METRÒPOLIS – PRODUCTE FINAL

En la part lingüística els alumnes han de produir una presentació digital que reculli tota la informació treballada. Se’ls suggereix una llista d’ítems per recercar però es potencia que busquin tot allò que els interessi i vulguin aprendre de la ciutat, fent especial èmfasi a l’arquitectura. També es posa al seu abast un llistat d’eines TIC per tal que l’alumnat esculli la que prefereixi intentant que sigui nova per ells. La recerca d’informació es fa amb treball col·laboratiu utilitzant les eines de Google i els alumnes reben feedback constantment en forma de comentaris. L’últim dia del trimestre es presenten les produccions davant de la resta de companys i es pengen al Classroom per tal que les puguin consultar tots els alumnes de 2n d’ESO.

En la part artística hauran de idear un producte creatiu basat en les imatges arquitectòniques, de la ciutat escolllida; aquest producte tindrà un format bidimensional o tridimensional, segons les seves preferències.  Amb una pluja d’idees realitzaran esbossos i dibuixos que il·lustraran les idees del procés de ideació. A continuació, i per grups, faran una previsió del material necessari ( fungible, reciclable, etc), que es preveu utilitzar en la creació del producte. Una vegada finalitzat el producte s’exposarà al passadís amb tots els resultats de l’alumnat, per tal de fer-ne una valoració conjunta de la diversitat de resultats i gaudir-ne tota la comunitat.

En la part científic-tecnològica els alumnes després de decidir quina ciutat volen treballar comencen per escollir d’una llista que se’ls proposa les activitats que considerin més adients als seus interessos. Entre les propostes poden treballar ’una línea històrica,  un climograma o una recepta entre altres. Aquesta llista és oberta i els alumnes hi poden afegir propostes pròpies. Una vegada han escollit, en grup han d’elaborar un document que expliqui les propostes triades i com volen treballar-les.

El producte final ha de ser un mural en el qual es reflecteixi els aspectes treballats. Aquest mural s’exposarà als corredors  del centre.

Planificació

El projecte de l’Illa del gorg blau està ubicat dins de l’aprenentatge guiat. Concretament, en la part del projecte guiat. Al llarg de la setmana hi dedicaran 4 hores.

Aquest és un dels projectes realitzats pel professorat. Un dels motius que sigui realitzat pel mateix professorat és per assegurar que els alumnes treballin una sèrie de continguts curriculars específics.

Per poder captar l’atenció de l’alumnat, se li ha donat el format de joc. S’ha comprovat que a través del joc els alumnes s’interessen més, mostren una actitud més proactiva i una resposta més eficient.

Un cop que se li va donar el format de joc i es tenia clar el resultat, no es va dubtar gens en el seu  nom: l’illa del gorg blau.

Presentació del producte final

El passat dilluns dia 4 de juny a la tarda va tenir lloc la reunió de mares i pares dels alumnes de 4t d’ESO que aniran al viatge de final de curs.

En aquesta reunió, es va aprofitar l’ocasió per presentar el material que els alumnes han creat a través del projecte de recerca. Al primer trimestre, quan encara no es sabia la destinació del viatge, en grups l’alumnat van simular una agència de viatges i van crear un lloc web amb diferents destinacions possibles i informació pràctica (preus, vols, llocs a visitar, etc). Els alumnes del segon trimestre van explicar la seva participació en la preparació d’activitats per al viatge de final de curs. Finalment, els del tercer trimestre també van ser partícips en aquesta reunió i van explicar la guia turística de Munic que han estat preparant durant tot el trimestre.

Us deixem amb una petita mostra de la reunió del proppassat dilluns dia 4:

Recta final!

Els alumnes del Projecte de Recerca de 4t estan arribant a la darrera part del projecte i han començat el producte final després d’haver estat treballant en diferents tasques de coneixement de la ciutat que visitaran a l’excursió de final de curs. Concretament, han començat a dissenyar la guia turística de Munic. D’entre totes les guies turístiques creades, l’alumnat haurà de triar quina és la millor guia per tal de ser publicada, presentada i repartida entre els pares dels alumnes que aniran al viatge de final de curs el dia de la xerrada.

