Com podeu observar, hi ha equips de treball que ho tenien molt clar des del principi. Així que van anar per feina, i després d’algunes modificacions es van posar a la feina!
Com podeu observar, hi ha equips de treball que ho tenien molt clar des del principi. Així que van anar per feina, i després d’algunes modificacions es van posar a la feina!
Després de tota una setmana d’haver estat treballant sobre els Egipcis ens vam adonar què havíem après moltes coses noves i fins ara desconegudes.
De la majoria de preguntes que ens havíem plantejat a l’inici del Projecte vam obtenir resposta i ens vam quedar en ganes de saber més curiositats sobre aquest poble.
Cada grup cooperatiu va elaborar un mural que responia a cadascun dels temes escollits. Un cop ja el van tenir acabat el van exposar a la resta de la classe perquè tothom pogués aprendre dels altres temes plantejats.
Vam elaborar altres productes finals que recollien les seves inquietuds:
Tot seguit us enllacem al blog de l’escola on es mostren algunes d’aquestes activitats realitzades.
![]() ![]() |
![]() ![]() |
La Carol, és biòloga, i ens va mostrar l’ús dels guants que en fa a la seva professió.
![]() ![]() |
![]() ![]() |
Vam fer experiments i vam usar els guants per mostrar la importància del seu ús.
Ha sigut una experiència molt positiva i els alumnes han gaudit molt d’aquests dies. Ha estat molt motivador que fossin els pares els que aportessin la informació que ells volien saber sobre l’ús dels guants.
La tasca final s’ha preparat durant els dies específics del treball de síntesi: del 9 al 12 d’abril. Durant aquests dies els alumnes, en grups cooperatius, han analitzat les dades recollides amb les activitats de desenvolupament i les han utilitzat per redactar els diferents gèneres periodístics.
Cada grup ha preparat un debat, una notícia, un reportatge i una entrevista, que després ha difós al programa en directe.
El primer pas del projecte és facilitar al grup una graella per que planifiqui les tasques i el responsable de cada tasca (aquesta graella també s’utilitzarà després per avaluar-se com a grup)
El projecte consta de tres fases clarament diferenciades:
Aquesta activitat està dividida en 3 parts.
Al principi observem les dimensions del petit elefant quan neix. Hem descobert com n’és d’alt un elefant quan neix i un elefant adult.
Els proposo saber quan pesa.
Comencem per pesar cada alumne/a i ho apuntem en un registre.
Després comentem entre tots qui pesa més, un elefant petit quan neix o ells. No acaben d’entendre-ho.
Fem una escaleta a la pissarra des del 0 fins al 22 que són els quilos que pesa l’alumne més pesant.
Cada alumne/a ha de col·locar a l’escaleta el seu nom al costat del pes que li correspon.
Quan ja ho hem apuntat tots no acaben d’entendre que l’elefant pesi 100 o 120 quilos. Mirem en un mural de centenes on estan els números del seu pes i el 100. Llavors comprenen que l’elefant pesa més perquè té més números.
Després realitzem la segona part de l’activitat. Qui pesa més?
Treballem amb unes balances per veure quin objecte pesa més: pesem pedres, figuretes d’elefants… i observem que els elements més pesants inclinen el platet cap avall. Després realitzem el mateix experiment amb un balancí i amb els alumnes. Ens adonem que els alumnes que pesen més fan baixar la seva part del balancí cap avall mentre que l’alumne que pesa menys queda a dalt.
Al final , a la tercera part, fem una fitxa on hi ha un balancí dibuixat. Han d’enganxar la fotografia d’un bebè elefant a la part de baix i dibuixar-se ells/es a la part de dalt perquè pesen menys. Jo els ho explico però no els dic on han d’enganxar o dibuixar cada cosa. Tots ho han comprès amb facilitat.
Sorpresa a la classe de P4!!! Ahir pel matí, una mare de la classe va venir a mostrar-nos de quina manera utilitza els guants de làtex a la seva feina. És infermera i ens va explicar com és d’important l’ús dels guants per higiene i per evitar contagis. Va ser una activitat molt motivadora per als nens i nenes i com a conseqüència en van fer un aprenentatge molt significatiu.
![]() ![]() |
![]() ![]() |
![]() ![]() |
![]() ![]() |
La guia docent és el mecanisme clau en aquest tipus de projectes, però trobo que ha de passar inadvertida a l’alumnat perquè ells adopten com a propi allò que estan creant – tots estarem d’acord que ens fa més il·lusió i ens impliquem més en tasques que sorgeixen de la nostra pròpia voluntat de voler fer-les, i no en tasques exigies que vénen condicionades per tercers de forma pauta -. Aconseguir que el projecte estiga en moviment pel camí que el docent creu adient i reconduir-lo quan ix de la calçada i, a banda, fer-ho de forma que passes inadvertit requereix habilitats que de moment jo com a docent no tinc.
Reunions, cronogrames, recursos… Han sigut una constant en el nostre equip per saber en cada moment com anem i on volem arribar, però tota la feina que hi ha darrere no té cap sentit si l’exigim i els la presentem quasi resolta. Estaríem parlant-ne llavors d’un altre tipus de projecte diferent del qual volem aconseguir en el Daniel Mangrané – des del meu punt de vista, clar! -.
En un projecte que naix de la inquietud d’un grup d’alumnes i que es desenvolupa des de zero i s’intenta resoldre amb les capacitats, habilitats i actituds de cada alumne, els docents hem de preparar el camí, per després deixar que siguen ells qui de forma autònoma trien trepitjar-lo d’una manera ordenada i col·laborativa.
QUASI RES!