Arxiu de l'autor: OLGA CABEZAS SANCHEZ

Fem-lo públic!

Publicat el per
Respon

COMUNICACIÓ DEL PRODUCTE FINAL

Al finalitzar el projecte s’ha fet públic a la revista de l’escola i al bloc, on s’han pogut presentar totes les imatges i vídeos enregistrats durant el desenvolupament del mateix.

La presentació està oberta a tota la comunitat educativa i estem emocionats de poder-la compartir ja que tots en hi hem implicat.

El bloc de l’escola La Serreta és d’accés lliure, i és l’espai on es poden tant consultar com fer públiques  les nostres  experiències educatives.

Si hi voleu accedir, aquí teniu l’enllaç!

https://escolaserreta.wordpress.com/

Com està anant?

Publicat el per
Respon

AVALUACIÓ

El procés d’avaluació es fa durant tot el projecte de treball.

Inicialment veiem el que els infants saben sobre el tema escollit i quines són les seves hipòtesis. Es tracta de fer una “ avaluació inicial” que servirà per conèixer els coneixements previs dels infants.

Durant el transcurs d’aquest projecte, els mestres ha anat observant la forma en que els nens i nenes van aprenent i interactuant i els descobriments que van fent al llarg del camí,  per tant podrà fer una “avaluació del procés”.

L’avaluació és la comprovació i el coneixement del progrés que han anat fent els alumnes durant el treball per projectes. Avaluem dels alumnes l’esforç que han fet, l’adquisició de coneixements i el treball realitzat. Cal tenir en compte la participació de cada un, amb les situacions de treball en grup. S’ha de tenir en compte que no podem tenir els mateixos criteris d’ avaluació per tots els infants, ja que cada nen i nena és diferent a l’altre i no parteix d’una mateixa base de coneixements.

Durant aquest procés hem anat aprenent nous conceptes, nou vocabulari, nous coneixements: ( corresponent al QUÈ HEM APRÈS?)

  • La xocolata prové del cacau, d’un arbre qu es diu cacauer  que viu a països  on fa molta calor, a Amèrica i a Àfrica.
  • Les llavors de cacau surten d’una panotxa que els conté, justament amb la mantega de cacau.
  • Les llavors del cacau tenen un gust amarg i que la xocolata pura, en pols, és molt amarga.
  • Les xocolates que habitualment mengem tenen llet i sucre i que per això són més dolces. Quanta més llet i més sucre, més blanques i més dolces són.
  • La xocolata blanca, no té cacau, només la mantega de cacau, sucre i llet.
  • Podem trobar xocolates de diferents colors, amb fruites, amb fruits secs…
  • Podem trobar xocolates de moltes formes: esfèriques, cilíndriques…
  • Podem trobar xocolates en diferents estats: líquida (desfeta), sòlida (presa), en pols…
  • La xocolata ens permet fer també obres plàstiques i artístiques molt divertides
  • La xocolata es desfà a la temperatura de la nostra boca

Generalment, durant l’experimentació, als infaants els ha anat agradant  més la xocolata amb llet i sucre, més dolça, llavors van pensar que ens agrada la xocolata perquè és dolça, però… hi ha hagut nens als que també els agradava la xocolata amarga, amb un alt percentatge de cacau, així que ens vam fer altres preguntes: Com és que ens agrada la xocolata amarga?

Així que hem continuat investigant, i hem vist a través de l’ordinador que la xocolata, en sí, té una substància que ens fa ser una mica més feliços, com quan juguem o abracem als pares… Sembla que ja podem respondre a la pregunta inicial!

Un cop finalitzat el projecte portem  a terme una conversa col·lectiva en la que el mestre i els alumnes comentem conjuntament el procés seguit en el projecte, les interrelacions creades en l’aprenentatge i els resultats aconseguits. Es tracta de fer una recapitulació de tot el procés realitzat.

 Finalment vam comprovar si érem capaços de respondre a la pregunta inicial del projecte “Per què ens agrada  tant la xocolata?”

i vam convenir que la xocolata ens agrada tant per diverses raons: 

  • És bona.
  • És dolça.
  • N’hi han d’amargues que tambés ens agraden perquè totes tenen una substància que ens fa ser una mica més feliços, quan la mengen.
  • És divertida de tocar, és fàcil pintar i després ens podem llepar els dits.
  • És molt divertit fer lletres i muntanyes a la xocolata en pols.

