Tag Archives: Teatre

El Persa de Plaute i el MAC de Barcelona

Avui, els alumnes de primer de batxillerat de llatí del nostre institut hem assistit a la representació del Persa de Plaute al teatre grec de Montjuïc. El grup Balbo ha fet una representació molt acurada i alhora actualitzada de l’obra plautina. Hem rigut molt i hem après com seria una comèdia de Plaute al segle XXI. A més de llegir tots junts i en veu alta a la pèrgola del jardí del nostre institut el llibre El Persa de Plaute (ediciones clàssiques, 2003), i assistir a la representació no us perdeu  la guia de lectura d’Enric Comas i Parer.

És admirable la tenacitat de Ramon Torné en treballar perquè tots i totes puguem gaudir del teatre grecollatí al teatre grec barceloní, que malauradament està en obres. Endavant Ramon, tots et recolzem i malgrat les dificultats no defallessis.

També cal agrair el suport que la revista Auriga amb Montserrat Tudela com a representant ha donat a l’acte, així com la presència i la invitació del senyor Pere Izquierdo a visitar el MAC. Cal visitar el museu d’Arqueologia, tot esperant que no el tanquin.   Teniu una gimcana mitològica si cliqueu damunt la pàgina Gimcanes. A mi m’ha fet molta il·lusió trobar-me amb alumnes d’altres centres amb la meva gimcana. Ara que ja no hi ha l’Esculapi original ja que ha retornat a Empúries, potser sigui hora de descobrir altres elements valuosos del nostre passat grecoromà al MAC.

Ens veiem l’any vinent a Montjuïc, esperem amb millor infraestructura i amb un MAC remodelat i ben vistós. 

 [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tzdzHKKul-g" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

L’arquitectura del teatre grec

Per poder resoldre millor els exercicis del tema del teatre (unitat 9, Grec 1 ed. Teide), us recomano que consulteu les informacions i els enllaços que ofereix Sebastià Giralt o el vídeo següent:

A més del vídeo del YouTube Del teatre grec al teatre romà:

Plaute i Golfus de Roma

plaute.jpg

Comèdia de l’olla. Amfitrió de Plaute. Aula Literària, Vicens Vives 1998

En les comèdies de Plaute hi batega l’esperit de Roma, les seves idees, usos i costums, tractats amb un llenguatge vivaç i una vena humorística. Aquests trets conflueixen a la Comèdia de l’olla, la figura central de la qual, el vell avar, ha esdevingut un arquetip per a  la literatura universal, i a Amfitrió, l’única obra plautina d’assumpte mitològic, ja que hi intervenen uns personatges divins que, en divertida barrejadissa amb els humans, mostren més debilitats i flaqueses que ells.

Plaute (a l’abril anirem a veure al teatre grec de Montjuïc El Persa) és, sens dubte, l’autor llatí que més ha inspirat el cinema. La genial i divertidíssima pel·lícula Golfus de Roma de Richard Lester (1966) reflecteix l’ambient de les comèdies de Plaute i podríem dir que és una contaminatio de Pseudolus, Miles GloriosusCurculio (El corc). El profesor Cano a Sobre la comedia romana: Plauto y Golfus de Roma  i Fernando Lillo Redonet en el seu últim blog Cine y Mundo clásico ens forneixen d’un bon material per posar-nos  a treballar una vegada hàgiu llegit el llibre i visionat la pel·lícula que comença així:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/B340oTIkKJs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Quines diferències podem establir entre Plaute i Terenci?