METODOLOGIA

Pel que fa a la metodologia, es van emprar diferents tècniques i agrupacions per elaborar el projecte:

  • Treball cooperatiu
  • Treball individual

Treball grupal

Per començar el nostre projecte,  vam començar per esbrinar quines eren les nostres idees prèvies, allò que ja sabíem sobre el tema a treballar, aquesta activitat es va realitzar de manera grupal i la mestra anava recollint tot allò què deien. a continuació, cada alumne va pensar alguna pregunta per poder tractar tots els punts importants del tema.En aquesta activitat la mestra també va fer el recull a l’ordinador de totes les preguntes.

En la següent sessió el nostre objectiu era endreçar aquestes preguntes per poder ordenar-les per seccions i elaborar així un mapa conceptual.

Elaborem el mapa conceptual

Com ho vam fer?

Es va distribuir la classe en 5 grups cooperatius, prèviament s’havien establert els càrrecs de cada membre de l’equip així com les seves responsabilitats. La feina d’aquesta sessió va ser ordenar totes les preguntes en subtemes per poder elaborar el mapa conceptual, ells/es havien de retallar les preguntes  i en un full dina 3 ordenar-les i enganxar-les fent la classificació que ells creien més adient.

Un cop van acabar aquesta feina, cada grup havia de sortir a la pissarra a exposar oralment el per què de la classificació i com ho havien fet. Un cop tots els grups van fer l’ explicació pertinent , vam escollir entre tots un mapa conceptual, que ens serviria com a punt de partida del nostre projecte.

Ens repartim les preguntes

Com ho fem?

En la següent sessió ens posem per grups cooperatius i els donem 5 preguntes a cada grup, el coordinador és l’encarregat de repartir aquestes preguntes de tal manera que cada membre de l’equip se li assigna una pregunta de la que s’ha de responsabilitzar i contestar.

Posem en comú les preguntes

Com ho fem?

En aquesta sessió tornem a treballar en grup cooperatiu i els alumnes s’expliquen i es llegeixen les respostes de les preguntes que tenien i que han resolt a nivell individual. Utilitzem la tècnica de lectura cooperativa,en la que un alumne llegeix, els dels costats han d’explicar després el que han entès i l’altre valora si ho han fet correctament o si creu que s’han equivocat.

Un cop contestades les preguntes i explicades s’entrega a la mestra totes les preguntes perquè faci una valoració i una correcció del contingut i l’ortografia.

Comencem a treballar en el nostre lapbook

Com ho fem?

El lapbook és una eina d’aprenentatge on queda recollit tot allò que anem aprenent sobre un tema de manera més visual i plàstica.

Un cop els alumnes han fet la recerca de la informació, la mestra va guiant l’ elaboració del lapbook oferint el material necessari, així com la informació prèviament buscada pels alumnes.

fotos del lapbook

Exposicions dels diferents ecosistemes

Com ho fem?

En aquesta activitat , els alumnes van treballar els diferents ecosistemes de la terra en petit grup, respectant els mateixos grups de treball cooperatiu,i van elaborar un mural i un power point on explicaven un ecosistema.

Els alumnes s’havien d’organtizar les feines i les tasques a realitzar. A les sessions  d’informàtica els vam ensenyar a utilitzar el drive perquè  cadascú pogués treballar la seva part del power tan a l’escola a  les sessions d’informàtica,com a casa.

Finalment l’activitat acabava fent una presentació oral de la feina realitzada.En aquesta sessió els companys que escoltaven havien d’agafar apunts .

Elaborem les preguntes del control

Com ho fem?

Les últimes sessions van estar encaminada a l’elaboració de les preguntes del control. Cada alumne havia d’elaborar 3 preguntes tipu  test sobre la seva pregunta, un cop elaborades s’havien d’entregar a la mestra per tal que pogués fer una tria i escollir les més adients, aquest va ser un dels mètodes d’avaluació.

 

 

COM TREBALLEM LES EMOCIONS? METODOLOGIA

La metodologia emprada en aquest projecte es basa en una metodologia activa i participativa per part de l’alumnat.  Potencia l’exploració, l’experimentació i l’observació directa del dia a dia dins i fora de l’aula.

Cal destacar el gran valor que tenen els contes i altres recursos materials dins el món de les emocions, com a mètode de motivació i vehicle per fer arribar als infants conceptes i impressions, fins el punt de sentir-se identificats i empatitzar-hi.

