Tag Archives: Llengües

De l’alfabet grec, els alfabets europeus

L’escriptura alfabètica és la més evolucionada, ja que amb pocs signes, fàcils d’aprendre, es poden escriure innombrables paraules. Podríem dir que és el sistema d’escriptura més econòmic, senzill i perfecte per a la comunicació per escrit.
L’alfabet és un sistema d’escriptura en què, generalment, hi ha un signe per a cada so o fonema, i la seva descoberta s’atribueix als fenicis. Els mateixos grecs n’eren conscients i consideraven Cadme, vingut de fenícia a la recerca d’Europa raptada per Zeus, l’introductor de l’alfabet. Els fenicis van introduir l’alfabet a Grècia pels volts del segle IX aC, segurament en una zona de la mar Egea d’estretes relacions comercials. Els grecs no sols van adoptar l’alfabet fenici, sinó que el van adaptar a la seva llengua; la representació de les vocals amb signes propis va ser un dels canvis més característics i va suposar un perfeccionament de l’alfabet fenici. Els signes vocàlics es van crear a partir dels símbols de consonants que no es corresponien amb cap dels sons que empraven els grecs. Tret de les consonants dobles (ζ, ξ, ψ), els grecs van tenir una lletra per a cada so. Dels fenicis van adaptar la forma de les lletres i, fins i tot, la seva orientació, encara que el fenici s’escriu de dreta a esquerra i el grec clàssic a l’inrevés; però abans del segle VI aC alternaven l’escriptura d’esquera a dreta i de dreta a esquerra (estil bustrofèdic, ja que recorda una parella de bous quan llaura la terra). També van respectar l’ordre dels signes i el nom de les lletres.
Aquest primer alfabet només constava de majúscules, les minúscules són d’època bizantina (segles IV-V). La primera inscripció conservada és del segle VIII aC en un vas àtic d’estil de Dípilon (Atenes).

muarqueologicdipilon
dip_insc

L’alfabet grec és el primer alfabet europeu. El nostre alfabet, anomenat alfabet llatí, abecedari o abecé,  és una variant de l’alfabet grec, importada a Itàlia pels etruscos (segle VI aC), que en van modificar algunes lletres.  De l’alfabet grec, deriven tots els alfabets que ara s’utilitzen a Europa, bé sigui indirectament a través del llatí, bé s¡gui directament, com en el cas de l’eslau. Els eslaus van adoptar els signes grecs en ser evangelitzats en el segle IX per Ciril i Metodi, que van traduir l’Evangeli a l’antic búlgar; l’alfabet que en va resultar es diu ciríl·lic o eslau, que té més signes que el grec i continua vigent als països de l’est d’Europa, com Rússia, Bugària i Sèrbia, i a les àrees d’influència cultural russa.

La professora de llatí ja jubilada, però completamenent en actiu Mercè Otero m’ha enviat aquesta fotografia, feta aquest estiu a Croàcia, en alfabet glagolític croata. Hi veiueu alguna semblança amb l’alfabet grec. Per què es diu glagolític? Quin ètim grec que prové de λίθος hi reconeixeu?

Perviu el llatí en les llengües modernes?

Fa uns dies vaig demanar a llatí de quart una petita recerca sobre la pervivència del llatí en les llengües modernes, tant romàniques com no, per demostrar que el llatí, lluny de ser una llengua morta, viu encara en l’actualitat i pot ser una font primordial per ajudar a adquirir no només la capacitat lingüística sinó també  plurilingüe. La Laia, la Coty i l’Alba ràpidament m’han fet a les mans aquests muntatges audiovisuals que des d’aquí vull compartir amb tots vosaltres. La resta els anireu penjant al bloc dels estudiants Aracne fila i fila.

És el llatí viu i útil en el segle XXI? Ens pot ajudar a entendre diferents llengües? A partir de la similitud lèxica en les llengües romàniques podríem haver postulat l’existència del llatí, si no en tinguéssim cap document escrit? …

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/SxB7cdmhMU8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/qaui8BZXxJo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pg6IQ-n5_b8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Visca la llengua materna!

Avui és, des del 1999, el Dia Internacional de la Llengua Materna. La UNESCO va triar aquesta data en record dels estudiants morts el 1952 en defensa de la llengua dels bengalís per promoure la diversitat lingüística. Important, com sabeu que és per a mi, la multiculturalitat lingüística i l’aprenentatge de les llengües, des d’aquí ho vull celebrar amb aquests versos de Salvador Espriu, que també es podrien aplicar a l’estudi del grec i del llatí, arrels de la nostra cultura i base fonamental de la nostra llengua.

 

No t’oblidis de l’arbre

de l’alta quietud.

Si les arrels asseques,

també t’agostes tu.

 

No deixis pas de veure

el camp on has nascut.

A terres més llunyanes

mai no seràs ningú.

 

No defugis la llengua

dels teus pares, perdut

en falsos brills de somnis:

esdevindries mut.

Salvador Espriu, Per sort de tots nosaltres 1984

800px-placa_salvador_espriu_a_la_universitat_de_barcelona.jpg

 

S’entén per llengua materna la primera llengua que s’ha après i amb la qual  una persona s’identifica voluntàriament, sempre i quan es pugui expressar completament.

Segons l’informe Delors sobre L’Educació per al segle XXI (UNESCO,1996), cal capacitar les noves generacions amb l’aprenentatge d’idiomes perquè pugueu aprofitar les possibilitats que ofereix l’actual societat de la informació. Què opineu del plurilingüisme? Sabeu quantes llengües es parlen més o menys al món i quin percentatge d’aquestes està en perill d’extinció? Quina és la llengua més parlada al món? Sabeu quantes llengües es parlen a l’estat espanyol? i a Grècia? i en el vostre país…? Quantes llengües parlen els alumnes i professors del nostre institut? Què opineu de la frase del lingüista gal·lès David Crystal:

“El món és un mosaic de visions i cada visió és explicada per una llengua. Cada vegada que desapareix una llengua, desapareix una visió del món”.

Jo he escrit en la meva llengua materna, comenteu-me, si us plau, en la vostra. Si necessito traducció per ignorància meva ja us la demanaré. Visca la llengua materna i la diversitat plurilingüe i pluricultural!

La UNESCO inaugura l’Any de les Llengües

Avui, Dia Internacional de la Llengua Materna, la UNESCO inaugura l’Any de les Llengües, des d’aquí vull retre un homenatge al grec, llengua indoeuropea arcaica, amb més de 3.000 anys d’història, des dels primers testimonis en l’època micènica fins al grec modern. Per molts anys! Tant de bo la meva llengua materna, el català, també els pugui complir!  Per als que encara no coneixeu el grec antic, aquí teniu un vídeo per aprendre’n, tot i que sigui amb pronúncia no erasmiana:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/IdUlC4sS1Qg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]