LA VEU DELS/ DE LES ALUMNES

La veu dels alumnes va quedar bastant reflectida en l’apartat “avaluació” en el qual aquests van tenir l’oportunitat d’expressar mitjançant rúbrica i qüestionari els aspectes que els havien agradat i el que havien aprés treballant per projectes.

A més a més, un cop finalitzada l’avaluació ens vam centrar en l’organització de l’acte de cloenda.

Com a mestres pensàvem que era necessari lligar totes les activitats que havíem realitzat, tant els productes finals de cada classe com la resta de treballs sobre sostenibilitat. Per aquest motiu se’ns va acudir preparar una visita guiada a través de les aules i espais on havíem ubicat els diferents productes finals. Amb l’objectiu d’estimular  encara més la motivació vam proposar als nens i nenes que  els/les guies fossin ells/es mateixos/es. Vam escollir dos de cada classe que tenien la missió d’explicar breument el que s’havia treballat, com i si els havia agradat. La resta d’alumnes anaven passant d’un lloc a l’altre escoltant les explicacions i fent les preguntes que consideressin oportunes.

L’acte va finalitzar quan ens vam reunir tots/es davant la biblioteca i dos de cada classe van llegir el manifest a favor de la sostenibilitat en les tres llengües, català, castellà i anglès. I també van explicar a la resta lo motivador que va ser tot el procés de treballar per projectes: respecte, col·laboració, ajuda, comunicació, participació, treball en equip, …

La cançó que havien estat treballant sobre la NATURA va posar la darrera pinzellada al Projecte i va aconseguir transmetre una sensació positiva, tant en mestres com en alumnes.

VIDEO DE CLOENDA DE PROJECTES CM

Cloenda de Projectes CM

IMPLEMENTACIÓ

Els alumnes de l’escola ja fa uns anys que treballen el projecte Lleida, per tant, ja en coneixen moltes coses. Tot i així, hem distribuït per cicles els continguts a treballar tot relacionat-ho amb el currículum de primària.

Els alumnes de quart per fer-se més seu aquest projecte, van decidir fer una pluja d’idees i després fer unes votacions. Al ser la primera vegada que ho feien la cosa no va sortir del tot bé i finalment, tot el grup de professors que formem part de l’equip impulsor vam decidir investigar diferents coses segons les inquietuds dels alumnes.

Com van triar el tema?

Primer de tot, van fer una aportació individual (fitxa explicativa). Després ho van posar en comú amb la resta del grup classe i per últim, van escollir una entre les més votades.

Aquest apartat, va ser una mica caòtic i finalment, els mestres va decidir que n’estudiarien tres apartats, els més votats.

 

Com s’han distribuït els grups?

Segons els interessos dels alumnes. Hi ha grups més nombrosos que d’altres, però de moment estan treballant força bé.

Com es duen a terme les sessions?

Es distribueix l’alumnat per grups a l’aula d’informàtica i ells han de contestar i buscar les preguntes que es van plantejar.

Com treballen?

De forma conjunta. Són ells els que s’organitzen, encara que els mestres els hi donem un cop de mà. Uns escriuen, els altres busquen als ordinadors…

 

Com queda reflectit el treball al projecte?

Els nens i nenes cada dia han de fer un diari de la feina feta. Tenen una graella on posen: dia de treball, data i feina realitzada.

Per tal de concloure la seva investigació, l’alumnat s’ha posat en contacte amb la Paeria (ajuntament de Lleida) i han sol·licitat una xerrada. Aquesta serà un resum de tot el que ells han treballat. Vindrà una persona entesa en el tema i els resoldrà els possibles dubtes que els hagin quedat sobre els temes investigats.

  • El gegants i el Marraco.
  • Les Festes Populars.
  • L’Atlètic Segre

SORPRESA!!!

Comencem el projecte exposant als alumnes objectes reals de diferents oficis, tots aquests estaran tapats amb una tela fúcsia. Abans de descobrir que hi ha sota, se’ls hi fará diferents preguntes per crear un ambient motivador i expectatiu.

Després de destapar la tela, els nens/es, individualment, experimentaran que hi ha sense l’intervenció del docent. Una vegada acabada la sessió farem una rotllana i posarem en comú tot allò que hem experimentat.

Aquí us deixem un vídeo de la primera sessió:

“>

QUÈ EN SABEM DELS CÒMICS?

La primera activitat que iniciava el projecte Komic per als alumnes de 1r ESO al tercer trimestre, els plantejava, amb un Abans però, anem a veure què en saps?” una sèrie de qüestions per tal d’arribar a una definició de “còmic”. Es posaven en comú les definicions de cada membre del grup, es comparaven amb la definició del diccionari que ells mateixos buscaven i, entre tots, decidien quina era la millor, alhora que s’adonaven del que mancava o sobrava en les seves definicions.

El següent pas ja els demanava la seva experiència com a lectors de còmic: T’agraden els còmics i els seus personatges?  Ets lector/a de còmics? Quins són els teus preferits? Quins personatges de còmic coneixes? Escriu-los seguidament. Amb el professor/a fareu un petit concurs per veure quin grup en coneix més.”

Val a dir que, generalment, hi havia relativament pocs lectors de còmic. Força alumnat ho havia estat de petit amb Cavall Fort, per exemple, però actualment, els que no havien sabut trobar còmics més atractius per a la seva edat, no en llegien massa. Els que continuen essent lectors, llegeixen principalment manga. Tanmateix, en general coneixien força personatges de còmic (especialment els que han donat lloc a pel·lícules de súper herois), tot i que alguns només per la seva expressió gràfica en productes de merchandising, i, de vegades, barrejaven personatges o se n’anaven a historietes d’animació que no provenien del còmic gràfic.

