Tot el que fem té un gran valor, per això ho valorem.

L’avaluació i qualificació d’un projecte multidisciplinar, implica una tasca avaluativa continuada i seqüencial, des dels diferents àmbits treballats, i en cadascuna  de les diferents etapes de desenvolupament del projecte.

Amb aquest projecte,com en altres que estem portant a terme al nostre centre, ha estat pensat per enfocar i potenciar  l’aprenentatge des d’una vesant competencial i integradora, tant pel que fa a les dimensions que s’hi han treballat, com a l’afany de que tots i cadascun dels alumnes hagi pogut trobar la seva manera d’aprendre a fer i de fer aprenent!

Aixi doncs, s’han creat diferents graelles amb els ítems i rúbriques d’avaluació de cada activitat, on s’han avaluat el resultat de la mateixa, el treball de grup, els diferents graus d’assoliment de les diferents competències per cada alumne, entre d’altres aspectes, arribant a una valoració global, on s’han posat de manifest el nivell de consecució dels objetius plantejats incialment, per a cada alumne:

  1. L’alumne ha desenvolupat l’aprenentatge competencial  que permet englobar totes les matèries, a partir del treball per projectes?
  2. L’alumne ha pogut treballar mitjançant un sistema de treball que fomenta l’autonimía, el treball col.laboratiu, i les habilitats socials?
  3. S’ha fomentat la visió globalitzada, amb la que es  present totes les dimensions en el sistema d’aprenentatge?

Tenint present aquestes tres qüestions, que fan referència als objectius assenyalats inicialment ( en l’article d’ UN PROJECTE BEN ESTRUCTURAT), es valora positivament el projecte, donat que en totes tres es dona una resposta afirmativa.

Tot i això, el treball a l’aula ens ha deixat una tasca tan intensa com engrescadora…la dels diferents aspectes  a millorar del mateix i de cara a nous projectes.

Producte final i avaluació (Escola Lluís Millet)

El producte final dels alumnes serà un dossier amb totes les feines fetes (fitxes, planificacions, bases d’orientació, rúbriques, dibuixos, esquemes…)  que finalment serà com una carpeta d’aprenentatge.

Aquesta carpeta d´aprenentatge  és un instrument que facilita a l’alumne fer evident el que ha après i com ho ha après al llarg d’un període de temps (una setmana, una unitat didàctica o projecte, un trimestre, un curs…) per mitjà del recull raonat d’evidències.

No hi ha un format ni una estructura única per a la carpeta d’aprenentatge, ja que es pot adequar al contingut del tema objecte d’estudi i a les característiques i les capacitats de l’alumnat i dels docents. Fins i tot, diríem que és convenient variar la seva estructura per evitar la rutina. Segons els objectius i els recursos disponibles, pot preferir-se un format digital (usant eines del tipus “bloc” de curs per exemple) o un format convencional (amb uns materials “físics”), o bé una combinació de formats. També hi ha altres experiències semblants a la carpeta d’aprenentatge, com els “diaris” o les “converses” orientats cap a la reflexió sobre els aprenentatges.

D’altra banda, els alumnes hauran de fer una exposició oral per comprovar l’assoliment dels seus propis aprenentatges i compartir amb la resta del grup-classe la seva feina, aprenentatges i informació.

2bloc

L’elaboració conjunta d’una rúbrica ens servirà perquè els alumnes coneguin quins aspectes han de tenir en compte a l’hora de fer una exposició i fer la seva autoavaluació. [Veure exemple accedint com a visitant]

Finalment, per tal d’avaluar el projecte competencialment   tindrem en compte els següents aspectes de l’aprenentatge :

otros2

Val a dir, per concloure, que tant la rúbrica, com la carpeta d’aprenentatges, les observacions diàries dels treballs fets pels alumnes, les intervencions a classe i les exposicions orals al grup-classe seran les eines que permetran al mestre fer l’avaluació final del procés.

