Arxiu de la categoria: Implementació

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com: Com i a on s’obté la informació? Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs? Com es relacionen i sistematitzen els resultats que van obtenint els alumnes per crear coneixement? Com s’autoregulen els alumnes? Com documenten els alumnes el propi procés de producció?…

SOR LUCIA

Publicat el per
Respon

Partint dels coneixements previs dels alumnes ens van sorgir moltes preguntes i per situar-nos vam crear el NOSTRE SEMÀFOR

Com podeu veure a la imatge el semàfor té tres parts:

-verd: són les preguntes que ells mateixos han pogut respondre.

-taronja: són les preguntes que els nens poden deduir la resposta però no saben del cert.

-vermell: són les preguntes que no saben la resposta i necessiten la protagonista per poder-les contestar.

Totes aquestes preguntes han generat activitats que contemplen diferents àrees del currículum.

Es va documentant el projecte a mida que anem avançant amb la finalitat d’aconseguir que l’alumne tingui un recull de tot el que s’ha fet.

Amb l’equip docent anem programant el projecte utilitzant un document guia fet des de l’equip impulsor i que ens ajuda a abordar el currículum, definir els objectius, els criteris avaluació i les activitats d’ensenyament aprenentatge.

Al trot d’El cavall de la Fira ampliem coneixements

Publicat el per
Respon

A educació infantil ja es treballa generalment de manera globalitzada, essent la tutora la que planifica el projecte; per tant, la coordinació amb el professorat que intervé en la implementació del projecte es limita a prendre decisions amb el professorat de reforç. La mateixa tutora fa una planificació inicial del projecte, seguint el model pactat a l’escola. Aquesta planificació és flexible, de manera que es va modificant segons els interessos o interrogants que van sorgint. projecte_cavall_xcb

S’intenta que les activitats siguin diverses, relacionades amb diverses àrees, i que fomentin l’autonomia, la necessitat de reflexionar, la millora de l’expressió oral i l’ús de la lectoescriptura de manera funcional.

S’utilitzen diverses fonts d’informació:

  • Orals, bàsicament informacions aportades per les famílies i l’escultor.
  • Escrites i gràfiques: llibres, revistes locals, fotografies, internet.
  • Audiovisuals: vídeos referents al treball dels escultors.
  • Observació directa: de les escultures i del treball de l’escultor.

A l’inici de cada sessió, es recorden els conceptes treballats abans de presentar la següent activitat. Inicialment es treballa en gran grup i seguidament, en moltes ocasions, es plasmen el coneixements en una fitxa, que serveix per avaluar l’assoliment dels objectius proposats. A final es farà un dossier amb totes les fitxes relacionades amb el projecte. També, bastant avançat el projecte, es va fer un esquema-resum dels conceptes treballats, per tal de sistematitzar la informaicó.

Amb tots aquests treballs es pretén fer reflexionar, dubtar, fer preguntes, opinar, resumir, contrastar… però, degut al grau de maduresa de l’alumnat d’educació infantil, encara necessiten força acompanyament per part dels docents.

Anem descobrint “Les Hortes de Cardona”

Publicat el per
Respon

Per respondre la pregunta inicial de A quin lloc de Cardona viviu?, i les posteriors qüestions que van sorgint, s’utilitzen diverses fonts d’informació:

  • Orals, a través de preguntes a les famílies i persones expertes de Cardona.
  • Gràfiques: plànols, Google-maps, fotografies…
  • Escrites: llibres de les biblioteques escolar i municipal, revistes, internet…

La tasca més difícil ha estat acompanyar l’alumnat a sintetitzar la informació de manera que sigui entenedora per ells mateixos, evitant la còpia literal.

A cada sessió es recorda en quin punt del projecte ens trobem, i al final es fa un resum del que s’ha après.

Per documentar el projecte l’alumnat disposa de la llibreta de l’explorador, on va anotant els principals continguts que treballa, així com els dubtes que puguin sorgir, allò que és més important que recordi o que li cal portar per la següent sessió. També s’hi fa l’autoavalució.

A més a més es va documentant el projecte a la cartellera, en murals-síntesi o mapes conceptuals i es fan, sovint, exposicions orals.

En ser la mestra tutora la que imparteix les principals matèries implicades en el projecte, no fa falta la coordinació entre especialistes, però sí amb la mestra de reforç.

En tots els cursos de primària, s’ha elaborat un llistat dels continguts que es pretén assolir i, en cada projecte es van marcant els treballats, per tal d’evitar buits i repeticions curriculars.

Per què ens enfadem?

