L‘estiu s’ acaba, i a nosaltres, els docents, ja s’ ens fiquen en les converses aspectes de la nostra labor. I una interessant, acalorada i no del tot fonamentada discussió recent, m’indueix a escriure aquesta carta:
Uns diuen que l’escola no ha canviat res des del segle passat i que s’ha de modernitzar: Els mètodes, els recursos, ……
Els altres diuen que s’han perdut valors bàsics de l’educació: la disciplina ,l’esforç…. (…..).En realitat, són dues maneres d’abordar l’aprenentatge d’uns adolescents diferents , en un món que ha canviat:
a) Entre els modernitzadors es parla de proporcionar als alumnes aprenentatges molt lligats a les seves necessitats, molt vinculats als problemes de cada dia, en definitiva, es parla de proporcionar aprenentatges funcionals.. També es parla de reduir el nombre de matèries i passar a un tipus d’ensenyament més semblant al que pugui haver a Internent, és a dir, anar saltant d’un tema a l’altre, d’un àrea a l’altra..
b) Entre els “durs” es parla de més disciplina i de transmetre els sabers que s’han de conservar.. Per exemple, en Ciències Naturals, hem de conservar “La classificació i el paper dels microorganismes” i no, “Les causes de la mort del petit Rayan, en un hospital de Madrid”..