En aquest punt podem donar per finalitzat el projecte, donat que som capaços de donar resposta a la pregunta inicial.

Un cop conclosa la tasca, els mateixos alumnes van poder manifestar si els havia agradat el treball realitzat i en un dibuix van poder expressar els aprenentatges adquirits.

Dins de l’avaluació es mira si els objectius marcats  s’han complert. També s’analitza el projecte finalitzat i el procés d’elaboració.

Dins l’avaluació, és important comunicar el coneixement adquirit personalment i també el del grup ja que cadascun dels alumnes viu el projecte de forma diferent. Una bona eina per conèixer i saber el que han aprés, és mitjançant una exposició on es veu amb profunditat, el procés evolutiu de cada alumne. Exposar implica un coneixement personal, on el nen és capaç de transmetre tots els aprenentatges i coneixements que ha anat interioritzant. És així com el docent se n’adona de que el projecte de treball estudiat, ha assolit tots els propòsits plantejats.

ASPECTES A MILLORAR

Durant el desenvolupament del projecte havíem de comptar amb la presència d’un mestre xocolater, que finalment no es va produir.

L’ aportació d’un expert en la matèria és molt interessant. En d’altres projectes ho haurem de tenir en compte per mirar d’aconseguir, pels mitjans que siguin oportuns, aquesta aportació. 

La visita a algun centre, museu, exposició, relacionada amb el tema hagués estat molt interessant però no es va poder realitzar, donat que les sortides anuals ja estaven pactades i ens trobem en una zona residencial on no trobem ni comerços ni indústria  ni equipaments que ens hagin pogut donar resposta a aquesta necessitat. S’ha de tenir en compte, també, per altres projectes.

ASPECTES TRANSVERSALS

L’ús de les noves tecnologies ens ha estat útil com a instrument de cerca d’informació i d’imatges i de processos que són poc viables de ser observats directament.

Les actituds són treballades de manera transversal. El respecte i l’escolta amb atenció quan els companys exposen és primordial. Per col·laborar a aconseguir-ho es planifiquen els espais i els temps amb molta cura. Es tracta d’infants de 3-4 anys i el temps d’atenció és limitat. S’ha de tenir en compte.

L’autonomia i la iniciativa personal les potenciem durant les presentacions oral que han de fer davant els seus companys, on han d’estructura i expressar oralment allò que ha preparat a casa. Cada presentació és un acte molt important que requereix tot un ritual de respecte i d’admiració que recompensa  l’esforç realitzat.

L’autoregulació la potenciem a les converses col·lectives en funció dels coneixements o experiències que ens han trasmès o hem viscut.

Incentivem la creativitat en el sentit que hem d’anar buscant solucions als problemes, nosaltres mateixos, amb els coneixements adquirits hem d’adaptar-nos contínuament a noves realitats.

El projecte s’ha concretat en una programació flexible i oberta a modificacions, que queda registrada en els documents d’escola a disposició del Claustre i que pot servir com a guia en d’altres projectes que es puguin desenvolupar a l’escola.

Aprenem i relacionem nous aprenentatges…

Publicat el per
Respon

PROCÉS D’IMPLEMENTACIÓ

Els alumnes fan la tasca d’investigació sobre la pregunta escollida i amplien la informació de manera voluntària  i lliure. La informació s’obtè inicialment a través de la col·laboració familiar i s’amplia a l’escola mitjançant llibres, contes, accés a la xarxa…

És observable com relacionen els coneixements que van adquirint quan s’expliquen els llibres que tenim a l’aula i són molt interessants les converses que es generen a l’hora de l’esmorzar, sobre el consum “responsable” de xocolates molt dolces, tipus “Nocilla” . Des del moment d’haver conegut de què està feta la xocolata més industrial, és freqüent sentir comentaris com: “La Nocilla, cada dia, no és molt bona… un dia… de tant en tant, és molt millor… “

Són en aquests moments, a posteriori, on es pot comprovar la transversalitat del coneixement.

Els alumnes s’autoregulen perquè durant el procés d’aprenentatge coneixen quins són els objectius a assolir  i són conscients de la raó per la qual es realitzen les activitats.