Publicat el per
Respon

Aquest matí a l’escola de l’Estany, hem començat tot un projecte d’educació emocional sobre Per què ens enfadem? Tenim dos objectius per treballar aquesta activitat:

  • Millorar el clima d’aula
  • Prendre consciència de les pròpies emocions

Avui per tenir un de partida ens hem trobat l’escola de potes enlaire. Les mestres coneixedores del desastre ens hem fixat molt bé de les primeres reaccions de les nenes i nens: moltes s’han enfadat, altres espantat. En Pablo ha dit de seguida. Això sí que és un acte vandàlic!

En una aula hi hagut nens que s’han muntat un pel·lícula de terror. Alguns callats recollien les seves pertinences i les taules i cadires.

Altres també han respost amb indiferència.

Llavors ens hem assentat en assemblea al vestíbul i hem xerrat de les emocions, del que hem sentit. S’ha parlat d’un munt de sensacions tant desagradables com agradables, de com les sentíem i quan les sentíem. Hem pogut posar nom a les emocions i n’hem fet un recull. Després hem llegit el conte “El Monstre de colors” i n’hem extret les emocions bàsiques. A partir d’això, hem proposat de posar colors a les emocions.

Finalment hem acabat la sessió mirant i escoltant un vídeo sobre com podem aconseguir un bon equilibri de les nostres emocions! Ho seguirem treballant!

Som-hi

Publicat el per
Respon

L’implementació del projecte ha estat molt reccionar-hi ja que la tutora ha anat reconduint el projecte a partir de les diferents preguntes que als alumnes els anaven sorgint.

La tria del nom de la classe, i per tant del personatge central del curs d’aquesta classe, ja va ser aprofitat per la mestra sabent que Juan Mata havia estat professor d’ella a la universitat i per tant aquí hi podria treure’n suc.

Primer, la gran motivació dels nens era rebre resposta dels nens. Però després, veient la gran predisposició de Francesco Tonucci i la seva resposta tant ràpida i extensa els va motivar molt i el projecte ha anat creixent i anant cap a altres objectius més ambiciosos com ara visitar a Francesco Tonucci o Juan Mata i fins i tot convidar-lo a Sant Joan.

El procés d’implementació ens ha fet adonar de que, per dur a terme un projecte, els mestres implicats han de tenir molt clar que han de ser flexibles, tenir la visió oberta i plantejar uns objectius del projecte competencials, globals i interdisciplinar. Si no tens una visió globalitzada del dia a dia a l’aula i del treball amb els nens costarà molt tirar-ho endavant perquè costa molt de focalitzar i prioritzar elements.

Malgrat això, en el nostre cas, la tutora ho ha enfocat a les mil meravelles i tant els alumnes com ella han gaudit molt del projecte.

PODEM TROBAR UN PEIX PALLASSO AL RIU CARDENER?

Publicat el per
Respon

Després de la sortida a l’Aquàrium, els nens i nenes de primer de l’Escola Puigberenguer, van tornar molt motivats i es van plantejar moltes preguntes. Com era complicat poder donar resposta a tantes inquietuds, vam centrar-nos en una d’elles: Podem trobar un peix pallasso al riu Cardener?

Els nens i nenes de la classe es van aventurar a fer les seves hipòtesis i a contestar la pregunta però havíem de confirmar-les. Vam buscar informació i vam compartir-la. A mesura que avançava el projecte, les seves respostes també anaven variant i argumentaven el perquè. Quan vam descobrir que no, ens vam plantejar si és possible que un peix d’aigua salada pugui viure en aigües dolces o un d’aigua dolça pugui viure en aigües salades. En petit grup vam debatre aquests supòsits i posteriorment vam fer una posada en comú. Vam pensar com comprovar-ho i vam realitzar un experiment, i així de forma molt directa, podien comprovar els efectes de l’osmosi en l’organisme dels peixos. Vam fer un registre de l’experiment, seguint el mètode científic.

Mentre investigàvem vam descobrir molta informació i curiositats sobre el peix pallasso: on viu i situar-ho en un mapa, com són aquestes aigües, la seva relació amb les anèmones, què menja, tipus de peix pallasso i diferències entre ells, colors del peix pallasso,  com es reprodueix…

Ens va agradar molt fer aquest projecte!!!! A continuació deixem unes fotografies sobre alguns moments de la seva realització:

METRÒPOLIS – IMPLEMENTACIÓ

Publicat el per
Respon

En el treball més artístic i visual, s’inicia la informació amb una recerca sobre la història i arquitectura moderna  de la ciutat escollida, que els mateixos alumnes busquen a la xarxa.

