Tag Archives: Cuina

Figues seques a la romana!

 

Com cada any, he rebut per Cap d’Any una capsa de figues seques des de les illes (bé, ja en coneixeu el simbolisme!) on encara se sequen seguint  un procediment tradicional des del temps dels romans:

– Se col·loquen les figues sobre canyissos i se deixen dos o tres dies al sol fins l’horabaixa.

– S’aplanen col·locant-se de dues en dues, amb el capoll a la part de fora, i es deixen uns dies més al sol fins que estiguin ben seques.

-S’escalden una mica i es deixen degotar.

-Se col·loquen en capses formant sostres de fiques, a continuació brots de fonoll, llavoretes d’anís i fulles de llimonera.

– Amb el temps, es van confitant.

 Les figues seques van agradar moltíssim a grecs i a romans. Els grecs les anomenaren íscades i els romans figues de Cària perquè se n’hi feien moltes. Es guardaven en gerres ben untades de pega, però a Ebusus es conservaven en caixes perquè eren més conegudes i més selectes.

“Es posen a secar les més preuades per la seva exquisidesa, i es guarden en caixes. A l’illa d’Ebusus es troben les millors i més grosses.” Plini XVII cap.18, 30, 2

 Les figues seques eren unes postres extraordinàries i, quan les collites eren ben abundoses, un bon aliment per als pagesos. També les feien servir com a condiment, com les pomes o les peres pansides. Col·lumela XII 15 ens dóna a conèixer la manera i la forma de secar-les i conservar-les. Pels textos antics sabem de les diverses castes i les de millor procedència: Plini elogia les ebusitanes i Cató les saguntines. No sé com devien ser les dels temps dels romans, però les que he rebut des Raiguer de Mallorca són realment boníssimes. Plurimas gratias vobis ago!

Si voleu saber més coses interessants sobre la figuera, les figues i les seves propietats en temps dels grecs i dels romans, no us perdeu l’interessant post de Charo Marco a De re coquinaria.

Fem de romans al mercat de la Boqueria

llati_batxill2.jpg

Ahir, 17 de desembre, primer dia de les Saturnàlia romanes, vàrem anar al mercat de la Boqueria de Barcelona amb ulls de romans i de romanes. Primer havíeu de passejar-vos per les parades del mercat amb uns cistells virtuals i omplir-los amb els productes que els romans ja coneixien a la seva època i que formen part de la nostra dieta. Havíeu de vigilar perquè, tot i que les seves preferències culinàries i gastronòmiques siguin la base de la nostra cuina, aquesta ha estat enriquida amb aportacions d’altres cultures, per exemple, el tomàquet, la patata, els pebrots, el blat de moro… van arribar amb la descoberta d’Amèrica; els àrabs portaren les taronges a Sicília cap al segle X; tampoc coneixien les begudes calentes com el te, el café, la xocolata; el sucre fou introduït a Europa en l’època medieval. Alguns no vàreu escoltar les indicacions i us vàreu despistar i vàreu acabar comprant virtualment mongetes, taronges o pasta. Amb la nostra compra virtual, amb fotografies fetes in situ o dibuixos els alumnes de quart de llatí i els de primer de batxillerat heu de fer un muntatge àudiovisual; els de segon de batxillerat esbrinareu el nom en llatí per tal que el diccionari es vagi sentint còmode a les vostres mans i no rellisqui en el proper examen.

A part de la tasca d’anar posant dins els cistells els productes que anàveu trobant, sense molestar els venedors ni els compradors, havíeu de fer les tasques següents:

1.    Els romans tenien diferents sistemes de conservació del menjar com en  salaó, l’assecatge, en vinagre, en oli, en dolç, fumats, en fred. Posa’n exemples tot anant per les parades.

Quins altres sistemes de conservació del menjar tenim avui. Exemplifica-ho també.

2.    Els romans portaven el menjar de diferents indrets del món conegut aleshores; per exemple, l’oli i el gàrum de la Bètica; el vi i les ostres de la Tarraconense; la mel de Grècia; el vi de Quios; les figues d’Eivissa; el blat del nord d’Àfrica; els pernils de Ceretània; l’arròs de l’Índia; els dàtils d’Etiòpia i Palestina; les cireres del Mar Negre; els préssecs de Pèrsia; els albercocs d’Armènia… i nosaltres què fem? 

3.   Mentre anem per les parades també ens fixarem amb els preus. Un denari  (moneda de plata que en temps de l’emperador August = 4 sestercis= 8 dupondis= 16 asos; 25 denaris eren 1 auri, la moneda d’or) equival, segons l’historiador Antonio Duarte Sánchez,  a 0’87 euros.

Quants euros serien un auri si equivalia a 25 denaris?

Mesures de pes i de capacitat:

1 modi= 6’503 kg

1 lliura= 0’328 kg

1 sextari= 0’540 litres

Si vàreu prendre nota dels diferents preus d’aquests productes, els podreu comparar amb els de l’any 301: 5 carxofes III denaris; 1 manat d’espinacs  VI denaris; 1 lliura de sardines XII denaris; 1 pollastre  XXX denaris; 6 ous VI denaris; 1 enciam 1 denari; 1 ostra 1 denari; 1 modi d’ametlles X denaris; 1 modi  de llenties  C denaris; 1 lliura de carn de conill XL denaris; 5 pomes  II denaris i  un tall de formatge XII denaris.

Com creieu que era la vida en temps dels romans? Quins productes es mantenen de preu i quins han canviat? Quins eren més cars i quins més barats? Sabríeu dir el perquè?

