ÉS HORA DE CONCLOURE EL PROJECTE!

Publicat el per
Respon

El fet de concebre el projecte com un sol camí que es bifurca en diferents temes que es van relacionant entre si al llarg del curs, fa que el producte final sigui el recull de les descobertes documentades pels nens i nenes. Així doncs, no s’estableix un repte a assolir en relació a crear algun producte, sinó que els reptes són més conceptuals: resoldre els dubtes i les qüestions que ens anem plantejant.

Aquest recull de descobertes es dóna a les famílies al finalitzar el curs escolar. Tot i així, es dóna molta importància al procés més que al producte final. És per això que, al llarg del curs, es va penjant a la web de l’escola com va evolucionant el projecte tot documentant-lo amb fotografies. D’aquesta manera els infants poden compartir més fàcilment amb les seves famílies allò que passa a l’escola en el moment en què passa, resultant així més significatiu per a ells/es.

A final de curs, un cop tancat el mapa conceptual, cada grup l’exposa davant de la resta de companys del cicle; en aquest cas EI5 l’exposa davant d’EI3 i EI4, compartint així les seves descobertes amb els companys i prenent més consciència dels seus aprenentatges.

PASSEM A L’ACCIÓ!

Publicat el per
Respon

Els nens i nenes d’EI5 van iniciar el projecte que girava entorn del Cosmocaixa partint d’una de les categories del mapa conceptual: les olors. Primerament, van realitzar una conversa a partir de la qual la mestra es va situar en els coneixements previs que tenien els alumnes en relació a aquest tema. La conversa va derivar a com sentíem les olors i a quines coses feien olor, és per això que va sorgir la proposta de fer un taller d’olors on els infants es van organitzar per portar diferents elements que fan olor. En aquest taller espontàniament els nens i nenes van començar a tastar alguns dels ingredients que havien portat, de manera que van començar a experimentar amb un altre sentit encara que ells/es no en fossin conscients. Així doncs, l’endemà es va explicar el conte “El país dels 5 sentits” on van poder relacionar les experiències viscudes amb l’activitat del taller de les olors amb els sentits implicats, i on en van poder conèixer de nous, que van seguir experimentant amb diverses vivències que es van plantejar.

Amb aquest exemple podem veure que moltes vegades la informació que necessitem per avançar en el projecte la proporcionen els mateixos alumnes, d’una manera guiada per la mestra o a vegades sorgeix de forma lliure i espontània com quan van començar a portar llibres de dinosaures, dinosaures de joguina… i el projecte va derivar cap a aquest altre tema. En aquest cas, volien saber com era d’alt un Brontosaure i van trobar en un dels llibres que mesurava 4 metres d’alçada. Però, què són 4 metres d’alçada? Com ho podem descobrir? Quant medim nosaltres? (…) És a partir de preguntes com la mestra va regulant el procés d’aprenentatge per tal que aquest vagi progressant, intentant que siguin els infants qui aportin les propostes; en aquest cas van decidir dibuixar-se en un paper i ajuntar les diverses siluetes per saber quants nens junts mesuraven igual que un Brontosaure.

Quan es tracta d’aspectes més concrets ho busquem a Internet, en llibres, ho preguntem a les famílies… i quan es tracta d’un tema més ampli que desconeixem busquem si podem fer alguna visita en algun espai de l’entorn proper (museu, biblioteca…) o ens posem en contacte amb algun expert en el tema que pugui venir a l’escola. Tot i així, hem observat que sempre és més significatiu pels infants si es tracta d’una descoberta realitzada per ells mateixos d’una manera vivencial, tal com ha passat amb l’alçada del Brontosaure.

Tal com s’observa en la implementació del projecte d’EI5, l’autorregulació de l’alumnat es porta a terme mitjançant les converses prèvies i posteriors a la fase d’experimentació. El mapa conceptual és una eina que també ajudar a fer-los conscients de manera visual del procés d’aprenentatge que estem realitzant, tot plasmant-hi les diverses conclusions que anem obtenint.

Finalment, en relació a la documentació, fem molt ús de les fotografies que realitzem al llarg de les activitats. Generalment la mestra prepara els fulls de documentació amb una estructura molt clara per tal que siguin els mateixos nens/es qui plasmin sobre paper allò que hem portat a terme de manera vivencial: algunes vegades enganxen les fotografies en forma de seqüència, d’altres vegades a partir de les fotos escriuen la conclusió, relacionen les fotos amb les paraules clau… Així és com integrem la lectoescriptura en el projecte d’una manera funcional i contextualitzada pels infants.

COM TREBALLEM EL PROJECTE?