 

AVALUACIÓ (Escola Montserrat)

S’ha realitzar una graella d’autoavaluació per valorar l’organització del grup en quant a treball en grup i el tractament de la informació.

També s’han fet unes graelles per avaluar parcialment la morfologia, hàbitat, reproducció, alimentació….

Novell Avançat Expert Observacions
Treball en grup
Actitud i responsabilitat Hem sigut poc constants, ens hem distret força. Hem treballat cadascú en funció del seu rol, però amb poca constància i puntualitat en les entregues. Hem treballat, ens hem ajudat i hem estat puntuals en les entregues de les diferents activitats.
Organització No ens hem organitzat, cadascú ha fet el que volia. Ens hem organitzat sols, però en ocasions ens ha calgut la intervenció de l’adult. Ens hem organitzat sols i hem solucionat els problemes autònomament.
Col·laboració No hem col·laborat. Hi ha hagut algú que no ha fet el que tocava. Tothom ha col·laborat activament.
Tractament de la informació
Recerca d’informació Ens ha resultat difícil tot i que ens han ajudat. Hem estat capaços de trobar la informació, encara que algun cop hem necessitat ajuda. Hem trobat la informació necessària amb facilitat.
Exposició oral
Exposició oral Ens hem preparat poc l’exposició i no ha sortit bé. Ens hem preparat l’exposició i ha sortit prou bé. Estem satisfets. Ens hem preparat molt bé l’exposició, tothom ho ha entès i ens han felicitat. Estem molt satisfets.

 

MORFOLOGIA

Nivell novell

Nivell aprenent

Nivell expert

Observacions

Identificar les característiques generals del grup de les aus, i en particular de les àligues. Presenta dubtes per seleccionar les fotografies de les aus respecte la resta de grups d’animals.

Selecciona correctament més de la meitat de fotografies que pertanyen al grup de les aus. Selecciona correctament totes aquelles fotografies que pertanyen al grup de les aus.
Conèixer com són les parts externes (plomes, bec, potes i urpes, ales, ulls…) d’una àliga. Identifica correctament només una de les tres parts externes del cos (cap,cos extremitats). Identifica correctament dues de les tres grans parts externes del cos (cap,cos extremitats). Identifica correctament com són les tres grans parts externes del cos (cap,cos extremitats). Identificar el dibuix correcte de cada part del cos(Ex: seleccionar el bec correcte d’un conjunt divers).
Conèixer les parts internes del cos de l’àliga (esquelet i òrgans). No sap identificar l’esquelet d’una àliga respecte un conjunt d’esquelets presentat Selecciona l’esquelet correcte d’un grup divers.
Identificar l’àliga dins d’un dels grups de les aus (rapinyaires). Mostra dubtes per identificar les aus rapinyaires d’un conjunt de fotografies D’un conjunt de fotografies és capaç d’identificar les aus rapinyaires D’un conjunt de fotografies és capaç d’identificar les aus rapinyaires i explicar el per què ho són
Reproduir sobre el paper una àliga amb tots els coneixements que tenen Dibuixa un ocell que no s’assembla a una àliga Dibuixa una àliga amb alguns detalls Dibuixa una àliga amb molts detalls
ALIMENTACIÓ Nivell novell (1) Nivell aprenent (2) Nivell expert (3)
Coneix l’alimentació principal de les àligues. Anomena 2 aliments. Anomena 3/4 aliments. Anomena 5 aliments o més.
Coneix els medis d’on obtenen l’aliment (terra, aigua, aire) Coneix un medi Coneix dos medis Coneix els tres medis
Diferencia l’alimentació de les àligues en captiveri i les que viuen en llibertat. Saben que les àligues s’alimenten d’altres animals És conscient que les àligues en captiveri s’alimenten d’animals morts i les àligues en llibertat cacen animals vius És conscient de la diferència entre els seus costums/hàbits alimentaris mitjançant la conversa: lliures cacen/ en captiveri depenen de l’home

Observacions

Nivell novell

Nivell avançat

Nivell expert

HÀBITAT

Sap que viu en alguna zona de Catalunya i en llocs diferents. Sap que viu en llocs diferents i esmenta alguna característica de la zona: seca, muntanya o bosc,// Situa en el mapa de Catalunya la zona dels Pirineus com a habitat de les àligues. Situa en el mapa de Catalunya la zona dels Pirineus com a habitat de les àligues.

