METODOLOGIA (Escola Montserrat)

Aquest projecte es defineix pels següents criteris:

  • Parteix dels interessos dels alumnes.
  • Els objectius i competències es relacionen amb el Currículum.
  • És un projecte integrat que es porta a terme amb els mestres que hi participen,

especialista d’anglès, castellà i tutora.

  • Elaborem conjuntament un pla de treball.
  • Les activitats contenen elements d’indagació i recerca.
  • Fem més preguntes que no pas es donen respostes.
  • Es treballa en grup heterogeni, agrupant-los en equips que permetin el treball cooperatiu, i un aprenentatge significatiu per a cadascú dels membres.
  • Es fomenta l’autonomia.
  • Es treballa de forma competencial.
  • Es creen moments de reflexió per a compartir-contrastar idees i dubtes.
  • Els mestres acompanyen, proposen, pregunten, introdueixen continguts quan cal.
  • S’avalua el procés no només el resultat final.
  • Es fomenta la metacognició, l’aprendre a aprendre, l’autoregulació.
  • S’elabora un producte final amb exposició oral.
  • S’utilitza l’avaluació formativa, compartint els objectius i els criteris d’aprenentatge.
  • S’atèn a la diversitat respectant els diferents ritmes i destreses.

 

La dignitat humana és transgressora?

METODOLOGIA

La manera d’organitzar-se serà en petits grups cooperatius, seran heterogenis, tenint en compte els resultats del qüestionari de les intel·ligències múltiples. Ells mateixos decidiran el rol que assumirà cadascú en funció de les seves habilitats i/o capacitats.

Dissenyarem tasques comunes i introductòries per a tots els grups. Posteriorment, cercaran la informació pertinent i la forma d’expressió adient al tema i perspectiva personal. Es farà a partir d’una tria (a càrrec del professorat) de fonts d’informació fiables. A partir d’aquí, l’alumnat ha de recollir informació per tots els canals possibles: xarxes socials, premsa escrita, experiència vital… Les activitats no seran molt guiades en principi. El projecte pot tenir derivacions imprevistes en funció dels interessos de l’alumnat.

La darrera hora de cada dia es dedicarà a l’explicació a la resta dels companys del treball realitzat i l’evolució de les idees. Es valorarà l’aportació dels altres membres per tal d’enriquir el producte final.

Distingirem dos espais: un de físic i un altre de virtual. L’espai físic seria la pròpia aula de l’alumne/a, tot i que es pot disposar de la biblioteca, l’aula d’informàtica i la de visual i plàstica. Pel que fa a l’espai virtual, es proposarà fer un diari al blog en què cada grup anirà informant dels avenços del seu treball. En ambdós espais es demanarà la participació de la resta d’alumnes. Després de l’exposició de les novetats, dificultats, troballes, dubtes, etc, de cada grup, la resta de companys farà valoracions o demanarà aclariments que obrin el debat i la reflexió sobre el que estan fent els altres grups; aquestes aportacions podrien replantejar/reorientar el tema o els objectius de la recerca propis o aliens.

METODOLOGIA- PROJECTE DEL MARESME I PROJECTE DE L’HORT- ESCOLA EL CIM

A continuació exposem un recull d’algunes de les activitats plantejades en els diferents projectes a partir de la seva agrupació. Òbviament aquestes es poden veure modificades si s’escau. És competència dels mestres valorar si cal modificar-les o ampliar-les analitzant els interessos dels alumnes i la progressió dels projectes.

PROJECTE DEL MARESME: 

Per dur a terme aquest projecte ens plantegem diferents maneres de treballar amb els alumnes, a continuació expliquem com es realitzaran les agrupacions dels alumnes, segons les activitats dissenyades:

En gran grup:

  • Presentació i organització del projecte.
  • Presentació de llegendes típiques del Maresme.
  • Presentació de les festes i tradicions de la comarca.
  • Sortida per la Serralada del litoral.

