Des d’avui ja podem gaudir des de casa de Les tres Gràcies de Rubens en Gigapixel. El Museu del Prado ha estat el primer museu del món en apropar l’art al ciutadà d’arreu. Això sí necessitareu baixar-vos el Google Earth. Quin insecte heu observat en Les tres Gràcies? Quina altra pintura mitològica també es pot veure de ben a prop?
Per animar-vos a entrar, mireu com s’ha fet la digitalització de les obres mestres del Museu del Prado:
Qui no coneix l’astut Ulisses i la seva odissea! La música també l’ha volgut immortalitzar, en són un bon exemple l’òpera El retorn d’Ulisses a la pàtria (1641) del compositor italià Claudio Monteverdi i Ulisses i Cresos (1711) del compositor alemany Reinhardt Keiser ; també fou exaltat pel compositor i violoncel·lista hongarès Mátyás Gyorgy Seiber (1905-1960) en la cantata Ulisses (1947), basada en la novel·la homònima de Joyce. Tal és la seva pervivència que fins i tot la música actual continua fent-ne ressò. En un altre article, es va tracta Viatge a Ítaca de Lluís Llach a partir d’un poema del grec Kavafis, però ara emprendrem el nostre periple per altres mars i mireu què he trobat (segur que en coneixeu d’altres, com Ulisses de Vendaval, doncs aporteu ancoratges!):
La prudent Penèlope, esposa fidel del divinal Ulisses, també ha gaudit d’una llarga pervivència en la música: Carlo Pallavicini li va dedicar l’òpera Penèlope la casta (Venècia, 1685); el francès Gabriel Fauré va compondre l’òpera Penèlope (Monte Carlo, 1913); també es titula Penèlope (Salzburg, 1954) l’òpera del compositor suís Rolf Liebermann.
Què voldrà dir ser una Penèlope? i per què continua tenint tanta pervivència en la música actual?
Joan Manuel Serrat, Penélope. Lletra
Diego Torres, Penélope. Lletra
Robi Draco Rosa, Penélope. Lletra
Quines altres referències mitològiques hi trobeu?:
Sens dubte, l’Odissea d’Homer ha gaudit d’una llarga tradició literària. En aquesta ocasió, us repto a endevinar de qui parlen aquests tres poetes catalans:
1. Només desitjo
el redós de la casa,
l’esposa dolça i als ulls del fill els somnis
de tots els meus viatges.
Rosa Leveroni (1910-1985)
2. Greu, enfosquida, lluny,
entotsolada en el teu somni
difícil, els grans ulls oberts
així, tan plens
de contemplació,
segueix teixint,
amb fil de no dites paraules
la túnica infinita…
Joan Vinyoli (1914-1984)
3.¿És possible que, després de vint anys,
la casa, i el pare, i la dona
encara l’esperin o el planyin per mort?…
Francesc Parcerisas (1944)
Abans de veure l’esquetx de Cruz y Raya, caldria saber qui era Bacus i quin simbolisme té el quadre mitològic del pintor espanyol Diego de Velázquez “La festa de Bacus“, conegut popularment com “Els borratxos”.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/adfGDiSv_Wk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Bells records de la meva infantesa a Mallorca em vénen a la ment amb la nit de matines i el bell cant de la sibil·la. He pensat que, ja que la sibil·la de Cumes l’heu trobada acompanyant Eneas en la seva baixada als Inferns, els podria compartir amb tots vosaltres.
Molts coneixereu el cant de la sibil·la per la Maria del Mar Bonet, però també us deixo la versió mallorquina i la de Dead Can Dance. Bona nit de Nadal!
Nativitas from Javier García on Vimeo.
A Santa Maria del Mar de Barcelona fa pocs anys que s’ha recuperat el cant de la Sibil·la prohibit pel Consell de Trento i que sols es va mantenir a Mallorca i l’Alguer.
Visioneu l’inici de l’ òpera oratori Oedipus Rex de Sòfocles, amb llibret de Jean Cocteau, versió llatina de Jean Daniélou i música d’Igor Stravinsky, després comenteu el que creieu oportú:
Podeu aprofitar per repassar el casal d’Èdip i Sebastià Giralt us en donarà un bon cop de mà.
A veure si sabeu qui sóc i quin artista m’ha creat?
Us dono una pista és una mostra de la pervivència de la mitologia clàssica en el segle XX.
Afrodita, la Venus dels romans, era la deessa de l’amor i de la bellesa a l’antiga Grècia, com la Venus de Sandro Botticelli al Renaixement, o l’actriu Marilyn Monroe al segle XX, tal com avui ho continuen sent les models esculturals de les passarel·les, o les nines perfectes de cames llargues i primes del tipus princeses Disney, o la quarantona Barbie. L’ésser humà de tots els temps ha tingut i té, com l’home grec, la necessitat de mitificar allò inabastable: la bellesa perfecta, la força descomunal, l’art de predir, la sagacitat, … Al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona, vaig veure fa uns anys una exposició itinerant sobre això: “D´Hèrcules a Superman. Déus i herois de la mitologia grecorromana”, que encara es pot visitar aquests dies a Reus. Aquesta exposició produïda pel MAC i el Consell Català del llibre per a Infants i Joves amb col·laboració amb la revista Cavall Fort pretén demostrar que els mites grecoromans encara perviuen en les icones cinematogràfiques i televisives actuals. No us ho podeu ni imaginar!
Quins altres paral·lelismes creieu que podem establir entre els déus i herois de la mitologia clàssica i personatges reals o ficticis, institucions o productes actuals? Penseu una mica i ja veureu que Barbie versus Venus no en són l’excepció!