 

Com avaluem?

L’avaluació de l’alumnat es fa atenent el seu procés d’aprenentatge i els resultats del seu treball. Sabem i informem els alumnes i les famílies que les notes que figuren al seu expedient són les del procés, donat que l’objectiu dels nois i noies és que treballin i aprenguin tant com puguin.

Com que l’objectiu és que l’alumne aprengui tant com pugui i no que tingui un nivell determinat de coneixements, cap alumne/a repeteix de curs pel fet que no hagi assolit unes habilitats o coneixements determinats. Només en cas que un noi/noia vegi els seus aprenentatges dificultats o endarrerits per falta de maduració personal, podrà repetir de curs ja que, en aquest cas, la repetició li suposa un benefici.

L’avaluació formativa pretén orientar l’alumne en el seu aprenentatge continu i autodirigit, partint del punt on es troba l’alumne, cap a on va i què s’ha de fer perquè avanci. És per això que l’avaluació formativa de l’alumnat es fa atenent el seu procés d’aprenentatge i els resultats del seu treball. Informem els alumnes i les famílies que les notes que figuraran al seu expedient seran les del procés, donat que l’objectiu dels nois i noies és que treballin i aprenguin tant com puguin. I això és precisament el que s’avalua quan parlem d’avaluació.

D’altra banda també cal una qualificació dels resultats que indiqui el nivell d’adquisició de competències, ens basem en el progrés de l’alumne i en el nivell d’aprenentatge que hagi assolit, valorat per l’equip docent i per proves escrites individuals concebudes amb la idea de recollir els aprenentatges fets i establir les propostes didàctiques dels itineraris personalitzats.

L’avaluació del procés és la valoració dels objectius de l’educació obligatòria. Per a nosaltres implicarà el màxim aprenentatge a partir de la situació en què es troba l’alumnat. Es comunica a les famílies a través d’un informe al desembre i al juny.

D’altra banda l’alumne també haurà d’avaluar les seves competències fent servir rúbriques, fent la valoració dels aprenentatges que va assolint. Aquesta nota, que indica el nivell d’adquisició de competències, es comunicarà a les famílies a través d’un informe al març. Servirà per tenir constància de com progressa l’alumnat, per informar les famílies i el propi alumne de quin és el seu nivell.

Com ho farem?

El nostre currículum pretén ser la plasmació d’aquests plantejaments pedagògics i aspiren a proposar a l’alumnat un seguit de reptes educatius, que els farà capaços, autònoms, sociables i, en definitiva, realitzats com a persones. A través d’aquests reptes, l’alumnat haurà de ser capaç de desenvolupar totes les competències bàsiques per incorporar-se amb garanties al món, ja sigui a través de la inserció laboral, la continuïtat acadèmica o qualsevol altre projecte personal que es plantegi. Així en acabar l’escolarització, esdevindrà un ciutadà compromès i, fins allà on les circumstàncies personals ho possibilitin, útil al món.

En el marc de les directrius oficials, pretenem fer un treball de selecció, desplegament i programació de les competències, de forma que l’alumnat treballi i sigui avaluat al llarg de tota l’ESO de totes i cadascuna d’elles.

Tenint en compte que les competències s’assoleixen tot aplicant-les en els contextos de treball intel·lectual, emocional, artístic, social i físic, seleccionarem continguts que permetran a l’alumnat treballar i progressar en aquestes competències. Les competències també sortiran dels projectes que realitzarà l’alumnat al llarg del seu procés d’aprenentatge. Els nois i noies treballaran projectes cada dia. Aquests focalitzaran el que han d’estudiar i aprendre al llarg del curs (experiencial) mentre practiquen i apliquen les competències que van desenvolupant (àmbits i habilitats).