En grup petit (3-4 alumnes):

  • Treball de recepta amb productes típics del maresme, cada grup n’elaborarà una i l’explicaran oralment a la resta de companys/es i després elaborarem un recull amb totes les receptes.
  • Representació d’una diàleg que elaboraran a partir d’una de les llegendes treballades en gran grup anteriorment, cada grup elaborarà el diàleg, el decorat i representarà una llegenda diferent.
  • Recull de dades significatives sobre la comarca: habitants, superfície, grups d’edats, alçades muntanyes del maresme… amb la informació recollida s’elaboraran gràfics que s’utilitzaran després en el vídeo final.
  • Festes i tradicions en anglès. Cada grup treballarà una festa o tradició en anglès i prepararà una exposició.
  • Elaboració d’un herbari. Cada grup estarà encarregat de recollir unes plantes concretes a la sortida per la Serralada del litoral i un cop a l’aula cada grup elaborarà una de les pàgines del herbari amb les plantes que ells han recollit.

PROJECTE DE L’HORT

En gran grup:

  • Presentació i organització del projecte
  • Sortida a un hort del pare d’un/a alumne/a de l’escola
  • Visita setmanal a l’hort de l’escola
  • Ruta per l’escola per conèixer plantes silvestres
  • Jocs de l’àmbit d’educació física relacionats amb productes de l’hort
  • Etc.

En petit grup (parelles o grups de 4 o 5):

  • Treball de recepta amb productes del nostre hort. Cada grup n’elaborarà una i l’explicaran oralment a la resta de companys/es i després elaborarem un recull amb totes les receptes.
  • Endevinalla basada en una fruita, hortalissa, verdura o planta de l’hort de l’escola. Per grups es pensa una endevinalla i es planteja a la resta de la classe.
  • Etc.

Individualment:

  • Creació d’una maraca a partir de les llavors i d’altres elements que podem trobar a l’hort.
  • Creació d’una cara sobre paper a partir d’elements que podem trobar a l’hort.
  • Etc.

Metodologia (Escola Lluís Millet)

a) Principis metodològics

A l’hora de dur a terme aquest projecte hem seguit  uns principis metodològics que creiem molt importants.

  • Promoure i potenciar al màxim les possibilitats del desenvolupament del nen/a a través de l’acció.
  • Entendre el desenvolupament dels alumnes com un procés continu en què tant mestre com alumne han d’estar implicats. Com a mestres afavorirem que els alumnes esdevinguin a poc a poc éssers cada vegada més independents i autònoms en el seu aprenentatge, però fomentarem des de l’escola que a l’igual que nosaltres, els pares s’anticipin a les possibilitats d’aquests i siguin agents que l’estimulin i promoguin el desenvolupament dels seus fills.
  • Generar i planificar situacions d’ensenyament- aprenentatge on es coneguin els coneixements previs dels alumnes, s’ajustin les actuacions dels mestres a aquests i es donin ajudes educatives de qualitat a fi de promoure aprenentatges significatius.
  • Afavorir que els alumnes atribueixin de sentit  l’aprenentatge, fomentant els factors motivacionals, i assegurant-nos de que els alumnes comprenguin els objectius i els motius de l’aprenentatge. El nostre objectiu és que entenguin la funcionalitat, s’interessin pels continguts i la situació d’aprenentatge i, a més a més, es sentin competents i capaços d’abordar i d’assolir noves metes i reptes amb el nostre suport.
  • Fomentar la participació activa dels alumnes, per mitjà de situacions cooperatives. Aquest treball en equip serveix per fomentar la relació i participació entre tots els membres del grup, ja que així possibilitarem la construcció de coneixement entre alumnes. Suscitarem principalment les situacions cooperatives, configurant-les i tenint en compte las possibilitats de participació de cada un dels membres i la igualtat en les competències.

 b) Organització dels grups de recerca

En aquest projecte en concret hem treballat  inicialment en petit grup, ja que hi havia moltes preguntes a respondre o per investigar i cada grup treballarà una d’elles. A posteriori aquest equip explicarà i exposarà a la resta de grup el seu treball de recerca per concretar la resposta de la pregunta inicial. Després de forma conjunta tot el grup pregunta, argumenta, dóna més informació al respecte i d´aquesta manera compartim l’aprenentatge.

cloud

OBRIM PORTES A LA CIÈNCIA

Cada nivell ha elaborat un projecte on s’havia d’utilitzar el mètode científic per donar resposta a una pregunta o a un repte del projecte amb diferents tipus d’agrupaments (gran grup, grup cooperatiu, per parelles…). S’han realitzat experiments, observacions i maquetacions.

Les tasques que s’han dissenyat a cada nivell tenen intenció de donar resposta a les preguntes inicials. Depenent de cada nivell les activitats les han dissenyat les mestres o els alumnes.

