Entrevista a Julia Roll

Fa uns mesos, l’institut va organitzar un intercanvi amb un institut alemany. Jo, Xènia, vaig fer molt bona amistat amb la meva companya d’intercanvi i un dia va sorgir el tema del nostre Treball de Recerca. Ella va  dir que tenia una amiga que havia començat la carrera aquest any i vaig demanar-li com a favor que me la presentés i que li comentés el tema de fer-li una entrevista. La seva amiga Julia va accedir encantada i la meva companya Laura va fer d’intermediari. L’entrevista es va fer a través del Gmail el 27 de novembre i en un temps rècord, les preguntes es van enviar a les 19.42 i les respostes ens varen arribar a les 20.57.

entrev

Julia Roll és una estudiant alemanya de Dret, ens va donar l’oportunitat de concedir-nos aquesta entrevista, ja que volem saber si hi ha gaire diferència entre les lleis en els diferents estats.

Encara està estudiant dret, és el seu primer any en la carrera i actualment està a finals del primer semestre, en la Universitat de Bremen . Va decidir estudiar Dret, perquè ho troba molt interessant i troba que el Dret alemany és la base de la seva democràcia i també perquè el Dret és fonamental en les nostres  vides, ja que ens acompanya en el nostre dia a dia. I en escollir la carrera de Dret es pot tenir més sortides laborals que escollint altra opció.

Les lleis entre diferents estats són semblants ja que amb la fundació de la Unió Europea va implicar també la creació del dret internacional europeu. Ens va fer entendre que es van dissenyar un conjunt de normes i aquestes van servir de model entre diferents països. Amb aquest sistema hi ha més facilitat en el comerç i trànsit entre nacions. Les constitucions dels països de la Unió Europea són molt semblants, tot i que es mantenen les diferencies pròpies de cada Estat.

Alemanya és un país democràtic i té separació de poders, els diferents òrgans exerceixen una gran influència en la República Alemanya.
El poder Legislatiu prové del Tribunal Federal suprem i de la Càmara alta. Els dos organismes es troben a Berlín i són responsables de tot el sistema legislatiu. Per altre costat trobem el poder Judicatiu que prové del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional. Aquest dos Tribunals Superiors tenen la seu a Karlsruhe.

El Dret romà és la base del Dret europeu i en part també del Dret civil. El Dret romà es fonamental en tots els estudis de Dret.

El Dret romà va influir molt en el Dret alemany, ja que la primera república va ser romana i actualment la República Federal d’Alemanya és una democràcia. Dins del Dret alemany hi ha diferents articles que deriven del Dret romà, per exemple: article 3 (igualtat davant la llei), article 5 (llibertat d’expressió), article 8 (llibertat d’associació), article 11 (llibertat de residència)…

En aquest període que porta estudiant Dret ja han tractat diferents llatinismes jurídics, com per exemple: alea iacta est (els daus ja s’han jugat), conditio sine qua non (condició indispensable, perquè algun fet es consideri que ha ocorregut), Nulla poena sine lege (no hi ha sentència sense llei).

Tot i no estudiar Llatí en el Dret a Alemanya, utilitzen alguns conceptes llatins per donar informació addicional: poena (pena, sentència), causa (causa, motiu), iudex (jutge), lex (llei).

Segons el seu punt de vista, el Dret romà va ser bàsic per a totes les democràcies posteriors i per a unions polítiques internacionals, com ara la Unió Europea o les Nacions Unides. Avui en dia també hi trobem trets del Dret romà en la constitució i en els estatuts autonòmics. Les teories democràtiques derivades del Dret romà i de la filosofia grega, determinen la nostra moral i el nostre sentit de justícia. Encara i que el Dret romà no estigui en vigor, no es pot pensar en la història del Dret sense tenir-lo en compte.

Va ser una entrevista molt enriquidora, ens va sorprendre molt com una persona molt jove, s’expressés tan bé i que a l’hora de redactar semblés una persona gran.

IMG-20141209-WA0007-2