IMPLEMENTACIÓ

Els alumnes de l’escola ja fa uns anys que treballen el projecte Lleida, per tant, ja en coneixen moltes coses. Tot i així, hem distribuït per cicles els continguts a treballar tot relacionat-ho amb el currículum de primària.

Els alumnes de quart per fer-se més seu aquest projecte, van decidir fer una pluja d’idees i després fer unes votacions. Al ser la primera vegada que ho feien la cosa no va sortir del tot bé i finalment, tot el grup de professors que formem part de l’equip impulsor vam decidir investigar diferents coses segons les inquietuds dels alumnes.

Com van triar el tema?

Primer de tot, van fer una aportació individual (fitxa explicativa). Després ho van posar en comú amb la resta del grup classe i per últim, van escollir una entre les més votades.

Aquest apartat, va ser una mica caòtic i finalment, els mestres va decidir que n’estudiarien tres apartats, els més votats.

 

Com s’han distribuït els grups?

Segons els interessos dels alumnes. Hi ha grups més nombrosos que d’altres, però de moment estan treballant força bé.

Com es duen a terme les sessions?

Es distribueix l’alumnat per grups a l’aula d’informàtica i ells han de contestar i buscar les preguntes que es van plantejar.

Com treballen?

De forma conjunta. Són ells els que s’organitzen, encara que els mestres els hi donem un cop de mà. Uns escriuen, els altres busquen als ordinadors…

 

Com queda reflectit el treball al projecte?

Els nens i nenes cada dia han de fer un diari de la feina feta. Tenen una graella on posen: dia de treball, data i feina realitzada.

Per tal de concloure la seva investigació, l’alumnat s’ha posat en contacte amb la Paeria (ajuntament de Lleida) i han sol·licitat una xerrada. Aquesta serà un resum de tot el que ells han treballat. Vindrà una persona entesa en el tema i els resoldrà els possibles dubtes que els hagin quedat sobre els temes investigats.

  • El gegants i el Marraco.
  • Les Festes Populars.
  • L’Atlètic Segre

METODOLOGIA

El projecte “Coneixem Lleida” és interdisciplinar, per tant, intervenen totes les àrees del currículum. Segons l’activitat o l’àrea es treballa d’una manera o una altra. Durant la realització del projecte s’ha treballat de diferents maneres: en grups cooperatius, parelles, gran grup i a nivell individual.

L’equip docent que forma part de la xarxa de competències ha anat explicant als alumnes els objectius que es volen aconseguir i sessió a sessió ha anat donant les pautes per arribar-hi.

Durant la realització del projecte hem treballat en diferents espais del centre: aules ordinàries, biblioteca, patí, sala d’ordinadors, l’aula de música i al gimnàs. Fins i tot, hem relacionat les sortides del curs i hem fet xerrades per tal d’assolir els continguts treballats.

El projecte es va iniciar al desembre de 2017, al final del primer trimestre i s’hauria d’haver lliurat per Sant Jordi, tot i que els dos cursos de cicle mitjà per motius de logística el lliurarem a finals de juny.

Reflexions

El projecte arriba a la seva fi i és l’hora de fer algunes reflexions per part dels mestres que l’estan duent a terme. Decidim aplicar la proposta: Dues estrelles i un desig.

Les dues estrelles estarien relacionades amb la motivació i la implicació dels alumnes i les mestres que duen a terme el projecte.

Un desig: el producte final hauria de ser més fàcil per als alumnes; ja que en aquest cas, els alumnes han participat poc en l’edició del vídeo perquè el programa era difícil per a ells.

I ara, què?

Ja tenim la gravació feta del nostre programa de televisió! Es hora de fer-ne l’estrena.

L’escola realitza de manera periòdica l’activitat: Jo us explico. On un grup de nens i nenes exposa davant l’escola un tema que han preparat prèviament.  En aquesta ocasió, els alumnes de cicle inicial i 3r, convoquen tots els nens i nenes de l’escola per passar-li el programa.

Va estar tot un èxit!!

 

Visitem Segre TV

Els joves reporters havien de veure com es fa un programa de televisió. Tenien la teoria i ara,… calia veure-ho in situ.

En aquesta sortida van pendre sentit paraules com: chroma, escaleta, càmeres, decorat, plató, guionista, maquillatge, moviments de càmera, monitor, regidor, productor, teleprompter,…

L’objectiu de la sortida era contextualitzar i donar significat a les fases que havia de seguir cada grup per obtenir un bon producte final: la gravació d’una secció del programa “Un dia a la nostra escola”.

 

Preparem el producte final

Ha arribat el moment definitiu: caldrà preparar la gravació del programa “Un dia a la nostra escola”.

