La família en el dret romà

La família romana és un cos social totalment diferent de la nostra societat domèstica. La família és defineix com una obediència de tots el membres a la mateixa autoritat, el paterfamilias, senyor o sobirà de la família.

Ulpià defineix familia proprio iure dicta com: Iure proprio familiam dicimus plures personas, quae sunt sub unius potestae aut natura iure subiectae. (Per dret propi diem “família” al conjunt de persones que, per naturalesa o per dret, estan sota una mateixa potestat).

El paterfamilias, ha d’ajudar a formar altres famílies tant com fills homes tingui, les dones o pertanyen a la família del marit o estan sota la potestat del tutor.

El poder unitari del paterfamilias, conte en si diverses autoritats: sobre la dona (manus maritalis o potestas maritalis), sobre els fills (potestas o patria potestas), sobre els esclaus (dominica potestas) i sobre els fills d’altres entregats en venta al paterfamilias (mancipium). El paterfamilias tenia poder absolut sobre les persones que dominava.

L’antiga família és una petita comunitat sobirana: maiores nostri…domum pusillam rem publicam esse iudicaverunt (els nostres majors van considerar la casa com una petita república) Sèneca.

El paterfamilias dona el dret de vida o mort (ius vitae necisque) a tots el individus lliures i no lliures de la casa.

La intervenció legislativa es va iniciar en el segle I dC. Adrià castiga amb la deportatio in insulam al pare que mata al fill latronis potius (more) quam patrius iure (més com lladre que en us del dret patern). Ius vitae et necis encara testimoniat per Papinià, es condemnat per l’ètica cristiana.

Justinià només permet la venta del fill en cas d’extrema necessitat, poden tornar a la llibertat mitjançant oferta al comprador de preu o d’altre esclau.

Es forma part de la família per naixement i per acta jurídic.

El Naixement: És la forma més normal d’entrar en la família. Es fa membre familiar el procreador en iustae nuptiae per individu home de la família, sigui per pater o filius.

Es considera iustus al fill nascut després dels 182 dies de la celebració del matrimoni i abans dels 300 de la seva dissolució. És possible que el marit reconegui com a fill el nascut abans dels 182 dies, però en cap cas es considera iustus el nascut després dels 300 dies de la dissolució del matrimoni.

Els fills non iusti, és a dir, els nascuts fora del matrimoni, reben la denominació de spuri o vulgo concepti.

Parentesc: Era una relació jurídica o de sang. Aquesta generava drets i també obligacions alimentàries i hereditàries.

La domus (família) estava sotmesa a la manus (custòdia) del pater familias (pare). Estaven units a ell civilment i aquest lligam familiar i civil perdurava fins a la seva mort.

Hi havia dos tipus de parentesc: Adgnatio (civil) o cognatio (per la sang).

El paterfamilias tenia tres tipus de custòdia a la familia civil:

  1. La patria potestas  (la pertanyent als fills/es)
  2. La dominica potestas (els esclaus)
  3. La in manu (la dona)

El paterfamilias ja podia ser un nadó, que era el cap de la família i no havia de respondre sota l’autoritat de ningú. D’això se’n diu sui iuris. Els fills nascuts després de 180 dies d’haver celebrat el matrimoni i dins dels 300 dies després d’haver dissolt el matrimoni es consideraran legítims i la patria potestas serà del pare o de l’avi. Si el nadó neix fora d’aquests terminis es passarà a considerar sui iuris.

  • Si eren fills legítims, heretaven la ciutadania romana del pare i eren lliures
  • Tot el patrimoni de la dona i tots els seus béns pertanyien al marit una vegada establit el matrimoni.

Classes de parentesc:Els fills nascuts després de 180 dies d’haver celebrat el matrimoni i dins dels 300 dies després d’haver dissolt el matrimoni es consideraran legítims i la patria potestas serà del pare o de l’avi. Si el nadó neix fora d’aquests terminis es passarà a considerar sui iuris.

