AVALUACIÓ (Escola Montserrat)

S’ha realitzar una graella d’autoavaluació per valorar l’organització del grup en quant a treball en grup i el tractament de la informació.

També s’han fet unes graelles per avaluar parcialment la morfologia, hàbitat, reproducció, alimentació….

Novell Avançat Expert Observacions
Treball en grup
Actitud i responsabilitat Hem sigut poc constants, ens hem distret força. Hem treballat cadascú en funció del seu rol, però amb poca constància i puntualitat en les entregues. Hem treballat, ens hem ajudat i hem estat puntuals en les entregues de les diferents activitats.
Organització No ens hem organitzat, cadascú ha fet el que volia. Ens hem organitzat sols, però en ocasions ens ha calgut la intervenció de l’adult. Ens hem organitzat sols i hem solucionat els problemes autònomament.
Col·laboració No hem col·laborat. Hi ha hagut algú que no ha fet el que tocava. Tothom ha col·laborat activament.
Tractament de la informació
Recerca d’informació Ens ha resultat difícil tot i que ens han ajudat. Hem estat capaços de trobar la informació, encara que algun cop hem necessitat ajuda. Hem trobat la informació necessària amb facilitat.
Exposició oral
Exposició oral Ens hem preparat poc l’exposició i no ha sortit bé. Ens hem preparat l’exposició i ha sortit prou bé. Estem satisfets. Ens hem preparat molt bé l’exposició, tothom ho ha entès i ens han felicitat. Estem molt satisfets.

 

MORFOLOGIA

Nivell novell

Nivell aprenent

Nivell expert

Observacions

Identificar les característiques generals del grup de les aus, i en particular de les àligues. Presenta dubtes per seleccionar les fotografies de les aus respecte la resta de grups d’animals.

Selecciona correctament més de la meitat de fotografies que pertanyen al grup de les aus. Selecciona correctament totes aquelles fotografies que pertanyen al grup de les aus.
Conèixer com són les parts externes (plomes, bec, potes i urpes, ales, ulls…) d’una àliga. Identifica correctament només una de les tres parts externes del cos (cap,cos extremitats). Identifica correctament dues de les tres grans parts externes del cos (cap,cos extremitats). Identifica correctament com són les tres grans parts externes del cos (cap,cos extremitats). Identificar el dibuix correcte de cada part del cos(Ex: seleccionar el bec correcte d’un conjunt divers).
Conèixer les parts internes del cos de l’àliga (esquelet i òrgans). No sap identificar l’esquelet d’una àliga respecte un conjunt d’esquelets presentat Selecciona l’esquelet correcte d’un grup divers.
Identificar l’àliga dins d’un dels grups de les aus (rapinyaires). Mostra dubtes per identificar les aus rapinyaires d’un conjunt de fotografies D’un conjunt de fotografies és capaç d’identificar les aus rapinyaires D’un conjunt de fotografies és capaç d’identificar les aus rapinyaires i explicar el per què ho són
Reproduir sobre el paper una àliga amb tots els coneixements que tenen Dibuixa un ocell que no s’assembla a una àliga Dibuixa una àliga amb alguns detalls Dibuixa una àliga amb molts detalls
ALIMENTACIÓ Nivell novell (1) Nivell aprenent (2) Nivell expert (3)
Coneix l’alimentació principal de les àligues. Anomena 2 aliments. Anomena 3/4 aliments. Anomena 5 aliments o més.
Coneix els medis d’on obtenen l’aliment (terra, aigua, aire) Coneix un medi Coneix dos medis Coneix els tres medis
Diferencia l’alimentació de les àligues en captiveri i les que viuen en llibertat. Saben que les àligues s’alimenten d’altres animals És conscient que les àligues en captiveri s’alimenten d’animals morts i les àligues en llibertat cacen animals vius És conscient de la diferència entre els seus costums/hàbits alimentaris mitjançant la conversa: lliures cacen/ en captiveri depenen de l’home

Observacions

Nivell novell

Nivell avançat

Nivell expert

HÀBITAT

Sap que viu en alguna zona de Catalunya i en llocs diferents. Sap que viu en llocs diferents i esmenta alguna característica de la zona: seca, muntanya o bosc,// Situa en el mapa de Catalunya la zona dels Pirineus com a habitat de les àligues. Situa en el mapa de Catalunya la zona dels Pirineus com a habitat de les àligues.

Sap que viu en llocs diferents, secs, a la muntanya i als boscos.

