Hem llegit i hem interpretat el Diàleg de les dees de Llucià, hem treballat en llatí aquest episodi mític, antecedent de la guerra de Troia, i hem consultat Sebastià Giralt que ens ofereix una interessant informació i uns bons enllaços. Ara aquest vídeo ens explica El judici de Paris de Rubens: [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/t7ud5E79shU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
El Fil de les Clàssiques
per no perdre el fil a cultura clàssica, llatí i grec a l'Ins. de Premià de Mar
l’any passat vam llegir el judici de paris amb l’Alejandro
però també surt a “la recerca d’una pàtria”
Salve! Segueixo amb lo de comentar! La historia del “judici de Paris” es una historia que m’agrada molt. Es molt divertida, sobretot quan fas de dea Venus i et baralles amb Hera i Atena per la poma!! Si es hi haguesin més personatges la podriem representar no? pero no els hi ha.. Que hi farem! En alguns moments m’agradaria viatjar al pasat, en temps dels romans per saber com vivien.
Fins el proper comentari!!=)
Vale!
El video està molt i molt bé, l’explicació que dona mb el quadre es molt clara…
kuidat
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » La guerra de Troia amb deu obres d’art
Pingback: Antecedents de la Ilíada d’Homer | Literatura grega a escena
Història i mitologia en un quadre espectacular, el rerefons relatat és socialment actual i passat alhora
Xaipete!!
Un vídeo genial per saber-ne més sobre el Judici de Paris. Felicitats als creadors del vídeo.
Xaipete!!
M’ha agradat molt aquest video encara que ja coneixia la història del mite del judici de Paris, però així he pogut aprofunditzar més en el contingut de la història.
Salvete!
Com ja sabem, l’obra es tracta del relat mitològic del Judici de Paris que té el seu origen a les núpcies de Tetis i Peleu, on Eris, deessa de la discòrdia, va retar a la déa present més bella a recollir una poma d’or que ella havia llençat. Hera, Atena i Afrodita van començar una disputa i Zeus decidí entregar la poma a Hermes, qui li donaria a Paris, qui actuaria com a jutge.
El Judici va ser narrat pel poeta romà Ovidi en la seva obra “Heroidas”, on Paris finalment escolleix a Afrodita com a vencedora. A canvi, la deessa dóna a Paris la mà d’Helena de Troia, desencadenant així la guerra.
Rubens va ser un pintor flamenc. Cap pintor del segle XVII va reunir tant talent artístic com ell. Va rebre un èxit social i econòmic grandiós i era dotat d’un nivell cultural molt superior. També va dedicar-se a fer tapissos, arquitectura i objectes decoratius tot i que la seva principal vocació sempre va ser la pintura.
Aquesta cèlebre pintura es tracta d’un oli sobre llenç que configura un dels últims treballs de l’artista. Mesura 199 cm de longitud i 379 d’amplada, unes dimensions grandioses. L’obra es conserva al Museu del Prado, Madrid.
La composició pren una forma tancada al col·locar les figures dels extrems oposades entre si per aconseguir l’equilibri. Les deesses apareixen ressaltades per la llum i la tècnica transparent utilitzada pel pintor. Els seus cossos nus posen de manifest el cànon de bellesa femenina durant el Barroc, mentre que als cossos masculins observem una clara referència a Miquel Àngel. Al fons podem contemplar un paisatge en el que es troben les ovelles de Paris.
L’obra va ser encarregada per Felip IV d’Espanya entre 1638 i 1639, mentre l’artista ja treballava en diferents encàrrecs per aquest mateix monarca. El germà del rei, governador dels Països Baixos, considerava aquesta obra com una de les millors obres de Rubens tot i que considerava que l’obra reflectia una excessiva sensualitat.
Al segle XVIII, Carles III va ordenar la seva crema considerant l’obra com impúdica, conjuntament amb altres obres que incitaven massa sensualitat. Finalment el rei va accedir a conservar-les amb la condició de que romandrien recluses en sales d’accés restringit.
La veritat és que Rubens va pintar vàries versions d’aquest tema. Se’n conserva una versió més juvenil i de format més reduït també al Prado, i una altre a la National Gallery de Londres. Aquesta última va ser pintada quan l’artista estava ja a punt de morir.
L’obra va ser molt apreciada per tots els qui la van contemplar i exercirà una important influència en el Barroc Espanyol, en el qual Rubens serà un punt de referència fonamental. El pintor recull el moment en el que Paris, fill de Príam, pren la poma que li dóna Hermes per a que li doni com a premi a la dea més bella.
Personalment, com a enamorada de la pintura i en general de totes les arts, m’encanta aquesta obra i seria fantàstic poder contemplar la seva grandiositat i esplendor en viu.