Cada grup sap el tema i és hora de posar-se a planificar la gravació final. Després de tot el projecte i de les diferents activitats que han anat guiant el procés els diferents grups poden planificar la seva intervenció tenint en compte els aspectes pactats que caldrà tenir controlats.

Entre tots s’elabora una graella amb els punts a tenir en compte; d’aquesta manera cada grup planifica i prepara la seva intervenció. En aquests fulls de planificació s’havia de tenir en compte el contingut, on es gravaria, el vestuari,…

SORPRESA!!!

Comencem el projecte exposant als alumnes objectes reals de diferents oficis, tots aquests estaran tapats amb una tela fúcsia. Abans de descobrir que hi ha sota, se’ls hi fará diferents preguntes per crear un ambient motivador i expectatiu.

Després de destapar la tela, els nens/es, individualment, experimentaran que hi ha sense l’intervenció del docent. Una vegada acabada la sessió farem una rotllana i posarem en comú tot allò que hem experimentat.

Aquí us deixem un vídeo de la primera sessió:

“>

COMENCEM A LLEGIR

El professorat vam portar còmics variats: Cavall Fort, Tintin, Astèrix i Obèlix, Mortadelo y Filemón, El mecanoscrit del segon origen… També se’ls havia suggerit que en portessin ells, però no ho van fer.

Alguns alumnes van rellegir, nostàlgicament, còmics que ja havien llegit de petits: el Cavall Fort. Altres van llegir-ne dels que havien vist l’adaptació a pel·lícula: Astèrix i Obèlix. Quan es tractava d’una història de moltes pàgines, els dèiem que es fixessin en les primeres vinyetes.

L’orientació era, a més que llegissin la història gràfica, que es fixessin en tots aquells elements més propis del còmic: vinyetes i bafarades variades, caracterització dels personatges i expressió dels seus sentiments, expressió del moviment, del soroll…

Va estar una experiència relaxada. Van compartir recomanacions entre ells, la qual cosa va fer que canviessin de còmic algunes vegades. Van recordar-ne de coneguts i van conèixer-ne de nous.

QUÈ EN SABEM DELS CÒMICS?

La primera activitat que iniciava el projecte Komic per als alumnes de 1r ESO al tercer trimestre, els plantejava, amb un Abans però, anem a veure què en saps?” una sèrie de qüestions per tal d’arribar a una definició de “còmic”. Es posaven en comú les definicions de cada membre del grup, es comparaven amb la definició del diccionari que ells mateixos buscaven i, entre tots, decidien quina era la millor, alhora que s’adonaven del que mancava o sobrava en les seves definicions.

El següent pas ja els demanava la seva experiència com a lectors de còmic: T’agraden els còmics i els seus personatges?  Ets lector/a de còmics? Quins són els teus preferits? Quins personatges de còmic coneixes? Escriu-los seguidament. Amb el professor/a fareu un petit concurs per veure quin grup en coneix més.”

Val a dir que, generalment, hi havia relativament pocs lectors de còmic. Força alumnat ho havia estat de petit amb Cavall Fort, per exemple, però actualment, els que no havien sabut trobar còmics més atractius per a la seva edat, no en llegien massa. Els que continuen essent lectors, llegeixen principalment manga. Tanmateix, en general coneixien força personatges de còmic (especialment els que han donat lloc a pel·lícules de súper herois), tot i que alguns només per la seva expressió gràfica en productes de merchandising, i, de vegades, barrejaven personatges o se n’anaven a historietes d’animació que no provenien del còmic gràfic.

Arribats a aquest punt, se’ls proposava passar a llegir còmics a l’aula.

ELS GRUPS

En principi, a cada classe s’han format 6 grups de 4 persones i cada alumne té una funció assignada: secretaria, coordinació, material i sostenibilitat. Es procura que a cada grup hi hagi nens i nenes amb diferents capacitats i habilitats. En les reunions setmanals del professorat es realitza un seguiment del funcionament de cada grup i de com es pot incidir en la millora de la gestió que alguns grups fan de la feina.

Al darrer trimestre es deixa l’elecció dels components del grup a criteri de l’alumnat. En alguns casos, les tutores han fet una feina prèvia de sensibilització en referència a la responsabilitat a l’hora d’agrupar-se, tenint en compte que hi ha alguns nens i nenes amb més vulnerabilitat a l’hora de ser escollits. Sembla ser que en dos dels quatre cursos de primer hi ha algun grup que no acaba de funcionar, tot i que, en general, els resultats de la tria han estat satisfactoris.

Crèiem que aquest aspecte en el treball per projectes és força decisiu, ja que l’alumnat fa un doble aprenentatge: per una banda han d’aprendre a treballar amb companys/es amb diferents capacitats i actituds i, per l’altra, aquesta maduresa de convivència i responsabilitat  l’han de demostrar quan ells sols elaboren els grups.