L’alumnat desenvolupa la seva tasca en tres modalitats bàsiques de treball. Són les franges de l’horari que identifiquem com a aprenentatges guiat (AG), per l’acció (AA) i experiencial (AE). Els nois i noies dediquen a cadascuna d’aquestes franges un terç aproximadament del seu horari. Vegem cada una d’aquestes modalitats de treball:

Aprenentatge guiat Els alumnes tenen les seves propostes individualitzades, seguint un itinerari personalitzat. Se’ls fa responsables del seu aprenentatge. L’alumne treballa de manera individual, a través dels plans de treball que s’elaboren responent a les seves necessitats sota l’orientació del professorat i que implica una planificació de la tasca, de la metodologia i de la revisió o autoavaluació dels aprenentatges. Tot i ser individual és recomanable i desitjable que es puguin ajudar i/o col·laborar entre ells, sempre en un ambient de treball i ordre. Les habilitats estaran dedicades a català, castellà, matemàtiques i anglès. Quan cal es complementa amb l’aportació del professorat (classe magistral o altres). En aquesta franja l’alumnat també adquireix coneixements i estratègies d’aprenentatge a partir de la creació de continguts col·lectius. Seleccionen, creen, i després comparteixen amb el grup allò après per tal de consolidar-ne l’aprenentatge de forma autònoma i creativa. (10 hores)

Aprenentatge per l’acció (treball per projectes) Definim els projectes globalitzats com una oportunitat per desenvolupar les competències cognitives. Aquests requereixen implicació, col·laboració, recerca, gestió de recursos, procés planificat d’activitats en grups cooperatius. Els projectes parteixen de la curiositat i motivació de l’alumnat, que planteja la pregunta clau (objectiu) i mira d’esbrinar-ne la resposta cercant la informació pertinent. Pretenen fomentar la creativitat, l’autonomia i la responsabilitat de l’aprenentatge propi i dels altres. Al final hi ha una exposició del treball realitzat. (10 hores)

Aprenentatge experiencial Mitjançant espais i tallers l’alumnat investiga, viu i experimenta experiències que generen també aprenentatges. Espais i tallers que donen sortida a les inquietuds personals i aprofundeixen en la dimensió més pràctica de la sensibilitat i l’expressivitat, són de lliure elecció Tallers L’alumnat fa la tria de tallers setmanalment (grups de 12 persones màxim). Hi ha una oferta variable de tallers que procurem que inclogui els àmbits de l’expressió (plàstica, corporal, musical, literari, …) i d’altres com l’hort, equipaments, científic… a tall d’exemple. L’educació física (inclòs als tallers i anomenada Cos) és d’obligada elecció (2 hores). Espais Són de lliure elecció però amb un compromís trimestral. L’alumnat fa la tria de tallers cada trimestre i és d’obligat canvi (grups de 12 persones màxim). Hi ha una oferta variable d’espais que procurem que inclogui els àmbits de l’expressió (plàstica, musical, literari, alemany, …) i d’altres com jardí, informàtica, equipaments, tecnologia… a tall d’exemple.

Pel que fa les llengües estrangeres, l’Anglès i l’Alemany a part d’estar ofertes com a diferents espais o tallers també intervenen i és relacionen amb els projectes que es porten a terme (2 hores). Cada setmana es tanca amb una reflexió escrita individual al seu diari personal i es fa una petita autoavaluació del progrés personal i del grup. (1 hora) Tots els aspectes de les TIC són tractats com un àmbit transversal d’ús informatiu i comunicatiu en tots els aspectes anteriors i els àmbits d’aprenentatge.

Cada dia es dediquen 2 hores a cadascun dels aprenentatges separades per un esbarjo. Tot i així, l’organització és flexible sota demanada de les circumstàncies.

Pel que fa al tractament de la diversitat el farem en grups heterogenis.

En el preàmbul de la llei d’educació es diu que els centres d’educació obligatòria tenen l’obligació de “compensar les possibles desigualtats d’origen social a l’interior del sistema educatiu i d’abordar amb garanties d’èxit la integració escolar de tots els alumnes.” Creiem que la convivència en grups d’aprenentatge de persones amb diferents circumstàncies és un factor positiu i potenciador no només dels valors de convivència, sinó també de l’eficàcia didàctica ja que estimula l’aprenentatge personalitzat i la relació d’ajuda entre l’alumnat.