L’expressió oral és una eina indispensable  per  transmetre estats d’ànim, emocions, coneixements, vivències i impressions. Així com,  la música, la psicomotricitat, l’expressió corporal i l’expressió plàstica que són una part molt important per desenvolupar  l’expressió i la comunicació dels infants.

AGRUPAMENT
Depenent de l’activitat, els alumnes es distribueixen en petit grup (4-5 alumnes), mig grup (11 alumnes) o tot el grup-classe.

Quan es treballa en gran grup cal tenir en compte que depenent de la tasca encomanada per la mestra doncs pot ser de resolució individual, per parelles o en petit grup.

Com que el projecte està adreçat als alumnes de P4, és la mestra qui defineix els grups per tal d’evitar que alguns alumnes quedin exclosos.

DISSENY DE TASQUES. COM ES RELACIONEN ENTRE SI?   
El projecte que hem dissenyat pren com a fil conductor un personatge molt simpàtic i agradable “La Tortuga sàvia”. Aquest personatge articularà tot l’eix vertebrador del projecte que desenvolupem amb els infants.

A més a més, cal tenir en compte que dissenyem activitats de diferents àrees amb la intenció de veure que moltes activitats de les que fem cada dia generen en nosaltres diferents emocions. Per tant, la coordinació entre mestres és una eina clau pel bon desenvolupament de cada una de les activitats.

 

COM INTRODUÏM LA RECERCA ALS NOSTRES ALUMNES?
Introduïm la recerca a partir d’activitats de motivació que despertin l’interès dels alumnes:

  • Arribada a l’aula de l’amiga de la “Tortuga sàvia”.
  • Aparició inesperada d’una carta escrita per la “Tortuga sàvia”.
  • Visualització d’un vídeo “Las emociones en situaciones”.
  • Explicació del conte: “El Monstre de Colors”, “Cua de Drac”, “Quina rebequeria!”, “Go away, big green Monster!”.

Aquestes activitats en ajudaran a desenvolupar la resta d’activitats però sempre estarem oberts a derivacions no previstes, depenent de les aportacions i dels interessos que expressin els alumnes. Per tant, les activitats plantejades per l’equip de mestres seran obertes a possibles variacions, si s’escau.

ESPAIS DE REFLEXIÓ
Considerem que és important que els nens des de petits aprenguin a reconèixer les seves emocions, aprenguin a reaccionar davant d’elles i sàpiguen com expressar-les. Un nen que sap reconèixer el que sent, explicar-ho i compartir-ho serà un nen autònom, amb un bon concepte de si mateix i que sap interaccionar amb els demés de forma empàtica.

Per aquest motiu, és molt important crear espais de reflexió on els alumnes expressin com s’han sentit en cada sessió de treball i deixem temps per si algun alumne vol fer alguna aportació.

Aquests espais de debat els creem tant al principi com al final de cada sessió:

  • El principi de cada sessió fem una recopilació del què vam estar treballant a la sessió anterior per tal de no perdre el fil conductor.
  • El final de cada sessió fem una rotllana i posem en comú tot allò que considerem important, prenent com a base la pregunta: Com us heu sentit?.

COM FEM PÚBLIC ALLÒ QUE PASSA A L’AULA? ESPECIALMENT ELS SABERS…
Per tal de donar a conèixer allò que passa a l’aula, es fa ús del bloc de l’escola per penjar tots aquells materials que l’equip de mestres consideri adient compartir amb les famílies i, també en algunes activitats, es demana la col·laboració de les famílies per portar materials que contribueixin en la millora del desenvolupament del projecte.

Repensem l’Edat Mitjana (Metodologia)

Gestió de l’aula i metodologia

  • Combinarem el treball individual i col·lectiu en funció de les tasques encomanades.

Els grups, en un principi, els formaran ells. Hauran de ser grups de quatre. Depèn de com els hagin plantejat, els validarem o farem petits retocs.

Quant a l’autogestió del grup, cada dia hi hauria un responsable diferent de distribuir les tasques del dia.

  • La recerca pot començar amb dos punts de partida: les preguntes plantejades pel propi alumnat, al costat dels reptes que el professorat pot proposar a partir d’aquests dubtes i d’altres dissenyats exclusivament pels professors. El projecte en sí pot comportar imprevistos i noves recerques al llarg del procés de treball.

