Entrevista a Margarita López

La professora de F.O.L (formació i orientació laboral) de l’ Institut Josep Puig i Cadafalch, Margarita López ens va fer l’honor de concedir-nos l’entrevista, ja que ella abans d’estar en l’àmbit educatiu va estudiar Dret.

Margarita López es va graduar l’any 1986 a l’ Universitat de Barcelona (UB), encara i que els seus dos primers anys de carrera els va cursar en l’Universitat de Lleó.

Durant l’entrevista ens va explicar que les lleis no eren les mateixes en tots els Estats, i això implicava que no fossin universals i per aquest motiu hi ha moltes variacions, ja que tot depèn del sistema polític que té cada Estat. La major influència de les lleis que va estudiar van ser del Dret romà.

En la seva carrera universitària va estudiar tant llatinismes jurídics com dret romà i ens va comentar que el dret romà tenia una gran influència en les lleis civils però que en la constitució actual no hi havia gaire influència.

Ens va dir que durant els estudis van estudiar molts llatinismes jurídics i avui dia encara que és professora utilitza uns quants, com per exemple: in dubio pro operario, in dubio pro reo, també pacta sum servanda. No només coneix aquests llatinismes, va recordar d’altres com: ni cum eo pacit Tali esto,  ius in re aliena, salva rerum subtantia… 

En el dret l’oratòria té gran importància, tant antigament com avui dia i els grans autors que van destacar en l’oratòria van ser: Ciceró Demòstenes, entre altres.

La seva opinió sobre perquè el dret romà segueix vigent en el dret actual és perquè el dret romà era molt racional i solucionava molts problemes del dia a dia i que encara avui dia són presents.

Finalment per curiositat li vam preguntar que perquè no va treballar en l’àmbit jurídic, i ens va dir que ella tenia una gran passió per l’ensenyament i sempre havia volgut ser professora però per altra part volia estudiar dret.

IMG_3207[1]

Càstigs i penes a la legió romana

Les legions romanes eren conegudes per la seva disciplina i el seu ordre, i l’ordre només s’aconseguia amb una ferma disciplina. Quan aquest ordre era pertorbat s’havien d’aplicar mesures disciplinàries. Els càstigs imposats a la legió són els que veurem a continuació:

  • CastigatioEra un càstig impartit pel centurió, i que consistia en un cop amb el vitis o en una pallissa a bastonades. El centurió solia trencar els bastons durant aquest càstig.

    vitis
  • Pecuniaria multo: Reducció o anul·lació de la paga del legionari. Aquest càtig es produïa si el legionari feia qualsevol tipus de mal a la població o perdia municions, armes, màquines… No importava la situació en la que es trobés, ja fos en combat o en qualsevol altre situació no hi havia excusa, i els diners eren empleats per restaurar els mals causats.
  • Munerum indictio: Es tracta del càstig més típic, aquell que suposa rentar les latrines, rentar els estables o fins i tot haver de realitzar guàrdies sense el cingulum. Si no duien el cingulum semblava que el guardia portava només un vestit. Aquest era un càstig que solia anar acompanyat d’humiliacions vàries, i sovint es podia evitar sobornan al centurió.
    Inscripció del soldat Quintus Petilius Secundus procedent de Bonna, qui apareix retratat amb el seu uniforme de caserna que inclou el cingulum miltare.

     

  • Militae mutatio: Aquest càstig consistia en la pèrdua de tots els privilegis i graus que havies anat guanyant amb el pas del temps i el dur esforç.
  • Gradus deiectio: Es tracta del mateix càstig que el militae mutatio, però sumant-li el trasllat a una unitat amb una categoria menor.
  • Animadversio fustium: Es tracta d’un càstig públic i humiliant. El castigat era assotat davant de la cohort o la centúria, per haver comès una falta greu.

