Disseny de Projecte: Provoquem un Canvi!

Planificar un Treball per Projectes és sempre un repte complex. Volem oferir una formació competencial múltiple als nostres alumnes i que aprenguin a treballar cooperativament, però una de les grans sorpreses és que durant aquest procés, nosaltres ensenyem aprenent mentre ells aprenen ensenyant. Aquesta és, precisament, una de les màgies d’una tasca basada en projectes: els docents iniciem un viatge de nous coneixements i capacitats, aprenem amb els nostres alumnes i companys, però sobretot, unim un vincle personal amb alumnes i companys que costa horrors poder experimentar amb el ritme, objectius i rutines de les classes diàries.

Abans de desplegar el Projecte dissenyat durant tantes hores i passant tants nervis treballant a contrarellotge, el “Grup Impulsor 3r d’ESO” s’ha reunit quinzenalment valorant i  aprenent dels aspectes positius aconseguits durant el 1r Treball per Projectes (2016-2017), corregint els aspectes més febles i introduint nous objectius, indicadors i criteris d’avaluació. Teníem clar quin seria el producte final: un vídeo de 3 minuts de llargada, i a mesura que avançava el curs, hem desplegat coneixements i preparació a partir de diferents matèries, tallers de llenguatge i tècnica cinematogràfics gràcies a https://www.escolacinemademataro.cat , experiència virtual per a combatre el canvi climàtic a https://thezoneofhope.com , i organitzat els grups de treball i formació en metodologia de projectes durant les tutories de grup.

Mentrestant, els Coordinadors de Competències Bàsiques hem rebut formació per part de la Xarxa de Competències Bàsiques durant sessions mensuals, i treballat en xarxa amb els centres educatius de la zona Baix Maresme.

Pas a pas fins arribar a les característiques dels nostres projectes

Parlar d’un procés de reflexió pedagògica que ha d’impulsar al centre en una millora de les seves pràctiques, realment resulta un repte atractiu si aquest procés ha estat profitós pel centre.

Entenem que serà així si les estratègies consensuades tenen continuïtat i ens ajuden a modular la línia pedagògica de centre. Futures intervencions i el treball cooperatiu dels mestres donaran resposta a aquesta qüestió.

De moment anem a intentar sintetitzar alguns passos importants portats a terme en aquesta reflexió pedagògica conjunta.

En primer lloc, l’equip coordinador de la formació va creure important donar documentació i diferents lectures que servís com a punt inicial en les reflexions. Varis articles i vídeos ens van se útils per engegar el debat que crèiem més important i era necessari consensuar per tirar endavant: quines són les característiques d’un projecte que es realitzi al nostre centre.

Veient que d’entrada costava trobar un consens total, malgrat la bona predisposició per aportar idees, experiències i matisar allò que havíem llegit, vam realitzar dues dinàmiques que ens van donar la solució:

1. Per una banda vam fer servir una dinàmica col·lectiva en la qual cada grup de treball havia de classificar un total de 12 afirmacions segons estigués totalment d’acord amb elles i, seguint una seqüència graduada, fins aquelles en les que estiguessin totalment en desacord. D’aquest treball vam extreure el següent document.

Nueva imagen

Com vam apreciar que la diversitat d’opinions encara era una realitat latent, vam afegir lectures que poguéssim comentar plegats i ens portessin a la conceptualització necessària de: quines són les característiques d’un projecte que es realitzi al nostre centre.

2. Finalment vam creure trobar la dinàmica ideal: l’equip coordinador va elaborar un qüestionari typeform on els i les mestres havien d’explicitar si estaven o no d’acord amb que aquella característica formés part de les dels projectes de l’Escola Marià Manent. Una vegada respost el qüestionari (no vam trigar més de 10’) vam posar en comú les respostes, fent una valoració grupal d’elles i acabant de consensuar aquelles característiques que havien de tenir els nostres projectes. L’informe resultant d’aquest qüestionari el podeu visualitzar en aquest enllaç.

Typeform

En una sessió de dues hores i després de realitzar diferents lectures i reflexions grupals, vam poder arribar a redactar de manera consensuada i partint d’un debat molt productiu del qual ens sentim totalment orgullosos i orgulloses, un document que serà l’eina de referència que pautarà clarament com farem els projectes a l’Escola.

