Què ha passat amb els macarrons?

Aquest projecte s’inicia, com molts del que habitualment realitzem a l’escola, amb una elecció per part dels alumnes del tema sobre el que volen investigar.

En aquesta ocasió, el tema majoritàriament escollit pels alumnes, va ser  el cos humà. Al ser un tema tan ampli, vam intentar centrant-nos plantejant una pregunta: què entra i què surt del nostre cos? Després d’una gran varietat de respostes, les vam classificat i relacionat. En aquell moment es va plantejar la necessitat d’escollir només un dels aspectes dels que havien proposat i que més curiositat els havia despertat: com es converteixen els macarrons en caca i pipi?

COM HO HEM FET?

El projecte es va iniciar abans de la setmana cultural (del 8 al 12 d’abril), durant els dies previs tots els cicles van treballar a nivell classe què en sabien i què volien saber i a partir d’aquí es va anar preparant la línia de treball del projecte de cada cicle. Les persones que treballen al cicle són les encarregades de programar les activitats que es faran a partir del que saben els alumnes sobre el cinema i allò que volen aprendre. Aquests plantejaments es fan a partir del treball en petits grups cooperatius.
Durant la setmana cultural es fa un trencament d’horaris per dedicar totes les hores al projecte “1, 2, 3… Acció!”. L’acció a tots els cicles s’ha iniciat amb la projecció d’una pel·lícula.
S’ha treballat per cicles fent grups heterogenis.
S’ha comptat amb el suport dels especialistes i mestres de reforç que s’han repartit pels diferents grups i que han donat suport a la diversitat de l’alumnat.
Hem comptat amb la visita d’experts en el tema així com material cedit per les famílies, utilitzat per fer les exposicions.

El pa ja ha estat venut!

Hem fet pa!

El producte final del nostre projecte ha estat fer pa. Hem anat al forn d’Alonso i allà, posant en comú tot el que hem après aquests dies hem fet pa. Hem vist i emprat les eines que utilitzen els forners, la roba que utilitzen els forners, els passos per realitzar el pa i els ingredients necessaris per fer el pa (al llarg del procés hem vist com aquests ingredients reaccionen a través dels experiments que hem anat realitzant com es pot observar en posts anteriors). Amb aquesta sortida hem pogut resoldre i viure totes les inquietuds que teniem al què volem saber amb el que vam encetar el projecte

L’hem posat al forn i al sortir estava calent i boníssim!

Us hem fet gana? Esperem que hageu gaudit del nostre projecte tant i com nosaltres ho hem fet!

CONTACTEM AMB L’ARTISTA!

En el marc del projecte artistes, a 6è vam descobrir que Lucrecia Santos és una artista que encara viu i que actualment realitza exposicions de les seves obres. Així va ser com va sorgir la idea d’intentar fer-li una entrevista. Però, com ho podíem fer? En primer lloc, vam descartar la opció de fer-la de forma presencial degut a la distància. Per tant, se’ns va ocórrer que una bona opció seria fer-ho mitjançant un correu electrònic. Aleshores, vam decidir que redactaríem una entrevista i li faríem arribar a través del correu electrònic amb l’esperança que ens la pogués respondre. Un cop feta i enviada l’entrevista només ens calia esperar… Al cap d’uns dies ens va arribar el correu electrònic amb la resposta. Ens va fer molta il·lusió!

A banda de tot això, una alumna es va proposar buscar a la Lucrecia Santos a les xarxes socials. Després d’haver fet la cerca a Facebook i Instagram va aconseguir trobar el seu perfil a Instagram. Llavors, va decidir començar a seguir-la en aquesta xarxa social i, posteriorment, li va enviar un missatge presentant-se i explicant-li que era una de les alumnes que havia enviat l’entrevista. El que no esperàvem és que rebria una resposta personal per part de la Lucrecia mitjançant un missatge privat i vam mantenir una petita conversa. Finalment, la Lucrecia ens va invitar a veure una de les seves exposicions a Amèrica!