  1. Línia recta: Es tracta dels parents que uneix ascendents amb descendents: Avi, pare, fill, net.
  2. Línia col·lateral: Uneix parents que provenen d’un ascendent comú sense necessitat d’estar en línia recta: germans, nebots, oncles, cosins.
  3. Per afinitat: Entre els parents del marit i de la muller.

La patria potestad del paterfamilias: es tracta del poder jurídic del paterfamilias, del que podia fer amb les persones a càrrec seu i amb els seus béns.

  1. Ius vendendi: El paterfamilias podia vendre els seus fills si volia.
    1. Podia abandonar els seus fills
  2. El patrimoni familiar és seu

Deures del paterfamilias:

  1. Alimentar els membres de la família
  2. Assegurar la perpetuïtat de la raça i nom.
  3. Complir amb el culte religiós

Adopció (adoptio, o datio in adoptionem): Era un acte jurídic pel qual un per virtut del qual un estrany s’incorpora com filius en una família. Filiusfamilias (adoptat) deixa la patria potestad del seu pare i entra a formar part de la patria potestad d’un altre home que l’adopta. Aquest últim ha de ser 18 anys major que el filiusfamilias i no havia de tenir fills legítims. Hi havia dos tipus d’adopció:

  • Adoptio plena: És el cas en el qual els involucrats són parents. Es perden els drets successoris i s’adquireix un nou nom, drets gentilicis i hereditaris de la nova família.
  • Adoptio minus plena: És el cas en el qual els involucrats no són parents. En aquest cas no es perden els drets successoris de l’antiga família.

 XII Taules: si pater filium ter venum duit, filius a pater liber esto (si el pare ven el fill tres vegades, es proclama la llibertat del fill). Un cop l’adoptat és en un altra família s’ha d’adaptar canviant-se el nom, religió…

En època justiniana l’adopció es verifica d’acord amb un procediment simple: l’adoptant, l’adoptat i el seu pare es presenten davant l’autoritat judicial , prenent nota de la declaració d’acord amb l’antic i el nou pater. · Adrogatio: implica la filtració El casament era el ritual més important dins de la vida familiar.

12 pensaments a “La família en el dret romà”

  1. Salve!
    La societat ha canviat en molts aspectes i un d’ells és la família i la vida domèstica. Dintre de la família romana, podem trobar el paterfamilies, que té com a funció ajudar o formar altres famílies, i té el poder absolut sobre les persones que dominava. El paterfamilias dona el dret de vida o mort a tots el individus lliures i no lliures de la casa.
    En cas d’extrema necessitat, existia la possibilitat de vendre el fill.
    Podem descriure l’antiga família com una petita comunitat sobirana i es pot per formar part de la família pel naixement i per acta jurídica.
    També existien els fills non iusti, els nascuts fora del matrimoni, com per exemple els que pot tenir l’home de la casa amb les esclaves.
    Els membres de la família estaven units a ell civilment i aquest lligam familiar i civil perdurava fins a la mort.
    Com es pot veure, moltes coses han canviat, per exemple, avui en dia no hi ha un paterfamilies (encara que solen ser els pares) no hi ha un que pot prendre totes aquestes decisions tot sol. Tampoc existeix la compra i venta de nens, però si l’adopció com a l’antigua família.

  2. Salve!!

    M’ha agradat molt aquest apunt!!

    Realment és molt diferent la visió que tenien els Romans de família com la que veiem nosaltres avui dia. Per ells la familia era un contracte i la seva muller servia per donar fills encara que no hi hagués amor entre ells ni cap enllaç més. El seu l’objectiu era aconseguir formar una familia i agafar un nom en la ciutat.

    Per sort o per desgràcia les coses han cambiat. Ara els matrimonis a gairebé tot el món són per decisió pròpia i no per conveniència, encara que també hi han.

  3. Bonum Diem¡¡
    Me pareció un trabajo muy completo…

    Lo que pude encontrar de información extra fue:
    El matrimonio en la Antigua Roma era una de las principales instituciones de la sociedad y tenía como principal objetivo generar hijos legítimos que heredasen la propiedad y la situación de sus padres.
    En la Antigua Roma, el matrimonio se había de cumplir con ciertos requisitos tales como la edad, siendo comunes los catorce años para los hombres y los doce para las mujeres, siendo raro que se casaran pasada la treintena.