Creiem que es tracta que cada noi/a es pugui desenvolupar en el seu ser i els seus talents propis. La diversitat és una riquesa, no una dificultat. El punt de partida és diferent i el d’arribada també, no es tracta d’unificar si no de poder fer un llarg recorregut.

Les emocions a l’escola

Aquest matí ens hem reunit tota l’escola en assamblea per decidir les emocions de l’escola. La setmana passada cada grup va seleccionar les seves emocions. Avui tocava decidir quines tenim com a grup-escola.

Cada classe ha presentat les seves, ha explicat com va arribar a identificar-les i quin color li va posar. És increïble, perquè en algunes hem coincidit tots!!

A la ràbia, li hem posat tots el color vermell. Els petits i els mitjans, també hem coincidit en que la calma és de color blau, i mitjans i grans que l’alegria és de color groc!

També hem parlat de la tristesa, que alguns la veiem blava i d’altres negre! Uii… i sabeu… també hem vist la por… que l’hem posat d’un color fosc com la nit…

Junts, hem fabricat les ampolles d’emocions de colors amb aigua i colorants alimentaris! Ja tenim el nostre codi de les emocions-color… però shhht… no l’expliqueu a ningú… que és un secret…

Posem color a les emocions

Fa dies, quan els nens i nenes de l’escola de l’Estany van arribar al matí, es van trobar l’entrada i les classes desordenades. La nostra intenció era provocar-los i iniciar un debat de com s’havien sentit.

Continuant amb les emocions vam pensar que podríem intentar posar-les dins de pots diferents i omplir l’escola amb les emocions que podem sentir. Per fer-ho, ens hem trobat tots a l’entrada, on hem recordat el que haviem fet l’última sessió i el que ens plantejavem per avui. Ens hem separat amb tres grups, ja que segons l’edat tenen més o menys recursos per parlar de les emocions.

Els més petits de l’escola hem parlat de les emocions que es consideren bàsiques; la ràbia, la por, la tristesa, l’alègria i la calma. Primer de tot, hem explicat el conte El monstre de colors de l’Anna Llenas. En aquest conte apareixen les 5 emocions i cada una té un color diferent. Un cop acabat el conte ens hem assegut al voltant de la taula en rotllana i hem parlat de cada emoció que apareix al conte. Primer hem parlat de la ràbia, els més grans han escrit el nom en un full i els altres hem anat representant què ens transmetia. Han dit que la ràbia era una emoció forta, que la sentiem quan ens enfadavem, alguns deien que els feia plorar o cridar. Tots han estat d’acord en fer-la de color vermell. Observant les seves representacions la ràbia la solien dibuixar curta o concentrada i la intenssitat del traç era molt forta.

Amb les altres emocions hem fet el mateix. Primer en parlàvem, l’escrivíem i la representavem. Quan hem parlat de la tristesa, la Sira ens ha explicat que quan va deixar l’escola de Badalona es va sentir molt trista perquè deixava els seus amics, a l’hora de representar-la alguns l’han fet blau fosc, d’altres blau clar i inclús algú la veia negre. Per parlar de la calma, hem posat música tranquila, com quan fem relaxació. Tots deien que la calma és suau i tranquil·la. Tots l’han volgut representar verda, però en aquesta ocasió el traç era llarg i suau. La por, l’han fet gairebé tots negre. L’Arlet ha dit que per ella la por era groga. Finalment, hem parlat de l’alègria. Han dit que volia dir estar feliç i content, com estar de festa i cada nen/a l’ha volgut representar amb el color que més els agradava.

Un cop teníem colors i emocions relacionades les havíem de posar dins dels pots. Hem presentat els pots i colorant alimentari. Tot seguit els hem demanat com ho podríem fer. Una de les opcions que han sortit ha estat fer un rotlle amb el paper i posar-lo a dins, però altres deien que no es veurien. Finalment, algú ha dit que els podíem omplir amb el colorant alimentari i així ho hem fet. Però teníem un problema, només hi havia tres colors, blau, vermell i groc. Primer, hem fet proves en un full en blanc per saber que passava quan barrejàvem els diferents colors. Un cop sabíem com aconseguir els diversos colors hem omplert els pots d’aigua i hem anat representant les diverses emocions. Com que ja sabíem com aconseguir els colors ha estat molt fàcil, tot i això ens ha sorgit un problema. L’alegria l’hem representada de molts colors, però si barregem tots els colors surt negre, així que després de donar-hi voltes de com podríem fer-ho hem posat colorant alimentari groc i trossos de plastidecor de diferents colors. I així ha quedat la nostra representació de les emocions bàsiques.

