COM COMENCEM UN PROJECTE?

A infantil, a l’hora de començar a treballar un projecte, normalment es parteix d’una conversa conjunta o assemblea, en la qual es demana als infants sobre quin tema volen aprendre i treballar. D’aquesta pluja de temes inicial, posteriorment es fa una tria del tema mitjançant una votació.
A partir d’aquest punt, ens plantegem si és la millor forma de triar el tema del projecte, si d’aquesta manera es contemplen els interessos de tots els/les alumnes. Els membres de l’equip impulsor reflexionem i intentem aportar noves maneres de plantejar l’inici d’un projecte, ja que ens adonem que en una sola sessió i sense partir d’activitats de recerca inicials, per encuriosir l’alumnat, és molt difícil que responguin a “què volen saber”?
Es proposen noves maneres per trobar el tema del projecte: anterior a l’assemblea, dedicar diferents sessions a mirar materials, on l’alumnat pugui visualitzar diferents temes, en diversos suports, treballant cooperativament en diferents tipus d’agrupaments.
També parlem que no sempre el punt de partida d’un projecte, necessàriament hagi de sortir d’una votació. El punt inicial d’un projecte pot sorgir d’una necessitat creada pel mestre/la mestra, d’una qüestió que hem de resoldre entre tots/es.
Llavors reflexionem en que el propi títol del nostre projecte hauria de canviar, ja que anomenar-lo “Els cavalls” no respon a una necessitat, ni a una pregunta interessant. Podríem partir per exemple de la pregunta “Per què els cavalls porten ferradures?”.

ELS DIBUIXANTS DE CÒMICS

D’entre tots els projectes que es fan al centre, herm decidit documentar un projecte dels alumnes de la COMUNITAT de GRANS, concretament del grup de 5è. Ells van decidir que volien aprendre a ser dibuixants de còmics i, a partir d’aquest repte, van començar el treball de recerca i d’investigació.

Us animem a visitar el nostre bloc per conèixer la nostra visió de centre.

http://agora.xtec.cat/ceip-batea/

Pensem, parlem, votem i decidim

Inicialment, l’única premissa que diem als alumnes a l’hora d’escollir projecte és que no es repeteixi una temàtica que hàgim treballat en cursos anteriors. A partir d’aquí es fa una primera pluja de propostes segons els seus interessos. En parlem i es descarten les temàtiques sobre les quals  hi ha poques inquietuds o pocs alumnes interessats.

En sessions posteriors, es van acotant les opcions fins quedar-ne entre 3 i 5. Quan ja hem decidit el temes finalistes passem a la fase de votacions: preparem les butlletes, la zona del vot secret i una urna. Seguidament, cada xiquet/a marca la seva opció i diposita el vot. Per finalitzar, realitzem l’escrutini i normalment l’expectativa i motivació són màximes.

En el cas d’enguany la classe de P4 realitza un “animal de l’altra banda del món” -Austràlia-  arran d’una conversa espontània a l’aula sobre els animals. Per ajudar-los a saber les opcions entre les qual podien triar, vàrem visualitzar diferents vídeos d’animals australians i en vam fer una primera tria de 6 (emú, ornitorrinc, cangur, coala, dingo i uombat) i votació a la pissarra com una declaració de preferències. Els menys votats, -emú i uombat- quedaren descartats per la butlleta final. Entre les quatre opcions restants es va a dur a terme la votació, resultant com a guanyador ‘Els cangurs salten molt amunt?’.

Nosaltres investiguem, però… com ho fem?

Des de fa vora uns 15 anys a Parvulari fem un treball d’investigació sobre un tema concret. Al respecte, la nostra experiència era pobra i ens basàvem o bé en projectes ja fets d’editorials o bé altres temàtiques escollides pels infants però força dirigides pel professorat. D’altra banda, en aquest període inicial,  el procés pròpiament dit d’investigació era escàs i quèiem constantment en fer activitats més pròpies  d’un centre d’interès (cançons, poemes, matemàtiques relacionades amb la temàtica,…)

Mica en mica, però, a partir bàsicament de reunions entre tot l’equip de Parvulari i la pròpia experiència de fer-ne any rere any, vam anar polint aspectes metodològics que inseriren directament a l’activitat  real dels infants fent-los cada cop més protagonistes dels seus aprenentatges.

