Tag Archives: Dones

El saber astronòmic a Grècia en l’any internacional de l’astronomia

El 2009, com ja sabeu, és l’any internacional de l’astronomia .

L’astronomia és la més antiga de les ciències de la naturalesa. A la Grècia del segle VI aC, es va començar a desenvolupar a partir d’una concepció racionalista del món. El filòsof Anaximandre va dir que la Terra és un cos celeste, de forma cilíndrica, aïllat en l’espai i rodejat d’un cel amb forma d’esfera completa. Parmènides, al segle V aC, va proclamar que la Terra és esfèrica. Al segle IV aC, Plató va defensar l’esfericitat de la Terra i va suposar que la perfecció dels cels implicava que els cossos havien de seguir moviments circulars; Eudoxos va formular un sistema geocèntric; Heraclides del Pontos va anunciar, per primera vegada, el moviment de rotació de la Terra i va afirmar que Venus gira al voltant del Sol, cosa que el fa un precedent del sistema heliocèntric d’Aristarc de Samos (segle IIIaC); però, fins a Copèrnic en el segle XVI, va prevaldre la teoria geocèntrica de la Gran Sintaxi Matemàtica de Ptolomeu del segle II, que va ser traduïda a l’àrab amb el títol d’Almagest. Ptolomeu s’havia beneficiat de les observacions d’Hiparc (segle II aC), entre les quals cal destacar el càlcul de l’any solar en 365 dies i 6 hores i la redacció d’un catàleg d’estels. Eratòstenes en el segle III aC ja havia mesurat amb notable precisió el meridià terrestre. Si voleu saber com va demostrar l’esfericitat de la Terra no us perdeu aquest vídeo presentat per Carl Sagan. Per cert, com ho va demostrar?:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QrDSfFvbYtI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Tampoc us perdeu aquest fragment d’un altre vídeo de Carl Sagan En la orilla del Océano Cósmico 5 en què hi ha una meravellosa recreació de la biblioteca d’Alexandria, de la qual va ser bibliotecària l’astrònoma, matemàtica i filòsofa Hipàtia d’Alexandria:

[youtube]https://youtu.be/tRm06LEN71k[/youtube]

La terminologia astronòmica és, d’una manera predominant, d’arrel clàssica: geocèntric, heliocèntric, eclipse, hemisferi, boreal, asteroide, astre, planeta, cometa, etc. Qui de vosaltres aporta més noms de terminologia astronòmica d’origen grecollatí, tot i que aquí no podem escriure en grec? Recordeu que els antics ja van batejar els planetes i constel·lacions amb noms mitològics! Per cert, quin nom rebia la musa de l’astronomia?

Dones contra Tales

tales.jpg

 Diògenes Laerci a Vides de filòsofs il·lustres, I, 32 ens dona a conèixer els tres motius (ben misogins!) pels quals el filòsof Tales de Milet (segle VII aC) estava agraït a la dea Fortuna:

Φασὶ Θάλετα τριῶν τούτω ἓνεκα χάριν ἓχειν τῇ Τύχῆ. πρῶτον μἐν ὄτι ἄνθρωπος ὲγενόμην καὶ οὐ θηρίον, εἰτα ὄτι ἀνὴρ καὶ οὐ γυνὴ, τρίτον ὄτι ῞Ελλην καὶ οὐ Βάρβαρος.

 

Els traduïu (pàg. 201 ex. 9 Grec 2 ed. Teide, 2005) i després els compareu amb dues rèpliques femenines:

. La gran poetessa catalana i activista feminista del segle XX, Maria Mercè Marçal  (Ivars d’Urgell 1952-Barcelona 1998), llicenciada en filologia clàssica, va voler començar la seva obra poètica Cau de llunes (1973-1976) tot proclamant aquesta divisa, que va prodigar al llarg de la seva curta vida:

                          A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i de nació oprimida.

        I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Podeu veure al canal YouTube de la Fundació Maria-Mercè Marçal un vídeo de la ‘Divisa’ de “Cau de llunes” llegida per Maria-Mercè Marçal.

Mirna Vilasís canta DIVISA (Maria-Mercè Marçal/Xavi Múrcia):

. Montserrat Tudela,  llicenciada en filologia clàssica, subdirectora de la revista Auriga, activista cultural i treballadora infatigable, es presenta en el seu bloc Recordant Kazansakis així:  “Cada dia quan m’aixeco miro el cel, i em reconec afavorida per ser en un lloc del món on es viu en llibertat. Sóc dona, de clàssiques, d’un país sense estat i parlo una llengua “sense papers”. Això, i més, m’ha fet caparruda de mena!”. Per molts anys, Montserrat!

P.S. També em rebel·lo contra el pensament desafortunat de Tales home, tan intel·ligent i no va ser capaç de passar per alt la pressió cultural de la seva època; tanmateix, sento una profunda admiració per Tales de Milet: el primer en passar del pensament mitològic al filosòfic, considerat un dels set savis i conegut pel seu pensament matemàtic. Si no recordeu el seu teorema, amb aquest vídeo amb música dels Luthiers en fareu memòria:


Us atreviu a escriure (i si pot ser en grec) els vostres tres agraïments a la vida?
P.D.: 6 de març de 2018
#VagaFeminista8M

Marina Mascarell ret homenatge al vers de Maria Mercè Marçal i ens parla sobre la desigualtat de gènere a ‘Three Times Rebel’.

Dona i art

De mans hàbils és aquesta pintura. Bon Prometeu,

hi ha també homes iguals a tu en talent.

Aquesta noia, qui l’ha pintada, si li hagués donat veu,

de ben cert, que seria, de cap a cap, Agatarquis.

Erinna de Telos, Antologia Palatina  VI 352

(trad. M.Capellà, Poetes gregues antigues PAM 2004)

En aquest breu epigrama, la poetessa grega Erinna de Telos, precursora de la poesia hel·lenística, descriu un retrat d’Agatarquis. Comença lloant la tendresa de la mà del pintor que l’ha fet. Tot seguit, invoca Prometeu, el famós tità, model dels artistes plàstics i creador dels humans, i iguala a ells els dotats amb sapiència artística. No tenim el retrat d’Agatarquis, però podem homenatjar el Dia Internacional de la Dona Treballadora amb aquest vídeo sobre la dona en l’art:

Heu reconegut algun rostre femení? Quin? Per què són belles?

La dona treballadora a Grècia i al segle XXI

gineceu.jpg

Gineceu. Grec 2 (M. Capellà), pàg. 16 ed. Teide 2005

Les dones gregues s’estaven sempre a casa, al gineceu. Tenien la responsabilitat de dirigir totes les activitats domèstiques: manaven les esclaves, preparaven els aliments, pastaven el pa, feien conserves, filaven la llana i teixien la roba, educaven els fills, etc.

El filòsof Plató ja plantejava a les Lleis (805 e) si era millor que les dones tinguessin cura de les tasques domèstiques o era preferible que fessin activitats productives. Què n’opines? (vid. Grec 1, pàg. 127)

N.B.: Plató i les dones en la ciutat ideal.