Fa dos mesos un altre mitjà va publicar aquest article.
Governar bé comporta establir prioritats: La persona que vol governar-se bé, li posa un asterisc a algunes de les tasques pendents. Deixant sense asterisc les altres..(…). La família que vol governar-se bé, busca ocasions per esmentar els temes que preocupen i els temes que poden aparcar-se..(…). Els professors que volen organitzar-se bé, expliciten els seus objectius i negocien primer i subratllen després els que convé subratllar..(…….). Els executius que valoren l’eficàcia tenen les seves prioritats. És a dir, col·loquen en primer lloc, els temes urgents i al final els que podem esperar.
Per això, pensem que entre les prioritats de l’executiu central no figura la reforma de l’avortament. I per això, ens estranya que entre les prioritats de l’executiu valencià , figuri la defensa de l’embaràs.(……..).
La iniciativa del govern valencià ens estranya per dos motius: Primer, perquè entre les seves prioritats no hauria d’estar la defensa de l’embaràs, quan, té grans dificultats per a atendre les necessitats que contempla la LLei de la Dependència… Segon, perquè defensar l’embaràs, quan el govern central, “defensa” el dret a avortar, es pot interpretar com un desafiament… Ja estem acostumats!.
