Desplegament de Projecte: Provoquem un Canvi!

TEMPORITZACIÓ: 13 al 21 de juny del 2017 (dates de Treball de Síntesi).

FONTS D’INFORMACIÓ: Treball previ durant els mesos d’abril, maig i juny a través de totes les matèries (què és un guió, com construir narratives, gèneres de vídeos, llenguatge cinematogràfic, tècniques per gravar i editar, què és un storyboard, disseny d’un storyboard, etc) i tutories.  Accés a internet durant l’elaboració del Treball per Projectes. Guiatge permament de l’equip docent de 3r d’ESO durant l’elaboració de tasques del Projecte.

DOCUMENTACIÓ: Els alumnes elaboren el seu propi Quadern de Bitàcola (grup i individual) que hauran de lliurar durant l’exposició i defensa del Projecte.

Implementació (Escola Lluís Millet)

Després de posar en comú dubtes, preguntes i hipòtesis al voltant del tema triat (els monstres bons), els alumnes de 3r  faran la tasca d’investigació de la pregunta que han triat per grup. Aquesta informació es cercarà amb la col·laboració de les famílies i s’ampliarà a l’escola amb les trobades de grup.

Cal que l’alumnat tingui clares una sèrie d’indicacions:

  • Emprar diferents fonts d’informació (no només buscar a Internet sinó consultar també llibres, fer qüestionaris, etc.).
  • Llegir i comprendre la informació que s’aporta a l’aula i, sobretot, evitar copiar textos llargs i complexes amb vocabulari que no entenen.

Un cop a l’aula, els membres de cada grup posaran en comú la informació que han trobat, la comentaran i identificaran les dades més importants.

  • Elaboració d’un text on quedi plasmada la informació que han obtingut a la recerca, tenint en compte la base d’orientació per guiar l’estructuració.Per a l’alumnat, és útil per planificar-se, per obtenir informació adequada, per fer l’acció de forma autònoma i per autoavaluar-se. És molt important fer-la amb ells de forma consensuada. [Veure exemple accedint com a visitant al web]
  • Selecció, argumentació i reformulació de la informació per tal de preparar una exposició oral clara, entenedora i motivadora. Els alumnes hauran de seguir uns passos concrets:
  1. Lectura conjunta de la informació.
  2. Identificació de les idees i dades més importants.
  3. Selecció: quines dades ens ajuden a respondre la pregunta inicial?

Pel que fa al treball en equip dels docents pensem que cal millorar aspectes, ja que a posteriori, hem vist que podríem haver treballat el tema de forma més interdisciplinar.

Caldria sempre abans de començar qualsevol projecte fer una reunió conjunta de tots els mestres que imparteixen classe dins del grup, per afavorir la implicació al projecte i reflexionar sobre totes les activitats que de forma interdisciplinar podem aportar des de cada àrea. En aquest sentit hem ampliat el projecte fent activitats amb altres alumnes, àrees, i altres projectes d’escola. Un exemple d’aquest treball interdisplinar és el projecte de Tutoria Entre Iguals (TEI). En aquest sentit, vam aprofitar el conte El monstre de colors que els alumnes de 3r van treballar a l’àrea de valors. En una sessió conjunta els alumnes van explicar el conte als companys de 5è amb el suport d’un power point.

7bloc

Després vam triar una emoció per parelles (tutor i tutoritzat), vam explicar una situació que ens produís aquesta emoció i vam pintar una imatge del monstre de la història del color corresponent. Finalment vam fer una exposició de tot el material, juntament amb fotografies de la sessió, al passadís de l’escola perquè en pogués gaudir tot el centre.

IMPLEMENTACIÓ (Escola Montserrat)

En aquest projecte hi hem participat tres mestres: especialista d’anglès, mestra de castellà i tutora.

Un cop decidit el tema fem una posada en comú sobre el que sabem de les àligues i cadascú en farà un dibuix inicial.

En una altra sessió parlem sobre que vol saber cada un/a sobre les àligues.

Agrupem les diferents demandes en temes: morfologia interna i externa, alimentació, hàbitat i reproducció.

A partir de les seves preguntes fem una nota per a la família informant-los que volem aprendre moltes coses sobre aquests animals i els demanem si ens poden ajudar aportant bibliografia, contes, videos…

A més la tutora prepara un questionari de preguntes per arrodonir el tema, que nomès exposa si no surgeixen d’ells mateixos durant l’elaboració.

PREGUNTA CLAU

Com és que les àligues no tenen dents i poden menjar carn?

