Experts blocaires de grec, com veieu la decoració d’aquesta ceràmica?
Al llarg del curs, hem treballat en més d’una ocasió Juli Cèsar: vida i obra, frases cèlebres, etc. Però una notícia d’ahir (JT France 3), relacionada amb la descoberta d’un bust seu, potser el més fidedigne, ens obliga a tractar-lo de nou.
Llegiu la descripció que Suetoni va fer de Juli Cèsar a El diví Cèsar 45, en traducció de Francesc Carbajo (La Magrana, 1995):
“Diu la tradició que feia una gran alçada, que tenia un color de pell pàl·lid, els membres ben proporcionats, la cara un xic massa plena, els ulls negres i vius i una bona salut, per bé que, vers la fi de la seva vida, solia perdre sobtadament el coneixement i li agafaven esglais durant el son. En dues ocasions va patir el mal dels comicis en plena activitat. Pel que fa a la cura del seu cos era força primmirat, i així, no es limitava a fer-se tallar els cabells i a afaitar-se escrupulosament, sinó que fins i tot es feia depilar, tal com li van retreure alguns. El defecte de la calvície, certament el suportava molt malament, car hagué de veure-la sovint convertida en blanc de la riota dels seus detractors. És per això que s’havia acostumat a pentinar-se endavant des de la coroneta els pocs cabells que tenia i que, de tots els honors que li concediren el senat i el poble, el que rebé i adoptà amb més satisfacció fou el dret de portar sempre la corona de llorer.”
Tot seguit, llegiu la notícia del País i del Periódico d’ahir. A continuació, comenteu si creieu que el bust trobat al Roine és fidel al retrat de Juli Cèsar que ens ha deixat Suetoni.
Alguns us vàreu queixar (amb raó) que el vídeo que vaig penjar del YouTube a Amor més enllà de la mort no seguia fil per randa la història d’Orfeu i Eurídice. A veure, què us sembla la meva versió del mite? He posat música de Monteverdi i de Gluck que van tractar aquest mite i ho he guarnit amb obres d’art de totes les èpoques i estils.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/fJt44Q5XUHI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Quin càstig van rebre les mènades? (Si no ho recordeu, podeu rellegir Narracions de mites clàssics pàgs. 124-126). La música amanseix les feres!
En quin edifici s’inspiren els creadors de l’aquesta animació? Quin nom reben les columnes amb forma de dona?
[youtube]http://youtu.be/5Pij-SxZLeM[/youtube]
Hem llegit i hem interpretat el Diàleg de les dees de Llucià, hem treballat en llatí aquest episodi mític, antecedent de la guerra de Troia, i hem consultat Sebastià Giralt que ens ofereix una interessant informació i uns bons enllaços. Ara aquest vídeo ens explica El judici de Paris de Rubens: [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/t7ud5E79shU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Salvete! Quid est nomen mihi, amici et amicae?
En quina obra es va inspirar Dalí per crear-me?
Em pregunto, per què agradarà tant als artistes la dea de l’amor?
També és font d’inspiració per als publicistes. Mireu com expliquen la manca de braços de la Venus:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/qP7b7SevqPo" width="450" height="350" wmode="transparent" /]
De mans hàbils és aquesta pintura. Bon Prometeu,
hi ha també homes iguals a tu en talent.
Aquesta noia, qui l’ha pintada, si li hagués donat veu,
de ben cert, que seria, de cap a cap, Agatarquis.
Erinna de Telos, Antologia Palatina VI 352
(trad. M.Capellà, Poetes gregues antigues PAM 2004)
En aquest breu epigrama, la poetessa grega Erinna de Telos, precursora de la poesia hel·lenística, descriu un retrat d’Agatarquis. Comença lloant la tendresa de la mà del pintor que l’ha fet. Tot seguit, invoca Prometeu, el famós tità, model dels artistes plàstics i creador dels humans, i iguala a ells els dotats amb sapiència artística. No tenim el retrat d’Agatarquis, però podem homenatjar el Dia Internacional de la Dona Treballadora amb aquest vídeo sobre la dona en l’art:
Heu reconegut algun rostre femení? Quin? Per què són belles?