El noi del qual us parlo es relacionava poc.. Quan els seus companys feien el burro , ell, els mirava silenciós .. Se sentia ignorat i agredit .. La mare va parlar amb el psicòleg del centre.. “El teu fill és bastant intel·ligent i s’avorreix”, va dir l’esmentat psicòleg entre altres coses.. La mare va parlar amb el seu marit: “Al nostre fill el rebutgen, el discriminen perquè és superdotat”……………. Aquesta informació es va difondre, no sabem ben bé, com, però, es va difondre. Aquest equivocat retrat del problema es va difondre..

El noi del qual us parlo, va sentir-se més ignorat.. Els seus companys, el ferien amb els seus comentaris .. Posteriorment , les protestes de la mare i la intervenció de la premsa, van acabar de magnificar el problema.

Son freqüents les situacions similars, són freqüents els retrats equivocats : Una noia suposadament rebutjada perquè és estrangera.. O un noi suposadament rebutjat perquè és homosexual. Exemples no falten, veritat?

Al davant de situacions com aquestes, a més de posar-nos al costat de la víctima , i amonestar els agressors hem de dir el següent: Potser, la causa del rebuig no és aquesta!…….