Un cop acabat el projecte, hem proposat als alumnes que donessin resposta a diverses preguntes dirigides a conèixer el seu grau de satisfacció i implicació en el projecte, i les seves propostes de millora de cara al curs següent.
Un cop acabat el projecte i reposa,t hem proposat als alumnes tres preguntes obertes per tal que fessin una valoració.
A continuació exposem les qüestions i les respostes més freqüents
El Projecte té una fase de treball molt important en el procés d’ensenyament-aprenentatge que correspon a diferents aspectes de comunicació de la recerca feta. Tot el procés previ constitueix un repte per l’alumnat ja que ha de combinar el rigor científic amb actes més creatius, així, l’alumnat ha fet una sèrie de productes parcials que es mostraran a la resta de la comunitat educativa, familiars, etc. en tres actes que defineixen el producte final:
El Congrés dura dues hores, una abans del pati i l’altra després del pati. Una hora es dedica a invertebrats i l’altra a vertebrats. En una aula amb les taules disposades en forma de U els congressistes seuen amb les seves maquetes. En aquesta activitat un professor/a actua de moderador/a del Congrés donant la paraula als grups perquè facin la seva exposició i gestionant el torn de paraules en el debat que s’estableix entre els participants. Els grups han preparat prèviament la seva intervenció i l’han assajada. És una situació que comporta la mobilització de tots els aprenentatges i que posa de manifest allò que s’ha aprés de forma significativa i que serveix per interpel·lar i respondre tots els dubtes generats en les ponències fetes. Altres professors/es fan una avaluació de tota l’activitat mitjançant una rúbrica.
A la biblioteca del centre es fa una petita rebuda per part del professorat implicat en el Projecte i alguns alumnes de diferents grups de treball fan la divulgació de la recerca realitzada fent una explicació del procés d’aprenentatge realitzat, aquesta presentació ha estat preparada per ells sota la supervisió del professorat. Seguidament hi ha unes actuacions artístiques: primer un grup d’alumnes toca una peça musical amb flauta, després hi ha una lectura de poemes enigmes i per últim, com a cloenda, es toca una altra peça musical. Es lliura als familiars un poemari dels poemes fets per l’alumnat. Les peces musicals estan relacionades amb el món animal.
Seguidament els alumnes fan de guia als familiars per l’exposició de les maquetes i els pòsters científics que estan disposats en el passadís del centre. En aquesta part l’alumnat explica a persones no especialistes allò que ha aprés i mostra els seus productes. L’ambient és distés i facilita fer molt pròpia la feina feta. La col·lecció dels pòsters científics restarà diverses setmanes exposada en el centre perquè sigui coneguda per tota la comunitat educativa de l’institut.
L’alumnat de cursos superiors prepara un berenar per l’alumnat de 1r d’ESO i famílies pro-viatge final d’estudis.
A la biblioteca de l’institut es rep a l’alumnat, es fa una petita presentació per part d’un professor/a i un grup d’alumnes explica el procés de treball i alguns dels animals exposats. Els alumnes de 6è mostren la seva curiositat sobre els animals descoberts i fan múltiples preguntes que són contestades per l’alumnat de 1r d’ESO, aquesta activitat permet consolidar aprenentatges ja que l’alumnat ha de fer-se entendre’s a un públic més petit en edat, l’alumnat de 1r d’ESO actua com a expert. Després per petits grups, i fent de cicerone un alumne/a de 1r d’ESO, es fa un recorregut per l’exposició dels pòsters i s’estableix un diàleg entre tots. Tot l’acte té una durada d’una hora i mitja. Aquest acte permetria començar a establir un vincle amb el seu futur centre educatiu.
d. Divulgació en alguna entitat de Teià. El professorat ha pensat que pel proper curs es podria presentar l’exposició de maquetes i pòsters en alguna entitat de Teià. La biblioteca pública podria ser un bon lloc per fer arribar aquesta feina a la resta de la població de Teià.
