Tag Archives: Foment Lectura

Les kenianes fan vaga de sexe tot emulant…

Les dones de Kènia han decidit fer una vaga de sexe, fartes del caos governamental des del frau de les eleccions de l’any passat per part del president Mwai Kibaki. A què us recorda tot plegat? Creieu que amb una setmana en tindran prou per aconseguir la pau i la tranquil·litat que volen? Esperem que se’n surtin!

Si no us ve al cap res, escolteu l’àudio d’una versió sonora de la Lisístrata traduïda al català per Cristian Carandell i que la van llegir dia 3 de març del 2003 actors catalans en un acte en contra de la guerra d’Iraq. Actors de tot el món van triar després de vint-i cinc segles la Lisístrata d’Aristòfanes per reivindicar la pau i ara, potser sense saber-ho, pretenen emular la comèdia aristofànica les kenianes:

Si voleu llegir Lisístrata o representar-la, ara també la teniu a la xarxa. És molt divertida a més de ser completament actual. Els clàssics no moren mai i per això són clàssics!

Potser heu vist la versió amb clau d’humor de Francesc Bellmunt amb Maribel Verdú i Juan Luis Galiardo, versió lliure de l’autor de còmics alemany Ralf König: Lisístrata, 2002.

Endimió o l’eterna joventut

Quin referent mitològic trobeu a Monsieur Verdoux, una obra mestra de Charles Chaplin?


Carregant vídeo…

Què en sabeu d’Endimió?  Quina és la llegenda més famosa?

 Selene, Goddess of the moon, pg 95 in your handmade fine art book You and the Universe

Aquest mite ha gaudit d’una llarga tradició artística i literària. Què en destacaria? Us recomano un article que m’ha agradat molt del bloc La oscuridad es otro sol: Borges y el mito de Endimión y Selene.

 Com a exemple de pervivència del mite dels amors d’Endimió i Selene, teniu aquí Endimión en Latmos (Historia de la noche, 1977), de l’argentí Jorge Luis Borges:


Com interpreteu aquest poema de Jorge Luis Borges?

Què opineu de desitjar l’eterna joventut a qualsevol preu?

Pervivència dels tòpics horacians

Llegiu amb atenció els fragments següents, en els quals s’expressen tres dels temes o tòpics més comuns de la poesia d’Horaci: el del carpe diem, el del beatus ille i el de l’aurea mediocritas. Què en sabeu d’Horaci? Què expressen aquests tòpics? Quin tòpic reflecteix cada fragment i què us ho ha fet pensar. Si coneixeu altres fragments que els expressin, no dubteu a compartir-los!  Recordeu aquest altre apunt?

 1.

Pues si tan breve se nombra,

de nuestra vida gocemos

el rato que la tenemos:

dios a nuestro vientre hagamos;

comamos hoy y bebamos,

que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA, El gran teatro del mundo

2.

[…] coged de vuestra alegre primavera

el dulce fruto, antes que el tiempo airado

cubra de nieve la hermosa cumbre […].

GARCILASO DE LA VEGA, Soneto XXIII

3. 

¡Qué descansada vida
la del que huye el mundanal ruïdo
y sigue la escondida
senda por donde han ido
los pocos sabios que en el mundo han sido!  

FRAY LUÍS DE LEÓN, Vida retirada

4.

Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer

de tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,

i allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,

no serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.

F.HÖLDERLIN, Stuttgart 96-100 (trad. de J. Llovet)

5.

Prou té per viure qui en modesta taula

posa amb nou llustre lo

saber dels avis:

mai li dissipen una son lleugera

sòrdides ànsies.

Què tants d’esforços per tan curta vida?

Per què dins terres que altre sol fecunda

viure voldríem? Qui, deixant la pàtria,

fuig de si propi?

M. COSTA I LLOBERA, Horacianes IV estrofes 4-5

 6.

Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,

places i temples i edificis grans,

delícies, tresors, que són germans

de mil pensaments durs, de mil dolors.

Un verd pradell ben ple de belles flors,

un riu que banyi l’herba pels voltants,

un ocellet que d’amor vessi els plants

aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÈDICI, Sonet, estrofes 1-2 (Trad. de N. Comadira)

7.

 Feliç l’home el desig i cura del qual

és limitat per alguns pocs acres paterns,

i s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,

en son terreny.

A qui la vacada dóna llet, i pa els camps

i els seus ramats proporcionen abillament,

a qui, a l’estiu, donen ombra els seus arbres,

foc a l’hivern.

Beneït qui pot, despreocupat, veure com hores,

dies i anys s’esmunyen suaument,

amb salut de cos i pau mental,

tranquil de dia,

ben adormit de nits.

A.POPE, Oda sobre la solitud, fragment  (Trad. de F. Parcerisas)

Avui ens visita l’escriptor Antoni Garcia Llorca

 premio-gran-angular-2009.jpg

L’escriptor, traductor i editor Antoni Garcia Llorca avui  ens visita a l’IES Cristòfol Ferrer per amabilitat de l’editorial Teide. Ara  acaba de guanyar el premi de literatura juvenil Gran Angular. L’enhorabona, Antoni! Premi que ha d’afegir tot aquest  reguitzell:

  • Josep M.Folh i Torres, 1995: Ulls d’Ocellportada_llibre.gif
  • Guillem Cifre de Colonya, 1997: Tiny de llum de lluna
  • Crítica Serra d’Or de creació juvenil, 1997: Ulls d’Ocell
  • Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, 1998: Espasa de constel·lació
  • El vaixell de vapor, 2000, Ulisses el corb
  • Cavall Fort de contes, 2000: L’any de les mosques. L’any que van apedregar els pastors
  • El vaixell de vapor, 2003: El rei dels senglars
  • Josep M. Folch i Torres, 2003: Història d’un cap tallat
  • Crítica Serra d’Or de creació juvenil, 2004: La mala bèstia

A més d’ecriure narrativa i novel·la per a un   públic infantil i juvenil, ha adaptat diverses   obres literàries entre les quals cal destacar El   viatge dels argonautes d’Apol·loni de Rodes, La crida salvatge de Jack London o El comte de Montecristo d’Alexandre Dumas a la Biblioteca Teide.

llibres_teide.jpg

Antoni gArcía Llorca, Joan Marc Ramos, Margalida Capellà Soler, Anna Folqué (editora)

Ai, Ovidi!

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/lLpnMRXEjB4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Quins remeis d’amor dóna Ovidi? Creieu què són factibles? Ara que ha arribat la primavera, quins remeis d’amor aconsellaríeu vosaltres? Què us ha semblat aquest vídeo? Qui s’anima a recitar un altre poema o fragment?

Què podríem dir d’Ovidi en 150 mots (vida i obra)?

En què es transforma Cadme?

cadmo.jpg

 

Hendrick Goltzius (1558-1617) Wikipedia

 

Nuda manu feriens exclamat pectora coniunx:

“Cadme, mane, teque, infelix, his exue monstris!

Cadme, quid hoc? Ubi pes? Ubi sunt umerique manusque

et color et facies et, dum loquor, omnia? Cur non,

me quoque, caelestes, in eamdem uertitis anguem?”

OVIDI, Metamorfosis

Via Àpia, de Clementina Arderiu en el Dia Mundial de la Poesia

800px-via_appia_map.jpg

Avui és el Dia Mundial de la Poesia, i des de El Fil de les Clàssiques ho celebrem amb la poeta catalana Clementina Arderiu i el poema que va escriure en veure per primer cop la Via Àpia (document sonor):

Ni sola en mi ni acompanyada
Era el diàleg sorprenent

de dos que senten igualment
i callen. Tota una fillada
de pensaments vam engendrar
i caminàvem via enllà.

I fins també callava l’aire.
-Oh aquell moment que es pon el sol
i res no gosa moure el vol
en una treva de no gaire!
Quan la paraula va venir
portava un ròssec sense fi.

En cada pedra que mirava
tanta història m’ha llampat;
i una amargant serenitat
de l’olor dels xiprers lliscava.
Fórem tots dos tocats d’oblit
En el capvespre beneït.

La imaginada via lenta,
la sang dels màrtirs esponjant,
se’ns torna tota palpitant.

L’ombra de Pere, que valenta!
I Roma ens dóna el seu alè
senzillament, com qui no re.

Mentre nosaltres –ho diria?-
com per a fer el lligam més fort
entrellaçàvem mots de mort.
La nostra mort que apareixia
al fons de la immutable via.
Enllà, més lluny, vora el pedrís
On finirà l’amor feliç.

Clementina Arderiu

Què us ha semblat el poema? Què en sabíeu de Clementina Arderiu? Amb qui  viatja per Itàlia? Què en sabeu de la Via Àpia? Què en penseu de celebrar el dia de la poesia? Amb quin poema el celebreu vosaltres? etc

via_appia.jpg

Via Àpia

Idus de març, extret d’Alexandria d’Egipte de Kostandinos Kavafis

Idus de març

Tem les grandeses, ànima.

I les teves ambicions, si vèncer-les

no pots, segueix-les, dubtosa i assenyada.

I com més endavant vagis,

més caldrà que estiguis atenta i vigilant.

I quan arribis a l’acme, Cèsar, per fi,

i prenguis figura d’home així gloriós,

aleshores vigila sobretot quan surtis al carrer,

insigne dominador amb el seguici:

si per atzar surt i se t’acosta d’entre el poble

algun Artemidor que porta una carta

i diu precipitat: “Llegeix això a l’acte,

són greus assumptes que t’afecten”.

no deixis d’aturar-te, no deixis d’ajornar

qualsevol conversa o treball, bandeja

tots els qui et saluden i es prosternen davant teu

(ja els veuràs més tard). I fins i tot el senat

que també esperi. Tu assabenta’t sens trigar

de l’escrit tan seriós d’Artemidor.

 K. KAVAFIS, Alexandria d’Egipte (trad. A.Solà)

A quins fets fa referència Kavafis en aquest poema? Per què el publico avui? Què publicàvem tal dia farà un any?

A qui es refereix Ovidi?

Vidi, cum monte reuulsum

Immanem scopulum medias permisit in undas;

Vidi iterum ueluti tormenti uiribus acta

Vasta Giganteo iaculantem saxa lacerto

Et, ne deprimeret fluctus uentusque carinam,

Pertimui.

Quin cum és? Com sempre Sebastià Giralt us ajudarà amb tot el que cal saber: cum i ut (completiu negatiu en funció de complement directe ne)!

Hi ha formes no personals en aquest fragment de les Metamorfosis d’Ovidi? Quines? Què són?

Qui teixia tan bé?

Huius ut adspicerent opus admirabile, saepe

Deseruere sui nymphae uineta Tmoli,

Deseruere suas nymphae Pactolides undas.

Nec factas solum uestes, spectare iuuabat

Tum quoque, cum fierent (tantus decor affuit arti).

Ovidi, Metamorfosis

Quin tipus d’oracions són les introduïdes per UT i per CUM? Si no ho sabeu, aneu al laberint?