Podeu accedir a aquest document mitjançant aquest enllaç.

Projectes

PLANIFICACIÓ PROJECTE ÀLIGUES 1R (Escola Montserrat)

Els alumnes de 1rA estem preparant el tema dels animals, fem una conversa sobre quin animal voldríen estudiar i fer-ne un projecte. Després de fer diverses propostes que anotem a la pissarra, cada un tria el que vol i s’aprova per majoria: les àligues.


TEMPORALITZACIÓ

Un trimestre.

ÀREA: Coneixement del medi natural, llengua castellana, llengua anglesa, visual i plàstica.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

  • L’ús social de la llengua. Competència oral: interacció, escolta, producció en gran grup i grups reduïts.
  • Ser progressivament competent en l’expressió i comprensió de missatges orals i escrits.
  • Ser capaç d’usar funcionalment la reflexió, revisant i reformulant les seves produccions.
  • Transferir el que ha après en altres situacions.
  • Valorar el seu treball i decidir com millorar-lo.
  • Comprendre i composar missatges diferents, amb intencions comunicatives o creatives, en suports diversos.

COMPETÈNCIA ARTÍSTICA

Expressar-se mitjançant codis artístics.

Habilitats de cooperació, apreciar iniciatives i col·laboracions d’altres.

COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

Relacionar-se, cooperar, tenir empatia, valorar les idees dels altres, dialogar, negociar, fer saber als altres les pròpies decisions, treballar en equip.

Ser capaç d’imaginar, desenvolupar i avaluar accions o petits projectes individuals o col·lectius, amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.

CONTINGUTS

Les aus, característiques fisiològiques internes i externes.

Les rapinyaires diurnes i nocturnes.

Les àligues.

Alimentació.

Reproducció.

Habitat.

TEMA: MORFOLOGIA INTERNA I EXTERNA DE L’ÀLIGA

 

PREGUNTA CLAU:

Per què l’àliga pot volar i la gallina no??

 

OBJECTIUS:

  1. Identificar les característiques generals del grup de les aus, i en particular de les àligues.
  1. Conèixer com són les parts externes (plomes, bec, potes i urpes, ales, ulls…) d’una àliga.
  1. Conèixer les parts internes del cos de l’àliga (esquelet i òrgans: pulmons).
  1. Identificar l’àliga dins d’un dels grups de les aus (rapinyaires).
  1. Reproduir sobre el paper una àliga amb tots els coneixements que tenen
ACTIVITATS:

    1. Dibuix inicial de com creuen que és una àliga.
    2. Pluja d’idees de com són les aus.

1.3 Observació directa a partir d’una excursió (Cim de les àligues).

2.1 Portar imatges d’àligues o de les seves parts.

2. 2 Classificar en diferents murals, les imatges que han portat de casa, de les diferents parts externes del cos d’una àliga (Cap / cos/ extremitats).

2.3 Fer grups d’experts de cadascuna de les parts (Cap/ cos/ extremitats). Cada grup d’especialitzarà, analitzarà i buscarà informació de la seva part.

2.4 Barreja de grups d’experts.

2.5 Exposició de cada grup inicial.

2.6 Trencaclosques d’una àliga.

3.1 A través de l’observació indirecta a través de fotografies, projeccions a la pissarra digital… identificarem com és l’esquelet d’una àliga en comparació amb altres aus i altres animals i parlarem dels pulmons per diferenciar-lo del grup dels peixos (brànquies)

4.1 Observarem com és el bec i les potes de les àligues i altres aus.

4.2 Classificar diferents tipus d’aus segons si són o no rapinyaires, tenint en compte el seu bec i potes.

4.3 Finalment, crear entre tots una definició de «rapinyaire» i comparar-la amb la que dóna el diccionari.

5.1 Dibuixa una àliga tenint en compte tot allò que s’ha

après.

 

 

TEMA: ALIMENTACIÓ
PREGUNTA CLAU: les àligues mengen pizza?