CLASSE DE LES TELEVISIONS

A la classe de les Televisions vam començar repassant quines emocions havíem tractat la sessió anterior. Vam veure que hi havia emocions agradables i d’altres desagradables. Vam fer un petit joc d’expressió que consistia en representar amb la cara i el cos una emoció determinada i els altres l’havíem d’endevinar.

Després, vam triar d’ entre totes les emocions, quines eren les més bàsiques. A cadascuna, les hi vam atorgar un color: que si la ràbia és vermella, que si la tristesa és blava… Llavors vam començar a preparar les aigües de colors en pots d’emocions. Un pot d’aigua verda per l’alegria, un pot de negra per la por, un de turquesa per la calma… Va ser molt divertit!

CLASSE DELS IPHONE

A la classe dels alumnes de 4t, 5è i 6è vam començar l’activitat fent una petita meditació guiada, així ens relaxàvem i podíem connectar més fàcilment amb les nostres emocions i percepcions al nostre cos.

Després de la meditació, cada alumne/a centrat en ell mateix/a intentava recordar quines cinc emocions sent amb més freqüència. Com que ja som més grans i tenim vocabulari emocional, hem posat el repte de defugir de les emocions bàsiques, i poder afinar més amb alguna emoció de la seva família. Per exemple, si ens identificàvem amb la tristesa, podíem especificar-la més i expressar la melangia, l’enyorança, etc.

Algunes de les emocions que van sortir van ser: la vergonya, la frustració, el benestar, la tranquil·litat, l’avorriment, la fúria… Cada alumne/a va identificar aquestes cinc emocions que es sentia pròpies amb un color.

Potseriorment ho vam posar en comú, les vam escriure totes a la pissarra, el seu nom i els colors amb les quals les vinculàvem. També vam parlar de quan les sentíem, a quina part del nostre cos ho fèiem i per què creiem que les sentim. De què ens avisen? Quina informació ens donen? Vam reflexionar sobre que no hi ha emocions bones i dolentes, sinó emocions agradables i desagradables. També vam veure (gràcies a la diferència entre els colors en les mateixes emocions), que malgrat dues persones diguin que senten, per exemple, benestar, són dues maneres diferents de sentir-ho. D’aquí va sortir la importància de l’empatia i l’escoltar lliure de judicis.

Finalment, i posant-nos tots d’acord, les cinc emocions que vam triar com a grup són: el fàstic, de color verd pistatxo. La vergonya, de color lila. La fúria, de color vermell. L’eufòria, de color groc. I finalment, l’avorriment, de color negre.

La veu dels alumnes

Els nens han literalment VIBRAT amb el projecte i veure i viure que Francesco Tonucci i Juan Mata els corresponien i els responien ha estat la clau per mantenir aquesta il.lusió vers el projecte.

La millor prova d’això és la foto extreta d’un video que, malauradament pesa massa per penjar-lo sencer (o almenys no n’hem estat capaços) i correspon a les cares dels nens i nenes en rebre un video de resposta de Francesco Tonucci. Una imatge val més que mil paraules…

Avaluació

L’avaluació del projecte ha combinat diversos elements.

El factor més predominant però ha estat l’autoavaluació i la coavaluació. A partir d’aquestes dues eines s’ha potenciat molt la posterior regulació dels nens i dels petits grups de treball dels quals en formaven part.

Les exposicions també es van enfocar amb la doble visió d’explicar allò que s’està fent, però també com a eina de regulació i autoavalaució. “EXPLIQUEM QUÈ FEM PER SABER QUÈ HEM APRÈS”