Aquestes són algunes de les idees, opinions…la veu dels nostres alumnes sobre el projecte.
Arxiu de la categoria: Cronologia
Carpeta d’aprenentatge
En aquest projecte han funcionat molt bé les carpetes d’aprenentatge, un instrument d’avaluació formativa que facilita a l’alumne identificar el què ha après i com ho ha après per mitjà del recull raonat d’evidències d’aprenentatges, com en aquest projecte buscant microorganismes i analitzant-los al laboratori, i creant un producte final amb microorganismes, en aquest cas un pastis.
Les carpetes han servit per fer evident què és allò que sabien i quins són realment els aprenentatges significatius realitzats. Cada dia havien de respondre quatre preguntes, “Què he après?”, “Com ho he après?”, “Amb quins obstacles m’he trobat?” i “Com he resolt els obstacles?”, de manera individual.
Al ser aquest el segon projecte que realitzen els alumnes de 1r al centre i com que també treballen per projectes a l’assignatures de socials i català, ells estan ja familiaritzats amb les carpetes d’aprenentatge i pensen que ens aporta informació molt útil, tant pels alumnes com pels professors.
Avaluació
L’avaluació del nostre projecte s’ha basat majoritàriament en la realització del dossier, on es recollien els resultats dels experiments realitzats en el laboratori, la recerca de la recepta i la seva explicació en anglès, així com les carpetes d’aprenentatge diaries. Juntament amb la coavaluació i la presentació del plat, aquestes han estat activitats avaluades de manera grupal. S’han valorat de manera individual el seguiment diari del treball, la carpeta d’aprenentatge i part de la presentació oral del projecte.
La ponderació dels ítems avaluats són:
– Continguts: realització del dossier, incloses les carpetes d’aprenentatge (40%)
– Graella Seguiment del treball diari (20%)
– Exposició oral i presentació (20%)
– Presentació del plat (10%)
– Rúbrica de la Graella de Coavaluació (10 %)
VALORACIONS FINALS SOBRE EL PRODUCTE FINAL
Una vegada finalitzat el projecte toca fer la valoració dels resultats. Hem de destacar que ha estat un repte per a ells i que s’han sorprès de com poden influenciar el microorganismes en l’elaboració dels productes alimentaris. Ells i elles s’han mostrat satisfets per la feina feta i valoren positivament l’aprenentatge dut a terme, però nosaltres pensem que podem arribar més enllà.
Una de les propostes de millora pel projecte seria realitzar dues petites proves addicionals, una amb microorganismes i l’altre sense, de la mateixa recepta, per a poder comparar en les mateixes condicions l’afectació dels microorganismes en el procés de fermentació. D’aquesta manera es pot apreciar la diferència que hi ha en l’ús o no d’aquests.
Una altra millora per al proper curs seria crear un bloc de caràcter públic on els alumnes puguin mostrar el que han anat fent. D’aquesta forma els familiars i amics podrien ser partícips del projecte, i probablement això pot afavorir la seva implicació i motivació en la realització del projecte. A la vegada això ens facilita l’avaluació continuada de la feina realitzada (valoració del procés, de les reflexions dels alumnes, els acords…).
La darrera millora que proposem és la realització d’un concurs de receptes a nivell intern de centre. Un representant de cada grup classe, a nivell de tota la ESO (2n, 3r i 4t d’ESO) pot fer de jurat i valorar així diferents aspectes del producte final: la presentació, l’ús d’ingredients saludables, l’originalitat (en la tria del microorganisme i en l’acabat), la dificultat, el sabor… Una altra possibilitat podria ser aprofitar aquest projecte com un recurs per afavorir la realització de les colònies de final de curs a través de la venda dels productes finals. Caldria tenir en compte la quantitat a realitzar.
Tots a menjar!
És cert que el microorganisme més emprat ha sigut el llevat (és més difícil elaborar un iogurt o una cervesa si no tens els estris específics per fer-ho) però l’originalitat dels alumnes ha donat per molt: des d’entrepans de pa casolà fins a pizzes artesanes, des de cup cakes fins a pastissos amb forma d’unicorn, passant per les receptes més tradicionals. Dins de les possibilitats que ofereix el llevat cada grup ha preparat de forma col·lectiva la recepta que els hi ha semblat més suggerent.
En tots els casos els alumnes han pogut descobrir i experimentar la influència dels microorganismes beneficiosos en les receptes culinàries d’avui en dia i de sempre. Molts ho desconeixien i se n’han sorprès de que sigui així.
Acte seguit, i com no en aquesta situació, tots els alumnes han pogut valorar amb els cinc sentits les creacions dels seus companys. Què millor manera que finalitzar aquest projecte que d’aquesta forma! Bon profit!
TdS 3r “La mineria a Súria”: La rúbrica del projecte
(escrit per la Maria Aragay i la Maria Rovira)
Per l’avaluació del reportatge sobre la Mineria a Súria, que l’alumnat ha de realitzar en el Treball de Síntesi de 3r d’ESO, es va elaborar una rúbrica amb tot el professorat implicat en el projecte per tal d’establir els criteris de l’avaluació formativa.