  1. Què són les àligues?

  2. Com són? 

    1. Per dins

    2. Per fora

  3. Què mengen?

  4. Quin tipus de bec tenen? Per que els serveix?

  5. Totes les plomes del seu cos són iguals? Explica quines classes de plomes tenen i per que els serveix cada una d’elles.

  6. Quins tipus de vol fan els rapinyaires? Explica cada tipus de vol i perquè el fan servir.

  7. On viuen habitualment?

  8. Les àligues son rapinyaires nocturnes o diürnes? Tots els rapinyaires són diürns?

  9. N’hi ha de nocturns? Anomena alguns rapinyaires diürns i alguns de nocturns.

  10. Quants ous acostumen a pondre cada vegada? Per què?

  11. Quan es considera que els pollets ja comencen a ser independents dels seus pares?

 

Decidim que representarem el que anem aprenent en murals.

S’organitzen en grups d’experts segons el seu interès.

Triem els responsables de cada grup d’experts. Cada grup ha de tenir un vocal, un secretari que anotarà les informacions que trobin i un encarregat de material.

Anem a la biblioteca de l’escola i busquem bibliografia per trobar la informació que volem.

Entre tots van aportant llibres, contes, fotografies, informacions d’Internet.

Veiem un video sobre el Cim d’àligues.

Comencem la recerca de dades concretes per a poder fer els murals.

En la sessió d’anglès i castellà es treballa el vocabulari nou que anem introduint.

Volen dibuixos per a documentar el mural. Els busquem a l’ordinador, els imprimim i entre tots els pinten.

En una altra sessió s’adonen que necessiten un títol per a cada mural. Entre tota la classe els triem, decidim que han de ser curts i molt clars per què s’entenguin.

Imprimim les lletres dels títols i els pinten.

Construeixen dos treballs plàstics en volum, una àliga individual i una col·lectiva.

En les sessions posteriors anem posant en comú les diferents aportacions agrupant-les per temes. La mestra completa les mancances amb visionats de videos i amb alguna fitxa específica.

Quan ja ha recopilat tota la informació que han trobat, comença el muntatge dels murals.

En les següents sessions cada grup fa l’exposició oral del seu treball, tots han d’explicar algun aspecte. A més del contingut curricular també parlen del funcionament i organització del grup, què els ha costat més, què els ha agradat més, si tots s’hi han implicat amb el mateix sentit de la resposabilitat…

Després de l’exposició la resta del grup valora cada aspecte i finalment el propi grup s’autoavalua.

Durant el procés fan 4 fitxes, cada una en una sessió diferent i sempre després de veure un video.

Finalment a mode d’avaluació de continguts fan una fitxa.

En la darrera sessió s’acaba el projecte amb un dibuix final, que es compara amb l’inicial per a veure’n l’evolució.

RECURSOS D’INTERNET

 

http://www.xtec.cat/aulanet/ud/ciencies/aus/index.html

 

COMENCEM EL REPTE

El procés d’implementació del REPTE que ens hem proposat tirar endavant amb l’alumnat de 5è de Primària ha estat molt motivador.

La recerca d’informació l’han pogut fer per internet, en llibres, en documentals… Els alumnes han pogut construir una bona xarxa de coneixement gràcies a la manera d’anar incorporant els coneixements nous als que ja hem après. En aquest punt, la llibreta d’aprenentatge i la pissarra blanca de l’aula, on s’han anat fent anotacions, esquemes, hipòtesi… que han perdurat en el temps, han resultat ser instruments indispensables.

Com dèiem en l’entrada anterior, els alumnes s’han agrupat segons els seus interessos per desenvolupar el treball, però s’han anat gestionant la seva pertinença a un grup o a un altre segons si la manera de treballar del grup els era favorable, segons les relacions i segons la variabilitat dels seus interessos. Aquesta autogestió ha funcionat molt bé i la mestra ha hagut d’intervenir per aconsellar molt poques vegades.

Les sessions s’han estructurat de la següent manera:

 

Sessió 1

Presentació de la metodologia: s’explica a l’alumnat com serà l’inici el repte.

Es presenta un dels mecanismes d’avaluació i seguiment: la llibreta d’aprenentatge individual i la llibreta d’aula.

Han pactat entre tots la manera d’utilitzar les llibretes.

Presentació de les rúbriques: què són, com s’elaboren i com funcionen.

Elaboració de la rúbrica de treball equip, que també inclourà autoavaluació i coavaluació.

 

Sessió 2

Presentació de la carta.

Es subratlla la informació més complexa i que cal investigar primer.

Fan els grups d’experts a la pissarra blanca segons els seus interessos.

