Presentació vídeos: Provoquem un canvi!

Els alumnes elaboren un vídeo de 3 minuts on narren un canvi per a preservar el medi ambient i despertar consciència ecològica. La diversitat de gèneres, sentit crític i oferiment de solucions a l’amenaça real i present del canvi climàtic i les diferents tècniques de gravació i edició evidencien el talent de tot l’alumnat durant el procés creatiu i enriqueixen l’entreteniment durant el visionat de tots els vídeos.

Desplegament de Projecte: Provoquem un Canvi!

TEMPORITZACIÓ: 13 al 21 de juny del 2017 (dates de Treball de Síntesi).

FONTS D’INFORMACIÓ: Treball previ durant els mesos d’abril, maig i juny a través de totes les matèries (què és un guió, com construir narratives, gèneres de vídeos, llenguatge cinematogràfic, tècniques per gravar i editar, què és un storyboard, disseny d’un storyboard, etc) i tutories.  Accés a internet durant l’elaboració del Treball per Projectes. Guiatge permament de l’equip docent de 3r d’ESO durant l’elaboració de tasques del Projecte.

DOCUMENTACIÓ: Els alumnes elaboren el seu propi Quadern de Bitàcola (grup i individual) que hauran de lliurar durant l’exposició i defensa del Projecte.

Disseny de Projecte: Provoquem un Canvi!

Planificar un Treball per Projectes és sempre un repte complex. Volem oferir una formació competencial múltiple als nostres alumnes i que aprenguin a treballar cooperativament, però una de les grans sorpreses és que durant aquest procés, nosaltres ensenyem aprenent mentre ells aprenen ensenyant. Aquesta és, precisament, una de les màgies d’una tasca basada en projectes: els docents iniciem un viatge de nous coneixements i capacitats, aprenem amb els nostres alumnes i companys, però sobretot, unim un vincle personal amb alumnes i companys que costa horrors poder experimentar amb el ritme, objectius i rutines de les classes diàries.

Abans de desplegar el Projecte dissenyat durant tantes hores i passant tants nervis treballant a contrarellotge, el “Grup Impulsor 3r d’ESO” s’ha reunit quinzenalment valorant i  aprenent dels aspectes positius aconseguits durant el 1r Treball per Projectes (2016-2017), corregint els aspectes més febles i introduint nous objectius, indicadors i criteris d’avaluació. Teníem clar quin seria el producte final: un vídeo de 3 minuts de llargada, i a mesura que avançava el curs, hem desplegat coneixements i preparació a partir de diferents matèries, tallers de llenguatge i tècnica cinematogràfics gràcies a https://www.escolacinemademataro.cat , experiència virtual per a combatre el canvi climàtic a https://thezoneofhope.com , i organitzat els grups de treball i formació en metodologia de projectes durant les tutories de grup.

Mentrestant, els Coordinadors de Competències Bàsiques hem rebut formació per part de la Xarxa de Competències Bàsiques durant sessions mensuals, i treballat en xarxa amb els centres educatius de la zona Baix Maresme.

INS Premià de Mar

L’INS Premià de Mar ha format part de la Xarxa de Competències Bàsiques per segon any consecutiu. L’objectiu d’aquest curs 2017-2018 era consolidar una metodologia de Treball per Projectes a 3r ‘d’ESO aprofitant la temporització del Treball de Síntesi de finals de curs.

Estem contents i orgullosos per la bona feina feta i l’objectiu assolit per part de l’Equip “Grup Impulsor 3r ESO” (19 companys), l’Equip Docent de 3r d’ESO, i sobretot, TOT l’alumnat d’aquest nivell.

 

 

Pas a pas fins arribar a les característiques dels nostres projectes

Parlar d’un procés de reflexió pedagògica que ha d’impulsar al centre en una millora de les seves pràctiques, realment resulta un repte atractiu si aquest procés ha estat profitós pel centre.

Entenem que serà així si les estratègies consensuades tenen continuïtat i ens ajuden a modular la línia pedagògica de centre. Futures intervencions i el treball cooperatiu dels mestres donaran resposta a aquesta qüestió.

De moment anem a intentar sintetitzar alguns passos importants portats a terme en aquesta reflexió pedagògica conjunta.

En primer lloc, l’equip coordinador de la formació va creure important donar documentació i diferents lectures que servís com a punt inicial en les reflexions. Varis articles i vídeos ens van se útils per engegar el debat que crèiem més important i era necessari consensuar per tirar endavant: quines són les característiques d’un projecte que es realitzi al nostre centre.

Veient que d’entrada costava trobar un consens total, malgrat la bona predisposició per aportar idees, experiències i matisar allò que havíem llegit, vam realitzar dues dinàmiques que ens van donar la solució:

1. Per una banda vam fer servir una dinàmica col·lectiva en la qual cada grup de treball havia de classificar un total de 12 afirmacions segons estigués totalment d’acord amb elles i, seguint una seqüència graduada, fins aquelles en les que estiguessin totalment en desacord. D’aquest treball vam extreure el següent document.