A partir de les respostes dels alumnes, els mestres preparem unes fitxes que resumeixen i s’adapten al nivell maduratiu del nen, per tal que puguin documentar el procés de manera individual. Documents que formaran part de l’àlbum que l’alumne s’emporta a final de trimestre.

Altres activitats…

Publicat el per
Respon

Des de l’escola vam complementar la informació aportada pels alumnes amb activitats que van permetre la manipulació i l’experimentació:

  • Una “fondue” de xocolata feta per nosaltres mateixos, combinada amb unes fruites.
  • Expressió plàstica i artística amb diferents tipus de xocolata: desfeta, sòlida, en pols…
  • Grafisme i manipulació directa amb xocolata el pols.
  • Cançó i dansa “La xocolata, estava molt calenta” que permet gaudir de la música i treballar l’esquema corporal d’una manera molt lúdica.

Captura de pantalla 2017-06-05 a las 11.24.46Les activitats i els conceptes treballats quedaven recollides en tasques individuals que al finalitzar el projecte formen part de l’àlbum trimestral, per poder compartir el coneixement amb les famílies.

També vam complementar la informació amb llibres d’informació, que van passar a formar part de la nostra biblioteca d’aula, vídeos sobre la procedència i la transformació i imatges de l’arbre i de les panotxes del cacau, ja que  és impossible veure aquests elements en el nostre hàbitat natural.

Al disposar d’un espai extern a l’aula i accessible diàriament per les famílies, la transmissió sobre el que anem aprenent es comparteix de manera molt natural, instintiva i amb il·lusió. Els infants surten de l’aula amb l’ emoció de compartir els nous aprenentatges, i aquesta emoció forma part de l’avaluació formativa.

Captura de pantalla 2017-06-05 a las 11.35.09

Donat que des de l’inici del projecte s’ha creat aquest espai extern a l’aula i d’accés lliure a les famílies, s’ha obert  la possibilitat de tenir derivacions no previstes segons els interessos dels alumnes i de les seves famílies, com que els infants vinguin “disfressats” per fer les seves exposicions, comptar amb matèries primeres amb les que no comptàvem: llavors de cacau reals, mantega de cacau, cacau en pols en diferents percentatges de cacau. Les famílies s’engresquen molt si poden viure el procés amb els seus fills.

Com ho hem anat fent?

Publicat el per
Respon

GESTIÓ DE L’AULA I METODOLOGIA

El primer que vam fer va ser crear un espai al vestíbul del pavelló d’infantil de l’escola. Aquest espai, a la vista de tothom pretén involucrar al màxim als membres implicats al projecte: alumnes, famílies i mestres. En aquest espai ens trobem per compartir coneixement, per exposar el coneixement i per mostrar tot el material relacionat.

És en aquest espai on compartim la informació.  Cada alumne ha hagut de desenvolupar una investigació i ha estat encarregat de transmetre els coneixements als seus companys i als mestres implicats.

S’han fet grups dels alumnes que treballen una mateixa qüestió i hem programat una exposició setmanal al llarg del trimestre, de manera que el mateix dia s’exposi, amb les seves variants, la mateixa pregunta.

  • En una primera sessió es va intentar situar als alumnes, quin és l’origen de la xocolata?  Sense especificar més, els integrants d’aquest grup van informar que el cacau prové d’un arbre, que és una llavor, i gràcies a les aportacions familiars,  la vàrem poder tocar, olorar i fins i tot, tastar      També van situar al globus terraqüi els països d’origen.
  • En una segona exposició, els infants ens vam informar de com es fa i on es trasforma, el procés d’elaboració i els ingredients que s’afegeixen. Vam poder olorar, tocar i tastar cadascun d’aquests ingredients de manera individual.

 

Captura de pantalla 2017-06-05 a las 11.03.18

  • A la tercera exposició, vam comprovar com el color de la xocolata depèn de la quantitat de llet i de cacau  que té, i vam poder tastar i comprovar les diferències al gust en funció de les proporcions.Captura de pantalla 2017-06-05 a las 11.06.44
  • A la quarta sessió vam tastar diferents tipus de xocolata, des del 90% cacau a la xocolata sense cacau. Xocolata en porcions, en pols…
  • A la cinquena exposició, vam observar diferents estats de la xocolata i vam experimentar el canvi d’estat a la nostra pròpia boca.
  • Captura de pantalla 2017-06-05 a las 11.13.45

El camí d’anar aprenent

Publicat el per
Respon

DEFINICIÓ DEL PRODUCTE FINAL

Els alumnes, amb la col·laboració de les seves famílies, han de respondre la pregunta que han escollit i ho poden ampliar amb tot allò que considerin oportú.