  • Fustuatium: El següent nivell del càstig anterior és aquest. Si un legionari tracta de desertar de la legió, o bé és sorprès dormint durant una guàrdia serà durament assotat amb el flagrum que era el fuet que s’utilitzava amb els esclaus. Si la falta era comesa en acte de campanya militar, el legionari seria assotat fins a la mort públicament. Aquest càstig solien dur-lo a terme després de la primera fuetada impartida pel tribú militar, els altres companys, amb puntades de peu, pedres o flagrums.
  • Missio ignominiosa: Suposa la baixa de la legió d’una manera poc honorable, i això suposa generalment quan l’emperador, decideix que la legió no formarà part del seu exèrcit, ja sigui per motius econòmics o per la seva mediocritat. Aquesta pena pot aplicar-se a un legionari en particular i a tota la legió sencera. Finalment els legionaris no tindran paga ni pensió de jubilació si són llicenciats d’aquesta manera.
  • Munerum indictio: Aquest càstig s’imposava al legionari que perdia el temps. Consistia en afegir tasques addicionals a les que principalment el legionari ja posseïa.
  • Frumentum mutatum: Frumentum” és la ració de menjar que es rebia a l’exèrcit. S’eliminava la carn i se substituïa per blat. A vegades el centurió afegia al càstig una reducció dels salaris generalitzada.
  • Extra muros: Els legionaris eren exclosos de la vida social del campament, sent obligats a traslladar la seva tenda a l’exterior del campament. Moltes vegades el càstig anava acompanyat amb la decimatio fins que els legionaris tornessin a recuperar el seu honor. S’obligava al legionari tornar a recitar el jurament militar anomenat sacramentum.
  • Decimatio: Era un dels càstigs més coneguts a les legions romanes per la seva brutalitat. Un de cada deu soldats escollits a l’atzar moriria en mans dels seus propis companys a base de bastonades o per lapidació. Era un càstig que solia aplicar-se quan una legió fugia de la batalla acovardida. En cas de traïció o de fur, era normal entre legionaris introduir nu al legionari castigat en un sac ple de serps i llençar-lo al riu.

Si un legionari moria sota l’execució d’un càstig a causa de la brutalitat de l’executor, l’executor podia ser condemnat al mateix destí si el càstig no incloïa la pena de mort.

Penes corporals i tortura

Penes corporals: 

  1. Les cremades
    1. Les practicades a tot el cos amb làmines incandescents de ferro
    2. Les provocades en una part del cos per la flama d’una làmpada
    3. Les que s’aplicaven al cap del difunt un cop decapitat
    4. Per abrasió
  2. La fustigació (sempre amb el cos despullat)
    1. Amb fustes i corretges
    2. A cops d’espasa
    3. Amb sarments o vares depenent de la nacionalitat de l’individu (ciutadà romà o estranger) aguantant-li el cap perquè no es mogués
  3. La decapitació (que va patir una sèrie de variants)
    1. Després de ser decapitat es posa a la venta el seu cap, però no als seus familiars
    2. També podia ser exposada com un trofeu per ser despreciada i ultratjada
  4. El maltracte físic (amb diferents modalitats)
    1. Despullament forçós
    2. Lligams de mans i peus
    3. Arrossegar el cos estirat per carros
    4. Diferents cops i burles
    5. Estirades a la barba i a les celles
    6. Obrir les venes
    7. Crucificació
    8. Apunyalament
  5. La humiliació del cadàver
    1. Tirar el cadàver al mar cosit a un tros de pell de cuir
    2. Tirar el cadàver a la claveguera
    3. Arrossegar els cadàvers per la plaça enganxats amb un garfi
    4. Tirar el cadàver al riu de forma col·lectiva, com per exemple encadenats de deu en deu
    5. Tirar els cossos encadenats des de la roca Tarpeia
  6. L’amputació de membres
    1. Als trànsfugues i escriptors se’ls amputaven les mans
    2. Als desertors se’ls amputaven les cames i els genolls
    3. Als desertors també se’ls podia tallar els nervis de la mà
  7. L’asfíxia
    1. Per escanyament
    2. Asfixiats pel fum de les fogueres (individualment o col·lectivament)
  8. Suplicis més refinats
    1. Lligar els peus del torturat a les copes de dos arbres, per deixar-les anar i que el torturat quedés partit en dues meitats
    2. Lligar persones vives a cadàvers, conegut com el suplici de Mezenci
    3. Tancar i apilonar homes vius lligats
    4. Enterrar homes vius dins de ventres de bou  amb el cap fora
    5. Arrossegar el cos primer viu i després mort lligat a la part interior d’un carro
    6. El cap decapitat és exposat al rostra, es treu la llengua del cap i s’exposa per ser foradada amb agulles de cap
    7. Obligar a parents i amics a lluitar com gladiadors   [youtube]http://youtu.be/WpQkYk61Bzs[/youtube]
    8. Suplici d’A. Cassius: Es lligava als condemnats a un pal i se’ls hi calava foc, de tal manera que uns morien cremats, altres asfixiats pel fum i altres pel pànic
    9. Després de ser despullats i assotats, es lliguen els braços del torturat a una parella de caballs, i les cames a un altre, perquè es produeixi un esquinçament i cada parella de cavalls arrossegui la seva part destrossada