Decideixen escriure la carta a la llibreta d’aprenentatge.

Planifiquen la sessió del proper dia.

 

Sessió 3

Comencem llegint el que es va fer el dia anterior i les propostes d’actuació.

Han decidit que calia definir la funció de cadascú dins l’equip per organitzar-se millor.

Funcions: encarregat de l’ordinador, buscar informació en format paper, secretari/organitzador, portant-veu i recerca d’informació per internet.

S’inicia la recerca d’informació.

A l’acabar la sessió es fa una posada en comú de les primeres hipòtesi.

 

Altres sessions

Les sessions es van desenvolupant seguint sempre el mateix ordre.

En primer lloc, cada grup revisa el que va fer a la sessió anterior i s’organitza decidint els objectius del dia.

Fan recerca d’informació i elaboren documents word amb informació i imatges rellevants que els interessen.

Anoten a la pissarra blanca que hi ha a la classe aspectes claus que han de tenir en compte per a futures recerques.

Al acabar, anoten a la seva llibreta d’aprenentatge el que han fet i la planificació del proper dia.

Després del pati, es fa una posada en comú on cada grup explica als altres quins han estat les seves troballes.

IMPLEMENTACIÓ PROJECTE DEL MARESME I DE L’HORT- ESCOLA EL CIM

En aquest article us expliquem tot el relacionat amb el tractament de la informació en els projectes de l’hort i del Maresme.

PROJECTE DEL MARESME

Per iniciar el projecte del Maresme partirem de la visualització d’un video que servirà per generar una conversa incial per conèixer els coneixements previs dels alumnes. A partir d’aquí i un cop pensat tot el que haurem de fer per elaborar el documental sobre el Maresme (producte final), s’establiran diferents mètodes i fonts de busqueda de la informació, com:

  • Sortida per Sant Mateu per localitzar la vegetació típica de la serralada del litoral.
  • Cerca per internet, en aquest cas és important donar unes pàgines de referència que guiin a l’alumne, per exemple si estem buscant receptes tradicionals els hi donarem aquest link. I utilitzariem la dotació de Chromebooks de l’escola, el treball amb aquests ordenadors implica aprendre a treballar amb xarxa amb el Google, utilitzant el google DRIVE, el Classroom…
  • Explicació per part del mestre de llegendes tradicionals del Maresme.
  • Busqueda a casa sobre informació de Festes tradicionals, en aquest cas potenciarem que els alumnes demanin ajuda a casa per fer que participin pares, mares, avies, avies…
  • També anirem a la bilioteca de l’escola i a la biblioteca del poble a buscar informació dels diferents temes treballats.

Algunes de les tasques que es van realizant al llarg del projecte s’exposen i es presenten  a la resta del grup-classe, d’aquesta manera i a partir de converses derivades de cada una de les exposicions els alumnes van relacionat i sistematitzant els resultats i van creant coneixement.

De cada una de les parts treballades els alumnes elaboraran un guió-resum que aniran recollint en un portafolis i que servirà posteriorment per elaborar el guió del vídeo final.

PROJECTE DE L’HORT.

Els nens i les nenes porten fruites i verdures que tinguin a casa a l’escola. Establir un diàleg, quines han portat, quines es repeteixen a més cases, quines troben a faltar…

En aquesta conversa aprofitar perquè exposin els coneixements previs sobre el tema. A partir d’aquí farem unes activitats per respondre a les preguntes: què podem conrear a l’hort de l’escola? i tens les mateixes fruites i verdures a la cuina tot l’any? (producte final).

Per fer-ho seguirem el següent procés:

  • Hi ha múltiples maneres d’obtenir informació depenent del tema, en el cas de l’hort podem fer cerques per Internet, llibres, experts interns (mestres) o externs (pares, pagès del poble…)
  • Sovint els mateixos alumnes relacionen continguts prèvis, també amb l’ajuda del mestre/a.
  • Els alumnes van documenten l’evolució i l’aprenentatges a partir de la recollida de les activitats (power pont, mural, dossier…)
  • Els alumnes van documentant el procès de forma continuada, poden fer-ho sols, en grup, a casa amb els pares.