La rúbrica consta d’una taula de doble entrada on en un dels eixos s’especifiquen els criteris d’avaluació de les tasques que realitza l’alumnat: llenguatge audiovisual, expressió escrita, expressió oral, ús de l’anglès, crèdits d’inici i final, introducció, apartats 1 i 2, apartat lliure, i exposició oral. I en l’altre eix, s’indiquen els criteris d’avaluació dels resultats, dividits en quatre categories de qualitat (expert, avançat, aprenent i novell). Cada criteri d’avaluació es pondera per tal de poder quantificar els resultats.
Per l’elaboració de la rúbrica es va utilitzar la plantilla del CoRubrics de Google Drive. Tot i que inicialment, l’equip docent va dissenyar una rúbrica molt extensa, aquesta es va reduir per tal que fos més senzilla d’utilitzar.
La rúbrica una vegada revisada i aprobada es va mostrar a l’alumnat de 3r d’ESO pel seu coneixement.
La rúbrica ajuda a l’alumnat a autoregular-se, ja que li permet saber en quin moment es troba dins del procés d’elaboració del projecte, i li especifica què ha de fer per millorar. Així mateix a conèixer els objectius d’aprenentatge i els criteris d’avaluació.
Presentacions
I arribats a l’última sessió és el moment en que els nostres alumnes donin a conèixer les seves habilitats culinàries, però abans de fer el tastet cada grup procedirà a mostrar a la resta dels companys i companyes tot el procediment. Aquesta tasca ja la tenien present des del començament del projecte i per aquest motiu han anat enregistrant tots aquells aspectes importants a tindre en compte durant el procés: ingredients i estris de cuina utilitzats, procediment d’elaboració, resultat final… Cal remarcar que el suport logístic dels familiars a casa ha estat important, ja que es tracta d’alumnes de 1r d’ESO que molts d’ells no hauran cuinat mai. D’aquesta forma el que s’aconsegueix és una implicació en el projecte de les famílies i una major motivació per part de l’alumnat, per tant l’aprenentatge serà més efectiu.
Amb tota aquesta informació recopilada a la cuina de cada casa, cada grup va tenir una sessió per poder preparar una presentació digital amb la finalitat mostrar tota la tasca duta a terme. Sempre hi ha alumnes que necessiten perfilar aquesta presentació i, llavors, ho van acabar d’arrodonir a casa. També els hi va passar a aquells que no van disposar del temps suficient per acabar-ho a l’aula.
La presentació s’ha dividit en dues parts: en la primera els alumnes han explicat l’elaboració de la recepta en anglès (dificultat addicional que se’ls demana) i en la segona part cada grup ha fet una mica de valoració del projecte en si i del seu propi treball.
Tot seguit, i una vegada acabades totes les exposicions, els alumnes i els professors presents han gaudit dels saborosos microorganismes.
TdS “La mineria a Súria” : Xerrada ICL
“Mola” treballar així
Per a fer aquest article vàrem recollir algunes frases dels propis alumnes que creiem són prou clares per il·lustrar aquest apartat:
-“M’ha sorprès veure que he treballat molt bé amb companys/es que no havia treballat abans”.
-“Mola treballar així”.
-“Cada vegada fa menys vergonya explicar el què descobrim i els errors davant els companys”.
– “Ens agrada veure-ho exposat per l’escola”.
-“La nota que ens posem nosaltres serà la de veritat?” (Riures i sorpresa al veure que tant alumnes com mestres coincidim bastant amb els resultats numèrics quan compartim les notes oralment).
-“No ha estat difícil fer aquest treball en grup sense rols definits” (En treballs en grup previs s’havien usat rols com científic, mediador, escriptor, material,…).
-“Ens agradaria fer més treballs d’aquest tipus”.
Frases prou clares per prendre’n nota!
Com s’ha avaluat?
S’han fet servir diferents instruments d’avaluació:
- Quan el grup d’experts feia la seva exposició, la resta del grup valorava (crítica constructiva): si havien comprès el contingut de l’explicació, quines eren les idees principals i els criteris d’exposició oral de cada membre del grup (entonació, to de veu, gesticulació).
- Al final de cada sessió s’autoavaluaven com havia anat la sessió i la continuïtat de la propera sessió (tant de contingut com conductual, individual i col·lectiu). S’anotava en una petita graella que tenia cadascú.
- Rúbrica final on avaluaven el grup com a conjunt, el producte final i l’aportació de cada membre individualment.
Proposta de millora:
En properes situacions hem de compartir més explícitament els criteris d’avaluació amb l’alumnat, especificant el pes de cadascun d’ells i deixar-ho per escrit que ells ho puguin anar consultant. (Hem vist alguns exemples d’altres escoles per aquí la xarxa).