No contents amb això vam decidir realitzar una formació /assessorament a nivell de centre  el curs 2009-2010. De fet, va ser a partir d’aquí quan ens vam plantejar realitzar una línia metodològica més seriosa i efectiva en relació amb els projectes d’investigació.

Els acords presos giraven al voltat tant a nivell organitzatiu (horaris, agrupaments, espais,…) com metodològics (tipus d’activitats, processament de les informacions, temàtiques):

  • Fem un projecte anual per nivell, com a mínim.
  • Realitzem la part prèvia (tria, què sabem, què volem saber, primer processament de la informació..) a finals del primer trimestre.
  • El desenvolupament del cos del projecte es fa durant el segon i bona part del tercer trimestre.
  • Englobem el projecte dintre de la programació anual en paral·lel amb els centre d’interès/unitats didàctiques.
  • Dediquem dues tardes cada setmana per la seva realització.
  • Intentem no repetir temàtiques generals (animals, oficis,…) durant els cursos d’infantil.
  • Cada dos anys, es realitza un projecte d’escola amb una temàtica globals dintre de la qual cada grup escull un tema concret que li és interessant (ex: animals en perill d’extinció, oficis tradicionals,…)

Conscients de que ens queda molt recorregut però també orgullosos de la feina que hem estat fent, anirem modulant els mecanismes que permetin millorar la nostra pràctica com la participació activa  dels alumnes (temes més propers, activitats més competencials,…)

METODOLOGIA PROJECTE 100 GAVINES

PROJECTE 100 GAVINES

   Les activitats i tasques a realitzar estan programades en la seva gran majoria per realitzar-les en petits grups cooperatius on  s’assignarà la feina per rols. Es fixen 5 rols que es distribuiran entre els membres de cada grup: Coordinador del grup (marca el ritme de treball i verifica les tasques), secretari (custodia les tasques, ompli full seguiment, classifica als arxius i els puja al padlet), periodista-ornitòleg (selecciona les evidències gràfiques, relata la sessió i ho penja al twitter amb el hastag #100gavines), observador (detecta incidències, parla amb el professor fent de mediador i parla amb els membres del grup) i el publicista (presenta el projecte a les diferents aules i consciencia de la importància del projecte). Aquests petits grups estan formats a criteri del professorat i són totalment heterogenis.

  Tenint en compte el tarannà de l’alumnat hem procurat que tots puguin participar de manera activa i col·laboren efectivament en la resolució del projecte.

  Totes les tasques tenen un fil conductor: la pregunta guia així com l’estudi de la nostra protagonista, la gavina. Aquesta és el leitmotiv de la nostra recerca a tots els nivells:  biològic, ecològic, artístic… Tindrem tasques molt guiades com són les de construir un menjador i d’altres més creatives com la creació d’un flyer, creació catàleg d’art… Altres són purament de recercar d’informació, de redacció o de síntesi d’informació i d’altres de càlcul matemàtic.  Totes són activitats competencials relacionades amb la nostra pregunta guía.

   Cada grup construirà un mur digital amb el programa padlet on anirà penjant les activitats realitzades en cada sessió, fotografies del desenvolupament de la mateixa i vídeos. D’aquesta manera es veurà tot el procés d’aprenentatge que han seguit  durant tot el projecte. Aquest mur el podran visualitzar els altres grups i servirà també per comprovar si els objectius de cada sessió s’han anat complint. Cada sessió constarà d’una rúbrica perquè els alumnes es puguin autoavaluar i coavaluar així com la realització de reflexions a la finalització de les tasques: Què he après? Què he trobat més interessant? Què m’ha resultat més difícil o costós?