No hi ha un model únic de producte i cal dir que hi ha hagut famílies que de manera voluntària s’han posat d’acord, fora de l’escola, han investigat les preguntes i han aportat la  documentació per grups.

El producte final treballat per cada alumne, el comparteix amb la resta del grup classe. Cadascuna de les aportacions ha col·laborat a augmentar els nostres coneixements sobre el tema escollit.

Captura de pantalla 2017-06-05 a las 10.52.29

Els productes, tal i com es va suggerir a les famílies han tingut un component eminentment experimental  i sensorial.

Els alumnes han gaudit amb el material aportat, des de llavors de cacau, passant per pols de cacau amb diversos percentatges de sucre, xocolates de moltes formes, colors i textures diferents i gràcies a aquest component experimental hem pogut comprovar amb els nostres propis sentits els gustos dels diferents tipus de xocolata i a què es deu. Els infants han pogut comprovar que el cacau, és originalment amarg i que és gràcies a la quantitat més o menys present d’ altres ingredients com el sucre,  la llet, la mantega de cacau, fruites… que els agrada més o menys. I molt interessant, han pogut comprovar que hi ha gustos amargs que fins i tot poden agradar a certes persones. Tots els gustos són respectables.  Fins i tot ens hem trobat amb alumnes que en determinats moments no volien tastar nous sabors, i s’ha respectat la seva decisió.

La xocolata que més ens agrada, generalment, és la més dolça, és a dir, la que té més sucre, hauríem de plantejar-nos en quina mida la consumim?

Els infants han relacionat els seus coneixements al voltant de les llaminadures (com ells diuen: xuxes) i han generalitzat aprenentatges, determinant que s’ha de prendre amb mesura, ja que el sucre no va molt  bé per les dents.

Entitats externes

Durant el desenvolupament del projecte havíem de comptar amb la presència d’un mestre xocolater, amic d’una de les famílies, que de manera altruïsta ens venia a oferir els seus coneixements.  Finalment i per motius de salut, no vam poder comptar amb la seva valuosa col·laboració.

La Xocolata, per què ens agrada tant?

Publicat el per
Respon

PUNT DE PARTIDA

El nostre projecte s’ha desenvolupat durant el segon trimestre del present curs 2016/17, al nivell de P3.

El primer que hem fet com a equip de mestres ha estat elaborar un esquema sobre el que considerem com a TREBALL PER PROJECTES. Aquest esquema assegura que tots els membres encarregats de dur-lo a terme són conscients del punt de partida, el camí a seguir i l’objectiu a assolir.

L’esquema que ens ha ajudat a establir quin seria el procés és el següent:

Captura de pantalla 2017-06-07 a las 17.59.23

El tema principal del nostre projecte és: La Xocolata, per què ens agrada tant?

L’elecció del tema del projecte va ser lliure per respectar al màxim els interessos dels infants i va ser el guanyador per majoria,  competint amb altres 3 temes:  els cotxes, els avions i les formigues. Al ser preguntats sobre la raó que justificava que la xocolata fos la més votada, la resposta va ser molt generalitzada: Perquè ens agrada molt!

Per iniciar el projecte vam començant fent unes preguntes:  Què en sabem, de la xocolata… Per què creiem que ens agrada tant? (QUÈ SABEM?)

A la conversa col·lectiva amb els infants es va fer una pluja d’idees dels coneixements que tenim sobre la pregunta plantejada. És molt important partir dels coneixements previs dels infants perquè les seves hipòtesis guiaran el projecte.

Aquest és un resum de les seves respostes:

  • Ve del “xocolater”
  • És negra
  • Ens agrada perquè és dolça
  • Ens agrada  perquè és desfeta
  • Al poble la vaig beure i era calenta

D’aquestes afirmacions van aparèixer altres preguntes:

Totes les xocolates són negres? I dolces? I bones? I desfetes?

Totes ens agraden igual?

Vam convenir amb els alumnes que seria interessant conèixer diferents tipus de xocolates per comprovar.ho, seria interessant saber d’on ve, com es fa, per així intentar donar resposta a la pregunta inicial: Per què ens agrada tant?