 

OBJECTIUS:

1. Conèixer l’alimentació principal de les àligues.

2. Conèixer els medis d’on obtenen l’aliment

3. Diferenciar l’alimentació de les àligues en captiveri i les que viuen en llibertat.

ACTIVITATS:

1.1. Pluja d’idees per activar els coneixements previs, a través de preguntes, com per exemple: què penseu que mengen les àligues?; què passaria si li donéssim el nostre menjar?,…

1.2. Investigació sobre què mengen les àligues a través d’Internet.

1.3. Comparació de l’alimentació de les àligues amb la dels humans.

1.4. Disseny d’un mural que reflecteixi quins aliments menja.

2.1. Conversa sobre com obtenen els aliments.

2.2. Visionat d’un vídeo per contrastar la informació.

2.3. Registre amb imatges de com aconsegueixen el menjar les àligues i l’home.

 

3. 1. Sortida al Cim de les Àligues. Observació de com s’alimenten les àligues que viuen en captiveri.

TEMA: REPRODUCCIÓ

 

PREGUNTA CLAU: Com ha entrat l’àliga dintre de l’ou? (Fer èmfasi que no és l’aligot el que ha entrat dintre de l’ou, sinó que és la closca la que s’ha format al voltant)

 

OBJECTIUS:

1. Diferenciar els dos tipus de reproducció: ovípars i vivípars.

2. Classificar els diferents animals segons la seva manera de reproduir-se.

3. Identificar altres animals que es reprodueixen per ous i no són ocells.

ACTIVITATS:

1.1. Veure imatges de diferents aus quan neixen.

1.2. Vídeos de diferents aus sortint dels ous.

1.3. Observar ous en la realitat, veure les seves característiques, semblances i diferències.

1.4. Observació directa de l’entorn on hi hagi nius i veure quins materials s’utilitzen per fer-los.

1.5. Observar quant temps s’incuben i quant temps s’estan al niu un cop nascuts i qui s’encarrega de cuidar-los.

2.1. Cercar informació a casa de quines maneres neixen els animals. “Jo vaig néixer d’un ou?”

2.2. Dir més animals vivípars.

3.1. Identificar més animals que es reprodueixen per ous.

3.2. Fer un mural amb fotos d’animals vivípars i ovípars que no cal que siguin ocells.

TEMA: HÀBITAT

PREGUNTA CLAU: Les àligues van a la platja?

OBJECTIUS:

1- Conèixer l’hàbitat de les àligues.

2- Saber amb quins animals comparteixen l’hàbitat.

3- Conèixer com s’agrupen entre ells (sols, en família, en grup…)

4- Saber si són nòmades (migració) o sedentàries.

5- Conèixer les diferents maneres d’on poden viure les àligues

6- Saber com elaboren els nius

ACTIVITATS:

1.1 – Recollir fotografies que porten els nens de casa i que els proporciona el mestre.

1.2. – Fer un mural on es classifiquin les fotografies, segons l’entorn on és l’àliga i comentar-ho en gran grup.

1.3- Situar dins d’un mapa de Catalunya les àrees on trobaríem àligues.

2.1- Relacionar imatges de diferents aus amb el seu hàbitat (bosc, granja, selva…).

2.2- A través de les imatges dibuixar els animals que es poden observar.

2.3 – Exposar-ho a la resta de la classe i comentar-ho.

3.1 Mirar un vídeo documental sobre les àligues i comentar en, petits grups com s’agrupen.

3.2 Fer un dibuix en els grups de l’activitat anterior amb la tècnica que ells vulguin on es plasmi com s’agrupen i on viuen (habitat).

4. Comentar la migració de les àligues en gran grup ( a partir del vídeo documental anteior).

5.1- Observació directa del medi i enregistrament en vídeo de les aus.

5.2- explicar a través d’un mapa Europeu els països d’on viuen les àligues. Fer 5 grups, on cada grup és un país i després s’han de situar en el mapa que es projecta a la pared i enganxar el nom del país.

6.1 – Per grups fer un niu d’àligues. Cada grup amb el material que vulgui (portat de casa o de l’escola). No es donarà cap pauta, cada grup el representarà com ells creguin.

6.2- Cada grup exposarà a la resta de la classe com l’han fet i perquè l’han fet així.

Després buscarem informació i fotografies i compararem la realitat amb els nius realitzats.

(Per a treballar tots els objectius)

– Sortida al Cim de les àligues

 

Planificació

Com es desenvoluparà?

L’engeguem mostrant a cada sessió un objecte, a través d’un joc de pistes que anem trobant dins d’una maleta.

