Causes de l’esclavitud

Les causes principals per les quals es cau en l’esclavitud són les següents:

1. Naixement: neix esclau el fill de mare esclava, encara i que el pare sigui home lliure. En el Dret clàssic es va reconèixer la llibertat del fill, si la mare va ser lliure en algun moment.

2. Captivitat de guerra: és la causa més important de l’esclavitud. La captivitas és defineix com institució del ius gentiumtant es fan esclaus els estrangers com els ciutadans romans a qui captura l’enemic, el ius civile Romanorum només considera servi iusti als primers.

Els estrangers públics de Roma passen a ser propietat de l’Estat, el qual els destina a serveis públics, els ven a particulars o el que és menys freqüents, els entrega als soldats.

El captivus romà des del punt de vista de la llei romana no és un esclau, però es considera una situació semblant a l’esclavitud. Si fos un esclau, perdria els seus drets, en canvi en la cautivitat només se li treuen les relacions jurídiques de fet com el matrimoni.

3. Condemna penal: eren esclaus els que estaven condemnats a certes penes greus, o a treballs forçats en les mines

4. Disposició especial de la llei: en el Dret clàssic, cauen en esclavitud: l’home lliure i major de vint-i-un anys que es feia vendre com esclau pretii partecipandi causa.

Altres causes per les quals queien en esclavitud, en el Dret antic, tant públic com privat, eren les següents: no pagar els impostos, eludir el servei de les armes, sostreure al cens, cometre furts en ocasió de ser sorprès i no pagar als creditors.

L’esclavitud a Roma

L’esclavitud a Roma s’ha de considerar com una institució social, que unia a esclaus (servi) i amos (domini). El propietari exercia sobre l’esclau un poder absolut, l’esclau havia d’estar a disposició de l’amo, sense intencions de desobediència, o esperant recompenses a canvi. Entre ells no hi havia cap tipus d’acord que parlessin dels drets i deures, sinó que era una relació amb la finalitat de obeir a l’amo per què pugui estar satisfet.

Hi ha obres jurídiques en les quals és reflecteix la complexa legislació sobre l’esclavitud i que tracten de solucionar qualsevol problema que hi hagi amb la vestimenta, compra-venta… aquestes obres principalment són la llei romana de les Dotze Taules, la llei del Digest.

En la disciplina de la llei romana l’home es divideix en lliure i esclau.
Esclau és l’home al qual la societat no la naturalesa priva de llibertat. El seu destí, és el de servir a l’home lliure.

La institució de l’esclavitud va tenir en els primers temps de Roma un caràcter diferent del que es mostra l’època històrica.

L’home encara que fos esclau no se li negava la personalitat natural. En el règim de les XII Taules, les ferides a esclaus són considerades com corporals i no com ferides causades en coses i només pel grau de pena es distingeixen de les ferides causades a l’home lliure.

En la República es va produir una corrent humanitària per millorar la situació dels esclaus, favor libertatis.

Es va prohibir a l’amo a condemnar a l’esclau ad bestias depugnandas per la lex Petronia. Claudi va declarar la llibertat de l’esclau abandonat pel seu amo. Constantí va arribar a qualificar de homicidium la mort intencionada de l’esclau. Justinià sota els principis cristians, considera iguals a tots els homes, proclamant-se a si mateix fautor libertatis.

La situació de l’esclau es pot resumir en els següents termes:

1. L’esclau no te capacitat jurídica ja sigui personal, patrimonial o simple objecte: servile caput nullum ius habet.

2. L’esclau té la capacitat d’actuar, és a dir, capacitat de negociar  i capacitat penal. Pot realitzar negocis jurídics, però tots els beneficis recauen sobre l’amo com tots els altres beneficis ja siguin del mateix acte o diferent.

L’esclau pot cometre delictes, pels delictes privats, es fa civilment responsable el dominus.