Un cop acabat el projecte, hem cregut oportú passar una enquesta a tots els alumnes per tal de conèixer el seu grau de satisfacció. També és el moment de recollir informació sobre el que els hi ha agradat més, el que menys, que es podria incorporar de cara a l’any vinent, … En fi qualsevol tipus de sugerència de cara a millorar el projecte.
D’altra banda, es podria compartir durant i al final del projecte tot el material multimèdia (fotos, vídeos, …) ja sigui per xarxes socials, blocs o pàgina web del centre.
IMPLEMENTACIÓ
La informació s’obté per dues vies: la primera, serà una webgrafia/bibliografia proporcionada pel professorat; la segona, qualsevol mitjà de comunicació, xarxes socials, entorn on viuen… La relació amb els coneixements previs s’establirà amb una pluja d’idees i de lectures que serveixin per relacionar conceptes per tal d’assentar la base i el punt de partida del treball.
Per relacionar i sistematitzar els coneixements, es farà servir una graella diària de seguiment del treball: què vull fer, què he fet, què em falta i qui s’encarrega de cada tasca. El professorat supervisarà diàriament aquest procés.
Els alumnes, per tal de documentar el procés de producció, utilitzen el bloc, les anotacions, els esquemes, els murals artístics…
PRODUCTE FINAL
El producte final ha de ser impactant i provocar el públic en el sentit de remoure la consciència i influir en les idees que puguin tenir preconcebudes. Els reptes són reals ja que hi ha permanent connexió amb la realitat social. S’intenta que l’alumnat prengui consciència buscant referents en associacions, entitats … que els permeti treballar amb informació de primera mà.
Els resultats es comunicaran de diverses maneres i aniran adreçats a diferents públics (companys, professors, famílies..). Les formes de comunicació seran:
presentacions de productes a la sala d’exposicions de la localitat i al centre d’estudis, mostra i explicació davant dels alumnes d’altres cursos i de les famílies de la seva investigació.
El resultat final ha de plantejar la resolució de la pregunta-guia a partir de la qual s’elaborarà el projecte: La dignitat humana és transgressora?
AVALUACIÓ
A l’hora d’avaluar la realització del projecte i el producte final, s’utilitzen el diari de classe i les rúbriques. Al mateix temps, els alumnes intervenen en la seva avaluació i també valoraran el projecte mitjançant una rúbrica d’autoavaluació.
Usem la carpeta d’aprenentatge com a recurs d’avaluació, en el moment que l’alumnat ha de lliurar el diari del projecte on hi ha de constar la planificació de les tasques realitzades, els apunts i les anotacions necessàries per a dur a terme les activitats; les reflexions personals que es puguin fer sobre el funcionament del grup o el resultat final del projecte, i els possibles dubtes que hagin pogut sorgir. Finalment, es farà una revisió del treball diari a l’aula i hi haurà una reflexió sobre aquelles activitats que hagin funcionat més.
Les evidències amb què avaluem si els aprenentatges són significatius són el bloc, el full de seguiment i una prova objectiva del contingut de cada matèria.
Les dades individualitzades dels alumnes, tot i que treballin en grup, s’obtenen del seguiment diari de classe, de les aportacions que fan en finalitzar cada sessió davant els companys….
METODOLOGIA
La manera d’organitzar-se serà en petits grups cooperatius, seran heterogenis, tenint en compte els resultats del qüestionari de les intel·ligències múltiples. Ells mateixos decidiran el rol que assumirà cadascú en funció de les seves habilitats i/o capacitats.
Dissenyarem tasques comunes i introductòries per a tots els grups. Posteriorment, cercaran la informació pertinent i la forma d’expressió adient al tema i perspectiva personal. Es farà a partir d’una tria (a càrrec del professorat) de fonts d’informació fiables. A partir d’aquí, l’alumnat ha de recollir informació per tots els canals possibles: xarxes socials, premsa escrita, experiència vital… Les activitats no seran molt guiades en principi. El projecte pot tenir derivacions imprevistes en funció dels interessos de l’alumnat.
