Escrit publicat al diari ELPUNT

Octavi Fullat, en les seves memòries ens parla de les seves desil·lusions, de les nostres desil·lusions: El cristianisme i el socialisme. (……..).Ja no esperem , com abans, ni la pau, ni la eliminació de la pobresa!. Aquests grans objectius ja no ens tenen encisats!.. (……). En les seves memòries també ens parla de les tendències o motors de la vida: La recerca de plaer (eros) i la gana de fer mal(tanatos)…. Penso que aquesta constatació forma part també de la desil·lusió global. Desil·lusió de la qual parla molt!..

I com podem educar algú en aquest món desesperançat, desil·lusionat, desencisat? Al davant d’aquesta pregunta , aquest filòsof, va respondre aproximadament el següent: “La criatura necessita sentir-se segura i allò que transmet més confiança és el tacte…. Necessita sentir-se estimada , que no vol dir consentida… (…).. Necessita conèixer les seves limitacions.. I plantejar-se reptes propers. Doncs, cal no alimentar la desil·lusió, el desencís…. Necessita que li ajudem a canalitzar les seves tendències íntimes: les afectives i les agressives. Reforçant amb afecte, allò que calgui reforçar i posant límits allà on calgui posar-los….(Avui,24/01/09)…….