A partir d’aquest punt, una de les tasques que hem fet els mestres és coordinar-nos i construir conjuntament una xarxa de conceptes que preveiem que ens poden resultar interessants treballar amb els infants i poden resultar reptes per ells.  Va ser una primera reflexió que ens va ser útil per guiar-nos al llarg del projecte. Simplement va ser una recollida d’idees, no un camí tancat  que en cas ens va limitar.

Aquest va ser el mapa conceptual inicial que vam elaborar.

Captura de pantalla 2017-06-05 a las 10.24.53       

Amb aquestes consideracions inicials vam formular 5 preguntes ( QUÈ VOLEM SABER?)

  • D’on surt?
  • Com es fa?
  • Quins colors té la xocolata?
  • Quins gustos té la xocolata?
  • Quines formes té la xocolata?

Es va demanar a cada infant què preferiria investigar i es van crear 5 grups d’alumnes. Es va comunicar als alumnes que amb la informació que ens aportarien intentaríem esbrinar per què ens agrada tant la xocolata.

Es tracta d’aquesta manera d’aproximar la tècnica cooperativa del trencaclosques. Cada grup treballa un aspecte i entre tots construïm una xarxa de coneixements.

En aquest punt, es va demanar la col·laboració de les famílies. Es va entregar una nota on es va comunicar la pregunta que ha decidit investigar el seu fill i es dóna la oportunitat d’ampliar-la amb tot allò que es consideri oportú o interessant per l’enriquiment del grup.

Captura de pantalla 2017-06-05 a las 10.41.42

 

LA IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES

“Per educar un infant es necessita la tribu sencera” Proverbi africà.

El fet de treballar per projectes, aporta molts beneficis, no tan sols pels infants en termes acadèmics, sinó en referència a tota la comunitat educativa.

L’escola, s’obre a tot allò que l’envolta i alhora, deixa que això també entri a dins, així aconsegueix que tot i tothom pugui formar part de l’enriquidor procés d’ensenyament i aprenentatge. Com més gran sigui l’entesa i el treball conjunt, més beneficiats en surten els nens i les nenes en tots els aspectes

Tant per aconseguir més informació com per poder realitzar millor algunes activitats, les famílies s’impliquen cada moment. Aquest bon clima, dóna pas a que l’aprenentatge sigui, molt més enriquidor i satisfactori.

Cal dir que la participació i la il·lusió aportada per les famílies ha estat en tot moment molt valuosa, cercant i aportant material molt interessant que ha possibilitat l’experimentació vivencial. La implicació amb els seus fills ha generat un ambient molt positiu en relació als aprenentatges i ens ha  ajudat a créixer a tots.

TREBALL EN EQUIP DELS DOCENTS

La fase de planificació es caracteritza per l’elaboració del pla de treball, l’estructuració del procediment metodològic i la planificació dels instruments i mitjans de treball. Aquesta planificació que es construeix conjuntament i que és orientativa, s’ha anat adaptant contínuament segons les necessitats que es detectin. Els membres del grup han de decidir conjuntament quines estratègies desitgen seguir i en quin ordre.

Donat que aquest projecte s’ha dut a terme a l’aula de p3,  la tutora és la que ha compartit més intensament el desenvolupament del projecte, ja que és amb qui comparteixen la major part de la jornada escolar.

Els mestres que hi tenim una participació directa amb l’alumnat i que imparteixen les matèries com informàtica, música o psicomotricitat hem convingut quin és el pla a seguir, els objectius, continguts i activitats per desenvolupar i hem compartit el projecte des de diferents disciplines amb un enfocament globalitzador.

La tutora és la responsable de documentar la programació del projecte i l’elaboració i materialització d’activitats relacionades. Els mestres especialistes col·laboren en tasques que es duen a terme a les seves sessions d’informàtica, psicomotricitat i música.

Aquest ha estat el primer projecte que hem realitzat a l’escola i que ha traspassat la frontera de la tutoria i ho valorem molt positivament.

La valoració del projecte és molt positiva. Tant els infants, com les famílies com els mestres hem estat molt engrescats, amb ganes d’aportar coneixement i amb moltes ganes de compartir-lo. Hem gaudit experimentant i el grau de satisfacció ha superat fins i tot les expectatives inicials.