  • A l’inici de cada jornada dedicarem una mitja hora de la primera sessió a la posada en comú dels dubtes, problemes, imprevistos, etc. que han sorgit el dia anterior. Aquesta posada en comú la farà el responsable del grup del dia anterior.

Com ho hem anat fent?

GESTIÓ DE L’AULA I METODOLOGIA

El primer que vam fer va ser crear un espai al vestíbul del pavelló d’infantil de l’escola. Aquest espai, a la vista de tothom pretén involucrar al màxim als membres implicats al projecte: alumnes, famílies i mestres. En aquest espai ens trobem per compartir coneixement, per exposar el coneixement i per mostrar tot el material relacionat.

És en aquest espai on compartim la informació.  Cada alumne ha hagut de desenvolupar una investigació i ha estat encarregat de transmetre els coneixements als seus companys i als mestres implicats.

S’han fet grups dels alumnes que treballen una mateixa qüestió i hem programat una exposició setmanal al llarg del trimestre, de manera que el mateix dia s’exposi, amb les seves variants, la mateixa pregunta.

  • En una primera sessió es va intentar situar als alumnes, quin és l’origen de la xocolata?  Sense especificar més, els integrants d’aquest grup van informar que el cacau prové d’un arbre, que és una llavor, i gràcies a les aportacions familiars,  la vàrem poder tocar, olorar i fins i tot, tastar      També van situar al globus terraqüi els països d’origen.
  • En una segona exposició, els infants ens vam informar de com es fa i on es trasforma, el procés d’elaboració i els ingredients que s’afegeixen. Vam poder olorar, tocar i tastar cadascun d’aquests ingredients de manera individual.

 

Captura de pantalla 2017-06-05 a las 11.03.18

  • A la tercera exposició, vam comprovar com el color de la xocolata depèn de la quantitat de llet i de cacau  que té, i vam poder tastar i comprovar les diferències al gust en funció de les proporcions.Captura de pantalla 2017-06-05 a las 11.06.44
  • A la quarta sessió vam tastar diferents tipus de xocolata, des del 90% cacau a la xocolata sense cacau. Xocolata en porcions, en pols…
  • A la cinquena exposició, vam observar diferents estats de la xocolata i vam experimentar el canvi d’estat a la nostra pròpia boca.
  • Captura de pantalla 2017-06-05 a las 11.13.45

COM TREBALLEM ELS VOLCANS?

 GESTIÓ DE L’AULA I METODOLOGIA

Els grups de treball  s’autogestionen. S’han establert uns rols (triats pels alumnes): secretari/a, portaveu, organitzador/a, encarregat/da de material. Ells mateixos es distribueixen els rols atenent a les seves característiques i preferències.131

A partir dels interessos que els alumnes han manifestat,  les mestres  plantegen les preguntes  que els grups han de treballar. Tots els grups treballen sobre la mateixa pregunta. I cada grup es fa responsable de portar els materials necessaris (revistes, fotos, llibres, informació d’internet…etc.) per dur a terme aquesta feina.  Les tutores gestionen la temporalització posant dates límits per acabar el desenvolupament de cada pregunta.

Els alumnes també han realitzat tasques de forma individual.

En alguns moments del projecte han sorgit preguntes relacionades amb el volcans com per exemple, els terratrèmols i tsunamis, però per decisió de les tutores d’acotar el projecte  temporalment a un trimestre, s’ha hagut de redireccionar interessos.

Els grups de treball han anat realitzant autoavaluacions dels rols de grup, valorant els següents aspectes de cada membre del grup:

  • implicació en el treball
  • aportació de material
  • respecte per als altres membres del grup.

Aquesta autoavaluació es feia sistemàticament per anar valorant el progrés individual i del grup. El fet d’autoavaluar-se ha fet que cada grup fos conscient dels punts febles i  ha afavorit que millori el funcionament del grup.

143

Projecte Congrés de Zoologia. Metodologia

El nucli central del Projecte és la realització per l’alumnat d’un Congrés Científic, de tal manera que hi haurà una comunicació entre iguals i a la resta de la comunitat educativa de les espècies d’animals descobertes, per això el títol del projecte és: “Congrés de Zoologia”.