Àmbits a treballar:

  • Medi natural: parts de la planta, tipus de plantes (silvestre i conreades) i (herbàcies, arbustos, i arbres), diferències entre fruites i verdures. què necessiten per viure.
  • Medi social: fer recerca, comerç de proximitat, conservació de la natura, distinció entre el què és natural i humanitzat.
  • Matemàtic: mesura (pams i el metre, doble , pes, calendari, capacitat), geometria (figures amb les feixes de l’hort) , serie (, numeració , càlcul, simetria, parell i senars.
  • Lingüístic. Anglès: vocabulari bàsic tan verdures com eines. Català: dictats muts, text instructiu, la recepta, el conte, descripció, sentit figurat (bleda assoleiada) el poema, el rodolí, endevinalles, dites i frases, auca de la pastanaga, plural, la majúscula, ga gue gui go gu, l’adjectiu, verbs, comprensions lectores. Castellà: comprensions orals, seqüències temporals, contes, comprensions lectores, cançons,
  • Ed física: el joc dels paquets, joc del pugó, etc.COMUNICACIÓ DEL RESULTAT FINAL

    Al final del projecte poden exposar el què han après a partir d’una reflexió final en grup (oral) i individual.

    Els alumnes, docents i pares podran veure el resultat final penjat a la classe o a la web.

    Proposem que els pares puguin venir a veure l’hort i un cop al mes venir a veure com està evolucionant i els alumnes exposin quina ha estat l’evolució d’aquell mes.

     

La dignitat humana és transgressora?

IMPLEMENTACIÓ


La informació s’obté per dues vies: la primera, serà una webgrafia/bibliografia proporcionada pel professorat; la segona, qualsevol mitjà de comunicació, xarxes socials, entorn on viuen… La relació amb els coneixements previs s’establirà amb una pluja d’idees i de lectures que serveixin per relacionar conceptes per tal d’assentar la base i el punt de partida del treball.

Per relacionar i sistematitzar els coneixements, es farà servir una graella diària de seguiment del treball: què vull fer, què he fet, què em falta i qui s’encarrega de cada tasca. El professorat supervisarà diàriament aquest procés.

Els alumnes, per tal de documentar el procés de producció, utilitzen el bloc, les anotacions, els esquemes, els murals artístics…

OBRIM PORTES A LA CIÈNCIA

Tot i que la proposta que hem explicat és de treball d’escola en general sobre projectes científics ara explicarem un projecte en concret.

A la classe de primer va sorgir la idea de fer el projecte dels globus a partir d’una pregunta espontànea d’un alumne: Per què es desinflen els globus? A partir d’aquí els nens/es van decidir que volien saber més sobre els globus.

En aquest enllaç podeu veure com s’ha dut a terme aquest projecte.

1

AIXÒ ÉS EL QUE PRENEM?

La informació ha estat obtinguda a partir de l’entorn més proper als alumnes:

  • Preguntes directes als familiars amb diabetis.
  • Aportació d’una mare infermera/dietista.
  • Aportació pròpia dels alumnes fent una recerca als supermercats de la localitat mirant la quantitat de sucre afegit que constava a les etiquetes de 3 marques de sucs diferents tenint en compte aquests 4 sabors: pinya, préssec, taronja i poma.
  • Pàgines d’Internet: vídeos, articles,…

A partir de l’experimentació i la comprovació s’han relacionat les noves informacions amb els coneixements previs.

A mesura que s’han anat fent les activitats s’han anat plasmant en paper i en enregistrament digital.

Implementació Video Top

TEMPORITZACIÓ: 12 al 20 de juny del 2017

FONTS D’INFORMACIÓ: Treball previ als mesos d’abril, maig i juny a través de totes les matèries (què és un guió, com construir narratives, gèneres de vídeos, tècnica per gravar i editar, què és un storyboard, disseny d’un storyboard, etc).  Accés a internet durant l’elaboració del Treball per Projectes. Guia permament de l’esquip docent de 3r d’ESO durant l’elaboració de tasques del Projecte.

DOCUMENTACIÓ: Els alumnes elaboren el seu propi Quadern de Bitàcola que hauran de lliurar al final del Treball per Projecte.

IMPLEMENTACIÓ LA VOLTA AL MÓN

A partir de la pregunta inicial hi hauran múltiples solucions.

La nova informació, que cal anar obtenint, vindrà donada pels coneixements previs i per les motivacions dels alumnes.

La informació s’obté de l’entorn proper: biblioteca, internet, agències de viatges, ….

L’autoregulació principal es fa mitjançant la posada en comú dels treballs de tots els alumnes a partir de l’assaig-error.

Segons els continguts que van sorgint en el projecte, ajudem a prendre consciència als alumnes de la relació que hi ha entre els continguts treballats de les diferents àrees d’aprenentatge amb el que es treballa en cada moment.

El procés de producció pot ser variat: (textos, petites representacions, enregistraments, exposicions orals, confecció de murals……).