    Antes había distintos tipos de matrimonios.
    Estaba el Confarreatio, el Coemptio y el Usus.

    Y con respecto a los ritos, que es lo que hoy se conserva, eran la eleccion de la fecha para casarse y la ceremonia en si (aunque antes era, creo yo, mas elaborada que ahora, era un muy completo ritual adaptado a ese tiempo, La antigua Roma).

  4. Salve!
    La familia romana era completament diferent a lo que avui es.-
    El paterfamilias, pare de la familia era el que portava tot, manava a la dona, als fills, als nebots… a tots els membres de la familia;El paterfamilias dona el dret de vida o mort (ius vitae necisque) a tots el individus lliures i no lliures de la casa.
    El naixement: És la forma més normal d’entrar en la família. Es fa membre familiar el procreador en iustae nuptiae per individu home de la família, sigui per pater o filius.
    Els fills non iusti, és a dir, els nascuts fora del matrimoni, reben la denominació de spuri o vulgo concepti.
    Parentesc: Era una relació jurídica o de sang. Aquesta generava drets i també obligacions alimentàries i hereditàries.La domus (família) estava sotmesa a la manus (custòdia) del paterfamilias (pare). Estaven units a ell civilment i aquest lligam familiar i civil perdurava fins a la seva mort.
    El paterfamilias tenia tres tipus de custòdia a la familia civil:
    La patria potestas (la pertanyent als fills/es)
    La dominica potestas (els esclaus)
    La in manu (la dona)
    Adopció (adoptio, o datio in adoptionem): Era un acte jurídic pel qual un per virtut del qual un estrany s’incorpora com filius en una família. Filiusfamilias (adoptat) deixa la patria potestad del seu pare i entra a formar part de la patria potestad d’un altre home que l’adopta. Aquest últim ha de ser 18 anys major que el filiusfamilias i no havia de tenir fills legítims. Hi havia dos tipus d’adopció:
    Adoptio plena: És el cas en el qual els involucrats són parents. Es perden els drets successoris i s’adquireix un nou nom, drets gentilicis i hereditaris de la nova família.
    Adoptio minus plena: És el cas en el qual els involucrats no són parents. En aquest cas no es perden els drets successoris de l’antiga família.
    M’ha semblat un apunt molt interessant, ara mateix he après moltíssimes coses sobre la familia romana!!!

  5. Salvete!!
    El concepte de la família romana no coincideix amb la nostre concepte actual de la mateixa: a Roma, el llaç que uneix a les persones que pertanyen a la mateixa família és exclusivament la subjecció a la potestat d’un pater, en els nostres dies, la base de tota família és normalment el vincle natural de consanguinitat o parentiu de sang (cognació).
    S’anomena agnació (agnatio) la relació que vincula a totes les persones que composen la família, no només entre elles, sinó també amb relació al pater. Qui formaven la família agnaticia?
    a) La dona que en casar-se amb el pater o amb algun dels homes sotmesos a la seva potestat, complís l’acte solemne de la conventio in manum.
    b) Els fills legítims de tots dos sexes i els descendents legítims dels seus fills i néts homes.
    c) Les persones que el pare aculli a la família mitjançant l’adopció o l’arrogació.
    d) Els fills concebuts en vida de l’paterfamilias i nascuts després de la seva mort (pòstums).
    Qui eren exclosos de la família agnaticia? No formaven part de la família agnaticia la dona del pater o la dels seus descendents legítims.
    Cognació (cognatio, del verb gigno = engendrar) és el vincle o parentiu de sang que hi ha entre persones que, o bé descendeixen l’una de l’altra, o bé tenen un tronc comú. Per aquest motiu es pot parlar de dos grups de parents: parents en línia directa i parents en línia col•lateral. Els primers són aquells que han nascut els uns dels altres. Els parents en línia col•lateral són aquells que, sense baixar directament els uns dels altres, té no obstant això un ascendent o tronc comú (germans, oncles, nebots, cosins, etc.).