Arribats a aquest punt, se’ls proposava passar a llegir còmics a l’aula.

ELS GRUPS

En principi, a cada classe s’han format 6 grups de 4 persones i cada alumne té una funció assignada: secretaria, coordinació, material i sostenibilitat. Es procura que a cada grup hi hagi nens i nenes amb diferents capacitats i habilitats. En les reunions setmanals del professorat es realitza un seguiment del funcionament de cada grup i de com es pot incidir en la millora de la gestió que alguns grups fan de la feina.

Al darrer trimestre es deixa l’elecció dels components del grup a criteri de l’alumnat. En alguns casos, les tutores han fet una feina prèvia de sensibilització en referència a la responsabilitat a l’hora d’agrupar-se, tenint en compte que hi ha alguns nens i nenes amb més vulnerabilitat a l’hora de ser escollits. Sembla ser que en dos dels quatre cursos de primer hi ha algun grup que no acaba de funcionar, tot i que, en general, els resultats de la tria han estat satisfactoris.

Crèiem que aquest aspecte en el treball per projectes és força decisiu, ja que l’alumnat fa un doble aprenentatge: per una banda han d’aprendre a treballar amb companys/es amb diferents capacitats i actituds i, per l’altra, aquesta maduresa de convivència i responsabilitat  l’han de demostrar quan ells sols elaboren els grups.

Coneixements previs. Què en saben de LLeida?

El nostre tutor d’aquest any és nou a l’escola, per tant, no sap el que hem treballat de Lleida.

  • Ell, ha cregut convenient iniciar el projecte tot preguntant-nos què en sabem de la nostra ciutat.

I sabeu què??? En saben un munt de coses i en recorden moltes  que les vam treballar el curs passat. Entre elles: els ponts de Lleida, els camps Elisis, la mitjana i un munt de coses més.

Mireu mireu….

 

‘PER LLEPAR-SE’N ELS DITS’ PROJECTE DE 3r ESO

A continuació us presentem el projecte que hem preparat per a l’alumnat de 3r de la ESO. ‘Per llepar-se’n els dits’ endinsa l’alumnat en el mon de l’alimentació saludable i dels productes de proximitat per a treballar els continguts d’aquest curs des de la perspectiva de diferents matèries relacionades.

És un projecte dirigit en el que l’alumnat ha de realitzar les tasques asignades en cadascuna de les matèries mitjançant un Moodle. El professorat s’ha organitzat per a donar estructura i un fil conductor que sigui atractiu i motivador.

En els propers articles us farem un breu resum de les impresions que el professorat ha tingut en la seva realització.

 

1R PAS. RENOVACIÓ DE MURALS

En l’última reunió de l’equip impulsor es va decidir renovar tots els murals del nostre pati, ja que estan molt deteriorats. Els membres del grup que s’encarreguen d’aquesta tasca valoraran si es repinten, si es milloren o si se’n fan de nous.

Aquests són els nostres murals:

TARDES EN FAMÍLIA

Els/les alumnes de Cicle Inicial van convidar a passar la tarda a les seves famílies a l’escola, per tal d’explicar-los tant les fases seguides com els  continguts treballats en el projecte de la família.

En aquesta presentació es van ajudar d’un power point, que va ser elaborat per l’alumnat amb l’ajuda del professorat en alguns casos.

Per parelles o individualment els/les alumnes es van preparar els diferents blocs de continguts treballats durant el projecte. Prèviament a l’exposició, els infants van treballar aspectes relacionats amb l’expressió oral (tractats en l’àrea de llengua), com l’ús d’un vocabulari concís i adient, la projecció de la veu, el to, el volum, la postura i el llenguatge corporal,…

El disseny d’aquesta activitat pot ser una eina d’avaluació, ja que el fet de transmetre aquesta informació, fa adonar tant a l’alumne com al mestre de l’assoliment dels aspectes treballats.

El producte final no només ha aconseguit una transferència dels coneixements assolits durant el projecte, si no també que una satisfacció personal per l’esforç realitzat de tots els membres que han intervingut, alumnes, professorat i famílies.

 

AVALUEM (II)

D’altra banda ens agradaria fer algunes observacions i reflexions:

  • En general la elaboració dels productes finals costa, i requereix temps de disseny i construcció que nosaltres hem de preveure en  la planificació.
  • Els objectius d’aprenentatge van estar clars des del començament però ens va costar de trobar un producte que vincules els dos camps de coneixement i a l’hora que fos un producte assequible per a l’alumnat.
  • L’alumnat quan ha tingut clar quin era el seu repte ha anat a buscar solucions a la xarxa i algunes estan copiades. Han fet un treball de recerca de la informació important però alguns no han generat res. En properes ocasions cal pensar en productes que no estiguin resolts a la xarxa.
  • En principi els professors donàvem els continguts treballats al projecte com a fets, però ara veiem que hi ha alumnes que tenen a l’optativa que no els hauran fet i per tant ens trobem amb el dilema de si tornar a fer a classe aquells continguts treballats al projecte.
  • Ens hauria anat bé fer alguna resolució a petita escala i treballar a l’aula amb petits reptes/ problemes sense accés a la xarxa que puguin resoldre amb el grup de treball i amb materials que disposem; amb elements del mètode científic.
  • Podem afegir molta més transversalitat, pensant en la viabilitat de projecte, l’impacte econòmic que podria tenir, la sostenibilitat …