Les causes principals per les quals es cau en l’esclavitud són les següents:

1. Naixement: neix esclau el fill de mare esclava, encara i que el pare sigui home lliure. En el Dret clàssic es va reconèixer la llibertat del fill, si la mare va ser lliure en algun moment.

2. Captivitat de guerra: és la causa més important de l’esclavitud. La captivitas és defineix com institució del ius gentium, tant es fan esclaus els estrangers com els ciutadans romans a qui captura l’enemic, el ius civile Romanorum només considera servi iusti als primers.

Els estrangers públics de Roma passen a ser propietat de l’Estat, el qual els destina a serveis públics, els ven a particulars o el que és menys freqüents, els entrega als soldats.

El captivus romà des del punt de vista de la llei romana no és un esclau, però es considera una situació semblant a l’esclavitud. Si fos un esclau, perdria els seus drets, en canvi en la cautivitat només se li treuen les relacions jurídiques de fet com el matrimoni.

3. Condemna penal: eren esclaus els que estaven condemnats a certes penes greus, o a treballs forçats en les mines

4. Disposició especial de la llei: en el Dret clàssic, cauen en esclavitud: l’home lliure i major de vint-i-un anys que es feia vendre com esclau pretii partecipandi causa.

Altres causes per les quals queien en esclavitud, en el Dret antic, tant públic com privat, eren les següents: no pagar els impostos, eludir el servei de les armes, sostreure al cens, cometre furts en ocasió de ser sorprès i no pagar als creditors.