Sap que viu en llocs diferents, secs, a la muntanya i als boscos.

Conèixer l’hàbitat de les aus
Anomena un animal del mateix habitat que les àligues. Anomena dos animals del mateix habitat que les àligues. Anomena tres animals del mateix habitat que les àligues. Saber amb quins animals comparteixen l’hàbitat
Coneix que les àligues viuen en parella. Coneix que les àligues viuen en parella.

Sap que viuen sempre dins d’un gran territori o que tenen 3 o 4 nius i que els fan servir més d’una vegada.

Coneix que les àligues viuen en parella.

Sap que viuen sempre dins d’un gran territori.

Sap que tenen 3 o 4 nius i que els fan servir més d’una vegada.

Conèixer com s’agrupen entre ells (sols, en família, en grup…)
Anomena una de les cinc zones d’on viuen les àligues: Noruega, Escòcia, Itàlia, La Península Ibèrica i els Andes. Anomena dues de les cinc zones d’on viuen les àligues: Noruega, Escòcia, Itàlia, La Península Ibèrica i els Andes. Anomena tres de les cinc zones d’on viuen les àligues: Noruega, Escòcia, Itàlia, La Península Ibèrica i els Andes.

I localitza en un mapa d’Europa la península Ibèrica o un dels altres països.

Conèixer les diferents maneres d’on poden viure les àligues
Sap una de les tres característiques dels nius:

– els nius d’àligues medeixen uns 2 metres.

– tenen diversos nius.

– fan servir plantes per construir-los.

Sap dues de les tres característiques dels nius:

– els nius d’àligues medeixen uns 2 metres.

– tenen diversos nius.

– fan servir plantes per construir-lo

Sap que els nius d’àligues medeixen uns 2 metres.

Sap que tenen diversos nius.

Sap que fan servir plantes.

Saber com elaboren els nius
Sap que migren i què vol dir. Sap que migren un cop a l’any i què vol dir.

Sap que l’àguila migra a la tardor i tornen a la primavera i què vol dir.

Saber si són nòmades (migració) o sedentàries

Rúbriques

Nivell novell

Nivell avançat

Nivell expert

REPRODUCCIÓ

Nomena només els dos tipus de reproducció o exposa com es produeix i diu un exemple. Nomena els dos tipus de reproducció i exposa de quina manera es produeix o diu un exemple. Nomena els dos tipus de reproducció, exposa de quina manera es produeix i diu un exemple d’animal de cada tipus.
Encerta més del 50% de les imatges. Encerta més del 70% d’imatges. De la llista de fotos d’animals entregada, els encerta tots.
Classifica els diferents animals segons la seva manera de reproduir-se. Nomena només animals d’una categoria. Nomena només animals de dues de les categories. De les quatre categories d’animals (peixos, insectes, amfibis i rèptils) nomena exemples de tres.

AVALUACIÓ

Per avaluar la realització del REPTE i el producte final s’han fet servir instruments d’avaluació formadora i formativa: la rúbrica, qüestionaris d’autoavaluació i coavaluació i la llibreta d’aprenentatge de cada alumne/a.

A continuació adjuntem la graella d’autoavaluació i coavaluació.