La recerca d’informació s’ha fet de maneres diferents: recerca bibliogràfica, vídeos, visites d’experts, sortides, obervacions i experiments.

Com a espai de reflexió i intercanviar idees, avaluar-se i autoavaluar-se s’ha creat, a tots els nivells, un mapa conceptual on es reflecteix de manera visual i progressiva allò que s’està investigant. Cada vegada que s’actualitza el mapa es crea l’estona de reflexió grupal on es decideix en quin apartat col·locar la informació i com representar aquesta.

 

 

COM HEM TREBALLAT?

Els grups s’han format mantenint l’organització de l’aula: distribució en 5 grups de 4 alumnes i un grup de 5. A partir de la presentació de l’activitat, ells mateixos s’han autogestionat i s’han distribuït les tasques:

  • Comprovar i repartir la quantitat exacta que li corresponia a cada alumne per cada litre de suc (a parts iguals) utilitzant un got medidor. Expressar-ho en les unitats de mesura de líquids: l, cl i ml. (petit grup)
  • Buscar arguments/raons del perquè no es poden portar sucs a l’escola. Ampliar vocabulari a partir de les experiències aportades pels alumnes: diabetis, glucosa, insulina i pàncrees. (gran grup)
  • Investigar i aportar dades del sucre contingut en sucs envasats de préssec, pinya, taronja i poma, de diferents marques comercials. (individual)
  • Realitzar una taula de dades per recollir i comparar els resultats obtinguts. (gran grup)
  • Agafar el valor més petit d’aquesta taula (quantitat de sucre per cada 100 ml) (petit grup)
  • Mesurar en un bàscula, la quantitat de sucre d’aquest valor mínim i diluir-la en 100 ml d’aigua, tastar i opinar sobre la sensació del gust. (petit grup)
  • Visionar i analitzar spots publicitaris de diferents marques comercials de sucs. (gran grup)
  • Visionar el vídeo sobre l’elaboració del suc de taronja en una fàbrica. (gran grup)
  • Analitzar la piràmide dels aliments i veure quin lloc ocupen. (gran grup)
  • Creació d’espots publicitaris per potenciar el consum de fruita natural i reduir el consum de sucs envasats. (petit grup)

La intenció primera és conscienciar l’alumnat de la importància de controlar l’excés de sucre, seguint hàbits saludables  d’alimentació, alhora que s’amplien i es posen en pràctica coneixements matemàtics, lingüístics, coneixement del medi, TAC.

L’espai que s’ha utilitzat per compartir el procés, dubtes, intercanviar idees, etc ha estat l’aula ordinària i l’aula TAC.

Metodologia Video Top

PRIMERA APROXIMACIÓ AL TEMA DEL TREBALL PER PROJECTES

Els grups del Treball per Projectes s’han creat a partir d’una feina intensa per part de Tutoria. Primer vam demanar als alumnes que escollissin quina havia estat la seva experiència top d’aquest curs acadèmic – podia tractar-se d’un impacte personal, social, polític, científic, esportiu, acadèmic… Els tutors van fer el buidat dels temes top i van prosseguir amb la creació de grups durant una segona sessió de Tutoria explicant als alumnes que precisament havien de fer grups per proximitat temàtica. (Hem de tenir en compte que fins el dilluns 12 cap alumne de 3r d’ESO sap que treballaran a partir d’una metodologia de Treball per Projectes. Aquet fet ha generat moltes preguntes per parts dels alumnes ja que intueixen que no no s’estan preparant per un Treball de Síntesi Clàssic. És una absoluta sorpresa per part dels docents!) .

PROCÉS DE TREBALL

Dilluns 12 se’ls presenta el Treball per Projectes a la Sala d’Actes (9am). Els alumnes sabran que han d’elaborar un vídeo curt on han de narrar una història basada en l’impacte top escollit per ells. Després de molts dies d’incògnites i preguntes directes als seus tutors i tutores, per fir  rebran una explicació del per què havuen d’escollir una experiència top. Ara faran un vídeo top i rebran un petit dossier per grup amb totes les passes a seguir de dilluns a divendres. Tota la feina s’ha de fer al centre – excepte gravavions a l’exterior que puguin necessitar per necessitats de guió. El centre proporciona acompanayament, material i espais per a dissenyar i gravar el vídeo. Tot l’equip docent de 3r treballa conjuntament perquè els alumnes acabin les diferents tasques a temps. Els alumnes han de lliurar la feina feta cada dia per poder ser revisada i avaluada. D’aquesta manera poden seguir amb tasques noves l’endemà.