Publicat el per
Respon

El desenvolupament del projecte es realitza diàriament, durant la primera franja matinal. Acostumem a treballar en gran grup, tot i que en alguns moments ens dividim per realitzar diverses tasques amb una mateixa finalitat:

Els alumnes de P5 encara s’estan iniciant en el treball en grup; a vegades els resulta una mica complicat organitzar-se i gestionar l’assignació de rols, tot i que amb la pràctica s’hi van habituant i van trobant les seves estratègies per treballar en equip. En aquest sentit, valorem molt positivament el fet que hi hagi una reflexió prèvia en les activitats en grup on plantegem l’objectiu, els passos que creuen que han de desenvolupar per arribar a assolir aquell objectiu i com creuen que es poden organitzar. Al finalitzar les activitats en grup també acostumem a mantenir una conversa on parlem de si han assolit o no l’objectiu i el per què: què ha funcionat i què es pot millorar. Normalment s’observa que hi ha algunes dinàmiques que es repeteixen en determinats alumnes i es tracta d’una manera de ser crítics amb els altres i d’agafar consciència de l’actitud de cadascú envers els companys i la seva col·laboració amb la feina feta.

El lloc de trobada és la rotllana que fem cada dia al matí al voltant del mapa conceptual; aquest mateix espai és el que destinem a fer les converses on parlem sobre les hipòtesis, on compartim les descobertes i on sorgeixen nous dubtes per seguir abordant. Així doncs, en la nostra metodologia de treball no dissenyem tasques prèviament sinó que partim dels dubtes, inquietuds o motivacions dels infants per generar estímuls que els permetin seguir avançant a nivell de coneixements en aquell àmbit en què s’estigui investigant. Allò que sí que planifiquem és la documentació del procés de descoberta i de les conclusions obtingudes, que es desenvolupa amb la col·laboració dels infants i que conformarà el producte final. D’aquesta manera, a cada pas que avança el projecte hi ha tres moments: Un moment inicial on sorgeix el conflicte cognitiu, on es planteja una situació que resulta de gran motivació pels infants (a partir, per exemple, d’alguna cosa que porta un nen/a de casa…)… Un segon moment d’activitats més vivencials, d’investigació, d’experimentació… en relació a allò que volem investigar i, finalment, un tercer moment de conversa sobre les nostres observacions on intentem arribar a alguna conclusió. Normalment en aquesta última conversa acostumen a generar-se nous interrogants per seguir abordant i així encadenem el procés altre cop. La fase de documentació va acompanyant tot aquest procés.

Per què ens enfadem?

Publicat el per
Respon

ESCOLA ELS VENTETS   (CICLE INICIAL)

SESSIONS I SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS

SESSIÓ 1

  • Es presenta el “robot desenfadador”. S’explica perquè serveix. Se’ls hi demana si voldrien tenir-ne un i que justament fer un robot desenfadador será l’objectiu del projecte.
  • Es fa veure als alumnes la necessitat de saber identificar “quan estem enfadats” per poder utilizar el robot.
  • S’explica el conte de “El monstre de colors” per presentar les diverses emocions.
  • Per parelles es pinten els 6 monstres (un per cada emoció: alegria, calma, por, tristesa, ràbia, amor)). Aquests es pengen a l’aula (zona reservada per el projecte) i serviran per visualitzar l’estat emocional de cada alumne al llarg dels dies. Cada alumne fa un rètol amb el seu nom que penjarà en el monstre que reflecteixi l’emoció de cada moment (avaluació: identificació de les emocions).

Cada dia es revisarà on està col.locat cada alumne i se’n parlarà més o menys extensament en funció de les circumstàncies.

SESSIÓ 2

  • S’inicia el treball plàstic: elaboració de estructura básica del robot i disseny de la cara.

SESSIÓ 3

  • Es presenta l’emoció de la ràbia (enuig) a través del conte:
  • S’obre un debat sobre els motius que ens fan enfadar. Entre tots en fem una llista i es penja a la classe . (veure annex 1)

SESSIÓ 4

  • Es repassen els estats emocionals de tots els nens (com es fa cada dia, però aquest cop serveix per iniciar el projecte). (Avaluació: reconeixement emocions)
  • Es repassen  els motius que ens fan enfadar.
  • S’obre debat sobre quines coses es fan quan s’està enfadat. Entre tots fem una llista i es penja a la classe. (veure annex 2).

 

SESSIÓ 5

  • Es finalitza el treball plàstic: s’acaba de construir el robot i es munta. Els alumnes se’l poden emportar a casa.