 

INTERPRETEM ELS AUTORS

1. Biografia de l’artista
– A partir de l’autor escollit els alumnes han de buscar informació des de casa i portar-la.

– Es fa una lectura i triatge dels documents portats (text, audiovisuals…)

– Recordem les preguntes del què volem saber i les cerquem a la informació portada. La informació que no surt la cerquem mitjançant la internet i la biblioteca d’escola.
– Cada grup exposa, de la manera acordada, la informació que han obtingut.

2. Obra i tècnica de l’artista
– Exposem les obres per trobar-hi punts en comú: les tècniques, l’estil pictòric, els colors i els materials emprats per l’autor.


– Recrear una obra escollida per després fer una reinterpretació lliure.

Està bo aquest pa? Deliciós!

Com avaluem a l’alumnat? Les mestres podríem millorar alguna cosa?

De l’alumnat avaluarem el procés i el projecte final. En la graella exposada a continuació podeu observar els criteris i els indicadors que hem utilitzat per a avaluar al nostre alumnat. A més a més, l’observació directa i sistemàtica és essencial en la nostra avaluació diària.

INDICADORS DE RESULTATS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

ASSOLIMENT SATISFACTORI

ASSOLIMENT NOTABLE

ASSOLIMENT EXCEL•LENT

L’alumne és capaç d’exposar les idees principals del mapa conceptual.

Interpreta, amb l’ajuda de la mestra, algun aspecte del mapa conceptual.

Mirant el mapa , explica algun aspecte ell tot sol.

Recorda perfectament els aspectes del mapa sense tenir suport visual i és capaç d’explicar-lo tot sol.

L’alumne és capaç d’exposar els continguts treballats amb les famílies davant dels companys i companyes

Aporta material però necessita l’ajuda de la mestra per fer l’exposició oral.

Aporta material i fa l’exposició sense ajuda.

Aporta material i fa l’exposició sense ajuda i a més és capaç d’explicar i respondre dubtes dels companys i companyes.

L’alumne és capaç de plasmar les diferents activitats que es proposen al dossier.

Realitza l’activitat amb l’ajuda de la mestra

Realitza l’activitat amb suport visual

Realitza l’activitat de forma autònoma

L’alumne és capaç de mantenir l’atenció i la motivació en les activitats de l’aula.

Mostra poc interés en les activitats realitzades a l’aula.

Mostra interés en les activitats realitzades a l’aula.

Mostra interés i té la necessitat d’aprendre més sobre el tema

L’alumnat també realitza una autoavaluació amb gomets de colors sobre el paper a més d’avaluar als companys i companyes en el moment de la seva exposició.

Les mestres també hem aprés molt! Però el que canviaríem i podríem aplicar a un altre projecte és que, en compte d’adjudicar les preguntes a l’alumnat a l’atzar, podríem intentar descobrir les seves inquietuds personals i adjudicar així la pregunta segons el seu interès. A més a més, el fet de treballar amb aquesta metodologia ens ha permès que tot l’alumnat tingui el seu moment protagonista, encara que tenim molt en compte els recursos i els material presentats per cada alumne, ja que tost han participat dintre de les seves possibilitats.

I vosaltres… n’heu après amb nosaltres?

QUÈ PRIORITZO A L’HORA D’ENSENYAR?

Al treballar per projectes tal com ho vaig aprendre i tenint en compte les característiques de la meva escola i dels meus alumnes, així com les meves pròpies, veig la necessitat d’introduir canvis en aquest sentit.

El meu grup d’alumnes està compost per 26 xiquets i xiquetes amb diferents característiques personals, diferents capacitats, diferents ritmes d’aprenentatge, de desenvolupament, etc… a això li hem d’afegir que la societat en que vivim està en continu canvi cap a ritmes més accelerats, nivells d’exigència més elevats, implicació de les famílies més baixa, etc.

Tot això m’ha fet replantejar la meva pràctica i preguntar-me realment:

Què prioritzo a l’hora d’ensenyar?