AVALUACIÓ, CO-AVALUACIÓ I AUTOAVALUACIÓ

El Grup Impulsor ha dissenyat rúbriques per avaluar (professors), co-avaluar-se (membres de cada grup) i autoavaluar-se (els propis alumnes) diàriament i al final del projecte.

Metodologia

Al llarg de tot el projecte emprarem LA RECERCA de diferents maneres:

– Recerca digital: Tauletes digitals i ordinadors.

IMG_20161103_152002 petit

– Recerca a la Biblioteca (escolar i del poble): Consulta de material sobre paper: llibres il·lustrats i autobiografies, contes, enciclopèdies…

– Recerca des de casa (enigmes): Petites recerques familiars des de casa de la vida i obra de l’autor.

Activitats artístiques: converses sobre les obres, comparativa entre pintures i èpoques, fer reproduccions-còpia, analitzar el color, les formes geomètriques, línies, figures, abstracció, realisme, creacions pròpies…

Exemples
reproducció:

les formes geomètriques:

Introduirem vocabulari i ajudarem a l’alumnat a aprofundir sobre aquells aspectes, purament personals i sensorials, que proporciona l’art sobre l’individu.

Les aportacions dels infants es portaran a terme en una posada en comú, en gran grup, a fi i efecte d’aconseguir una conversa fluida i espontània.

El nou saber s’afegirà per escrit o en imatge al mapa conceptual que construïm entre tots a l’aula. Si s’escau, s’enregistrarà en vídeo o àudio, per tal de difondre la informació a la resta de la comunitat educativa, mitjançant el bloc escolar. També oferirem petites exposicions orals a d’altres nivells.

Les aportacions voluntàries de les famílies s’exposaran en una cartellera fora de l’aula.

Es promou el treball cooperatiu i la implicació de les famílies al llarg de tot el projecte.

METODOLOGIA LA VOLTA AL MÓN

El tipus d’activitats que van sorgint permeten diferents tipus d’agrupacions: de resolució individual, per parelles i petits grups. En la majoria de les tasques, l’alumne té la llibertat de poder triar quin tipus d’agrupament prefereix.

El propi grup s’organitza pel que fa a les tasques i a la recerca i el mestre marca el temps.

Els tipus de tasques que poden sorgir són:

  • Triar el recorregut / itinerari
  • Buscar informació de cada lloc per on passen
  • Veure com es pot arribar a cada lloc
  • Dissenyar un itinerari factible.

A partir del disseny deResultat d'imatges de IMAGEN METODOLOGIA l’itinerari aniran sortint tots els continguts que connecten amb les diferents àrees d’aprenentatge.

Per tal de facilitar als alumnes la tasca de recerca estaran a la seva disposició durant tot el procés les eines tecnològiques de les que disposa el centre (processadors de texts, càmeres, tablets, ordinadors, internet…).

La recerca que fan els alumnes parteix de la pregunta inicial i el treball es pauta més o menys en funció de l’autonomia de cada grup de treball.

D’aquesta manera, el projecte pot derivar en moltes recerques diferents depenent dels interessos de cada grup.

A cada una de les sessions, s’aniran donant consignes obertes depenent de les necessitats i interessos dels grups. En acabar la sessió es posen en comú els aprenentatges realitzats i es poden compartir idees i dubtes, per autoavaluar-se, coavaluar-se…

La projecció exterior anirà en funció de la qualitat del procés. Es pot fer exposant a d’altres classes, exposicions a l’escola, ràdio municipal, blog de l’escola…

El paper del professorat és bàsicament ser conscient de quines són les competències que volem assolir a partir d’aquell projecte.

Recollir i reconduir les propostes dels alumnes, si s’escau, per tal que el treball que s’elabori, estigui encaminat a assolir tots els objectius i competències proposades.

Facilitar informacions diverses o suggerir qüestions que els encamini cap a la reflexió i els faci ampliar el seu punt de vista, incloent-hi aspectes bàsics del tema que s’està treballant.

Podem concloure dient que el paper del docent és el de ser de guia i acompanyant.