  6. Salve!
    abans la familia era considerada la cuantitat d’esclaus que tenia una casa, per sort ja no és aixi, ara considerem familia a totes aquelles persones que estimem.
    Per mi la familia no te veure amb la sang ja que considero familia a molts amics meus.

  7. Salvete!
    A l’antiga Roma, el matrimoni era bastant diferent a com és i veiem actualment, si mirem avui en dia, la cosa ha evolucionat de tal manera que ha fet que només tinguem pinzellades de com era tot fa moltíssims segles enrere. Actualment, el matrimoni és una cosa de dos, en la qual tot és dels dos i ambdós són lliures i amb els mateixos drets davant de tot, mentre que abans la dona, els fills, les propietats, els esclaus… eren propietat del pare de família, que tenia tots els drets i la vida de cada membre de la família a les seves mans.
    Existien molts tractes i tipus de fills, els que són reconeguts o els que no. El pare tenia la obligació de mantenir a tots els membres de la família, però podia fer el que volgués amb ells des de matar-los, abandonar-los,vendre’ls… tenia la llei del seu costat.
    Ara seria una autèntica i impensable barbaritat fer una cosa com aquesta.
    Vale!

  8. El matrimoni ha canviat molt durant aquests últims anys i ja no és el que era abans, generalment la societat ha canviat en tots els aspectes.
    El primer a diferenciar és la seva naturalesa jurídica. El matrimoni en el dret romà es podria dir que era considerat un contracte pel qual un home i una dona decidien associar-se i convertir-se en una única institució en què tots dos tenien l’obligació de recolzar els uns als altres, això en virtut de la necessitat d’un consentiment inicial per donar inici al matrimoni, com se sap ha contractes obligatoris i no obligatoris el matrimoni era un contracte no obligatori que romania només mentre romangués de l’affectio maritalis, la qual no és, com avui dia.
    El matrimoni és la unió voluntàriament concertada per un home i una dona legalment i formalitzada amb subjecció a les disposicions d’aquest Codi, a fi de fer vida comuna. El marit i la dona tenen a la llar autoritat, consideracions, drets, deures i responsabilitats iguals.
    Tots dos eren considerats contractes i tots dos portaven amb si diferents obligacions i drets, l’única diferència entre ells era que mentre el matrimoni en el dret romà era una mera formalitat i no era estrictament necessària una cerimònia estrictament formal perquè es assumís el matrimoni entre 2 ciutadans romans , en el dret civil d’aquí, és necessària la formalitat del matrimoni perquè aquest pugui tenir efectes jurídics.
    En cas d’extrema necessitat, existia la possibilitat de vendre el fill.
    Podem descriure l’antiga família com una petita comunitat sobirana.
    També existien els fills non iusti, els nascuts fora del matrimoni, com per exemple els que pot tenir l’home de la casa amb les esclaves.
    Els membres de la família estaven units a ell civilment i aquest lligam familiar i civil perdurava fins la mort.
    Avui en dia, el matrimoni és més que en altres èpoques, un tema d’actualitat. Potser perquè moltes persones ho veuen de manera diferent a la tradicional, o potser perquè un important sector de la joventut, ja no veu el matrimoni com una cosa important.
    Potser també, perquè els índexs de fracassos en el matrimoni, per molt diversos factors, entre ells la violència intrafamiliar, estan contribuint a crear una visió de que el matrimoni no funciona en tots els casos, i això és un greu error. Del que no es parla, és dels moltíssims casos en els quals si funciona.

  9. Tenim la sort que avui en dia la societat no és la mateixa que segles enrerre o no cal anar tant lluny, anys enrerre. Tot i que, sempre hi ha gent que diu que no,que ara la societat és abobinable, però no ens escapem per les branques de l’arbre, capfiquemnos amb el tema. Com he dit abans, la societat ha canviat totalment, pel que fa en la família mateixa. En una familia romana, trobem
    el paterfamilies, on el seu deure és fundamental, ajudar o formar altres famílies,ell alglomera tot el poder sobre les persones que dominava.
    Ara, perquè és il·legal, però imaginat que jo venc en un futur el meu fill? Com et quedaries? Ens vindrien paraules com ” Bogeria ” “Desesparació”, etc. Doncs en l’época romana, tenies la possibilitat de vendre el fill.