El treball per projectes té una filosofia molt engrescadora ja que parteix de la base dels interessos dels alumnes, dels seus coneixements previs per anar-los augmentant, de la idea de la mestra com a guia…però a l’hora de la veritat és molt complicat poder posar a la pràctica aquest tipus de ensenyar i aprendre per diferents motius: pocs reforços, poca atenció a la diversitat, molt alumnes i molt diferents entre ells… per això un cop més em pregunto: què prioritzo a l’hora d’ensenyar?

I la pregunta em porta a una resposta del tot personal: prioritzo que els meus alumnes creixin feliços d’acord amb les seves capacitats, que siguin capaços de desenvolupar-se i integrar-se a la societat d’una manera fàcil, que tinguin eines i recursos per anar endavant… i ho prioritzo en detriment d’acumular aprenentatges, de vegades poc útils.

Prioritzo que els meus alumnes siguin persones hàbils socialment, amb idees estructurades, amb una gestió de les emocions estable i amb ganes d’aprendre pel sol fet d’aprendre.

Sé que aquesta tasca no és fàcil però cada dia aporto el meu granet de sorra al creixement global d’aquestes petites persones a través de l’acompanyament, d’introduir canvis en la meva pràctica i de fer-los i fer-me moltes preguntes.

LA METODOLOGIA DELS PROJECTES A EDUCACIÓ INFANTIL

Des de fa molts anys en la nostra escola vam decidir apostar per emprar la metodologia dels Projectes a Educació Infantil ja que les propostes que ens arribaven des de les editorials ens semblaven poc ajustades a la realitat i a l’entorn dels nostres alumnes i a les necessitats que teníem segons el grup-classe.

Vam emprendre la tasca de treballar per projectes i ens vam formar per poder-la dur endavant.

Hem anat observant al llarg dels anys que aquesta metodologia, com totes les altres, té les seves parts positives i negatives.

Com a part positiva ressaltaria que es tenen molt en compte els interessos reals dels i les alumnes i es potencia la seva capacitat natural d’aprenentatge individual i en grup. També es fomenta l’aprenentatge cooperatiu i es tenen en compte les característiques personals dels xiquets i les xiquetes.

Com a part negativa, sempre des del punt de vista de la nostra escola, ens hem adonat que la manca de recursos personals i les ràtios elevades no afavoreixin l’ús d’aquest tipus de metodologia. El gran número d’alumnes de les aules fa que de vegades no es pugui atendre com ens agradaria a totes les demandes o si ho fem, això provoca que els projectes s’allarguin al llarg de tot el curs, fent que de tant en tant es perdi el fil i l’interès. A més estem parlant de xiquets i xiquetes molt petits i això fa que les tasques hagin d’estar bastant dirigides i supervisades ja que encara no estan del tot avesats a organitzar-se.

En resum, podria dir que el treball per Projectes al llarg dels anys també ens ha fet replantejar la nostra pràctica docent diària i ens ha portat a qüestionar-nos moltes coses sobre aquesta metodologia.

Ens agrada l’idea de partir dels interessos dels alumnes i hem decidit a partir d’ara que enlloc de projectes llargs i genèrics, ens centrarem en “Preguntes interessants”. Aquest nou enfocament fa que la resposta a les incògnites dels i les alumnes sigui més ràpida, més espontània i tingui més sentit.

ENS VISITEN EXPERTS

La petició de col·laboració va donar els seus fruits i vam poder comptar amb la participació de diversos experts que ens van ajudar a entendre millor el procés creatiu d’un artista.

 

Per conèixer millor a Leonardo Da Vinci, van venir dos professors de Belles Arts que ens van ajudar a aprofundir sobre la vida i obra de l’artista i vam realitzar un taller de reproducció d’un dels seus invents.

 

AL NOSTRE PROJECTE HI PARTICIPA TOTHOM

Cada curs, abans d’iniciar els diferents projectes triats a l’escola, s’envia una carta a totes les famílies informant dels temes escollits per cadascun dels nivells.

En aquesta es demana col·laboració per tal que puguin aportar material sobre qualsevol dels temes o si coneixen algú que puguin venir i participar en forma de xerrada, taller,…