Resultat d'imatges de maleta dibujo

  • Per saber el seu ofici fem arribar una paleta, uns tubs de pintura a l’oli, un drap brut.
  • Per saber el seu país una imatge o objecte típic: una matrioixca…
  • Pintava amb música de Wagner: els fem arribar un cd amb el tema de les Walkíries.

Al llarg d’aquest procés construïm el mapa conceptual  amb les propostes que van dient els nens, per tal d’anar establint el perfil de l’artista a descobrir. Les famílies participen amb els seus fills buscant la resposta als enigmes plantejats.

A tenir en compte!

  • Per si proposen més d’un autor tenim preparada una imatge amb un quadre de Kandinsky. Cercarem d’entre les obres dels artistes a internet fins a trobar la que tenim nosaltres, descobrint així el veritable pintor.
  • El context serà real. És la vida d’un autor que va viure la seva etapa artística a principis del segle XX.
  • En gran grup, mitjançant una conversa oberta i per torns i on el mestre va generant preguntes obertes per tal d’esbrinar que coneixen o que els hi suggereix l’objecte.
  • Prendrem nota de les seves hipòtesis per fer un comput de les idees proposades i treballar els conceptes matemàtics (estadística i comptatge) per comprovar l’encert.
  • Els alumnes proposen possibles llocs o agents que ens ajudin a descobrir el misteri.
  • El elements de l’actualitat: Internet i coses emergents del moment: exposicions, autors, visites museu…

 

Durant la recerca de la trajectòria personal i professional, de l’artista VASSILI KANDINSKY els anirem reconduint cap a l’objectiu real del projecte:

”Gaudir de les expressions artístiques i ser capaços d’emetre una opinió basada en les seves sensacions, emocions i experiències sobre obres d’art”.

 

Resultat d'imatges de niño mirando cuadro

 

La dignitat humana és transgressora?

Planificació

El leit motiv del projecte és la dignitat humana entesa com una idea fonamental en el pensament renaixentista, connectada amb tots els temes essencials del moment: la recuperació d’allò clàssic, l’home com a microcosmos, l’antropocentrisme en substitució del teocentrisme,… Aquest seria el tema principal i es troba relacionat amb d’altres com el diàleg, els drets humans, l’ús de la raó, l’home versus l’animal,… La pregunta guia seria: La dignitat humana és transgressora?

El projecte està pensat per dur-lo a terme a 3r d’ESO, és a dir, amb l’alumnat de 14 i 15 anys, els quals mostren interès per la societat on viuen i en conèixer-se més a sí mateixos. El tema els porta a aprofundir en allò individual i social. Un element motivador i que propicia la connexió amb els seus interessos és connectar el tema amb la premsa, amb les notícies actuals, amb les necessitats actuals de les persones i/o vivències personals. Es recull informació i s’analitzen situacions quotidianes reals que puguin observar, informar-se o viure per experiència pròpia.

Ens reunim al llarg del curs, diverses vegades, una primera reunió a començament de curs en què es presentaria el projecte i el professorat podria fer les seves propostes. En una segona reunió, al Nadal, es recollirien les activitats i s’elaboraria el material didàctic de les diferents matèries. Es planificaria la feina, els horaris, el material i la distribució de les aules una setmana abans de començar el projecte. Una setmana després, a mig projecte, ens reuniríem per valorar-ne el funcionament. I finalment, faríem una reunió de tancament de projecte per fer la reflexió sobre la dinàmica i el procés per arribar al producte final.

.

Planificació

El punt de partida va ser el tema de l’any que triem a l’escola. Aquest tema és triat pel claustre de mestres. A partir d’aquí, va sorgir com a projecte relacionat amb el tema principal de l’escola, els ecosistemes. Cada alumne, va formular una pregunta referent al tema triat, i per grups es va elaborar el mapa conceptual. Va ser un treball cooperatiu. Després que cada grup fes l’exposició del seu mapa conceptual, per votacions, es va triar aquell que millor s’adequava al projecte en sí.

De cada grup de treball es va triar un coordinador que repartia les tasques a realitzar i a casa van donar resposta a la pregunta que havien de posteriorment retornar a la mestra per tal que organitzés la informació. La mestra va recopilar tota la informació i cada alumnes va crear el seu propi lapbook.. Paral·lelament, es van distribuir per grups i cada grup ha treballat un ecosistema en concret.

De cada ecosistema, havien de fer per grups un mural a casa, que posteriorment s’exposaria a l’aula davant de tots/es. Aquesta exposició es reforçaria mitjançant un power point, realitzat a l’aula d’informàtica.

Aquest va ser el procés de planificació del projecte que es va portar a terme.

PLANIFICACIÓ – ESCOLA EL CIM

El punt de partida han estat dos projectes que ja es treballen a l’escola, l’hort a cicle inicial i el Maresme a cicle Mig. Ens va semblar interessant centrar-nos en aquests dos projectes ja que no acabaven de complir les característiques bàsiques comunes d’aquest tipus de pràctiques i ens hem plantejat com a objectiu millorar-los.

  • El Maresme a 4t
  • L’Hort a 1r

PROJECTE DE 4t: MARESME.

Resultat d'imatges de maresme

Com a fil conductor del projecte plantejarem als alumnes l’opció d’elaborar un documental sobre la comarca on viuen, aquest serà el producte final del projecte. Un documental que servirà per donar a conèixer als alumnes nouvinguts de l’escola les característiques principals de la nostra comarca. Per introduir els interessos dels alumnes els hi preguntarem quins apartats creuen que han de sortir en el documental final. En aquesta conversa inicial el mestre/a ha d’assegurar que surten tots els temes importants:

  • Tradicions de la comarca:llegenda, gegants, balls, castellers…,
  • Receptes
  • Geografia (capital, poblacions, relleu, rius…),
  • Flora  (herbari)

Hem de garantir que aquests apectes s’han de treballar perquè els alumnes coneguin la comarca, però el tutor/a ha d’estar obert a les idees i propostes dels alumnes i així modificar o no la planificació del projecte.

Per coordinar els continguts procedents de diverses àrees/matèries de manera integrada es demanarà a tots els especialistes que participin en dues o tres sessions de coordinació de nivell al trimestre.

PROJECTE DE 1r: L’HORT 

Resultat d'imatges de hort

Per iniciar el projecte de l’hort els hi plantejarem als nens i nenes unes preguntes:

Puc plantar cacao a l’hort ? I per què? Per què volem un hort a l’escola? Què podem conrear a l’hort de l’escola? Teniu les mateixes fruites i verdures a la cuina tot l’any?

A partir d’aquestes preguntes recollirem els coneixements previs dels alumnes. Compartirem el què farem, què aprendrem i com ho avaluarem. També parlarem de quins elements ens poden ser útils per a descobrir tot el que volem saber: internet, comerc del poble i de proximitat, els pagesos del poble que també ens poden ajudar…

Amb l’ajuda de l’hort de l’escola podrem experimentar conreant alguns vegetals i fruites i així podrem descobrir el cicle de les plantes, el que necessiten per viure, les parts de les plantes, tipus… i moltes més coses que segur poden sorgir en el transcurs del projecte.

Al acabar el projecte comprovaran si les respostes a les preguntes incials són les mateixes o hi ha algun canvi.

Calen hores de coordinació entre els diferents docents per tal d’assegurar la bona pràctica del projecte, creiem que cara al curs vinent que hi ha una hora mes es podria realitzar dins l’hora de cicle pedagògics.

El mestre/a és la guia per ajudar als alumnes ha aprendre i el tutor serà l’encarregat de coordinar i organitzar-lo.

Al final del projecte es valorarà i es decidirà què es pot millorar.

Repensem l’Edat Mitjana (Planificació)

Punt de partida

El tema principal del projecte seria un nou enfocament d’un tema que ja coneixen, que és l’Edat Mitjana i, per això, l’hem anomenat «Repensem l’Edat Mitjana». A la sessió inicial, es diria com es treballaria, és a dir, la distribució de l’alumnat en sis petits grups i l’assignació dels diferents àmbits : art medieval (romànic, gòtic), clergat, noblesa, camperols i minories religioses. Els alumnes podrien triar l’àmbit de treball, plantejar-se qüestions sobre el seu propi àmbit i sobre d’altres àmbits.

Se’ls explicarà que al final del projecte els avaluarem segons el seu procés de treball, el treball cooperatiu i la cohesió de grup i el producte final.

Pel que fa al context real, es duria a terme el camp d’aprenentatge al Monestir de Poblet on els alumnes tindran l’oportunitat de copsar la pervivència d’elements de l’Edat Mitjana a l’actualitat.

Treball en equip dels docents

  • Per presentar els continguts procedents de diverses àrees, farem reunions on presentarem les activitats, des de cada àmbit.

  • A l’inici del projecte el/la coordinador / a establirà uns objectius generals, que posteriorment es concretaran des de cada àmbit o matèria.

  • El rol del professorat en aquest projecte serà el de cooperar amb l’alumnat, més que no pas dirigir.

  • Per a documentar el projecte es penjaria un document al Drive on cada professor inclouria les tasques, objectius, activitats, pla de treball, etc. a realitzar. Aquest document es lliurarà a l’alumnat a l’inici del projecte.

La Xocolata, per què ens agrada tant?

PUNT DE PARTIDA

El nostre projecte s’ha desenvolupat durant el segon trimestre del present curs 2016/17, al nivell de P3.

El primer que hem fet com a equip de mestres ha estat elaborar un esquema sobre el que considerem com a TREBALL PER PROJECTES. Aquest esquema assegura que tots els membres encarregats de dur-lo a terme són conscients del punt de partida, el camí a seguir i l’objectiu a assolir.

L’esquema que ens ha ajudat a establir quin seria el procés és el següent:

Captura de pantalla 2017-06-07 a las 17.59.23

El tema principal del nostre projecte és: La Xocolata, per què ens agrada tant?

L’elecció del tema del projecte va ser lliure per respectar al màxim els interessos dels infants i va ser el guanyador per majoria,  competint amb altres 3 temes:  els cotxes, els avions i les formigues. Al ser preguntats sobre la raó que justificava que la xocolata fos la més votada, la resposta va ser molt generalitzada: Perquè ens agrada molt!

Per iniciar el projecte vam començant fent unes preguntes:  Què en sabem, de la xocolata… Per què creiem que ens agrada tant? (QUÈ SABEM?)

A la conversa col·lectiva amb els infants es va fer una pluja d’idees dels coneixements que tenim sobre la pregunta plantejada. És molt important partir dels coneixements previs dels infants perquè les seves hipòtesis guiaran el projecte.

Aquest és un resum de les seves respostes:

  • Ve del “xocolater”
  • És negra
  • Ens agrada perquè és dolça
  • Ens agrada  perquè és desfeta
  • Al poble la vaig beure i era calenta

D’aquestes afirmacions van aparèixer altres preguntes:

Totes les xocolates són negres? I dolces? I bones? I desfetes?

Totes ens agraden igual?

Vam convenir amb els alumnes que seria interessant conèixer diferents tipus de xocolates per comprovar.ho, seria interessant saber d’on ve, com es fa, per així intentar donar resposta a la pregunta inicial: Per què ens agrada tant?

A partir d’aquest punt, una de les tasques que hem fet els mestres és coordinar-nos i construir conjuntament una xarxa de conceptes que preveiem que ens poden resultar interessants treballar amb els infants i poden resultar reptes per ells.  Va ser una primera reflexió que ens va ser útil per guiar-nos al llarg del projecte. Simplement va ser una recollida d’idees, no un camí tancat  que en cas ens va limitar.

Aquest va ser el mapa conceptual inicial que vam elaborar.

Captura de pantalla 2017-06-05 a las 10.24.53       

Amb aquestes consideracions inicials vam formular 5 preguntes ( QUÈ VOLEM SABER?)

  • D’on surt?
  • Com es fa?
  • Quins colors té la xocolata?
  • Quins gustos té la xocolata?
  • Quines formes té la xocolata?

Es va demanar a cada infant què preferiria investigar i es van crear 5 grups d’alumnes. Es va comunicar als alumnes que amb la informació que ens aportarien intentaríem esbrinar per què ens agrada tant la xocolata.

Es tracta d’aquesta manera d’aproximar la tècnica cooperativa del trencaclosques. Cada grup treballa un aspecte i entre tots construïm una xarxa de coneixements.