SESSIÓ 6

  • Es repassen els estats emocionals de tots els nens (com es fa cada dia, serveix per iniciar la sessió) ). (avaluació: reconeixement emocions)
  • Es repassen els motius que ens fan enfadar i quines coses fem quan ens enfadem.
  • S’obre un debat per buscar entre tots quines coses podem fer quan estem enfadats per tornar a la calma. Es fa una llista i es penja a la classe. (annex 3).

SESSIÓ 7

  • Es repassen els estats emocionals de tots els nens (com ja és habitual al iniciar la sessió)
  • Es repassa el mural elaborat: què ens fa enfadar, què fem i com ens calmem.
  • Es demana als alumnes què valorin els resultats del projecte a partir de les següents preguntes: (avaluació : reconeixement emocions i resolución de conflictes)
  • Des de que estem parlant de “perquè ens enfadem” notem, identifiquem millor com ens trobem al dia a dia?
  • Quan estem enfadats, som més conscients que podem fer coses que no estan bé i que poden fer mal als altres?
  • Quan ens enfadem a casa, fem servir el robot? Ens ajuda? Fem altres coses?
  • I a l’escola, quan ens enfadem hem trobat/aplicat estratègies per calmar-nos?

A mà alçada, es demana que els alumnes votin si els hi ha agradat fer el projecte,  si els ha servit per saber millor com se senten i si pensen que ha millorat la gestió de les situacions conflictives a la classe. (avaluació final: reconeixement emocions i resolución de conflictes)

Es fa un recull escrit de les aportacions/valoracions dels nens i nenes, tancant així el projecte. (annex 4)

ANNEX 1: PERQUÈ ENS ENFADEM

…  ens molesten, es riuen de nosaltres ens insulten o ens fan bromes pesades.

… no ens deixen fer alguna cosa o no ens compren alguna cosa.

… no ens deixen jugar o ens manen.

… ens diuen mentides  o es trenquen acords i promeses

… ens dónen les culpes d’alguna cosa que no hem fet.

… ens fan dentetes.

… ens amenacen: si no fas ….. no tindràs

 

ANNEX 2: QUÈ FEM QUAN ESTEM ENFADATS

… destrossar o trencar  coses.

… donar cops, empentes o pegar.

… esgarrapar, mossegar o pessigar.

…  cridar, dir paraulotes o insultar.

… dir coses lletges o mentides sobre algú que en realitat no pensem.

… amagar-nos.

… fer rabietes.

 

ANNEX 3: COM ENS PODEM CALMAR

…  utilizo  el robot DESENFADADOR.

…  dono cops  a un coixí.

…  medito o intento pensar en una altra cosa.

… busco una manera de distreure’m: miro la tele, quedo amb els amics, surto a fer un tomb, jugo…

… acaricio  un animaló (gos, gat…).

… explico  acudits, canto cançons.

… algú em fa un massatge

ANNEX 4: VALORACIONS

La valoració general de grup ha estat positiva.

pensen que tenir els monstres penjats a la classe i poder posar el seu nom en el monstre que indica el seu estat d’ànim els ajuda a saber identificar millor les seves emocions.

(objectiu: reconèixer les emocions)

9 d’11 han utilitzat el robot desenfadador a casa. Els que no l’han utilitzat, argumenten que no s’han enfadat i no els hi ha calgut.

7 d’11 opinen que des de que s’ha iniciat el projecte el clima d’aula i de pati ha millorat ja que entenen millor què passa quan ens enfadem i tenen recursos/idees de què cal fer per gestionar millor l’enuig.

Objectiu: millorar el clima d’aula

SI NO BEGUÉSSIM LLET TINDRÍEM DENTS?

Publicat el per
Respon

L’ avaluació del projecte ha estat continua i cada activitat ens ha servit per conèixer
com evolucionen els alumnes i com van adquirint els aprenentatges.
Donem un pes important a la rotllana inicial i final amb l’objectiu d’aprofitar les reflexions que han fet els alumnes en petit o en gran grup. La intenció de la mestra és que totes aquelles aportacions que han fet els alumnes durant l’activitat surtin a la rotllana amb la finalitat de connectar totes les idees i anar construint aprenentatges
L’avaluació individual es portarà a terme a partir de la llibreta de projectes que cada
nen té i de la pròpia autoavaluació que l’alumne faci en acabar el projecte sobre el
seu treball i el resultat final.
D’altra banda els alumnes han tingut l’oportunitat per primera vegada de treballar en
grup i això els ha suposat tot un repte d’acceptació de normes i rols. La graella de
coavaluació serà una eina per avaluar el treball del grup de quatre.

Tenim pensat aprofitar el mapa conceptual individual que facin els alumnes per tal d’observar el què han aprés al llarg del projecte, fent d’aquesta manera una xarxa entre els aprenentatges.