3. L’esclau té permès formar família, com els homes lliures. La unió entre esclaus és igual que el matrimoni entre homes lliures. Estava legalment prohibit la unió en matrimoni d’un esclau amb un altre esclau que ja hagi arribat a la llibertat. També es va prohibir separar les famílies dels esclaus o allunyar els fills dels pares.
L’esclau pot tenir un peculium, és a dir, una petita quantitat de béns o diners que el dominus li dóna.

4. L’esclau té personalitat en l’ordre religiós, que es manifesta en el culte públic i familiar, en el vot, en el jurament, en la participació dels collegia funeraticia, en el sepulcre i en les honres funeràries.

Entrevista a Agustín Giménez Moreno

L’advocat Agustín Giménez Moreno va acceptar ajudar-nos en el treball de recerca i ens va concedir una entrevista, la qual no va ser en persona, per poder fer aquesta entrevista vam necessitar l’ajuda de la seva dona Pilar, professora de l’escola Mar Nova de Premià de Mar.

Agustín Giménez Moreno es va graduar en la carrera de dret a la Universitat de Barcelona (UB) l’any 1990, ja que segons el seu punt de vista és una carrera que té més sortides professionals.

En l’entrevista el senyor Giménez  ens explica que no totes les lleis són universals, n’hi ha de lleis que van evolucionant amb el progrés. Va dir que totes les lleis estan fetes per ser universals, ja que, en totes les democràcies, estats les lleis s’assemblen.

La influència que reben les lleis que va estudiar i s’estudien en l’Estat espanyol provenen de l’imperi romà i del codi napoleònic.

Si recorda haver estudiat llatinismes jurídics durant la seva carrera, tant la llei com la constitució deriven de l’evolució de les lleis de l’imperi romà.
Ens ha posat com a exemple els següents llatinismes jurídics:
· In dubio pro reoen cas de dubte, s’ha d’estar a favor de l’acusat.
· Ab intestato: sense haver fet testament.
· Res nulliuscosa de ningú.

Finalment diu que encara i que hi hagi molts llatinismes, professionalment no es fan servir molts. També va destacar que la influència del dret romà segueix vigent en el dret actual perquè encara no s’ha originat altre tipus de dret i aquest s’ha de considerar com el més just.

Amb aquesta entrevista podem arribar a la conclusió  que el dret romà té una pervivència molt gran en el dret i la constitució actual. També podem veure que les lleis són per a tots iguals, encara que estiguem en diferents estats i per això la majoria de lleis són o estan fetes per ser universals.

Li agraeixo molt al senyor Giménez que m’hagi contestat a l’entrevista, i hagi ajudat a completar la recerca, també li estic molt agraïda a la seva dona Pilar, per ajudar-me i fer possible aquesta entrevista.

2014-12-04 21.07.35


 

Entrevista a Margarita López

La professora de F.O.L (formació i orientació laboral) de l’ Institut Josep Puig i Cadafalch, Margarita López ens va fer l’honor de concedir-nos l’entrevista, ja que ella abans d’estar en l’àmbit educatiu va estudiar Dret.

Margarita López es va graduar l’any 1986 a l’ Universitat de Barcelona (UB), encara i que els seus dos primers anys de carrera els va cursar en l’Universitat de Lleó.

Durant l’entrevista ens va explicar que les lleis no eren les mateixes en tots els Estats, i això implicava que no fossin universals i per aquest motiu hi ha moltes variacions, ja que tot depèn del sistema polític que té cada Estat. La major influència de les lleis que va estudiar van ser del Dret romà.

En la seva carrera universitària va estudiar tant llatinismes jurídics com dret romà i ens va comentar que el dret romà tenia una gran influència en les lleis civils però que en la constitució actual no hi havia gaire influència.

Ens va dir que durant els estudis van estudiar molts llatinismes jurídics i avui dia encara que és professora utilitza uns quants, com per exemple: in dubio pro operario, in dubio pro reo, també pacta sum servanda. No només coneix aquests llatinismes, va recordar d’altres com: ni cum eo pacit Tali esto,  ius in re aliena, salva rerum subtantia… 

En el dret l’oratòria té gran importància, tant antigament com avui dia i els grans autors que van destacar en l’oratòria van ser: Ciceró Demòstenes, entre altres.

La seva opinió sobre perquè el dret romà segueix vigent en el dret actual és perquè el dret romà era molt racional i solucionava molts problemes del dia a dia i que encara avui dia són presents.

Finalment per curiositat li vam preguntar que perquè no va treballar en l’àmbit jurídic, i ens va dir que ella tenia una gran passió per l’ensenyament i sempre havia volgut ser professora però per altra part volia estudiar dret.

IMG_3207[1]

Càstigs i penes a la legió romana

Les legions romanes eren conegudes per la seva disciplina i el seu ordre, i l’ordre només s’aconseguia amb una ferma disciplina. Quan aquest ordre era pertorbat s’havien d’aplicar mesures disciplinàries. Els càstigs imposats a la legió són els que veurem a continuació:

  • CastigatioEra un càstig impartit pel centurió, i que consistia en un cop amb el vitis o en una pallissa a bastonades. El centurió solia trencar els bastons durant aquest càstig.

    vitis
  • Pecuniaria multo: Reducció o anul·lació de la paga del legionari. Aquest càtig es produïa si el legionari feia qualsevol tipus de mal a la població o perdia municions, armes, màquines… No importava la situació en la que es trobés, ja fos en combat o en qualsevol altre situació no hi havia excusa, i els diners eren empleats per restaurar els mals causats.
  • Munerum indictio: Es tracta del càstig més típic, aquell que suposa rentar les latrines, rentar els estables o fins i tot haver de realitzar guàrdies sense el cingulum. Si no duien el cingulum semblava que el guardia portava només un vestit. Aquest era un càstig que solia anar acompanyat d’humiliacions vàries, i sovint es podia evitar sobornan al centurió.
    Inscripció del soldat Quintus Petilius Secundus procedent de Bonna, qui apareix retratat amb el seu uniforme de caserna que inclou el cingulum miltare.

     

  • Militae mutatio: Aquest càstig consistia en la pèrdua de tots els privilegis i graus que havies anat guanyant amb el pas del temps i el dur esforç.
  • Gradus deiectio: Es tracta del mateix càstig que el militae mutatio, però sumant-li el trasllat a una unitat amb una categoria menor.
  • Animadversio fustium: Es tracta d’un càstig públic i humiliant. El castigat era assotat davant de la cohort o la centúria, per haver comès una falta greu.

  • Fustuatium: El següent nivell del càstig anterior és aquest. Si un legionari tracta de desertar de la legió, o bé és sorprès dormint durant una guàrdia serà durament assotat amb el flagrum que era el fuet que s’utilitzava amb els esclaus. Si la falta era comesa en acte de campanya militar, el legionari seria assotat fins a la mort públicament. Aquest càstig solien dur-lo a terme després de la primera fuetada impartida pel tribú militar, els altres companys, amb puntades de peu, pedres o flagrums.
  • Missio ignominiosa: Suposa la baixa de la legió d’una manera poc honorable, i això suposa generalment quan l’emperador, decideix que la legió no formarà part del seu exèrcit, ja sigui per motius econòmics o per la seva mediocritat. Aquesta pena pot aplicar-se a un legionari en particular i a tota la legió sencera. Finalment els legionaris no tindran paga ni pensió de jubilació si són llicenciats d’aquesta manera.
  • Munerum indictio: Aquest càstig s’imposava al legionari que perdia el temps. Consistia en afegir tasques addicionals a les que principalment el legionari ja posseïa.
  • Frumentum mutatum: Frumentum” és la ració de menjar que es rebia a l’exèrcit. S’eliminava la carn i se substituïa per blat. A vegades el centurió afegia al càstig una reducció dels salaris generalitzada.
  • Extra muros: Els legionaris eren exclosos de la vida social del campament, sent obligats a traslladar la seva tenda a l’exterior del campament. Moltes vegades el càstig anava acompanyat amb la decimatio fins que els legionaris tornessin a recuperar el seu honor. S’obligava al legionari tornar a recitar el jurament militar anomenat sacramentum.
  • Decimatio: Era un dels càstigs més coneguts a les legions romanes per la seva brutalitat. Un de cada deu soldats escollits a l’atzar moriria en mans dels seus propis companys a base de bastonades o per lapidació. Era un càstig que solia aplicar-se quan una legió fugia de la batalla acovardida. En cas de traïció o de fur, era normal entre legionaris introduir nu al legionari castigat en un sac ple de serps i llençar-lo al riu.