Conèixer l’hàbitat de les aus
Anomena un animal del mateix habitat que les àligues. Anomena dos animals del mateix habitat que les àligues. Anomena tres animals del mateix habitat que les àligues. Saber amb quins animals comparteixen l’hàbitat
Coneix que les àligues viuen en parella. Coneix que les àligues viuen en parella.

Sap que viuen sempre dins d’un gran territori o que tenen 3 o 4 nius i que els fan servir més d’una vegada.

Coneix que les àligues viuen en parella.

Sap que viuen sempre dins d’un gran territori.

Sap que tenen 3 o 4 nius i que els fan servir més d’una vegada.

Conèixer com s’agrupen entre ells (sols, en família, en grup…)
Anomena una de les cinc zones d’on viuen les àligues: Noruega, Escòcia, Itàlia, La Península Ibèrica i els Andes. Anomena dues de les cinc zones d’on viuen les àligues: Noruega, Escòcia, Itàlia, La Península Ibèrica i els Andes. Anomena tres de les cinc zones d’on viuen les àligues: Noruega, Escòcia, Itàlia, La Península Ibèrica i els Andes.

I localitza en un mapa d’Europa la península Ibèrica o un dels altres països.

Conèixer les diferents maneres d’on poden viure les àligues
Sap una de les tres característiques dels nius:

– els nius d’àligues medeixen uns 2 metres.

– tenen diversos nius.

– fan servir plantes per construir-los.

Sap dues de les tres característiques dels nius:

– els nius d’àligues medeixen uns 2 metres.

– tenen diversos nius.

– fan servir plantes per construir-lo

Sap que els nius d’àligues medeixen uns 2 metres.

Sap que tenen diversos nius.

Sap que fan servir plantes.

Saber com elaboren els nius
Sap que migren i què vol dir. Sap que migren un cop a l’any i què vol dir.

Sap que l’àguila migra a la tardor i tornen a la primavera i què vol dir.

Saber si són nòmades (migració) o sedentàries

Rúbriques

Nivell novell

Nivell avançat

Nivell expert

REPRODUCCIÓ

Nomena només els dos tipus de reproducció o exposa com es produeix i diu un exemple. Nomena els dos tipus de reproducció i exposa de quina manera es produeix o diu un exemple. Nomena els dos tipus de reproducció, exposa de quina manera es produeix i diu un exemple d’animal de cada tipus.
Encerta més del 50% de les imatges. Encerta més del 70% d’imatges. De la llista de fotos d’animals entregada, els encerta tots.
Classifica els diferents animals segons la seva manera de reproduir-se. Nomena només animals d’una categoria. Nomena només animals de dues de les categories. De les quatre categories d’animals (peixos, insectes, amfibis i rèptils) nomena exemples de tres.

IMPLEMENTACIÓ (Escola Montserrat)

En aquest projecte hi hem participat tres mestres: especialista d’anglès, mestra de castellà i tutora.

Un cop decidit el tema fem una posada en comú sobre el que sabem de les àligues i cadascú en farà un dibuix inicial.

En una altra sessió parlem sobre que vol saber cada un/a sobre les àligues.

Agrupem les diferents demandes en temes: morfologia interna i externa, alimentació, hàbitat i reproducció.

A partir de les seves preguntes fem una nota per a la família informant-los que volem aprendre moltes coses sobre aquests animals i els demanem si ens poden ajudar aportant bibliografia, contes, videos…

A més la tutora prepara un questionari de preguntes per arrodonir el tema, que nomès exposa si no surgeixen d’ells mateixos durant l’elaboració.

PREGUNTA CLAU

Com és que les àligues no tenen dents i poden menjar carn?

  1. Què són les àligues?

  2. Com són? 

    1. Per dins

    2. Per fora

  3. Què mengen?

  4. Quin tipus de bec tenen? Per que els serveix?

  5. Totes les plomes del seu cos són iguals? Explica quines classes de plomes tenen i per que els serveix cada una d’elles.

  6. Quins tipus de vol fan els rapinyaires? Explica cada tipus de vol i perquè el fan servir.

  7. On viuen habitualment?

  8. Les àligues son rapinyaires nocturnes o diürnes? Tots els rapinyaires són diürns?

  9. N’hi ha de nocturns? Anomena alguns rapinyaires diürns i alguns de nocturns.

  10. Quants ous acostumen a pondre cada vegada? Per què?

  11. Quan es considera que els pollets ja comencen a ser independents dels seus pares?

 

Decidim que representarem el que anem aprenent en murals.

S’organitzen en grups d’experts segons el seu interès.

