Perquè l’alumnat pugui arribar a contestar les preguntes plantejades, hauran de desenvolupar tasques de recerca de la informació i després debatre i consensuar eixa informació per destriar la que sigui o no pertinent.

Encara que ho pugui semblar no tot l’alumnat en aquest nivell són capaços de fer tot això sense un ajut o guia. És aquí quan haurem d’intervindre per qüestionar-los de manera constructiva les seves decissions, i oferir-los eines que els puguin ajudar: ús de paraules clau per fer la recerca, balances d’arguments per destriar la informació més adient, fonts d’informació de referència,…

Aquest ajut sempre ha de servir perquè arribin per ells mateixos a la solució o solucions més adequades als problemes plantejats i mai donar-los la solució feta.

Una vegada els alumnes han triat el tema del projecte (Les addiccions), cal començar a programar el projecte. Aquesta programació es basa en la capacitat que tinguin els alumnes per respondre una sèrie de preguntes que formarien la bastida per aconseguir els objectius d’aquest projecte. Les preguntes serien:

• Quines conductes consideraríem addiccions?
• Per què una persona cau en una addició?
• Quins canvis sofreix una persona amb conductes addictives?
• Com ho expliquem a la joventut del poble?

Aquestes preguntes, en principi, les tindríem en la recàmera perquè seria adient que fossin ells els que arribessin a elles per sí sols però en el cas que s’encallin, no sàpiguen com començar, etc.; es farien servir com una guia, una bastida de la seva feina.