Durant l’època romana, el senat estava format per 300 patricis nomenats pel rei i per un president que esdevenia un càrrec major i normalment era un cònsol. El càrrec era vitalici, és a dir, en formaven part fins que es morien. Era el centre de la vida política, ratificava les lleis aprovades a les assemblees i resolia els afers de polítiques exteriors i de finances. Es tractava d’un òrgan merament consultiu i de reunió per intervenir en els aspectes públics de la monarquia.

La sessió s’obria amb uns sacrificis religiosos consultant els auspicis. Els assumptes a tractar eren determinats per la presidència, però els religiosos tenien preferència. La convocatòria es feia bé públicament per pregons (praecones) o bé per un avís a cada senador (era obligatori que tinguessin residència a Roma). L’assistència era obligatòria i si no assistien sense causa, podien ser sancionats amb una multa. Les reunions es celebraven en edificis públics, generalment al Capitoli o al Fòrum.

L’Assemblea romana era una reunió de ciutadans de l’antiga Roma en què  aprovaven  lleis o nomenaven  càrrecs i que juntament amb el Senat, esdevenien els principals òrgans polítics del Populus Romanus, és a dir, el poble romà. Aquestes estaven formades per la plebea i presidides per un Pontífex o un magistrat.

Les assemblees tenien molt més poder que el Senat, ja que podien portar a terme àmplies reformes i propostes.

Hi havia tres tipus d’assemblees:

• L’assemblea per cúries: Estaven agrupats segons l’origen familiar i no tenien gairebé funció política.
• L’assemblea per centúries: S’agrupaven segons la riquesa i elegien els magistrats superiors.
• L’assemblea per tribunats: Estaven agrupats segons la residència i elegien magistrats inferiors i la tribu de la plebs.

En l’actualitat, el nostre sistema legislatiu ha variat força des de l’antiga Roma. En l’actualitat està format per un Congrés i un Senat:

El Congrés dels Diputats és una de les dues cambres, juntament amb el Senat  que conformen les Corts Generals, a la qual la Constitució ha reservat una sèrie d’importants funcions i facultats. Està compost per diputats dels diferents partits polítics del país. El nombre de diputats és de 350. La distribució de diputats per províncies es fa de la manera següent: A cada una de les cinquanta províncies li correspon un mínim inicial de dos diputats. Les ciutats de Ceuta i Melilla trien un diputat cada una i el nombre restant dels 248 diputats es reparteixen entre les cinquanta províncies en proporció a la seva població.

El mandat dels diputats finalitza als quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució de la cambra, que pot tenir lloc conjuntament o separadament de la dissolució del Senat. Aquest dret de dissolució correspon al cap d’estat d’Espanya, actualment el rei.

El senat és un òrgan participatiu que representa el poble espanyol i el lloc  en què s’aproven els pressupostos i es controla l’acció del govern, tal i com es fa al Congrés dels diputats. Per això es dubta de la seva eficàcia.

En quant a les diferents èpoques i els seus mandats legislatius, podem veure diferenciades una sèrie de diferències.

En l’assemblea romana, es reunien ciutadans, de diferents classes amb la potestat de representar la ciutadania, en els afers legislatius de l’època.  En l’actualitat, no són els ciutadans qui podem gaudir i ser participants d’aquestes reunions per decidir temes legislatius, sinó que,  votem representats dels partits polítics que conformen el nostre país. No són els ciutadans qui debaten dels temes que conformen a tota la població, sinó que, per mitjà de diputats es decideixen i es porten a terme les propostes aportades al Congrés dels diputats.