Història de la codificació romana

Durant la història de l’antiga Roma s’hi poden distingir algunes fases que revelen l’elevat procés de codificació. Aquest procés es divideix en 4 primeres etapes  que es relacionen de manera directa amb la codificació Justiniana i que, aquesta última aportarà infinitud d’escrits a l’actual dret.

PRIMERA ETAPA

D’aquesta  primera etapa són citats dos codis  Ius Flaviorum i Ius papiriarum.

 –> El IUS FLAVIORUM: Es tracta d’un codi llegendari en què la seva existència no ha estat comprovada. Segons la llegenda, l’aplicació de les lleis era únicament funció dels patricis, aquests abusaven de la seva propietat, de tal manera que en ocasions aquest abús de poder tenia conseqüències. Conseqüentment es va ordenar a Flavi, un llibert, que restablís quina era la Jurisprudència del moment. El conjunt de normes i lleis trobades fins aleshores les va readjuntar fins a formar un nou codi, desconegut fins aquell moment i anomenat Ius Flaviorum en honor al seu nom.

–> IUS PAPIRIARUM; Papiriarum, un jurista, va recopilar el conjunt de lleis existents de la monarquia i va formar una col·lecció anomenada Ius Papiriarum. Es diu que aquest nou codi abraçava les lleis civils, polítiques, sagrades, militars i administratives del dret vigent en època de la monarquia.

Malauradament, no en tenim restes.  Sembla ser que va ser destruït en la conquesta de Roma per part dels godes.

SEGONA ETAPA

Respecte la segona etapa sorgeix un codi de gran importància. S’anomena La llei de les XII taules. És de caràcter constitucional i el seu origen prové de multitud de llegendes passades de generació en generació. Sosté que per iniciativa del cònsol Terentilo Arsa l’any  462 aC es va nomenar una comissió de jurisconsults per tal de que regulessin totes les lleis. Es pensa que aquest document va ser impossible nomenar-lo codi i va ser nomenat tractat. Un producte de patricis i plebeus que, a conseqüència del diàleg es va aconseguir formar la llei.

Amb tot plegat, Les XII Taules foren esculpides en làmines de bronze i a les escoles s’ensenyava fins a ser memoritzades. No han arribat fins als nostres dies i només se-les coneix mitjançant referències i pels estudis dels jurisconsults romans.

TERCERA ETAPA

Es caracteritza per ser l’època més important del Dret romà. Se la considera l’època més brillant de la jurisprudència gràcies a la formació d’escoles per a juristes. Aquestes escoles permetien als deixebles aprendre de manera activa de professors que dedicaven la seva vida a instruir futurs bons consellers de la llei

En aquest període, no es coneixen, de bona manera, codis amb cara i ulls si no simples agrupacions de constitucions de l’època de l’imperi.

CUARTA ETAPA

Globalment, la quarta i última etapa es caracteritza per ser el període més ampli de les codificacions; Una època de decadència del dret en quant a resolucions de conflictes, que es basa bàsicament en fer recopilacions de lleis.

Al capdavall en aquesta etapa trobem les següents reculls jurídics:

  1. Codex Gregorianus: Una col·lecció de totes les constitucions Imperials des de l’època d’Adrià  fins a Marc Aureli.
  2. Codex Hermogeneanus: Constitueix una altra recopilació de constitucions imperials, elaborada aquest cop per un jurista anomenat Hermògenes.

 Aquestes dues anteriors es juntaren per formar un codi únic i indissoluble de CODEX GREGORIANVS ET HERMOGENEANVS.

 En darrer terme, el dret romà era aplicable a tots els pobles conquerits per Roma, i tots els habitants de l’imperi havien estat declarats ciutadans romans per la jurisdicció Antoniana. Aquesta constitució estava repartida en milers de lleis, costums i obres de juristes. Aquest mateix va ser l’estat en què Justinià va trobar Roma en el moment d’accedir al tron imperial, l’any 527 Ac. Una vegada com a cap de govern, va codificar tota la legislació de l’imperi Romà fins aleshores, Codex Iustinianus. Aquesta acció està considerada com a molt valuosa en el món jurídic ja que constitueix la base del dret modern.

Posteriorment, Justinià va escriure les Pandectas.  50 llibres dividits a la vegada en capítols, títols i aquests en paràgrafs, fins a formar l’obra més monumental del dret existent en el món.

Finalment com el Codi vell havia perdut tota la seva funcionalitat, l’emperador Justinià va nomenar una comissió que formés una altra Constitució imperial, coneguda amb el nom de Codi nou.

La reunió de las 4 col·leccions  anteriors des de l’entrada al tron de Justinià, s’ anomena CORPVS IVRIS CIVILES en Català, cos del dret Civil.

Resumint, tot està relacionat. Avui en dia els estudiants de Dret, estudien Dret romà i es basen en les constitucions imperials per estudiar el dret actual i saber d’on provenen els codis legislatius utilitzats enguany.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *