Al treballar per projectes tal com ho vaig aprendre i tenint en compte les característiques de la meva escola i dels meus alumnes, així com les meves pròpies, veig la necessitat d’introduir canvis en aquest sentit.

El meu grup d’alumnes està compost per 26 xiquets i xiquetes amb diferents característiques personals, diferents capacitats, diferents ritmes d’aprenentatge, de desenvolupament, etc… a això li hem d’afegir que la societat en que vivim està en continu canvi cap a ritmes més accelerats, nivells d’exigència més elevats, implicació de les famílies més baixa, etc.

Tot això m’ha fet replantejar la meva pràctica i preguntar-me realment:

Què prioritzo a l’hora d’ensenyar?

El treball per projectes té una filosofia molt engrescadora ja que parteix de la base dels interessos dels alumnes, dels seus coneixements previs per anar-los augmentant, de la idea de la mestra com a guia…però a l’hora de la veritat és molt complicat poder posar a la pràctica aquest tipus de ensenyar i aprendre per diferents motius: pocs reforços, poca atenció a la diversitat, molt alumnes i molt diferents entre ells… per això un cop més em pregunto: què prioritzo a l’hora d’ensenyar?

I la pregunta em porta a una resposta del tot personal: prioritzo que els meus alumnes creixin feliços d’acord amb les seves capacitats, que siguin capaços de desenvolupar-se i integrar-se a la societat d’una manera fàcil, que tinguin eines i recursos per anar endavant… i ho prioritzo en detriment d’acumular aprenentatges, de vegades poc útils.

Prioritzo que els meus alumnes siguin persones hàbils socialment, amb idees estructurades, amb una gestió de les emocions estable i amb ganes d’aprendre pel sol fet d’aprendre.

Sé que aquesta tasca no és fàcil però cada dia aporto el meu granet de sorra al creixement global d’aquestes petites persones a través de l’acompanyament, d’introduir canvis en la meva pràctica i de fer-los i fer-me moltes preguntes.

Des de fa molts anys en la nostra escola vam decidir apostar per emprar la metodologia dels Projectes a Educació Infantil ja que les propostes que ens arribaven des de les editorials ens semblaven poc ajustades a la realitat i a l’entorn dels nostres alumnes i a les necessitats que teníem segons el grup-classe.

Vam emprendre la tasca de treballar per projectes i ens vam formar per poder-la dur endavant.

Hem anat observant al llarg dels anys que aquesta metodologia, com totes les altres, té les seves parts positives i negatives.

Com a part positiva ressaltaria que es tenen molt en compte els interessos reals dels i les alumnes i es potencia la seva capacitat natural d’aprenentatge individual i en grup. També es fomenta l’aprenentatge cooperatiu i es tenen en compte les característiques personals dels xiquets i les xiquetes.

Com a part negativa, sempre des del punt de vista de la nostra escola, ens hem adonat que la manca de recursos personals i les ràtios elevades no afavoreixin l’ús d’aquest tipus de metodologia. El gran número d’alumnes de les aules fa que de vegades no es pugui atendre com ens agradaria a totes les demandes o si ho fem, això provoca que els projectes s’allarguin al llarg de tot el curs, fent que de tant en tant es perdi el fil i l’interès. A més estem parlant de xiquets i xiquetes molt petits i això fa que les tasques hagin d’estar bastant dirigides i supervisades ja que encara no estan del tot avesats a organitzar-se.

En resum, podria dir que el treball per Projectes al llarg dels anys també ens ha fet replantejar la nostra pràctica docent diària i ens ha portat a qüestionar-nos moltes coses sobre aquesta metodologia.

Ens agrada l’idea de partir dels interessos dels alumnes i hem decidit a partir d’ara que enlloc de projectes llargs i genèrics, ens centrarem en “Preguntes interessants”. Aquest nou enfocament fa que la resposta a les incògnites dels i les alumnes sigui més ràpida, més espontània i tingui més sentit.