Nueva imagen

Com vam apreciar que la diversitat d’opinions encara era una realitat latent, vam afegir lectures que poguéssim comentar plegats i ens portessin a la conceptualització necessària de: quines són les característiques d’un projecte que es realitzi al nostre centre.

2. Finalment vam creure trobar la dinàmica ideal: l’equip coordinador va elaborar un qüestionari typeform on els i les mestres havien d’explicitar si estaven o no d’acord amb que aquella característica formés part de les dels projectes de l’Escola Marià Manent. Una vegada respost el qüestionari (no vam trigar més de 10’) vam posar en comú les respostes, fent una valoració grupal d’elles i acabant de consensuar aquelles característiques que havien de tenir els nostres projectes. L’informe resultant d’aquest qüestionari el podeu visualitzar en aquest enllaç.

Typeform

En una sessió de dues hores i després de realitzar diferents lectures i reflexions grupals, vam poder arribar a redactar de manera consensuada i partint d’un debat molt productiu del qual ens sentim totalment orgullosos i orgulloses, un document que serà l’eina de referència que pautarà clarament com farem els projectes a l’Escola.

Podeu accedir a aquest document mitjançant aquest enllaç.

Projectes

Com programem….

Una vegada vam consensuar les característiques que havia de tenir un projecte a la nostra escola, ja ens vam veure amb cor d’iniciar un: “Mozart around the world”.

Després de revisar varis documents del Departament i partint d’altres graelles de programació del centre, l’equip coordinador va elaborar un document que facilités la redacció de la programació del treball per projectes a realitzar.

És possible que no sigui ni millor ni pitjor que la d’un altre centre, però ens ha sigut molt útil tenir-la per poder dissenyar aquest projecte.

Graella Programació Projectes

 

I els alumnes, que en pensen?

El projecte ha arribat a la seva fi. Un munt de reflexions prèvies, paraules claus, competències a tenir en compte, valoracions acadèmiques i personals però, i el que pensen ells i elles? La veu del nostre alumnat? Com ho han viscut i què millorarien?

Des de l’equip impulsor es va pretendre tenir en compte, a més de les inquietuds inicials del professorat implicat i el mateix alumnat, les seves valoracions i avaluació del projecte i el sistema metodològic emprat. Passàrem un qüestionari als estudiants per escoltar la seva i els resultats ens han estat útils per reflexionar sobre diferents aspectes del treball i, com ja cabia esperar, veure que encara hi ha molt camí que caminar.

A les imatges es pot comprovar que més de la  meitat de l’alumnat els hi ha agradat el projecte dissenyat per l’equip impulsor, i quant més manuals les activitats més engrescats estan.

L’ús de l’ordinador és altre fet que l’alumnat valora com excessiu degut a que el projecte ha estat dissenyat com un curs de moodle que han hagut de treballar.

 

Amb tot, observem que els estudiants tenen molta cosa a dir i que poden començar a desenvolupar un esperit crític dins de la seva competència d’aprendre a aprendre, valoren coses positivament, com ara el treball manipulatiu i amb grups,  i saben discriminar això que no veuen tan important, com fer tota la feina amb ordinadors.

A la fi, arribem a la conclusió que, treball amb metodologies globalitzadores, és un procés d’aprenentatge continuat per alumnat i professorat, alhora que enriquidor.

Tot el que fem té un gran valor, per això ho valorem.

L’avaluació i qualificació d’un projecte multidisciplinar, implica una tasca avaluativa continuada i seqüencial, des dels diferents àmbits treballats, i en cadascuna  de les diferents etapes de desenvolupament del projecte.

Amb aquest projecte,com en altres que estem portant a terme al nostre centre, ha estat pensat per enfocar i potenciar  l’aprenentatge des d’una vesant competencial i integradora, tant pel que fa a les dimensions que s’hi han treballat, com a l’afany de que tots i cadascun dels alumnes hagi pogut trobar la seva manera d’aprendre a fer i de fer aprenent!

Aixi doncs, s’han creat diferents graelles amb els ítems i rúbriques d’avaluació de cada activitat, on s’han avaluat el resultat de la mateixa, el treball de grup, els diferents graus d’assoliment de les diferents competències per cada alumne, entre d’altres aspectes, arribant a una valoració global, on s’han posat de manifest el nivell de consecució dels objetius plantejats incialment, per a cada alumne:

  1. L’alumne ha desenvolupat l’aprenentatge competencial  que permet englobar totes les matèries, a partir del treball per projectes?
  2. L’alumne ha pogut treballar mitjançant un sistema de treball que fomenta l’autonimía, el treball col.laboratiu, i les habilitats socials?
  3. S’ha fomentat la visió globalitzada, amb la que es  present totes les dimensions en el sistema d’aprenentatge?

Tenint present aquestes tres qüestions, que fan referència als objectius assenyalats inicialment ( en l’article d’ UN PROJECTE BEN ESTRUCTURAT), es valora positivament el projecte, donat que en totes tres es dona una resposta afirmativa.

Tot i això, el treball a l’aula ens ha deixat una tasca tan intensa com engrescadora…la dels diferents aspectes  a millorar del mateix i de cara a nous projectes.