Foto de Juan Ramón Díaz... Con las aguas de este pantano se riegan algunas tierras del Valle del Gaudalentín.
PANTANO DE PUENTES, LORCA.
Dia: 13 juliol 2009
UNA MALALTIA COM LES ALTRES!
Escrit publicat al Diari de Girona, 12/07/09.. Foto de En Attendant Godot..
El dia 6 de Juliol, el Periódico publicava una entrevista. (…..). Una entrevista , que per mi té un valor afegit!.. Dic això perquè l’esmentada entrevista il·lustra i entreté com les altres , i amés, contribueix a millorar la imatge que tenim de certs malalts, els esquizofrènics!. (…….).
La persona entrevistada era Mercè Torrentallé, la malaltia que pateix es diu esquizofrènia.(…). Està casada i té tres fills.. El pinzell i la ploma són les seves eines, és a dir, pinta i escriu……. Interessants són les seves pintures i interessant és el seu llibre.. En el llibre ens parla de la seva malaltia!…
POTSER AQUEST NO ÉS EL PROBLEMA!
El noi del qual us parlo es relacionava poc.. Quan els seus companys feien el burro , ell, els mirava silenciós .. Se sentia ignorat i agredit .. La mare va parlar amb el psicòleg del centre.. “El teu fill és bastant intel·ligent i s’avorreix”, va dir l’esmentat psicòleg entre altres coses.. La mare va parlar amb el seu marit: “Al nostre fill el rebutgen, el discriminen perquè és superdotat”……………. Aquesta informació es va difondre, no sabem ben bé, com, però, es va difondre. Aquest equivocat retrat del problema es va difondre..
El noi del qual us parlo, va sentir-se més ignorat.. Els seus companys, el ferien amb els seus comentaris .. Posteriorment , les protestes de la mare i la intervenció de la premsa, van acabar de magnificar el problema.
Son freqüents les situacions similars, són freqüents els retrats equivocats : Una noia suposadament rebutjada perquè és estrangera.. O un noi suposadament rebutjat perquè és homosexual. Exemples no falten, veritat?
Al davant de situacions com aquestes, a més de posar-nos al costat de la víctima , i amonestar els agressors hem de dir el següent: Potser, la causa del rebuig no és aquesta!…….
CIVISME
Foto de Jose.jhg.......
Cada dia agafo el tren en Sant . Cada dia faig el viatge Barcelona – Sabadell. Us parlo del passat dia 26 de juny:
Arribo a l’andana i una persona fuma malgrat la prohibició.. Intento entrar i observo que unes persones dificulten la sortida, intentant entrar sense deixar sortir.. Intento assentar –me i observo que molts seients estan ocupats per jaquetes, bosses, carteres, etc.. M’assento i poc després, al seient que ha quedat lliure al meu costat, veig que posen uns peus amb sabates….
Finalment, m’aixeco enfadat i pensant: “Per què , de totes les conductes incíviques presenciades, la que més em fereix és la dels peus. Per què?”
LA LLUITA PEL PODER, LES PINCES!
Escrit publicat al diari digital “E-NOTÍCIES”, abril/2008.
A tots els àmbits passa igual: als claustres (escoles, instituts,..), dins dels partits (ERC,PP,..), entre partits…. A tots els àmbits, els equips tenen 2 maneres d’arribar al poder: Eliminar el rival o vendre un somni…… El que opta per la segona manera ha de ser intel·ligent, tenir idees clares, nivell moral i partir d’una situació millorable,.
L’equip del qual us parlo (una escola de Barcelona) , sí parteix d’una situació lògicament millorable, doncs, totes les situacions ho són , però, per no tenir totes les característiques apuntades , ha optat per eliminar el rival, malparlant en el seu programa de l’equip anterior……
Als que seguim les lluites polítiques d’aquest país, no ens estranya. Recordeu com va arribar Aznar al poder? Ho recordeu?
Dit això i per acabar vull afegir 2 coses : a) Felipe Gonzáles, si ens va vendre un somni.. Va ser capaç d’arribar al poder utilitzant la primera via, la via dels que tenen imaginació … b) Tots o quasi tots els pedagogs són constructivistes, quan eduquen. Perquè no ho són quan “escalen”?