PLANIFICACIÓ PROJECTE 100 GAVINES

PROJECTE 100 GAVINES

   El projecte “100 gavines” utilitzarà com a fil conductor del mateix la pregunta guia: Es pot domesticar una gavina? Hem decidit involucrar els nostres alumnes en un context real ja que el nostre centre està situat en una ciutat costanera. Quan sona el timbre per a sortir al pati, les gavines apareixen a la zona de descans i esbarjo i es traslladen a la cerca de les restes que han anat quedant dels entrepans i les fruites que tothom esmorza. Per tant, com que ja vivim cada dia entre 100 gavines i més, la pregunta contextualitza un fet comú  i habitual: el comportament de les gavines. Creiem que aquest fet els engrescarà ja que es tracta d’un centre d’interès proper.

  El nostre centre forma part del Programa Escoles Verdes i la proposta encaixa perfectament, tant pel que fa a l’alumnat com pel que fa als interessos del membres del grup de treball. Vam pensar que els alumnes podrien respondre no només a la pregunta guia sinó que també podrien contribuir al projecte de centre del Programa Escoles Verdes amb el reciclatge de matèria orgànica.

   D’altra banda, per la proximitat del nostre centre al Parc Natural del Delta de l’Ebre, considerem que és un tema que els pot interessar i motivar. Desitgem que els seus interessos es compleixen, ja que el projecte inclourà tasques manipulatives, sessions creatives, participatives i dinàmiques. La major part dels contextos que es trobaran són reals, d’altres s’inclouen en objectius de reflexió sobre el seu entorn i coneixement del medi natural, social i cultural.

 

SOM L’ESCOLA SANT MIQUEL (Deltebre)

Som una escola pública d’Educació Infantil i Primària de dues línies completes. Està situada al municipi de Deltebre, al Baix Ebre.

Aquest és el primer any que formem part de la Xarxa de Competències Bàsiques. Estem molt il·lusionats/des per poder conèixer i compartir diferents experiències amb els professionals d’altres centres.

El nostre grup impulsor està format per 7 mestres, dels quals 4 són coordinadors dels diferents  cicles, una especialista d’anglès, una coordinadora lingüística i la cap d’estudis. Amb aquest repartiment volem donar una major difusió al claustre.

Des de fa uns anys que al nostre centre treballem un projecte per curs i nivell i veiem la necessitat d’aprofundir en aquest treball per aconseguir dinàmiques competencials, perquè els nostres alumnes aprenguin a pensar per ells mateixos, a investigar i a aprendre dels seus errors i dels seus encerts.

Creiem que formant part d’aquesta xarxa de competències bàsiques realitzarem un canvi a la nostra escola, un canvi per a la millora dels aprenentatges de tots els alumnes, un canvi per posar a la pràctica dinàmiques competencials, un canvi per augmentar el treball en equip…, en definitiva crear una línia d’escola.

Temporització del nostre projecte

Degut a la idiosincràsia del nostre centre, quan tornem de les vacances de Nadal tenim una setmana o setmana i mitja lectiva i després tornem a tenir festa perquè és la Festa Major del nostre municipi. Aquest fet ens va portar a plantejar-nos quin tipus d’activitats podríem realitzar durant aquests dies per tenir a l’alumnat motivat. Després de diversos debats se’ns va presentar l’opció de treballar el projecte d’investigació. D’aquests debats també va sortir l’oportunitat de poder implicar a tot el claustre i utilitzar les hores de totes les àrees i no només les hores de coneixement del medi com veníem fent els cursos anteriors.

Evidentment durant aquesta setmana només es realitza la investigació del tema, ja que les activitats inicials (tria del tema, què sabem, què volem saber i com es farà) es duen a terme a finals del primer trimestre per tal de que durant les vacances de Nadal l’alumnat tingui temps de cercar informació i materials diversos i els docents puguin planificar l’execució del projecte.

Tot i això aquesta temporització és flexible i en cas de que s’allargui el projecte es poden emprar les sessions necessàries.

L’experiència d’aquests dos darrers cursos la valorem molt positivament.