Primer en fan una observació i anàlisi oral per grup, comparant les característiques de volums i edificis arquitectònics amb la seva ciutat, més propera i coneguda. I després, seleccionen un parell d’edificis característics de la ciutat que estan coneixent. Doncs aquest serà el punt de partida del seu projecte creatiu, el qual es finalitzarà amb un producte final de tipus interpretació plàstica i visual, a través de tècniques graficoplàstiques, que haurà de ser exposat al passadís del centre.

 

Aquesta premissa de producte exposat al centre,com si formessin part de la producció d’una exposició col·lectiva,  obliga a l’alumnat a decidir quin format tindrà el seu producte. Es donen pautes de proporcionalitat i escala, i tot fent càlculs s’aconsegueix triar i  saber quin material és més adequat, quant de material és necessari i de quina manera es manipula i transforma aquest material per ser exposat.

 

Segons el trimestre el treball del projecte ha esta viu, apareixent noves idees de producció en el procés creatiu entorn el concepte metròpolis. Aquestes aportacions han estat altres resultat del llenguatge visual com el treball de la tipografies tant en format volum com bidimensional.

 

En el treball lingüístic, els alumnes recerquen informació de la ciutat en llengua anglesa. Es proposen uns aspectes,  però es deixa llibertat als alumnes per incorporar tot allò que sigui del seu interès. El format del producte final també és escollit entre un llistat d’aplicacions d’edició de vídeos, mapes conceptuals, disseny de pòsters,… S’haurà de presentar a la resta del grup l’última sessió del trimestre.

Els alumnes treballen amb documents compartits i les professores revisen i suggereixen millores en cada sessió. A més, cada grup anota els seus acords, problemes sorgits,….en un diari de classe.

Els alumnes disposen, en funció del trimestre, entre 15 i 22 sessions i s’han de planificar les sessions per tal d’obtenir el resultat en el temps que es disposa.

LA MEVA MANRESA 2 – IMPLEMENTACIÓ

Publicat el per
Respon

El projecte està relacionat amb la ciutat on viuen els alumnes, per tant, partint del seu coneixement previ, els alumnes aprofundeixen sobre els temes en els quals mostren més interès.

El projecte es divideix en tres apartats, el primer fa referència a la ciutat en general, és a dir, es treballen temes com la història de la ciutat, els parcs, la fauna, els barris de la ciutat, etc., el segon a personatges manresans amb noms de carrer i el tercer fa referència a les entitats de la nostra ciutat.

En els dos primers blocs els alumnes s’agrupen en grups per interessos i en l’últim bloc els alumnes treballen individualment.

Les eines que s’utilitzen per a treballar són el Drive, on ells realitzen les tasques de referència assignades pels professors, el Classroom, cerquen la informació via internet, mails i en algun cas trucades telefòniques.

Les tasques queden totes documentades en el Classroom, documents compartits, Mymaps, presentacions (powerpoint) o exposades al centre.

SI NO BEGUÉSSIM LLET TINDRÍEM DENTS?

Publicat el per
Respon

Hem fet una primera sessió que ens ha servit per saber els coneixements previs dels alumnes, conèixer cap a on volem anar i quines possibilitats tenim per donar resposta a la pregunta inicial.

A partir d’aquí hem fet un esquema que ens ha servit per ORDENAR totes aquestes idees.

Totes les activitats d’ensenyament/aprenentatge que fem ens ajuden a buscar les connexions amb les idees reflectides en el mural i ajuden a l’alumnat a autoregular-se en el seu propi procés.

Els alumnes tenen una llibreta on van recollint la informació i les activitats que es van fent a l’aula en diferents formats (imatges, petits textos, gràfics, esquemes, mapes conceptuals …)

VENI, VIDI, VICI – 5È DE PRIMÀRIA

Publicat el per
Respon

Durant el mes de març, els nens i nenes de 5è  de l’Escola Puigberenguer han estat treballant el projecte dels Romans. Van començar amb una gimcana on van poder descobrir alguns aspectes relacionats amb el món romà. Partint d’aquí, es van fer els grups de treball per investigar tots els temes que els interessava descobrir.

Es van engrescar molt i cada grup va decidir com plasmar el resultat final d’aquesta investigació, a més de com fer l’exposició final.

De tot aquest treball, els alumnes varen aprendre els continguts d’una manera diferent, més engrescadora, on ells eren els protagonistes i on també van iniciar-se en la cooperació i l’autogestió.