La naturalesa del projecte facilita el plantejament de noves preguntes ja que l’alumnat haurà “d’inventar” dues espècies d’animals i totes les característiques biològiques, ecològiques i etològiques definitòries.

El Projecte s’introdueix a la matèria de CCNN a tot el grup-classe, es suggereix a l’alumnat com a context de l’inici de la seva recerca una expedició naturalística. Cada matèria prepara abans del treball intensiu del projecte un seguit d’activitats d’ensenyament-aprenentatge perquè l’alumnat pugui assolir les competències que els permetin realitzar o crear els diferents productes finals. Aquestes taques tenen una durada de unes tres sessions. Els continguts i competències treballats formen part de les diferents àrees de 1r d’ESO.

Mentre té lloc tot el procés del Projecte se’n durà a terme la cria de grills per desenvolupar en l’alumnat la part afectiva i l’empatia envers els éssers vius, i poder viure “in situ” el cicle biològic d’un animal. L’alumnat tindrà la responsabilitat d’encarregar-se de la cura dels animals.

Durant les dues setmanes que formen el nucli del Projecte es divideixen els dos grups-classe en tres de manera que la ràtio d’alumnat disminueix. Les activitats es fan en petits grups heterogenis que s’autogestionen, la seva constitució s’ha fet prèviament, s’ha triat un cap de grup que és l’encarregat de suggerir les persones amb les que voldria treballar sent elprofessorat qui en última instància supervisa aquesta elecció.

Per començar aquesta fase dos professors/es donen a l’alumnat un document on s’especifiquen, per aquest Projecte, els objectius, les competències bàsiques, els continguts i els criteris d’avaluació de cada matèria. També se’ls proporciona una graella per poder organitzar i temporitzar el seu treball. Es presenten productes finals del Projecte, maquetes i pòsters, de cursos anteriors perquè els puguin servir de models.

Algunes de les activitats proposades són molt pautades i tancades com les fitxes tècniques, el contingut dels pòsters, etc. i altres són més obertes i poc pautades en tant que són activitats que fomenten la creativitat de l’alumnat: maqueta, poema, blog, etc.

 

 

 

 CCNN: Completar les fitxes tècniques que defineixen cada animal descobert. Crear el  nom científic en llatí dels animals.
 CCSS: Elaborar els mapes de la distribució biogeogràfica dels animals i realitzar  els corresponents climogrames.
 Matemàtiques: Treballar la proporcionalitat i el sistema mètric en els dibuixos  i maquetes.
 Anglès: Usar el present simple i passat simple per escriure l’abstract del pòster.  Buscar el nou vocabulari a Word Reference. Crear el nom vernacle en anglès dels  animals.
 Castellà: Treballar la poesia d’Eduardo Chirinos (antologia). Escriure els poemes  enigmes dels animals. Crear els noms vernacles en castellà dels animals.
 Català: Treballar les habilitats cognitivo-lingüístiques: la descripció per escriure  els resultats als pòsters científics i la justificació per fer les conclusions. Crear el  noms vernacles en català dels animals. Fer els guions de les diferents presentacions.
 Educació Física: Treballar l’expressió corporal per les diferents comunicacions.
 Música: Assajar les peces musicals amb la flauta pel concert.
 EVP: Fer dibuixos naturalístics dels animals i realitzar les maquetes.
 Tecnologies: Utilitzar eines diverses per la creació de les maquetes. Usar diferents  TIC per recerca d’informació, maquetació del pòster i creació del blog.

Al final de cada dia a la darrera hora es reflexiona sobre la feina feta pel grup i individualment mitjançant una rúbrica. També es fa la programació de les activitats de l’endemà i es revisa el material necessari per fer-les. S’escriu el diari d’aula que després es farà públic al blog del Projecte.

Vilatzara capaç engega!

Hem dividit el projecte en diferents fases:

Fase 1: Introducció en la matèria i formació externa.

Hi haurà una primera fase de formació realitzada per el professorat o per recursos externs. En aquesta fase els alumnes s’agruparan per temàtiques.

Fase 2: Treball i autogestió dels reptes i interrogants.

El projecte pretén que l’alumnat sigui expert en la discapacitat escollida així doncs l’alumnat tindrà autonomia per a definir el repte que es planteja i els interrogants que vol resoldre.