La darrera hora de cada dia es dedicarà a l’explicació a la resta dels companys del treball realitzat i l’evolució de les idees. Es valorarà l’aportació dels altres membres per tal d’enriquir el producte final.
Distingirem dos espais: un de físic i un altre de virtual. L’espai físic seria la pròpia aula de l’alumne/a, tot i que es pot disposar de la biblioteca, l’aula d’informàtica i la de visual i plàstica. Pel que fa a l’espai virtual, es proposarà fer un diari al blog en què cada grup anirà informant dels avenços del seu treball. En ambdós espais es demanarà la participació de la resta d’alumnes. Després de l’exposició de les novetats, dificultats, troballes, dubtes, etc, de cada grup, la resta de companys farà valoracions o demanarà aclariments que obrin el debat i la reflexió sobre el que estan fent els altres grups; aquestes aportacions podrien replantejar/reorientar el tema o els objectius de la recerca propis o aliens.
Planificació
El leit motiv del projecte és la dignitat humana entesa com una idea fonamental en el pensament renaixentista, connectada amb tots els temes essencials del moment: la recuperació d’allò clàssic, l’home com a microcosmos, l’antropocentrisme en substitució del teocentrisme,… Aquest seria el tema principal i es troba relacionat amb d’altres com el diàleg, els drets humans, l’ús de la raó, l’home versus l’animal,… La pregunta guia seria: La dignitat humana és transgressora?
El projecte està pensat per dur-lo a terme a 3r d’ESO, és a dir, amb l’alumnat de 14 i 15 anys, els quals mostren interès per la societat on viuen i en conèixer-se més a sí mateixos. El tema els porta a aprofundir en allò individual i social. Un element motivador i que propicia la connexió amb els seus interessos és connectar el tema amb la premsa, amb les notícies actuals, amb les necessitats actuals de les persones i/o vivències personals. Es recull informació i s’analitzen situacions quotidianes reals que puguin observar, informar-se o viure per experiència pròpia.
Ens reunim al llarg del curs, diverses vegades, una primera reunió a començament de curs en què es presentaria el projecte i el professorat podria fer les seves propostes. En una segona reunió, al Nadal, es recollirien les activitats i s’elaboraria el material didàctic de les diferents matèries. Es planificaria la feina, els horaris, el material i la distribució de les aules una setmana abans de començar el projecte. Una setmana després, a mig projecte, ens reuniríem per valorar-ne el funcionament. I finalment, faríem una reunió de tancament de projecte per fer la reflexió sobre la dinàmica i el procés per arribar al producte final.
.
Els diferents productes finals s’avaluaran amb una rúbrica (maqueta, congrés, blog, etc).
Els alumnes portaran a terme la seva autoavaluació i coavaluació a partir de graelles amb diversos items indicatius de les tasques fetes a cada sessió. Amb la utilització d’aquestes graelles també hauran d’avaluar la implicació de cada membre del grup en el treball comú.
El dia a dia tenim un quadern de seguiment de cada grup en el qual queda reflectit eltreball diari de cada alumne/a i l’actitud envers el projecte. En aquest quadern deseguiment avaluem de manera individual i en grup.
Una de les evidències que ens demostra que han après és la discussió que es genera entre els iguals en el mateix congrés sobre els descobriments fets. És el moment en què ells i elles fan un procés d’interiorització i exposen els conceptes apresos i procediments utilitzats als seus companys/companyes, familiars i alumnat d’educació primària. Unaaltra evidència del seu aprenentatge és la materialització dels coneixements i competències assolides que queda patent en la maqueta, el pòster i el bloc.
Avaluem el treball en equip i individual mitjançant l’observació i el registre de dades en la carpeta d’aprenentatge.
