Mes: juliol 2009

APRENEM JUGANT. / EL CONTROL ÉS NECESSARI..

Posted by

0

Escrito publicado al diari digital PORTALMANZORA, gener/09.. Foto de Daniel Rincón...

Escrito publicado al diari digital "Portalmanzora", gener/09...... Foto de Daniel Rincón..........

Què hem d’ensenyar ? Tot allò que l’administració determini..I en aquest marc, tot allò que es vegi necessari per comprendre i intervenir en l’entorn.. Tot allò que cada alumne necessiti per funcionar i evolucionar..(….).

Com? Observant, manipulant, jugant…. El joc sempre s’ha considerat educatiu i darrerament, més que abans!.. Per això, no entenem que es desconfiï dels videojocs.. Pensem , per exemple, en un viatge virtual ple de perill: El jugador ha d’observar i analitzar l’entorn. Ha de fer raonaments inductius i deductius.(…..). Prendrà decisions, veurà les conseqüències, desenvoluparà estratègies noves.. També desenvoluparà la seva imaginació i coordinarà les mans amb els ulls..(….).

Per tant, deixant de banda , els violents, cal dir que els videojocs eduquen..(…).

Un capítol apart mereixen els específics, és a dir, els creat per ensenyar matemàtiques, història, idioma, biologia,…(…..).I una menció especial, es mereixen els jocs col·lectius..

LA FAMÍLIA

Posted by

0

Estimem i defensem la nostra família, perquè és nostra.. Respectem les altres famílies perquè volem que la nostra sigui respectada.. Sembla que tot hauria d’anar bé, perquè tots compartim aquests principis d’actuació.. Com a mínim, en principi!.. (…)

I que volem dir?..Quina és la qüestió? A veure!. Si els membres d’una família es dediquen a exhibir els seus èxits i s’enfaden quan algú s’atreveix a exposar els seus fracassos i tant en les exhibicions com en els empipaments utilitzen un llenguatge excloent (nosaltres, nosaltres,..), poden produir-se desercions, o dissidències. Jo he conegut famílies franquistes que tenien un fill comunista.

Les dissidències esmentades són relativament freqüents quan hi ha molts cunyats o cunyades..(…) Ja sabeu, els cunyats són cunys o tascons que entren en una família, obligant-la a obrir-se, si volen evitar fractures… Si volen evitar fractures quan s’aborden certs temes.. (….). Per exemple: El treball de la dona.. L’avortament.. Espanya..

He de confessar que mi reflexió sobre la família ha portat el meu pensament cap els partits i cap a les nacions..

LA LECTURA ENS FA GRANS!

Posted by

0

Escrit publicat pel diari AVUI, 23/12/08... Foto de Square_eye ...

Escrit publicat pel diari "AVUI", 23/12/08..... Foto de Square_eye ...

Sabem que el nostre alumnat té un nivell baix en lectura comprensiva. Sabem que la lectura ha de ser potenciada des de cada una de les matèries. Sabem que els pares, amés de posar límits, haurien de guiar els seus fills, en el descobriment del món, a través dels llibres.(……..).

I com que sabem tot això ens ha sobtat agradablement l’acord signat per La Fundació La Caixa, el Col·legi de Periodistes i l’Associació de la Premsa de Madrid , que té com objectiu fomentar el gust per la lectura, afavorint la lectura de la premsa. (………).

I també ens ha sobtat agradablement, el llibret, que és va distribuir, el passat diumenge dia 14, amb l’AVUI: “Guia pràctica per a fills lectors”.

SABADELL ELIMINARÀ TOTES LES BARRERES…..

Posted by

0

Escrit publicat pel Setmanari ASABADELL, 29/12/08... Foto de Abuela Pinocho...

Escrit publicat pel Setmanari "ASABADELL", 29/12/08... Foto de Abuela Pinocho...

Sabadell eliminarà totes les barreres arquitectòniques. Les persones amb la mobilitat reduïda tenen motius per estar contentes. Al final del 2009, per aquest col·lectiu , Sabadell també serà una ciutat oberta!….. Aquesta bona noticia, ens fa pensar en els col·lectius que troben barreres i en els col·lectius que no troben  barreres. És a dir, ens fa pensar en les barreres que cal eliminar i en les barreres que cal reforçar…. (….).

Quan penso en les barreres que cal eliminar, penso per exemple, en les persones amb la visibilitat reduïda, que no tenen accés a la informació escrita….. O en les persones amb dificultats intel·lectuals, que no tenen accés a les informacions complexes…. O en les persones amb poca audició, que no tenen accés a la informació oral …

Quan penso en les barreres que cal reforçar, penso en determinats col·lectius, dels quals, potser no ens haurien de defensar, si en el moment adequat, haguessin tingut accés a la formació adequada.

LES BARRERES QUE TROBEM

Posted by

0

Foto de Ivanilluuu

Foto de Ivanilluuu

Jo tinc el genoll lesionat i camino amb dificultat. Sobre tot em costa pujar les escales!.. L’altra dia havia d’anar a Sabadell. Vaig agafar un tren de la Renfe en Sans i des de l’estació de Sans, fins al lloc on anava a Sabadell, no vaig haver de pujar cap escala.. Trobo que s’ha millorat bastant. Trobo que s’ha avançat bastant en la supressió de barreres. Quan tornava de Sabadell, satisfet per l’avanç, pensava en els col·lectius que troben obstacles que dificulten la seva vida i el seu creixement.. Pensava també que les millores arriben més tard, si el col·lectiu és més petit.

Tenim molts col·lectius que troben barreres: Les persones amb la mobilitat reduïda troben barreres físiques.. Les persones amb la visibilitat reduïda no tenen accés a la informació escrita.. Les persones amb dificultats intel·lectuals no tenen accés a les informacions complexes.. Les persones amb poca audició no tenen accés a la informació oral , i a la interacció normal.. ….(…..).

En totes aquestes persones pensava quan tornava de Sabadell!. En els obstacles que troben, ja siguin físics, socials, intel·lectuals o econòmics, …

EDUCACIÓ MORAL

Posted by

0

Article publicat  als següents diaris: “ELDEBAT”, 08/01/09.    “TRIBUNA CATALANA”, 07/01/09..

Valoramos las cosas cuando no las tenemos!. Valoramos la salud cuando la fiebre o el dolor, no nos deja salir a pasear. Valoramos el orden, cuando el desorden no nos deja trabajar. Valoramos el dinero, cuando por no tenerlo hemos de hacer un trabajo que no nos agrada. Valoramos la amistad cuando hace días que no recibimos ninguna llamada. Hemos de valorar la sobriedad, cuando la crisis nos hace pensar que de eso ha faltado. (…….).

Yo creo que de lo que se ha dicho hasta ahora, vale la pena extraer tres conclusiones:

1)En educación moral, es necesario tenerlo en cuenta. Los padres y los profesores hemos de desplegar estrategias alrededor de este principio: “Valoramos las cosas cuando no las tenemos”. Hemos de desplegar estrategias, pero no hemos de enseñar los valores , ni como conceptos , ni como procedimientos. La repetición de “has de estudiar para el día de mañana” no sirve de nada!.Por ejemplo. (……).

2)Cómo podemos aprender que la sobriedad vale la pena, si oímos continuamente que se ha de estimular el consumo, para superar la crisis?. (……). 3) En educación moral, dificultades como la apuntada son muy frecuentes.. Es frecuente que a casa y a la escuela, tengan valor unas cosas y los medios estén valorando otras.. Seguro, que vosotros tenéis a mano muchos ejemplos…

UN ORDRE ESTABLERT JUST? ON?

Posted by

0

Article publicat al diari digital ”  http://www.portalmanzora.es/   “, 18/01/09..

L‘ alumne s’ agitava sovint, de forma quasi despreocupada al seu seient..(….)Quan el professor explicava llançava mirades de complicitat al seu voltant…(…).. Quasi cada dia, quan els altres treballaven, llançava guixos, o boletes de paper, que ocasionalment impactaven no lluny de la taula del professor.(…….)

Un dia, el professor, adonant-se que aquest alumne estava amenaçant el seu estatus, va decidir actuar amb les seves armes. Que no eren, ni guixos, ni boletes de paper!.(……..).

Els defensors dels alumnes, van parlar d’ abús i de desproporció…..Aquest fet, que va tenir lloc, en un institut de Barcelona i que podria tenir lloc, en qualsevol institut, em va fer pensar en Hamàs i en Israel (………)..

D‘ acord!,…D’ acord!. Els dos conflictes tenen poques coses en comú!.. De totes maneres, heu d’ admetre que en els dos conflictes, trobem un instigador…(………).Un instigador amb el desig calculat de provocar i, amb l’ objectiu d’ acabar amb la paciència de l’ enemic. Un instigador amb una evident despreocupació pels interessos immediats del grup..(……).Un instigador que no accepta el paper de l’ altre i del qual no s’ esperen concessions…

D‘ acord!… D’ acord!.. Perdoneu per la meva aparent frivolitat!.. Una imatge de nens ferits o morts, no ens ha de deixar indiferents.. No podem mirar per a un altre costat!.

HAMÁS Y AQUEL ALUMNO DISRUPTIVO.

Posted by

0

Artículo publicado al Diario Digital ” http://www.portalmanzora.es/”, 10/01/09 .

El alumno se agitaba frecuentemente en su asiento, de forma casi despreocupada..(…..).Cuando el profesor explicaba lanzaba miradas de complicidad a su alrededor…(……….).Casi cada día, cuando los otros trabajaban, lanzaba tizas o bolitas de papel, que a veces, impactaban no lejos de la mesa del profesor…(……).

Un día, el profesor, viendo que el alumno mencionado, estaba amenazando su estatus, decidió actuar con sus armas.. Que no eran ni tizas, ni bolitas de papel!..(…..).Los defensores de los alumnos, hablaron de abuso y de desproporción….. De abuso…

Este hecho, que tuvo lugar en un instituto de Barcelona, y que podría tener lugar en cualquier instituto de España, me ha hecho pensar en Hamàs y en Israel.. (……).

De acuerdo!.. De acuerdo!.. Los dos conflictos tienen pocas cosas en común!… (…….). De todas maneras, tenéis que admitir, que en los dos conflictos encontramos un instigador.. (…..). Un instigador con el deseo calculado de provocar y, con el objetivo de acabar con la paciencia del enemigo y, con una escasa preocupación por los intereses inmediatos del grupo..(……).Un instigador que no acepta el papel del otro y del cual no se esperan concesiones!…(….).

De acuerdo!.. De acuerdo!..Perdonad, por mi aparente frivolidad!…. Una imagen de niños muertos o heridos, no nos deja indiferentes!.. No podemos mirar para otro lado!..

OCTAVI FULLAT

Posted by

0

Escrit publicat al diari ELPUNT

Octavi Fullat, en les seves memòries ens parla de les seves desil·lusions, de les nostres desil·lusions: El cristianisme i el socialisme. (……..).Ja no esperem , com abans, ni la pau, ni la eliminació de la pobresa!. Aquests grans objectius ja no ens tenen encisats!.. (……). En les seves memòries també ens parla de les tendències o motors de la vida: La recerca de plaer (eros) i la gana de fer mal(tanatos)…. Penso que aquesta constatació forma part també de la desil·lusió global. Desil·lusió de la qual parla molt!..

I com podem educar algú en aquest món desesperançat, desil·lusionat, desencisat? Al davant d’aquesta pregunta , aquest filòsof, va respondre aproximadament el següent: “La criatura necessita sentir-se segura i allò que transmet més confiança és el tacte…. Necessita sentir-se estimada , que no vol dir consentida… (…).. Necessita conèixer les seves limitacions.. I plantejar-se reptes propers. Doncs, cal no alimentar la desil·lusió, el desencís…. Necessita que li ajudem a canalitzar les seves tendències íntimes: les afectives i les agressives. Reforçant amb afecte, allò que calgui reforçar i posant límits allà on calgui posar-los….(Avui,24/01/09)…….