PROJECTE EL JAPÓ. ESCRIPTURA JAPONESA

Un company de classe va portar un còmic de “Bola de drac” escrit en japonés que li havien portat uns familiars en un viatge al Japó. Tots vam sentir-nos molt encuriosits per la seva escriptura donat que no tenia res a veure amb la nostra. El nostre company ens va explicar a més que els llibres es llegien de davant a darrera i de dreta a esquerra.

A partir d’aquesta motivació vam investigar sobre l’escriptura japonesa. En petits grups, vam cercar informació a internet sobre aquesta i vam descobrir moltes coses :

-L’escriptura japonesa prové de l’escriptura xinesa.

-Comprèn tres sistemes d’escriptura : Hiragana, Katakana y Kanji.

-El sistema que utilitzen els nens i nenes a l’inici de l’escriptura és el Hiragana.

-L’estri d’escriptura tradicional del japó és el pinzell.

-Valoren la bona cal·ligrafia com una forma més d’expressió artística.

Motivats per aquesta descoberta vam voler escriure en japonès i vam cercar paraules  per reproduir els seus pictogrames.Vam disfrutar molt de l’activitat.

 

PROJECTE EL JAPÓ. LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

Vam voler saber on es situava Japó geogràficament. Tots i totes sabíem que no era un país europeu, que estava allunyat del nostre i que es trobava al continent asiàtic.

Organitzant-nos en grups i fent ús d’atles vam treballar tres tipus mapes :

1. Mapa mundi : senyalant els diversos continents.

2. Mapa d’Àsia : cercant Japó dins dins del continent.

3. Mapa de Japó: delimitant les seves vuit regions.

A través d’aquesta activitat vam poder ser conscients de la situació geogràfica de Japó i vam descobrir que Japó està dividida en regions, que tot i que no són una unitat administrativa oficial al país, han estat tradicionalment utilitzades com a divisió regional en l’ensenyança de la geografia a les escoles japoneses.

Ens sentíem encuriosits i encuriosides per saber quants quilòmetres de distància hi havia entre Catalunya i Japó i vam cercar la informació a internet. Vam descobrir que de Barcelona a Tokio hi ha 10.420,14 Km !! Això ens va portar a preguntar-nos quantes hores hauríem de fer d’avió per arribar a Tokio, així que també vam cercar la informació a internet i vam descobrir que hi havia 13 hores i 7 minuts de vol.

BON VIATGE!

 

PROJECTE EL JAPÓ. COM ÉS L’ESCOLA JAPONESA ?

Treballant a la classe d’anglès vocabulari i expressions que fan referència a l’escola, un dels alumnes de la classe va preguntar com era l’escola japonesa. Si era com la nostra, si feien les mateixes assignatures que nosaltres, el mateix horari, si tenien menjador etc…

A partir d’aquí els alumnes es van organitzar per grups de dos o tres i van cercar informació amb els portàtils. Van escriure les dades més significatives i que més els hi va cridar l’atenció, com per exemple: el curs escolar comença a l’abril i acaba al març; les classes són nombroses, uns 38 alumnes, tenen 45 minuts per dinar i dinen dins de la seva classe, netegen la seva classe i sempre donen les gràcies per tot, al mestre per ensenyar, als cuiners per cuinar…; tots porten el mateix calçat dins de l’escola, etc…

Quan van acabar de fer la cerca d’informació van compartir i explicar per grups oralment el que havien trobat i ho vam comentar. Amb el projector també vam mirar algun vídeo i fotos dels nens a l’escola.

Aquest vídeo va sorprendre i agradar molt als nens.

EL POL VA PORTAR UNA FERRADURA A CLASSE -2a part

Al visitar la hípica fins i tot vam poder viure per uns segons com dormen els cavalls a l’estable.

Estan molt ben cuidats!

 

Molts dels companys de classe van buscar molta informació.

Amb els murals que van fer vam aprendre coses molt interessants.

Com han treballat!

 

Com ens organitzem ?

Habitualment el grup de menuts de l’escola convivim plegats en molts moments del dia, ambients, tallers, sortides, experiments,…

Ens enriquim els uns dels altres i així ho hem fet en aquest projecte. Normalment treballem en petits grups i quan són tasques d’experimentació i requereixen el suport d’un adult organitzem dos grups.

Els grups es formen depenent de l’activitat i els xiquets i xiquetes de P-5 són els encarregats de fer-ho així treballem les matemàtiques de forma vivencial.

Dins el nostre procés necessitàvem petits grups per a dur a terme les següents tasques:

-Posar olives en conserva

-Tenir cura de l’olivera i posteriorment de l’hort.

Així que la Martina ens va fer de secretària i va anotar la llista de noms de tots els companys i companyes. N’érem 20 i amb les seves estratègies va arribar a la conclusió que es podien fer 5 grups de 4 que setmanalment s’encarregarien de les atencions que necessitaria l’olivera que vam plantar i que s’organitzarien també per a posar olives en pots seguint les indicacions de les receptes arribades de les cases.