AVALUACIÓ del TREBALL EN EQUIP

Graella de seguiment setmanal

 

NOM:
DATA:

 

ACTITUD JO EQUIP MESTRA
He tractat bé als companys i companyes.
He respectat les seves idees i propostes.
He mostrat una actitud positiva.
He tingut interès en fer la meva tasca de la millor manera possible.
He mostrat curiositat per aprendre coses noves.
RESPONSABILITAT      
M’he fet càrrec de la meva tasca sense que ningú m’ho recordi.
He desenvolupat la meva funció sense dificultats.
He demanat ajuda si ha estat necessari.
He ajudat als altres si ha estat necessari.
ORGANITZACIÓ      
He aprofitat bé el temps.
He decidit en quin ordre vull fer les coses per a obtenir el millor resultat possible.
He anotat a la llibreta d’aprenentatge les coses que he considerat importants.
COL·LABORACIÓ: A nivell d’equip…      
Hem distribuït bé les tasques.
Ens hem organitzat bé.
Tots hem desenvolupat la nostra tasca.
Hem compartit les coses noves que hem trobat.
Hem fet planificacions per les properes sessions.
Ens hem ajudat els uns als altres.
RECERCA D’INFORMACIÓ      
Tinc estratègies per buscar informació sense ajuda.
Un cop he trobat informació, puc seleccionar el que m’interessa sense ajuda.
Puc resumir la informació que he trobat seleccionant les coses més importants.
ÚS DE LA TECNOLOGIA      
Tinc cura del material informàtic.
Sé engegar i tancar l’ordinador.
Puc escriure un text i enganxar imatges o altres textos.
Sóc capaç de guardar un document a l’ordinador.

 

Per avaluar dades individualitzades s’ha fet un recull per escrit on l’alumne/a pot expressar tot allò que ha après en referència als diferents blocs d’aprenentatge que han anat desenvolupant durant el repte.

AVALUACIÓ PROJECTE DEL MARESME I DE L’HORT – ESCOLA EL CIM

En el projecte del Maresme utilitzarem l’instrument d’avaluació de  la carpeta d’aprenentatge per tal d’aconseguir una avaluació  formativa i poder identificar el grau d’assoliment competencial de l’alumne. Serà una carpeta virtual que els nens i nenes crearan en el seu DRIVE, ja que a principi de curs se’ls hi obrira un compte de correu electrònic amb el dominia de l’escola @escolaelcim.com. A mida que vagin avançant en el projecte aniran guardant en aquesta carpeta les diferents presentacions, treballs i exercicis relacionats amb el  Maresme. En el moment de fer el vídeo final, els alumnes podran consultar aquesta carpeta per elaborar el guio de la part del vídeo que els hi hagi tocat. Per assegurar que la carpeta d’aprenentatge es realment un bon element avaluador els docents utilitzarem la rubrica proporcionada en aquesta formació.

En el projecte de l’Hort 

De forma continuada, és important que el mestre vagi acompanyant amb preguntes durant tot el projecte, qüentionant-los què van aprenent i quines preguntes encara no han respòs…

Mitjantçant les preguntes dels mestres veurem si els aprenentatges són significatius pels alumnes.
Fem diferents usos de la tecnologia: vídeos, pissarra digital, portàtils…
ASPECTES TRANSVERSALS
Tenim en compte la participació, l’autonomia, …

Documentarem el procès i al final l’avaluarem per tal de l’any següent portar-lo a la pràctica millor.

El nostre objectiu és consciènciar als alumnes del medi ambient, per tal que siguin respectuosos.

Autoavaluació de l’alumne a partir d’una rúbrica senzilla, sobre  l’exposició oral del procés.

 

Avaluació

El procés d’avaluació es realitza al llarg de tot el projecte,  és la comprovació i el coneixement del progrés de cada alumne.

Només en iniciar el procés , i a través de les converses en grup, de les hipòtesis que es generen, de les investigacions i aportacions de casa … tenim informació dels seus coneixements previs i de com va interactuant amb les fonts d’informació.

Durant el transcurs del projecte, a través del treball col·lectiu, del de petit grup, de  l’individual… estem atents i observem com l’alumne va relacionant, assimilant i construint el propi procés d’aprenentatge.

Dins l’avaluació també és important com l’alumne comunica els coneixements adquirits i és amb l’exposició del producte final on observem aquest apartat.

