Tag Archives: Competència literària

Idus de març, extret d’Alexandria d’Egipte de Kostandinos Kavafis

Idus de març

Tem les grandeses, ànima.

I les teves ambicions, si vèncer-les

no pots, segueix-les, dubtosa i assenyada.

I com més endavant vagis,

més caldrà que estiguis atenta i vigilant.

I quan arribis a l’acme, Cèsar, per fi,

i prenguis figura d’home així gloriós,

aleshores vigila sobretot quan surtis al carrer,

insigne dominador amb el seguici:

si per atzar surt i se t’acosta d’entre el poble

algun Artemidor que porta una carta

i diu precipitat: “Llegeix això a l’acte,

són greus assumptes que t’afecten”.

no deixis d’aturar-te, no deixis d’ajornar

qualsevol conversa o treball, bandeja

tots els qui et saluden i es prosternen davant teu

(ja els veuràs més tard). I fins i tot el senat

que també esperi. Tu assabenta’t sens trigar

de l’escrit tan seriós d’Artemidor.

 K. KAVAFIS, Alexandria d’Egipte (trad. A.Solà)

A quins fets fa referència Kavafis en aquest poema? Per què el publico avui? Què publicàvem tal dia farà un any?

DENIP a clàssiques

Si volem la pau per què fem la guerra? Un any més celebrarem demà el dia escolar de la pau i de la no-violència (DENIP) en un moment que no hi ha pau al món ni a la franja de Gaza i, de cada vegada, hi ha molta més violència als nostres centres escolars. Arreu es celebra de moltes maneres i aquí trobareu molts recursos. L’any passat ho vàrem celebrar des de El fil de les clàssiques amb aurea dicta i amb  Bòreas i Hèlios  d’Isop que ens aconsellava la persuasió abans que la violència. Enguany he triat un poema amb referències clàssiques del poeta grec i pintor Nikos Engonópulos (1910 -1985):

Glosario de las flores

¿La poesía o la gloria?
La poesía.
¿La bolsa o la vida?
La vida.
¿Cristo o Barrabás?
Cristo.
¿Galatea o una cabaña?
Galatea.
¿El arte o la muerte?
El arte.
¿La guerra o la Paz?
La Paz.

¿Hero o Leandro?
Hero
¿La carne o los huesos?
La carne.
¿La mujer o el hombre?
La mujer.
¿La línea o el color?
El color.
¿El amor o la indiferencia
?
El amor.
¿El odio o la indiferencia?
El odio.
¿La guerra o la paz?
La guerra.

¿Ahora o siempre?
Siempre.
¿Éste u otro?
Éste.
¿Tú u otro?

¿Alfa u omega?
Alfa.
¿La partida o la llegada?
La partida
¿la alegría o la tristeza?
La alegría.
¿La tristeza o el tedio?
La tristeza.
¿El hombre o el deseo?
El deseo
¿La guerra o la Paz?
La paz.

¿Amar o ser amado?
Amar.

Què us ha semblat? Què triaríeu en cada opció?

wikipèdia

A veure qui em fa arribar la paraula pau en grec, llatí i en les altres llengües que en deriven? Quins símbols s’utilitzen i per què? Quins ja identifiqueu en aquesta peça de ceràmica de Nikòsia, a l’illa de Xipre?

Enigmes literaris

  A quina metamorfosi fan referència els fragments literaris següents?

 

I.

De la Peneida virgen desdeñosa,

los dulces fugitivos miembros bellos

en la corteza no abrazó reciente

más firme Apolo, más estrechamente.

GÓNGORA, Soledad primera 1054-1057

 

II.

 L’espill et tempta,

impensat, amb la pura

cançó de l’aigua.

Ara les teves roses

damunt la font s’esfullen.

Rosa LEVERONI I VALLS

 

III.

Fabio.- Tejía tapices donde revelaba las mezquindades de los dioses. Y es condenada a tejer por toda la eternidad como un insecto.

Antonio BUERO VALLEJO, Diálogo secreto

 

La florida de l’ametller: Fil·lis i Demofont

edward_burne-jones.jpg

“Phyllis and Demophoon” d’Edward Coley Burne-Jones (1870)

 In memoriam Manel Pla

                                          (Adaptació de diferents mites grecs a cura de Margalida Capellà)

Temps era temps, una princesa tràcia de nom Fil·lis es va ben enamorar. Un bon dia va arribar a les costes del seu país un nàufrag que tornava de la guerra de Troia. Aquest va resultar ser un jove príncep, fill del rei Teseu d’Atenes. De seguida es van prometre i el pare de la princesa els va regalar el dret a succeir-lo en el tron. Demofont, però, sentia enyor de la seva terra i desitjava retornar a Atenes. Després d’insistir molt, se’n va anar amb la promesa de tornar-hi. Fil·lis li va anar a dir adéu en un lloc, anomenat després dels ‘Nou camins’, i li va donar un petit cofre, dient-li que contenia un objecte sagrat de la mare Rea, i que no l’obrís fins que no hagués perdut l’esperança de tornar al seu costat.

El príncep se’n va anar i ben aviat es va oblidar de tornar. Fil·lis l’esperà i l’esperà. Passà el temps i arribà el dia convingut. El príncep no havia arribat encara i Fil·lis baixà fins a nou vegades al port a esperar el seu promès. En veure que ja no vindria, li va entrar una enorme pena i es va morir d’amor. La van enterrar i sobre la seva tomba hi va créixer un arbre de tronc clivellat, un ametller; però era un ametller sec, sense cap fulla. El príncep al cap de temps va tornar i es va entristir moltíssim en saber que la seva estimada era morta. Es va posar a plorar i tot plorant va abraçar l’arbre que creixia damunt la tomba. Fil·lis, convertida en ametller, s’alegrà de veure el seu promès i li féu saber que encara l’estimava cobrint l’arbre d’unes flors molt boniques que feien un perfum molt especial i agradable. L’ametller aviat es va tornar verd i va fer molts ametllons, com a fruit del seu amor.

Tots els anys, l’ametller perdia les fulles per celebrar la mort de la princesa i, amb els darrers freds hivernals, es cobria miraculosament de petites flors blanques i rosades  i, al cap d’un mes, apareixien les fulles verdes en recordança de l’encontre amb el príncep, i després fructificaven els ametllons en ametlles.

L’ametller, encara ara, és l’arbre que primer floreix i, abans que l’hivern acabi, ens anuncia la primavera. És l’arbre dels enamorats i les seves flors són tot un símbol d’amor, de mort i de resurrecció.

(Vegeu Els ametllers)