Aquesta última iniciativa no la teníem prevista en un principi però va ser una proposta que va sorgir al llarg del procés.

 

Descobrim el patrimoni de Flix!

Hem decidit fer el Treball de Síntesi de primer d’ESO. Sabem que és molta feina, però considerem que en tractar-se d’un projecte transversal serà força interessant.

L’objectiu del projecte és la descoberta del patrimoni natural i cultural de Flix.

La temporització del treball és d’una setmana.

Durant la setmana del Treball de Síntesi, es programen dues sortides al terme del poble: una  per visitar el Pi de Montbrió i diferents construccions de pedra en sec i l’altra de visita a un pou.

L’alumnat treballarà de manera individual i en petit grup (4-5 persones).

Pi de Montbrió

Anjub de Flix

Forn del Pi de Montbrió

Un cop explicat el projecte a l’alumnat, se’ls explicarà que han d’entregar els productes següents:

  • Un dossier escrit per grup
  • Dues maquetes: una del Pi i l’altra d’una construcció de pedra en sec.
  • Presentació de l’Eduloc i /o PowerPoint

Mirem o observem?

En l’àrea de medi natural l’observació pren una especial rellevància.  Intentem afavorir l’observació lliure , aprofitant la curiositat dels alumnes per conèixer el que els envolta i l’interès per explorar-lo. Tanmateix no deixem de banda  una de més guiada, amb unes pautes (guió) proposades pels alumnes, amb l’ajuda de la mestra , que ens serviran per acordar allò que volem observar.

En el nostre cas van ser aquestes:

  • Com tenen el cap?
  • Hi tenen orelles, boca, nas, ulls? Com són?
  • Com és el seu cos? Quantes parts es veuen?
  • Tenen potes? Quantes? Com són?
  • Tenen cul?

Donat que allò que volíem saber s’havia anat ampliant a altres animals, vam decidir que en petit grup o bé individualment, si era el cas, es faria l’observació de l’animal que més els hi agradava dels recollits en la sortida que havíem fet o havíem anat portant posteriorment i , que allò que hauríem observat, ho representaríem amb un dibuix. Què us semblen?

 

Preguntes a respondre II

Perquè l’alumnat pugui arribar a contestar les preguntes plantejades, hauran de desenvolupar tasques de recerca de la informació i després debatre i consensuar eixa informació per destriar la que sigui o no pertinent.

Encara que ho pugui semblar no tot l’alumnat en aquest nivell són capaços de fer tot això sense un ajut o guia. És aquí quan haurem d’intervindre per qüestionar-los de manera constructiva les seves decissions, i oferir-los eines que els puguin ajudar: ús de paraules clau per fer la recerca, balances d’arguments per destriar la informació més adient, fonts d’informació de referència,…

Aquest ajut sempre ha de servir perquè arribin per ells mateixos a la solució o solucions més adequades als problemes plantejats i mai donar-los la solució feta.

Preguntes a respondre

Una vegada els alumnes han triat el tema del projecte (Les addiccions), cal començar a programar el projecte. Aquesta programació es basa en la capacitat que tinguin els alumnes per respondre una sèrie de preguntes que formarien la bastida per aconseguir els objectius d’aquest projecte. Les preguntes serien:

  • Quines conductes consideraríem addiccions?
  • Per què una persona cau en una addició?
  • Quins canvis sofreix una persona amb conductes addictives?
  • Com ho expliquem a la joventut del poble?

Aquestes preguntes, en principi, les tindríem en la recàmera perquè seria adient que fossin ells els que arribessin a elles per sí sols però en el cas que s’encallin, no sàpiguen com començar, etc.; es farien servir com una guia, una bastida de la seva feina.

LA LLUM

Programar un projecte com aquest va suposar un gran repte per nosaltres ja que desconeixem el tema. Una de les primeres coses que vam pensar que havíem de fer era visualitzar molts curtmetratges. Així va ser com vam invitar als alumnes a buscar curtmetratges per mirar-los tots junt a la classe. Els dilluns i dimarts al matí a les nou realitzàvem l’activitat de BON DIA la qual consistia en visualitzar un curtmetratge i posteriorment parlar del missatge, dels personatges, les tècniques i tot allò que fos interessant comentar. D’aquesta manera ens vam introduir en el mon dels curtmetratges.

A l’hora de projecte calia treballar la tècnica i vam decidir començar per la fotografia i concretament per la llum. Després d’explicar alguns conceptes bàsics com la il·luminació, col·locació de la font de llum i la contrallum baixàvem al pati amb càmeres de fotografiar, mòbils i tablets i experimentàvem amb la llum. D’aquesta manera vam obtenir treballs força interessants com els següents.

https://docs.google.com/document/d/1SOJQQjq9EgiYadRAHoVxZ93SDRs4FuCv8_kocJfRgRM/edit?ts=59ddb9ff