En aquest punt, es va demanar la col·laboració de les famílies. Es va entregar una nota on es va comunicar la pregunta que ha decidit investigar el seu fill i es dóna la oportunitat d’ampliar-la amb tot allò que es consideri oportú o interessant per l’enriquiment del grup.

Captura de pantalla 2017-06-05 a las 10.41.42

 

LA IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES

“Per educar un infant es necessita la tribu sencera” Proverbi africà.

El fet de treballar per projectes, aporta molts beneficis, no tan sols pels infants en termes acadèmics, sinó en referència a tota la comunitat educativa.

L’escola, s’obre a tot allò que l’envolta i alhora, deixa que això també entri a dins, així aconsegueix que tot i tothom pugui formar part de l’enriquidor procés d’ensenyament i aprenentatge. Com més gran sigui l’entesa i el treball conjunt, més beneficiats en surten els nens i les nenes en tots els aspectes

Tant per aconseguir més informació com per poder realitzar millor algunes activitats, les famílies s’impliquen cada moment. Aquest bon clima, dóna pas a que l’aprenentatge sigui, molt més enriquidor i satisfactori.

Cal dir que la participació i la il·lusió aportada per les famílies ha estat en tot moment molt valuosa, cercant i aportant material molt interessant que ha possibilitat l’experimentació vivencial. La implicació amb els seus fills ha generat un ambient molt positiu en relació als aprenentatges i ens ha  ajudat a créixer a tots.

TREBALL EN EQUIP DELS DOCENTS

La fase de planificació es caracteritza per l’elaboració del pla de treball, l’estructuració del procediment metodològic i la planificació dels instruments i mitjans de treball. Aquesta planificació que es construeix conjuntament i que és orientativa, s’ha anat adaptant contínuament segons les necessitats que es detectin. Els membres del grup han de decidir conjuntament quines estratègies desitgen seguir i en quin ordre.

Donat que aquest projecte s’ha dut a terme a l’aula de p3,  la tutora és la que ha compartit més intensament el desenvolupament del projecte, ja que és amb qui comparteixen la major part de la jornada escolar.

Els mestres que hi tenim una participació directa amb l’alumnat i que imparteixen les matèries com informàtica, música o psicomotricitat hem convingut quin és el pla a seguir, els objectius, continguts i activitats per desenvolupar i hem compartit el projecte des de diferents disciplines amb un enfocament globalitzador.

La tutora és la responsable de documentar la programació del projecte i l’elaboració i materialització d’activitats relacionades. Els mestres especialistes col·laboren en tasques que es duen a terme a les seves sessions d’informàtica, psicomotricitat i música.

Aquest ha estat el primer projecte que hem realitzat a l’escola i que ha traspassat la frontera de la tutoria i ho valorem molt positivament.

La valoració del projecte és molt positiva. Tant els infants, com les famílies com els mestres hem estat molt engrescats, amb ganes d’aportar coneixement i amb moltes ganes de compartir-lo. Hem gaudit experimentant i el grau de satisfacció ha superat fins i tot les expectatives inicials.

PLANIFICACIÓ

A. Punt de partida: LA TRIA DEL PROJECTE

Les tutores proposen als alumnes iniciar un projecte. Es va elaborar una carta on les famílies havien d’ajudar als seus fills/es a triar tres possibles temes per fer el projecte. Un cop a l’escola, en assemblea , es recullen les propostes i es voten. Les sis propostes més votades de cada classe són defensades per grups d’alumnes. Es torna a votar i la proposta amb més suport és la que es porta a terme.

El tema del projecte és ELS VOLCANS.

Image result for volca montsacopa olot

Visita al volcà Montsacopa (Olot)

Un cop decidit el tema, les tutores fan grups heterogenis per treballar cooperativament en el desenvolupament del projecte. Aquests grups estan fets tenint en compte actitud i  nivell d’aprenentatges.

PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE.

  1. Reflexió sobre el treball cooperatiu. Pluja d’idees, visualització de vídeos sobre treball cooperatiu
  2. Què volem saber? Pluja d’idees en grups de treball i posteriorment posada en comú en gran grup.
  3. Què volem fer? Pluja d’idees en grups de treball i posteriorment posada en comú en gran grup.

CONTEXTUALITZACIÓ DEL PROJECTE

Justament, durant la planificació del projecte, van erupcionar  volcans (l’Etna i el Kilawea)