Modestino, el testament dins del Dret romà

En dret romà el testament (testamentum), es tracta d’un document jurídic que algú signa i redacta conscient i voluntàriament amb el fi de fer constar d’una manera legal la seva voluntat envers el seu patrimoni després de la seva defunció. Ha de ser una persona sui iuris, que volia dir que no responia a l’autoritat de ningú. Havia d’estar en les seves plenes funcions mentals. Aquest era legal, però no entrava en vigor fins el moment de la defunció, i estranyament podia ser substituït per un altre fins que el sui iuris mori.

El fiduciant és la persona que haurà de conservar i transmetre els béns del difunt a un tercer que serà el fiduciari.

Podien deixar en herència a diversos hereus, directament o mitjançant el fiduciant que hem esmentat abans. Es podien deixar en herència les concessions de llibertat a esclaus, els nomenaments de tutors, les ordenacions de sepultura…

L’eclesiàstic Diego de Covarrubias (a la imatge retratat pel Greco) ha estat un dels més importants juristes espanyols de tots els temps, a part del continent europeu conegut com el Bártolo Hispano.

Hi havia dos maneres de fer el testament dins del dret civil:

  1. Testamentum calatis comitiis
    Aquest tipus de testament es donava a les assemblees (comitia calata) dirigides per un Pontifex Maximus. Només hi havia dos a l’any, una el 24 de març i l’altre el 24 de maig. Aquests testaments agafaven la forma de la llei pública. Aquest testament el portaven a terme els paters  que no tenien hereus directes i tractaven de buscar un artificialment per procurar de mantenir viu el llegat familiar.
  2. Testamento in procinctuAquest testament és el testament que utilitzaven els militars. El testament dels homes que estiguessin in proelium exituri (davant l’exèrcit en armes). Era portat a terme pels paterfamilias que volguessin fer el seu testament abans de sortir al camp de batalla, i en aquest els altres companys soldats representaven l’assemblea del poble.
  3. Testamentum per aes et libram: Fen servir el mètode mancipatio, que es tracta d’una forma de transmetre propietats a la Roma arcaica i a la Roma clàssica. Es feia servir per coses que es podien fer esclaves com ara el fundus, la domus, els esclaus i els animals de càrrega. La persona que volia deixar en testament alguna cosa amb aquest mètode li deixava a un amic, familiae emptor (el comprador del patrimoni) mitjançant el mancipatio . L’home, que no es pot esperar a realitzar el seu testament en les assemblees comitia calata realitza aquest testament amb el fi de deixar el patrimoni al familiae emptor, que no és l’hereu, sinó la persona de confiança del moribund al qual li deixa de manera escrita o oral les seves voluntats amb el fi de què ell les compleixi.

Referents clàssics del dret