Triem els responsables de cada grup d’experts. Cada grup ha de tenir un vocal, un secretari que anotarà les informacions que trobin i un encarregat de material.

Anem a la biblioteca de l’escola i busquem bibliografia per trobar la informació que volem.

Entre tots van aportant llibres, contes, fotografies, informacions d’Internet.

Veiem un video sobre el Cim d’àligues.

Comencem la recerca de dades concretes per a poder fer els murals.

En la sessió d’anglès i castellà es treballa el vocabulari nou que anem introduint.

Volen dibuixos per a documentar el mural. Els busquem a l’ordinador, els imprimim i entre tots els pinten.

En una altra sessió s’adonen que necessiten un títol per a cada mural. Entre tota la classe els triem, decidim que han de ser curts i molt clars per què s’entenguin.

Imprimim les lletres dels títols i els pinten.

Construeixen dos treballs plàstics en volum, una àliga individual i una col·lectiva.

En les sessions posteriors anem posant en comú les diferents aportacions agrupant-les per temes. La mestra completa les mancances amb visionats de videos i amb alguna fitxa específica.

Quan ja ha recopilat tota la informació que han trobat, comença el muntatge dels murals.

En les següents sessions cada grup fa l’exposició oral del seu treball, tots han d’explicar algun aspecte. A més del contingut curricular també parlen del funcionament i organització del grup, què els ha costat més, què els ha agradat més, si tots s’hi han implicat amb el mateix sentit de la resposabilitat…

Després de l’exposició la resta del grup valora cada aspecte i finalment el propi grup s’autoavalua.

Durant el procés fan 4 fitxes, cada una en una sessió diferent i sempre després de veure un video.

Finalment a mode d’avaluació de continguts fan una fitxa.

En la darrera sessió s’acaba el projecte amb un dibuix final, que es compara amb l’inicial per a veure’n l’evolució.

RECURSOS D’INTERNET

 

http://www.xtec.cat/aulanet/ud/ciencies/aus/index.html

 

METODOLOGIA (Escola Montserrat)

Aquest projecte es defineix pels següents criteris:

  • Parteix dels interessos dels alumnes.
  • Els objectius i competències es relacionen amb el Currículum.
  • És un projecte integrat que es porta a terme amb els mestres que hi participen,

especialista d’anglès, castellà i tutora.

  • Elaborem conjuntament un pla de treball.
  • Les activitats contenen elements d’indagació i recerca.
  • Fem més preguntes que no pas es donen respostes.
  • Es treballa en grup heterogeni, agrupant-los en equips que permetin el treball cooperatiu, i un aprenentatge significatiu per a cadascú dels membres.
  • Es fomenta l’autonomia.
  • Es treballa de forma competencial.
  • Es creen moments de reflexió per a compartir-contrastar idees i dubtes.
  • Els mestres acompanyen, proposen, pregunten, introdueixen continguts quan cal.
  • S’avalua el procés no només el resultat final.
  • Es fomenta la metacognició, l’aprendre a aprendre, l’autoregulació.
  • S’elabora un producte final amb exposició oral.
  • S’utilitza l’avaluació formativa, compartint els objectius i els criteris d’aprenentatge.
  • S’atèn a la diversitat respectant els diferents ritmes i destreses.

 

PLANIFICACIÓ PROJECTE ÀLIGUES 1R (Escola Montserrat)

Els alumnes de 1rA estem preparant el tema dels animals, fem una conversa sobre quin animal voldríen estudiar i fer-ne un projecte. Després de fer diverses propostes que anotem a la pissarra, cada un tria el que vol i s’aprova per majoria: les àligues.


TEMPORALITZACIÓ

Un trimestre.

ÀREA: Coneixement del medi natural, llengua castellana, llengua anglesa, visual i plàstica.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

  • L’ús social de la llengua. Competència oral: interacció, escolta, producció en gran grup i grups reduïts.
  • Ser progressivament competent en l’expressió i comprensió de missatges orals i escrits.
  • Ser capaç d’usar funcionalment la reflexió, revisant i reformulant les seves produccions.
  • Transferir el que ha après en altres situacions.
  • Valorar el seu treball i decidir com millorar-lo.
  • Comprendre i composar missatges diferents, amb intencions comunicatives o creatives, en suports diversos.

COMPETÈNCIA ARTÍSTICA

Expressar-se mitjançant codis artístics.

Habilitats de cooperació, apreciar iniciatives i col·laboracions d’altres.

COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

Relacionar-se, cooperar, tenir empatia, valorar les idees dels altres, dialogar, negociar, fer saber als altres les pròpies decisions, treballar en equip.

Ser capaç d’imaginar, desenvolupar i avaluar accions o petits projectes individuals o col·lectius, amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.

CONTINGUTS

Les aus, característiques fisiològiques internes i externes.

Les rapinyaires diurnes i nocturnes.

Les àligues.

Alimentació.

Reproducció.

Habitat.

TEMA: MORFOLOGIA INTERNA I EXTERNA DE L’ÀLIGA

 

PREGUNTA CLAU:

Per què l’àliga pot volar i la gallina no??

 

OBJECTIUS:

  1. Identificar les característiques generals del grup de les aus, i en particular de les àligues.
  1. Conèixer com són les parts externes (plomes, bec, potes i urpes, ales, ulls…) d’una àliga.
  1. Conèixer les parts internes del cos de l’àliga (esquelet i òrgans: pulmons).
  1. Identificar l’àliga dins d’un dels grups de les aus (rapinyaires).
  1. Reproduir sobre el paper una àliga amb tots els coneixements que tenen
ACTIVITATS:

    1. Dibuix inicial de com creuen que és una àliga.
    2. Pluja d’idees de com són les aus.

1.3 Observació directa a partir d’una excursió (Cim de les àligues).

2.1 Portar imatges d’àligues o de les seves parts.

2. 2 Classificar en diferents murals, les imatges que han portat de casa, de les diferents parts externes del cos d’una àliga (Cap / cos/ extremitats).

2.3 Fer grups d’experts de cadascuna de les parts (Cap/ cos/ extremitats). Cada grup d’especialitzarà, analitzarà i buscarà informació de la seva part.

2.4 Barreja de grups d’experts.

2.5 Exposició de cada grup inicial.

2.6 Trencaclosques d’una àliga.

3.1 A través de l’observació indirecta a través de fotografies, projeccions a la pissarra digital… identificarem com és l’esquelet d’una àliga en comparació amb altres aus i altres animals i parlarem dels pulmons per diferenciar-lo del grup dels peixos (brànquies)

4.1 Observarem com és el bec i les potes de les àligues i altres aus.

4.2 Classificar diferents tipus d’aus segons si són o no rapinyaires, tenint en compte el seu bec i potes.

4.3 Finalment, crear entre tots una definició de «rapinyaire» i comparar-la amb la que dóna el diccionari.

5.1 Dibuixa una àliga tenint en compte tot allò que s’ha

après.

 

 

TEMA: ALIMENTACIÓ
PREGUNTA CLAU: les àligues mengen pizza?

 

OBJECTIUS:

1. Conèixer l’alimentació principal de les àligues.

2. Conèixer els medis d’on obtenen l’aliment

3. Diferenciar l’alimentació de les àligues en captiveri i les que viuen en llibertat.

ACTIVITATS:

1.1. Pluja d’idees per activar els coneixements previs, a través de preguntes, com per exemple: què penseu que mengen les àligues?; què passaria si li donéssim el nostre menjar?,…

1.2. Investigació sobre què mengen les àligues a través d’Internet.

1.3. Comparació de l’alimentació de les àligues amb la dels humans.

1.4. Disseny d’un mural que reflecteixi quins aliments menja.

2.1. Conversa sobre com obtenen els aliments.

2.2. Visionat d’un vídeo per contrastar la informació.

2.3. Registre amb imatges de com aconsegueixen el menjar les àligues i l’home.

 

3. 1. Sortida al Cim de les Àligues. Observació de com s’alimenten les àligues que viuen en captiveri.

TEMA: REPRODUCCIÓ

 

PREGUNTA CLAU: Com ha entrat l’àliga dintre de l’ou? (Fer èmfasi que no és l’aligot el que ha entrat dintre de l’ou, sinó que és la closca la que s’ha format al voltant)

 

OBJECTIUS:

1. Diferenciar els dos tipus de reproducció: ovípars i vivípars.

2. Classificar els diferents animals segons la seva manera de reproduir-se.

3. Identificar altres animals que es reprodueixen per ous i no són ocells.

ACTIVITATS:

1.1. Veure imatges de diferents aus quan neixen.

1.2. Vídeos de diferents aus sortint dels ous.

1.3. Observar ous en la realitat, veure les seves característiques, semblances i diferències.

1.4. Observació directa de l’entorn on hi hagi nius i veure quins materials s’utilitzen per fer-los.

1.5. Observar quant temps s’incuben i quant temps s’estan al niu un cop nascuts i qui s’encarrega de cuidar-los.

2.1. Cercar informació a casa de quines maneres neixen els animals. “Jo vaig néixer d’un ou?”

2.2. Dir més animals vivípars.

3.1. Identificar més animals que es reprodueixen per ous.

3.2. Fer un mural amb fotos d’animals vivípars i ovípars que no cal que siguin ocells.

TEMA: HÀBITAT

PREGUNTA CLAU: Les àligues van a la platja?

OBJECTIUS:

1- Conèixer l’hàbitat de les àligues.

2- Saber amb quins animals comparteixen l’hàbitat.

3- Conèixer com s’agrupen entre ells (sols, en família, en grup…)

4- Saber si són nòmades (migració) o sedentàries.

5- Conèixer les diferents maneres d’on poden viure les àligues

6- Saber com elaboren els nius

ACTIVITATS:

1.1 – Recollir fotografies que porten els nens de casa i que els proporciona el mestre.

1.2. – Fer un mural on es classifiquin les fotografies, segons l’entorn on és l’àliga i comentar-ho en gran grup.

1.3- Situar dins d’un mapa de Catalunya les àrees on trobaríem àligues.

2.1- Relacionar imatges de diferents aus amb el seu hàbitat (bosc, granja, selva…).

2.2- A través de les imatges dibuixar els animals que es poden observar.

2.3 – Exposar-ho a la resta de la classe i comentar-ho.

3.1 Mirar un vídeo documental sobre les àligues i comentar en, petits grups com s’agrupen.

3.2 Fer un dibuix en els grups de l’activitat anterior amb la tècnica que ells vulguin on es plasmi com s’agrupen i on viuen (habitat).

4. Comentar la migració de les àligues en gran grup ( a partir del vídeo documental anteior).

5.1- Observació directa del medi i enregistrament en vídeo de les aus.

5.2- explicar a través d’un mapa Europeu els països d’on viuen les àligues. Fer 5 grups, on cada grup és un país i després s’han de situar en el mapa que es projecta a la pared i enganxar el nom del país.

6.1 – Per grups fer un niu d’àligues. Cada grup amb el material que vulgui (portat de casa o de l’escola). No es donarà cap pauta, cada grup el representarà com ells creguin.

6.2- Cada grup exposarà a la resta de la classe com l’han fet i perquè l’han fet així.

Després buscarem informació i fotografies i compararem la realitat amb els nius realitzats.

(Per a treballar tots els objectius)

– Sortida al Cim de les àligues

 

Escola Montserrat

IMG_20170314_181304_208

L’escola Montserrat està situada als afores de Premià de Mar, lluny del centre del poble. Des de fa uns quatre anys ens van ampliar i reformar l’escola, amb la qual cosa disposem d’unes instal·lacions de qualitat, àmplies i modernes.
Som una escola de quasi doble línia i tenim una plantilla estable amb la que els últims temps estem consensuant la línia pedagògica, aprofundint en aspectes d’innovació i recollint per escrit els acords als quals arribem com a claustre fruit d’un procés de reflexió conjunta de millora.
Som una escola que promou que els nostres alumnes en sortir de l’escola siguin competents amb les TAC, que assoleixin un bon nivell de resultats segons les seves capacitats cognitives, que siguin uns alumnes motivats per aprendre i que gaudeixin del procés d’ensenyament aprenentatge. També li donem molt de valor a que siguin gestors de les emocions, amb bona autoestima i bones habilitats socials, que sàpiguen treballar en equip i que siguin adaptables als canvis. Alumnes protagonistes del seu propi aprenentatge i  compromesos amb la societat i l’entorn.
Vam acordar apuntar-nos a la Xarxa de Competències Bàsiques tot el claustre, així que tots formem part del grup impulsor, per tal de millorar la nostra pràctica educativa i que els nostres alumnes aprenguin d’una manera més activa, motivadora i de manera més significativa.
Fins ara a la nostra escola es realitzen 3 projectes: un relacionat amb el  nom de la classe, un altre relacionat amb un artista (pintor, escultor o arquitecte) integrant expressió oral i la plàstica i, finalment, un altre projecte  relacionat amb el poble de Premià de Mar anomenat “Arrela’t”.
La formació per projectes de la Xarxa de Competències bàsiques considerem que és una oportunitat per aprofundir  i millorar la nostra manera de fer projectes en la nostra tasca docent  i poder intercanviar experiències d’èxit amb d’altres escoles.
Poc a poc us anirem informant dels nostres progressos sobre els projectes.