Fase 3: Proves Posa’t en la meva situació

Tots els alumnes faran les proves associades a les diferents discapacitats per tal que es puguin sensibilitzar en aquestes.

Fase4: Realització Campanya Sensibilitza’t

Els alumnes crearan els elements de sensibilització de la campanya consistent en un vídeo i un cartell o falca de ràdio.

METODOLOGIA

L’aprenentatge per REPTES és un aprenentatge vivencial.

Actualment, l’alumnat té un accés a la informació molt diferent de l’accés que es tenia fa uns anys. De sobte, els alumnes són consumidors d’informació i això fa que visquin moltes més situacions d’aprenentatge informal. Per tant, és necessari anar modificant les estratègies d’ensenyament i aprenentatge per poder-los motivar.

Avui en dia és necessari que l’alumnat no només desenvolupi destreses bàsiques en llengua, matemàtiques i ciències, sinó que també és extremadament important que desenvolupin habilitats transversals com el pensament crític, la resolució de problemes i el treball en equip.

Per aquest motiu, fer que l’alumnat estableixi connexions sobre el que aprèn a l’escola amb el que va percebent del seu entorn és una bona opció. Aquestes experiències d’aprenentatge promouen que l’alumnat prengui la iniciativa, sigui creatiu, decideixi i sigui més responsable, ja que es desenvolupen actuacions que motiven la reflexió, l’anàlisi crític i la síntesi.

La tasca del docent és reconèixer les oportunitats d’aprenentatge que apareixen. És l’encarregat de plantejar el problema, de pactar i establir límits, facilitar el procés i recolzar a l’alumnat.

L’accés a la tecnologia és una part integral d’aquest aprenentatge, ja que no només proporciona a l’alumnat un mitjà per explorar diverses fonts d’informació a la vegada que es generen noves idees, sinó que també ofereix les eines per comunicar les seves troballes.

 

 

Pensat i fet. Un projecte en marxa

Alumnes estructures

A l’hora de dissenyar el projecte, es tenen presents els criteris pedagògics i didàctics més adients al nivell i el tipus d’alumnat a qui va adreçat,  entre d’altres aspectes, com la metodologia, la forma d’implementació i temporalització i els recursos del que disposem. Tots aquests paràmetres permeten la creació d’un projecte format per unes activitats d’aprenentatge, vehiculades per una metodologia basada en la  matèria  concreta en la que es desenvolupen en cada cas, i sempre, tenint present un sistema de valoració del projecte, que permet l’avaluació de tots els aspectes esmentats: el tipus  d’activitats d’aprenentatge, la temporalització, el grau de dificultat que es pot haver presentat,  el nivell d’aprenentatge assolit en les diferents dimensions per part dels alumnes, i el sistema d’avaluació i qualificació.

Metodologia – El nostre poble

Agrupament

Els alumnes estaven distribuïts en grups cooperatius i heterogenis (4-5 persones). Els grups van estar dissenyats per les tutores dels grups-classe que participaven en el projecte.

Organització

A l’inici de cada sessió es distribuïen els rols que havia de fer cada alumne:

  • Secretari: apunta la informació del grup i elabora l’informe de seguiment del treball.
  • Material: distribueix, organitza i recull el material necessari per la realització de les tasques.
  • Mediador: procura mantenir un bon ambient de treball i intervé en la resolució de conflictes del grup.
  • Portaveu: al final de cada sessió comunica al grup-classe els avenços realitzats, les tasques pendents i el funcionament del grup.

    rols

    rols

Aquests rols es canvien periòdicament de manera que tots els alumnes, en acabar el projecte, hagin desenvolupat tots els rols.

Seguiment del treball

Cada sessió els alumnes completaven un full de seguiment del treball. En aquest document hi constava:

  • El rol assignat a cada membre del grup.
  • Tasques a realitzar. A l’inici de la sessió cada grup s’organitzava i establia els objectius i  quines tasques s’han de completar durant la sessió.
  • Tasques realitzades. Al final de la sessió els alumnes revisaven els objectius inicials i la feina feta durant la sessió.
  • Tasques pendents. Els alumnes analitzaven quines tasques quedaven per resoldre i, si s’esqueia, es posaven deures per poder-les completar durant les sessions següents.

    Seguiment del projecte

    Full de seguiment del projecte