Article publicat al diari digital ”  http://www.portalmanzora.es/   “, 18/01/09..

L‘ alumne s’ agitava sovint, de forma quasi despreocupada al seu seient..(….)Quan el professor explicava llançava mirades de complicitat al seu voltant…(…).. Quasi cada dia, quan els altres treballaven, llançava guixos, o boletes de paper, que ocasionalment impactaven no lluny de la taula del professor.(…….)

Un dia, el professor, adonant-se que aquest alumne estava amenaçant el seu estatus, va decidir actuar amb les seves armes. Que no eren, ni guixos, ni boletes de paper!.(……..).

Els defensors dels alumnes, van parlar d’ abús i de desproporció…..Aquest fet, que va tenir lloc, en un institut de Barcelona i que podria tenir lloc, en qualsevol institut, em va fer pensar en Hamàs i en Israel (………)..

D‘ acord!,…D’ acord!. Els dos conflictes tenen poques coses en comú!.. De totes maneres, heu d’ admetre que en els dos conflictes, trobem un instigador…(………).Un instigador amb el desig calculat de provocar i, amb l’ objectiu d’ acabar amb la paciència de l’ enemic. Un instigador amb una evident despreocupació pels interessos immediats del grup..(……).Un instigador que no accepta el paper de l’ altre i del qual no s’ esperen concessions…

D‘ acord!… D’ acord!.. Perdoneu per la meva aparent frivolitat!.. Una imatge de nens ferits o morts, no ens ha de deixar indiferents.. No podem mirar per a un altre costat!.