El mapa conceptual ens serveix per anar relacionant els aprenentatges, descobriments i ajuda a l’assimilació. L’exposició oral que fan als companys d’altres aules i a les famílies, amb l’exposició:  Tour artístic, implica saber transmetre els aprenentatges, els coneixements adquirits i que ha interioritzat.

L’apartat que haurem de millorar i concretar l’equip impulsor el curs vinent, és la creació d’eines d’avaluació que permetin fer una co-avaluació i una autoavaluació amb alumnes de parvulari:  treball d’equip, de l’exposició oral, del projecte realitzat… així com rúbriques pel mestre, ens cal aconseguir una avaluació més objectiva.

 

La dignitat humana és transgressora?

AVALUACIÓ

A l’hora d’avaluar la realització del projecte i el producte final, s’utilitzen el diari de classe i les rúbriques. Al mateix temps, els alumnes intervenen en la seva avaluació i també valoraran el projecte mitjançant una rúbrica d’autoavaluació.

Usem la carpeta d’aprenentatge com a recurs d’avaluació, en el moment que l’alumnat ha de lliurar el diari del projecte on hi ha de constar la planificació de les tasques realitzades, els apunts i les anotacions necessàries per a dur a terme les activitats; les reflexions personals que es puguin fer sobre el funcionament del grup o el resultat final del projecte,  i els possibles dubtes que hagin pogut sorgir. Finalment, es farà una revisió del treball diari a l’aula i hi haurà una reflexió sobre aquelles activitats que hagin funcionat més.

Les evidències amb què avaluem si els aprenentatges són significatius són el bloc, el full de seguiment i una prova objectiva del contingut de cada matèria.

Les dades individualitzades dels alumnes, tot i que treballin en grup, s’obtenen del seguiment diari de classe, de les aportacions que fan en finalitzar cada sessió davant els companys….

Avaluació – El nostre poble

Per l’avaluació d’aquest projecte es va utilitzar tres tipus d’avaluació:

  1. Avaluació per part del mestre (avaluació formativa):
  • Durant el projecte (avaluació continua). A través d’una rúbrica les mestres registraven el treball que els alumnes feien a cada sessió. Aquest tipus d’avaluació permetia conèixer el funcionament dels grups i l’evolució del treball.
  • Retroacció a través de Google Presentations. Les mestres revisaven les feines realitzades pels alumnes. En el cas que fos necessari destacaven aspectes dels treballs a través de comentaris. A l’aula els alumnes havien de comentar i resoldre els comentaris de les mestres.

  • Al final del projecte (avaluació final). A través d’una rúbrica coneguda i compartida pels alumnes, les mestres van avaluar l’exposició oral del projecte. Cliqueu aquí per veure la rúbrica.
  1. Autoavaluació dels alumnes (avaluació formadora):
  • Durant el projecte (avaluació continua). Al final de cada sessió el portaveu de cada grup compartia amb la resta de companys una valoració oral del funcionament del grup tenint en compte l’organització, les tasques realitzades i la presència o no de conflictes i la seva resolució. Aquesta reflexió, acompanyada dels comentaris de companys i mestres, ajudava als alumnes a autoregular el seu treball i a millorar les seves habilitats.
  • Autoavaluació final del treball en grup (avaluació final). Els grups de treball, van reflexionar i valorar com van treballar durant el projecte. També van explicitar aspectes a millorar.

  1. Coavaluació (avaluació formadora): els alumnes van coavaluar l’exposició oral dels companys. Aquest tipus d’avaluació va permetre als alumnes aprendre, modificar i millorar la seva pròpia exposició.

 

Save

OBRIM PORTES A LA CIÈNCIA

Per avaluar el projecte s’han dissenyat diferents activitats d’avaluació, autoavaluació i co-avaluació.

Per exemple:

AVALUACIÓ:

AUTOAVALUACIÓ:

CO-AVALUACIÓ: