Foto de Otsoa

Fa alguns mesos una professora d’un institut de Sabadell em deia que potser calia introduir la cultura de la mort entre els joves. Em deia que els nostres alumnes no rebien cap preparació per acceptar la mort: La morts dels altres. La mort pròpia..

Fa algunes setmanes un grup d’adolescents parlaven de la propera jubilació d’un professor. I ho feien de forma poc respectuosa.. Es notava que la jubilació no la tenien incorporada..

Fa unes hores llegia en un diari (El periodico,7/04/09), que hi ha religions que preparen a les persones per a la decadència i la mort: Els budistes han integrat la mort, la tenen sempre present, forma part de la vida. Els musulmans, no tant com els budistes, però, la mort també la tenen integrada en la vida.. (…….) El catòlics, en canvi, es podria dir, que no volen pensar en la mort.. Els petits no estan obligats ni a visitar l’avi quan està malalt, ni a participar en els rituals funeraris quan ja ha mort. Ni a compartir el patiment dels familiars de l’ absent..

Dit això, em pregunto: Les persones grans, on són més respectades, entre els budistes o entre els catòlics? Si són més respectades entre els budistes, tornaré a parlar amb la professora esmentada al començament.