Si un legionari moria sota l’execució d’un càstig a causa de la brutalitat de l’executor, l’executor podia ser condemnat al mateix destí si el càstig no incloïa la pena de mort.

Penes corporals i tortura

Penes corporals: 

  1. Les cremades
    1. Les practicades a tot el cos amb làmines incandescents de ferro
    2. Les provocades en una part del cos per la flama d’una làmpada
    3. Les que s’aplicaven al cap del difunt un cop decapitat
    4. Per abrasió
  2. La fustigació (sempre amb el cos despullat)
    1. Amb fustes i corretges
    2. A cops d’espasa
    3. Amb sarments o vares depenent de la nacionalitat de l’individu (ciutadà romà o estranger) aguantant-li el cap perquè no es mogués
  3. La decapitació (que va patir una sèrie de variants)
    1. Després de ser decapitat es posa a la venta el seu cap, però no als seus familiars
    2. També podia ser exposada com un trofeu per ser despreciada i ultratjada
  4. El maltracte físic (amb diferents modalitats)
    1. Despullament forçós
    2. Lligams de mans i peus
    3. Arrossegar el cos estirat per carros
    4. Diferents cops i burles
    5. Estirades a la barba i a les celles
    6. Obrir les venes
    7. Crucificació
    8. Apunyalament
  5. La humiliació del cadàver
    1. Tirar el cadàver al mar cosit a un tros de pell de cuir
    2. Tirar el cadàver a la claveguera
    3. Arrossegar els cadàvers per la plaça enganxats amb un garfi
    4. Tirar el cadàver al riu de forma col·lectiva, com per exemple encadenats de deu en deu
    5. Tirar els cossos encadenats des de la roca Tarpeia
  6. L’amputació de membres
    1. Als trànsfugues i escriptors se’ls amputaven les mans
    2. Als desertors se’ls amputaven les cames i els genolls
    3. Als desertors també se’ls podia tallar els nervis de la mà
  7. L’asfíxia
    1. Per escanyament
    2. Asfixiats pel fum de les fogueres (individualment o col·lectivament)
  8. Suplicis més refinats
    1. Lligar els peus del torturat a les copes de dos arbres, per deixar-les anar i que el torturat quedés partit en dues meitats
    2. Lligar persones vives a cadàvers, conegut com el suplici de Mezenci
    3. Tancar i apilonar homes vius lligats
    4. Enterrar homes vius dins de ventres de bou  amb el cap fora
    5. Arrossegar el cos primer viu i després mort lligat a la part interior d’un carro
    6. El cap decapitat és exposat al rostra, es treu la llengua del cap i s’exposa per ser foradada amb agulles de cap
    7. Obligar a parents i amics a lluitar com gladiadors   [youtube]http://youtu.be/WpQkYk61Bzs[/youtube]
    8. Suplici d’A. Cassius: Es lligava als condemnats a un pal i se’ls hi calava foc, de tal manera que uns morien cremats, altres asfixiats pel fum i altres pel pànic
    9. Després de ser despullats i assotats, es lliguen els braços del torturat a una parella de caballs, i les cames a un altre, perquè es produeixi un esquinçament i cada parella de cavalls arrossegui la seva part destrossada