Amb la compra feta, vàrem pujar primer els de quart i, al cap de dues hores, els de batxillerat de llatí a l’aula de gastronomia del mercat de la Boqueria on ens esperava, juntament amb l’amable Àngela, Eulàlia Fargas, directora dels tallers de cuina per a escoles de primària i instituts de secundària que es realitzen, des de l’any 2000, cuinera, professora i assessora de cuina infantil, autora del llibre de receptes per cuinar en família Cuinem junts (RBA), il·lustradora amb fruites i verdures de Papallones dins Una mà de contes…

Reconec que la vaig enredar en un dels seus populars tallers dels dissabte matí de cuina per a nens perquè fes tallers de cuina romana, i en la seva recerca, va dir en la introducció teòrica al taller, que hi havia fruït, vàreu passar a l’acció (ben aviat us penjaré el vídeo de la vostra aventura culinària romana) i vàreu cuinar gàrum, caragols i cigrons a la manera d’Apici, el Ferran Adrià de la cuina romana. Alguns us vàreu quedar tan impactats amb els pobres caragols que ja no vàreu tenir ganes de repetir. 

llati_quart1.jpg

llati_batxill1.jpg

Realment, ahir la Boqueria, sempre plena de compradors i de turistes, ens va desvetllar que nosaltres continuem essent ben romans, amb gustos, productes, elaboracions, sistemes de conservació i exhibint els pobres animals, etc.

No us oblideu de deixar també en els comentaris, les preguntes finals que us demanava al dossier:

  •    Quin cistell m’he oblidat a casa per comprar productes romans ja elaborats?

  •   Esbrina qui es va inventar el foie-gras? I el fast food?

  •   Quins productes romans avui ja no es consumeixen?

  •   Quins productes dels cistells romans no has trobat al mercat de la Boqueria?

  •   D’aquests aliments, quins no has tastat mai?

  •   Quins has provat i no t’agraden.

  •   Què t’ha semblat l’experiència de fer de romà o de romana per un dia, tot anant al mercat de la Boqueria i elaborant i tastant cuina romana amb la cuinera Eulàlia Fargas?

Espero que la sortida al mercat de la Boqueria hagi deixat en vosaltres algun pòsit i que hi torneu anar. Només us vull agrair l’entusiame, l’actitud i l’interès que vàreu mostrar. Moltes gràcies a tots i a totes, i especialment a la cuinera Eulàlia Fargas per haver-me fet cas i oferir dins els seus tallers per a nens i adolescents un taller de cuina romana que espero i desitjo que tingui molt èxit.

Al febrer hi tornarem amb els de grec i Cultura clàssica a fer el taller de cuina grega antiga, també la vaig enredar! 

Si voleu veure, mentrestant per anar fent boca, els menjars romans que hem fet a l’institut, no us perdeu Cuina romana avui.

Magna Celebratio: Macellum et pistor

Si voleu saber com els romans s’alimentaven amb l’anomenada avui dieta mediterrània, mireu el següent vídeo i veureu moldre el blat, pastar la farina i coure el pa. Agraïm des d’aquí les explicacions de la Marisa i del Josep Maria Solias del grup Kuanum que amablement ens van concedir diumenge passat a la  Magna Celebratio  MMVIII de Badalona: 

Bunyols (recepta grega)

dsc00644.JPG

Ingredients:

150gr. de farina
4 ous
1 got de llet
50gr. de mantega
50gr. de sucre

1 cull. petita de conyac
1/2 got d’aigua
llevat
sal
ratlladures de llimona
sucre glass
oli
canyella

Preparació:

Posem la mantega en una cassola petita, afegiu-hi el sucre, la llet, el conyac, sal, les ratlladures de llimona, l’aigua i una branca de canyella a bullir. Tireu-hi la farina de cop i remeneu-ho fins que quedi una barreja fina. Feu-ho coure fins que la pasta es desprengui de la cassola i formi una bola consistent. Retireu-ho del foc i, quan estigui a temperatura tèbia, afegiu-hi els ous d’un en un i remenant fins que quedi una barreja homogènia. Fregiu la pasta a culleradetes amb oli ben calent, i poques cada vegada perquè puguin surar amb facilitat. Gireu els bunyols perquè s’enrosseixin per les dues bandes. Feu-los escórrer en paper absorbent. Espolseu per sobre la canyella en pols i el sucre.

Marta Molina, Grec 2n Btx

La cuina grega actual

Després de visionar el programa El camí del temps de Karakia sobre la comunitat grega a Catalunya (el teniu a Els grecs a casa nostra) i de mirar a l’enllaç proposat (web de tv3) les receptes de cuina grega, l’alumna Sara Pérez de 1r de batxillerat de grec ens ha sorprès amb l’elaboració d’una deliciosa tirópita (empanada de formatge feta).  Felicitats, Sara!

tyropita.jpg

Cuina romana avui

Gaudiu amb el menú romà del nostre convivium i delecteu-vos amb la música Olim lacus colueram, Carmina Burana nº 12 de Carl Orff. Prosit!

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/SKkndjodAas" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Si encara us ve de gust, apreneu com es fa un bon esmorzar (ientaculum) en llatí: ova fricta.

[kml_flashembed movie="http://tw.youtube.com/v/vCTkJOdF4w4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Els grecs a casa nostra

Us recomano que visioneu aquest programa de Karakia de TVC que trobareu penjat al portal Edu3.cat sobre la comunitat grega a Catalunya. L’alumna Sara Pérez ens en va parlar molt bé a classe; a més, a segon de batxillerat tenim la Joana Temistanjioglus d’ascendència grega. Em comentareu si us ha agradat i què us ha cridat més l’atenció.


Si us ve de gust, al web de TV3 en teniu les receptes.