    O un altre cas, imaginat que tens una esclava i hi ha adulteri amb el teu home amb l’esclava i es dóna el cas que té un fill amb ella, seria de bojos avui en dia, però a l’antiga roma no era del tot mal vist,eran els anomenats non justi.

  10. SALVE!!!
    Antigament, a Roma les persones que pertanyen a la mateixa família eren exclusivament les subjeccions a la potestat d’un pater.
    Es denomina agnació (en llatí agnatio) la relació que uneix a totes les persones que formen part de la família, no només entre elles, sinó també amb relació al pater.
    Les persones que formaven la família agnatícia eren: La dona, que quan es casava amb el pater o amb algun baró sotmès a la seva potestat, complís l’acte solemne de la “conventio in manum”. Els fills legals de la parella i els successors legítims dels seus fills i néts barons. Els individus que el pater accepta a la família mitjançant l’adopció. Els fills concebuts en l’existència del paterfamilias i nascuts posteriorment a la seva mort.
    Els que eren marginats de la família agnatícia eren la dona del pater o la dels seus successors legítims.
    La cognació és el parentiu de sang que hi ha entre les persones que descendeixen l’una de l’altre o les que tenen un tronc en comú. Per això, podríem parlar de dos grups de parents: els que són en línea directa, o els que són en línea col·lateral. Els parents de línea directa són els que han nascut els uns dels altres, els parents en línea col·lateral són els que sense haver nascut els uns dels altres, tenen un tronc en comú.

  11. En els matrimonis actuals, al igual que a l’antiga roma, els nuvis han de ser majors d’edat (a Roma haver arribat a la pubertat, cosa que ve a ser un símil), tots dos han de donar òbviament el seu consentiment per a contraure matrimoni, tampoc poden tenir un vincle legal amb altres persones si volen casar-se i no poden contraure matrimoni amb parents o almenys no és acceptat socialment.

    Jo opino que la família de l’antiga roma poc té a veure amb el model de família que tenim almenys en el món occidental. Actualment nosaltres no depenem d’un sobirà a la família, molts cops ni tan sols és el pare la figura familiar en la recau més pes. Avui en dia hi ha dones que decideixen tenir fills pel seu compte sense ni tan sols tenir una parella de fet. Moltes altres parelles ni tan sols contrauen matrimoni mai i molts d’aquests tenen fills. La família actual no és una comunitat sobirana en la qual cadascú adopta un paper determinat sinó que tot el contrari, no tenim models ni seguim cap esquema, cada família és un món i cadascuna s’organitza o és de la manera que creu convenient.

  12. Salve!
    Em sembla molt curiós que tota la família obeeixin al “paterfamilias” i que cap altre membre de la família no tingués tan de pes, ni tanta autoritat com aquest i que ,a més a més, el “paterfamilias” també tingués el poder de decidir com es perpetua la seva família. . Tot i així, avui dia, crec, que encara hi ha restes d’aquest passat romà ja que en les famílies més tradicionals la figura del pare segueix sent la més autoritària; per sort actualment hi ha models de famílies molt diferents (que han deixat enrere el model romà) com ara: famílies de pares homosexuals, famílies de pares solters, famílies sense fills…
    El que més m’ha sobtat és el fet que el “paterfamilias” tinguí el poder de decidir qui viu i qui mort i com d’importants era per a ells la data de naixement del fil, ja que segons quants dies després del matrimoni neixes el seu fill , aquest seria considerat fill legítim o no. A més a més era possible venda al teu propí fill. Tot això em sorprèn moltíssim, ja que en la nostres societat actual seria impensable vendre al teu fill o no acceptar-ho com a legítim per haver nascut 300 dies desprès del matrimoni.

Respon a Clàudia Ordaz Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *