Després d’haver-lo llegit, visionarem El aprendiz de brujo, dins la fantàstica pel·lícula de Disney Fantasia1940 i 2000 amb el millor Mickey Mouse: dropo, innocent i entremaliat. Gaudiu un cop més del fabulós joc de llums i ombres, amb una explosió de colors així com de la partitura musical del compositor francès Paul Dukas.
Sabeu alguna altra paraula màgica a més d’abracadabra? Com i per què s’utilitza?
Dimecres a la tarda, fora d’horari lectiu, vaig anar al cinema amb els alumnes de primer de batxillerat, els de llatí i de grec, a veure Astèrix als jocs olímpics, una pel·lícula acabada d’estrenar amb actors reals i amb un pressupost de 78 milions d’euros, basada en el dotzè àlbum de Goscinny i Uderzo. Té un ritme per a mi un pèl vertiginós, però ens ho vam passar bé, vam riure molt i a mi em va fer molta il·lusió tornar anar voluntàriament al cinema amb els alumnes. Al tren, vàrem intercanviar opinions sobre la pel·lícula i potser algú n’acabarà fent el seu treball de recerca a segon de batxillerat. Ara m’agradaria que féssiu els vostres comentaris perquè siguin útils als que encara no l’han vista i visionin el tràiler.
Visioneu aquest fragment de La vida de Brian(1979 dirigida per Terry Jones) amb Monty Pynthon. Si escolteu i mireu bé, sabreu com es diu en llatí: “Romans, marxeu a casa!” i que els errors de traducció es paguen cars (ja us ho dic: cal aprendre a traduir bé!).
Hem treballat la guerra de Troia, hem llegit el llibre La còlera d’Aquil·les (ed. Teide, 2006) i, finalment, hem visionat la pel·lícula Troy. Ens ha estat de gran ajut la guia didàctica de Fernando Lillo, Troya (Áurea, 2004).
Ara us proposo de fer les activitats de Ramon Breu i després deixeu-me un comentari: Us ha agradat la pel·lícula? Per què? La recomanaríeu? etc.
Les diferents versions cinematogràfiques de Ben-hur són un clar exponent de les curses de quadrigues. Mira aquest fragment de l’apassionant carrera de carros de Ben-Hur de W.Wyler, pel·lícula guanyadora de deu Oscars de Hollywood, i comenta si se segueix el procés habitual d’una cursa de carros al circ romà:
. A les carceres o cotxeres situades davant d’una de les metae (pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els carros), els genets amb les seves quadrigues esperen el moment de sortir.
. Els espectadors, asseguts a la cavea o graderia, esperen l’inici de l’espectacle.
. Es fan apostes molt fortes. Al final de cada cursa, uns quants espectadors guanyen i altres perden i, fins i ot, es poden arruïnar.
. L’espectacle comença amb una pompa (o seguici), que és presidida per un magistrat a dalt d’un carro. El segueixen una munió de ciutadans agrupats per classes socials: sacerdots, atletes, aurigues,… i curiosos.
. Els carros, els cavalls i els genets arriben a l’alba linea per agafar la posició de sortida.
. Quan tothom ocupa el seu lloc, el magistrat que presideix l’espectacle fa caure un mocador blanc o mappa.
. Els aurigues, amb les regnes entortolligades a la cintura, comencen a fuetejar els cavalls que surten espiritats.
. Competeixen quatre equips o faccions, que es distingeixen per quatre colors (vermell, blau, verd i blanc). Els aurigues porten una túnica del color del seu equip.
. Calia fer set voltes, contades amb els set dofins situats a la spina (mur llarg i baix que dividia la pista d’un circ romà, decorat amb obeliscos, estàtues de divinitats i set ous grossos o dofins).
. Hi ha una gran emoció provocada pels naufragis o accidents, molt freqüents quan els carros s’acosten massa a la spina, a fi de guanyar terreny.
. Un petit fregament pot provocar la caiguda, la destrucció del fràgil carro i, sovint, la mort de l’auriga.
A la pel·lícula Teodora de R.Freda (1953), a La caiguda de l’Imperi romà de A.Mann (1964) i parodiant aquesta a Golfus de Roma de R. Lester (1966) surten altres curses de carros. També a La sorpresa del Cèsar, d’Astèrix (1985). Visiona el vídeo següent i opina si aquests estudiants de la Universitat de Buenos Aires l’han encertada en establir un paral·lelisme entre la cursa de carros de Ben-hur i L’amenaça fantasma de La guerra de les galàxies o Star Wars de George Lucas. No t’ho perdis, és boníssim:
Comèdia de l’olla. Amfitrió de Plaute. Aula Literària, Vicens Vives 1998
En les comèdies de Plaute hi batega l’esperit de Roma, les seves idees, usos i costums, tractats amb un llenguatge vivaç i una vena humorística. Aquests trets conflueixen a la Comèdia de l’olla, la figura central de la qual, el vell avar, ha esdevingut un arquetip per a la literatura universal, i a Amfitrió, l’única obra plautina d’assumpte mitològic, ja que hi intervenen uns personatges divins que, en divertida barrejadissa amb els humans, mostren més debilitats i flaqueses que ells.
Plaute (a l’abril anirem a veure al teatre grec de Montjuïc El Persa) és, sens dubte, l’autor llatí que més ha inspirat el cinema. La genial i divertidíssima pel·lícula Golfus de Roma de Richard Lester (1966) reflecteix l’ambient de les comèdies de Plaute i podríem dir que és una contaminatio de Pseudolus, Miles Gloriosus i Curculio (El corc). El profesor Cano a Sobre la comedia romana: Plauto y Golfus de Roma i Fernando Lillo Redonet en el seu últim blog Cine y Mundo clásico ens forneixen d’un bon material per posar-nos a treballar una vegada hàgiu llegit el llibre i visionat la pel·lícula que comença així:
