Metodologia

En l’aprenentatge acció, els alumnes fan els grups i trien amb qui treballar. Per aquest motiu, en aquest bloc d’aprenentatge, els grups els fan els professors.

D’aquesta manera intentem que treballin amb alumnes que no ho han fet. I també, s’intenta fer grups heterogenis.

Pel que fa a la metodologia del projecte, el primer dia es va donar a cada grup un sobre amb els cinc reptes. Quatre d’aquests eren comuns als grups i un era diferent per cada grup.

Amb cada repte que havien de desenvolupar se’ls donava un full de guia amb unes preguntes. Tots els membres del grup havia de respondre aquest full. D’aquesta forma asseguràvem que tots entenien què havien de fer i com ho farien. És en aquest moment que han de saber distribuir-se les tasques. Un altre objectiu d’omplir aquest full era que fossin conscients de quines competències desenvoluparien treballant aquell repte.

Aquest projecte el treballarien dos dies a la setmana durant 4 hores. Quan ells canviaven de repte, la professora feia una introducció del nou repte a través del classroom. Allà, hi havia un seguit d’informació útil per poder portar a terme el nou repte.

Lacetània News – Metodologia

Qui? Els alumnes de 2n d’ESO de l’institut agrupats per les classes ordinàries. Els professors implicats són 5, en dues aules hi ha dos professors per aula per tal de garantir la màxima atenció al treball per projectes a l’alumnat.

Quan? Els dimecres de 11:30 a 13:30, tenint en compte que entre hora i hora hi ha un descans de 20 minuts que correspon a l’hora del 2n pati.

Com? La dinàmica general de projectes es basa en l’experimentació, descobriment, observació i la creació.

On? A les aules del centre

Per què? Hem de preparar alumnes pel futur i el treball per equip forma part de la nostra relació amb el món. Si volem alumnes competencials hem de treballar el treball competencial i cooperatiu a l’aula.

 

Experimentem amb el teatre – Metodologia

Es creen grups de 4 escollits per ells i tenen uns rols (coordinador informàtic, secretari i portaveu). que es roten cada 15 dies. Els rols no sempre son respectats degut a la seva impulsivitat i impaciència.

Cada dia es marquen uns objectius per sessió i cada dia han d’emplenar el dietari, la webgrafia i la valoració de la rúbrica. Els documents es comparteixen amb el professorat que guia el projecte per tal de fer un seguiment més exhaustiu. Amb aquestes tasques els obligues a reflexionar sobre la seva feina i el seu comportament. També serveix com a autoavaluació. Valorem positivament el feedback que ofereixen els documents compartits.

L’alumnat es mostra força autònom quan se’ls hi plantegen els objectius de les parts que formen el projecte. El punt d’inflexió d’aquestes dues parts es valora mitjançant una exposició oral amb suport digital i cada grup s’autogestiona el temps. Majoritàriament tot l’alumnat compleix amb les tasques previstes.

El projecte s’ha dividit en dues fases principals: la primera està més centrada en la recerca d’informació, amb diferents preguntes orientadores que puguin servir d’inspiració: “Primer m’informo, després m’inspiro”. La segona fase requereix la planificació, disseny i creació d’un producte final relacionat amb el tema escollit.

Recta final!

Els alumnes del Projecte de Recerca de 4t estan arribant a la darrera part del projecte i han començat el producte final després d’haver estat treballant en diferents tasques de coneixement de la ciutat que visitaran a l’excursió de final de curs. Concretament, han començat a dissenyar la guia turística de Munic. D’entre totes les guies turístiques creades, l’alumnat haurà de triar quina és la millor guia per tal de ser publicada, presentada i repartida entre els pares dels alumnes que aniran al viatge de final de curs el dia de la xerrada.

 

METODOLOGIA

La següent activitat va ser situar la cabana en un mapa mundi on hi havia marcades les zones climàtiques:  Els nens i nenes situaven les cabanes al mapa segons els tipus de materials de que estaven fetes i segons la resistència al fred i la pluja. Aquest últim punt va ser un tipus de classificació que van deduir ells mateixos en el debat fet anteriorment.

Els alumnes que van coincidir en la mateixa zona climàtica, van veure la necessitat de cercar informació sobre el lloc on havien situat les seves cabanes.

Així que vam organitzar una dinàmica per descobrir les característiques de cada zona climàtica.

Vam tornar a situar unes fotos de cabanes tipus, al mapa mundi, per deixar més palesa de la importància del clima i la vegetació en la construcció de les cabanes.

Metodologia

Els Agrupaments bàsics del projecte han estat:

Gran grup: definim què volem saber i agrupem totes les preguntes en 6 grans blocs que seran les parts del projecte.

Grup d’experts: cada grup tria la part del projecte que vol. Cada grup gestiona les tasques dels seus integrants

Les Consignes generals que es donen són les següents:

Cada grup té plena llibertat de definir com serà el seu producte final (afavoreix la riquesa i potencialitats de cadascú)

Cada grup exposarà oralment davant la resta de companys el seu treball. Intercanvi de coneixements entre iguals.

Gran grup: Després de l’exposició oral, entre tota la informació dels diferents grups d’experts, elaborem un resum que s’exposa en la Jornada Inicial del Projecte Interdisciplinari comú d’escola.

Cada grup exposarà oralment el seu producte final a l’entrada de l’escola (vídeo adjuntat en l’apartat de producte final).

 

Creació grups i autoregulació dels alumnes:

Les consignes que donem als alumnes abans de fer els grups de treball de cada projecte són diferents. En aquest cas les consignes han estat:

  • Grups de 4-5 persones.
  • No hi ha definició de rols.
  • Mixtes
  • Que hi hagi un mínim de 1-2 companys amb qui no hagin treballat anteriorment.
  • Cada final de sessió un portaveu que va variant explicava com havia anat la sessió, i què continuarien fent en la propera.

COM TREBALLEM EL PROJECTE?

El desenvolupament del projecte es realitza diàriament, durant la primera franja matinal. Acostumem a treballar en gran grup, tot i que en alguns moments ens dividim per realitzar diverses tasques amb una mateixa finalitat:

Els alumnes de P5 encara s’estan iniciant en el treball en grup; a vegades els resulta una mica complicat organitzar-se i gestionar l’assignació de rols, tot i que amb la pràctica s’hi van habituant i van trobant les seves estratègies per treballar en equip. En aquest sentit, valorem molt positivament el fet que hi hagi una reflexió prèvia en les activitats en grup on plantegem l’objectiu, els passos que creuen que han de desenvolupar per arribar a assolir aquell objectiu i com creuen que es poden organitzar. Al finalitzar les activitats en grup també acostumem a mantenir una conversa on parlem de si han assolit o no l’objectiu i el per què: què ha funcionat i què es pot millorar. Normalment s’observa que hi ha algunes dinàmiques que es repeteixen en determinats alumnes i es tracta d’una manera de ser crítics amb els altres i d’agafar consciència de l’actitud de cadascú envers els companys i la seva col·laboració amb la feina feta.

El lloc de trobada és la rotllana que fem cada dia al matí al voltant del mapa conceptual; aquest mateix espai és el que destinem a fer les converses on parlem sobre les hipòtesis, on compartim les descobertes i on sorgeixen nous dubtes per seguir abordant. Així doncs, en la nostra metodologia de treball no dissenyem tasques prèviament sinó que partim dels dubtes, inquietuds o motivacions dels infants per generar estímuls que els permetin seguir avançant a nivell de coneixements en aquell àmbit en què s’estigui investigant. Allò que sí que planifiquem és la documentació del procés de descoberta i de les conclusions obtingudes, que es desenvolupa amb la col·laboració dels infants i que conformarà el producte final. D’aquesta manera, a cada pas que avança el projecte hi ha tres moments: Un moment inicial on sorgeix el conflicte cognitiu, on es planteja una situació que resulta de gran motivació pels infants (a partir, per exemple, d’alguna cosa que porta un nen/a de casa…)… Un segon moment d’activitats més vivencials, d’investigació, d’experimentació… en relació a allò que volem investigar i, finalment, un tercer moment de conversa sobre les nostres observacions on intentem arribar a alguna conclusió. Normalment en aquesta última conversa acostumen a generar-se nous interrogants per seguir abordant i així encadenem el procés altre cop. La fase de documentació va acompanyant tot aquest procés.

Gestió de l’aula i metodologia

Més enllà del grau d’autonomia que hem atorgat a tots els alumnes deixant escollir-los els grups del projecte, també hem intentat potenciar aquesta autonomia a través de diferents aspectes:

1.Organització autònoma dels rols dins del grup: els alumnes de 1r. d’ESO estan treballant bona part de les matèries de Socials i de Llengua catalana i literatura a través de projectes, i en aquests ja s’han treballat quins podien ser els diferents rols que un grup de treball pot necessitar. Tenint en compte aquesta experiència i la que ja van adquirir en el projecte transversal del primer trimestre, vam valorar com a positiu deixar llibertat per a que els mateixos alumnes poguessin organitzar-se de forma autònoma el funcionament dels seus grups.

L’experiència, però, que hem tingut ha estat variable, ja que hi ha hagut grups que han funcionat força bé, i d’altres que no tant.

2. Organització autònoma de la distribució de tasques dins del grup: cada grup ha hagut de repartir-se les tasques a fer durant el treball. En general, com que els grups eren de 4 o 5 alumnes, s’han dividit les tasques a fer en funció de l’interès o aptitud dels seus membres. No obstant això, també hi ha hagut grup en què, més enllà de les seves habilitats, han optat per a que tots els membres participessin de cadascuna de les tasques a fer.

3.Organització autònoma en la presentació: tot i que la presentació ja venia força estipulada, cada grup ha tingut el seu espai per a plantejar millores i crítiques del projecte. Considerem que aquest espai és indispensable per anar millorant el projecte i per fer conscients als alumnes que ells són els veritables protagonistes del seu aprenentatge.

En termes generals, però, aquest és un projecte força emmarcat que no permet als alumnes potenciar la seva creativitat. Les activitats a fer són presentades i no poden ser modificades. Per tant, l’autonomia en aquest sentit és força limitada.

EL RECICLATGE A CICLE INICIAL

Els alumnes de Cicle Inicial han treballat el PROJECTE DEL RECICLATGE a través del conte En Pau i la Laia. I les deixalles, què? d’Adelina Palacín i Assumpta Verdaguer.

Seguint el fil conductor del conte, i les activitats que realitzaven els protagonistes de la història, s’ha realitzat el planning setmanal del cicle de la Setmana Cultural a l’escola.

Durant aquesta setmana s’han compartit activitats diverses: de debat, de plàstica, de descoberta, d’experimentació i de creació.

Una d’aquestes activitats ha estat realitzar uns cartells de conscienciació sobre reciclatge i medi ambient. Per poder-los realitzar, ens hem reunit en equips de treball, i hem pensat quines actuacions fem amb els companys que no ajuden a cuidar el nostre planeta. Així que un cop triat el lema del nostre cartell, també hem hagut de crear la imatge que l’acompanyarà, perquè ha de ser una imatge que cridi l’atenció i doni informació ràpida.

Perquè aquests missatges arribin a tota la comunitat educativa els hem penjat pels passadissos de l’escola. Entre tots podem aconseguir un món millor!

PROJECTE LA METEOROLOGIA 1r ESO: Metodologia

S’apliquen diferents tècniques de treball cooperatiu com la tècnica 1-2, 1-2-4, llapis al mig, lectura compartida, grups d’experts o trencaclosques. El professorat dissenya els guions de la fase d’exploració amb la intenció de facilitar i generar el coneixement útil per a la fase de realització. S’afavoreixen posades en comú i petites exposicions per part de l’alumnat buscant el moment adequat per fer-ho a la mateixa aula.

A la fase de realització els grups són heterogenis. S’autogestionen, es reparteixen rols com el coordinador, el moderador,… i seguint un calendari pautat de disponibilitat del taller van realitzant el disseny, la construcció del projecte i la memòria tècnica. Realitzen una exposició final per presentar el seu producte final i respondre a la pregunta inicial. i també una presentació oberta als pares.