 1r i 2n de l’ESO, coneixen i es desenvolupen amb destresa i habilitat amb aquesta metodologia, però…Què els pareixerà la idea que aquest any el projecte finalitza amb la prestació d’un servei a la comunitat?

El primer pas serà intentar explicar què és l’APS i tot i que la teoria la tenim molt clara << l’aprenentatge servei és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo >> sabrem transmetre els i les profes aquesta informació? I sabrem fer-ho de la forma que ells s’il·lusionen amb aquest projecte?

A vegades, idees molt bones en paper són molt difícils de construir amb vivències significatives per als alumnes i no sempre arriben a bon port. Fa uns dies que pareix que estiguen tot el dia cansats i no sabem amb quin estat d’ànim afrontaran aquesta experiència.

11.10 h del matí.: bona part de les xiques i alguns xics han reflexionat sobre quines sensacions els transmet l’APS i després de parlar-ne i definir els pensaments en diverses paraules les han plasmat en la construcció d’un bonic mural.

La resta de xics, els quals normalment arrosseguen els peus pels passadissos quan caminen, els que sembla que estiguen tot el dia cansats, han defugit qualsevol responsabilitat i implicació amb allò què estem fent.

Convé no exasperar-se i pensar com incloure’ls en el projecte per a la pròxima sessió!