SI NO BEGUÉSSIM LLET TINDRÍEM DENTS?

Publicat el per
Respon

El producte final que tindran els nens de 1r de la classe de la Malala és la seva llibreta de projectes on cada nen ha anat documentant el projecte, amb fotos, fulls enganxats i els seus escrits, a mesura que hem anat resolent els reptes que ens han anat sorgint. Cada trimestre s’han pogut emportar la llibreta a casa per compartir i involucrar a les famílies en el procés.

Els alumnes han elaborat uns pòsters per grups a partir de la informació que han recollit a internet i un cop  acabat s’han utilitzat com a suport visual per fer una exposició oral a la resta de companys.

En finalitzar el projecte cada alumne elaborarà el seu propi mapa conceptual del
que ha après.

SOR LUCIA

Publicat el per
Respon

El producte final del projecte de l’aula”Sor Lucía” és un dossier individual que cada alumne ha anat elaborant a mida que anava avançant el projecte i s’anaven resolent les preguntes plantejades en el semàfor.

Al final de curs es farà una trobada amb les famílies on els nens i les nenes els  explicaran el producte final del seu projecte.

SOR LUCIA

Publicat el per
Respon

A mida que avançava el projecte hem anat plantejant activitats que han permès als alumnes regular el seu propi procès d’aprenentatge.

Un dels objectius que ens vàrem plantejar conjuntament amb els alumnes era avaluar el treball en equip.

Per fer-ho possible ens vam organitzar per grups i ens vam repartir les tasques de la campanya de recollida d’aliments.

Finalment vam fer una valoració conjunta la qual ens va permetre valorar el treball en equip. La mestra guiava la conversa oferint diàleg entre els alumnes.

  • Ens hem organitzat?
  • Us heu repartit les tasques?
  • Ens ha faltat alguna cosa?
  • Ha assolit cada grup el seu objectiu?

 

Microorganismes a la cuina: producte final

Publicat el per
Respon

En el nostre projecte microorganismes a la cuina, els alumnes per una banda hauran de prendre consciència de l’existència de microorganismes i per altra banda hauran d’elaborar un plat utilitzant-los. Pensem que el projecte és engrescador i suposa clarament un repte real per a ells, si són capaços de dur-ho a terme per ells mateixos, ja que no estan acostumats a cuinar, i encara menys perquè el fruit del seu treball i esforç sigui degustat pel conjunt del grup-classe. Els productes que acabaran elaborant els/les alumnes pensem que seran variats, ja que treballaran en grups heterogenis. Un cop els/les alumnes vagin ampliant els seus coneixements respecte als tipus de microorganismes existents, els diferents usos d’aquests, les seves característiques, les diferents aplicacions en l’àmbit culinari, etc., estem segurs que obtindrem una gran varietat de postres que podrem degustar.

En l’elaboració de les seves propostes l’única condició que han de respectar és que els microorganismes han de ser-hi presents, tant en la recepta com en l’elaboració d’aquesta. Per tant, inicialment hauran de prendre consciència de la seva existència (per la qual cosa ja tenim una pràctica que hauran de fer a classe), diferenciar aquells microorganismes que són favorables per a la nostra salut i els que no ho són (per tant hauran de fer una recerca activa d’informació sobre els microorganismes, tipologies, usos, etc.), dins de cada grup hauran d’arribar a acords per tal d’escollir una recepta que estigui al seu abast i que sigui del seu gust, hauran de ser capaços de fer la recepta en anglès, presentar el resultat davant de la resta de companys del grup-classe.

L’últim dia que duem a terme el projecte podrem degustar els resultats del treball de tots els grups que hi participen.

Reflexió de la implementació

Publicat el per
Respon

Per aquest projecte hi ha unes parts més acotades i altres més obertes. La hipòtesi i l’experiment que dissenyen és obert i han de fer servir la seva imaginació, els seus coneixements prèvies o buscar per internet. Així doncs hi pot haver múltiples solucions possibles. Però per tal d’assegurar-nos uns bons resultats i treure’n conclusions l’experiment que finalment es duu a terme és una pràctica pautada i després ells hauran de interpretar els resultats obtinguts.

L’apartat d’escollir el microorganisme per a elaborar aliments és oberta ja que cadascú escollirà un plat diferent. Aquí també poden intervenir les famílies tan en la recepta (sovint ho consulten a la família) com en l’elaboració d’aquesta.

Durant tot el projecte poden anar reflexionant i valorant el que han après a través de la carpeta d’aprenentatge on quedarà documentat aquest procés d’aprenentatge.