Tag Archives: Actualitat

Magna Celebratio: Macellum et pistor

Si voleu saber com els romans s’alimentaven amb l’anomenada avui dieta mediterrània, mireu el següent vídeo i veureu moldre el blat, pastar la farina i coure el pa. Agraïm des d’aquí les explicacions de la Marisa i del Josep Maria Solias del grup Kuanum que amablement ens van concedir diumenge passat a la  Magna Celebratio  MMVIII de Badalona: 

Magna Celebratio: Textrina

Si el cap de setmana passat no vàreu poder assistir a la quarta Magna Celebratio de Badalona, que va ser tot un èxit, aquí us aniré informant. Començaré amb un reportatge molt interessant que ens va concedir l’Anna Homs, una entesa en l’art de teixir romà i de tots els temps:

Per Sant Jordi, Eco y Narciso d’Ed. Eureka

foto-eco-y-narciso.jpg

Avui a petició dels alumnes de grec, hem fet un taller de Sant Jordi amb el joc d’etimologies grecollatines Eco y Narciso. Hi han participat alumnes de tercer i quart d’ESO i de primer i de segon de batxillerat científic i humanístic. Ha guanyat el grup format per Joana Carbó, Mehal, Yaiza i Toni i cadascun ha obtingut un val de 12 euros per comprar material escolar a l’Aurora de Premià de Mar. L’enhorabona!

santjordi08.JPG

 

 A Ediciones Eureka  (985 25 82 26 o  edicioneseureka@telefonica.net) li queden els últims exemplars.

Ab urbe condita

Ahir, 18 d’abril de 2008 es va fundar l’Associació de professors de llengües clàssiques per a la defensa del llatí, del grec i de la cultura clàssica als centres públics i privats de Catalunya. Per poc temps no coincideix amb la fundació llegendària d’una ciutat molt important.  Què es va fundar el 21 d’abril del 753 aC? Qui la va fundar? Qui en fou el primer rei i per què? Quants anys fa de tot això? Quants segles va durar el seu domini?, etc.

El Persa de Plaute i el MAC de Barcelona

Avui, els alumnes de primer de batxillerat de llatí del nostre institut hem assistit a la representació del Persa de Plaute al teatre grec de Montjuïc. El grup Balbo ha fet una representació molt acurada i alhora actualitzada de l’obra plautina. Hem rigut molt i hem après com seria una comèdia de Plaute al segle XXI. A més de llegir tots junts i en veu alta a la pèrgola del jardí del nostre institut el llibre El Persa de Plaute (ediciones clàssiques, 2003), i assistir a la representació no us perdeu  la guia de lectura d’Enric Comas i Parer.

És admirable la tenacitat de Ramon Torné en treballar perquè tots i totes puguem gaudir del teatre grecollatí al teatre grec barceloní, que malauradament està en obres. Endavant Ramon, tots et recolzem i malgrat les dificultats no defallessis.

També cal agrair el suport que la revista Auriga amb Montserrat Tudela com a representant ha donat a l’acte, així com la presència i la invitació del senyor Pere Izquierdo a visitar el MAC. Cal visitar el museu d’Arqueologia, tot esperant que no el tanquin.   Teniu una gimcana mitològica si cliqueu damunt la pàgina Gimcanes. A mi m’ha fet molta il·lusió trobar-me amb alumnes d’altres centres amb la meva gimcana. Ara que ja no hi ha l’Esculapi original ja que ha retornat a Empúries, potser sigui hora de descobrir altres elements valuosos del nostre passat grecoromà al MAC.

Ens veiem l’any vinent a Montjuïc, esperem amb millor infraestructura i amb un MAC remodelat i ben vistós. 

 [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tzdzHKKul-g" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Fins i tot El Chiki chiki en llatí!

L’amic i company de clàssiques, l’Ignasi Parra, ha tingut la genial idea de traduir al llatí la cançó del Chiki chiki i fer-la arribar a l’Andreu Buenafuente.Moltes gràcies Ignasi i un petó per contribuir a difondre l’ensenyament dels clàssics i a demostrar que el llatí no és una llengua morta. Viuit lingua latina! Feliciter!

15 de març: centenari d’Empúries

Avui 15 de març, coincidint amb el centenari de la descoberta del jaciment, l’estàtua del déu Esculapi, la millor de la Mediterrània occidental,  ha tornat a Empúries després de gairebé cent anys al MAC i després d’una breu aturada a Badalona i a Mataró, tal com des d’aquí ja vàrem informar. El seu retorn serà el tret de sortida dels actes per commemorar el centenari de l’inici de les excavacions oficials d’Empúries sota la direcció de l’arquitecte, arqueòleg, historiador i polític, Josep Puig i Cadafalch. Avui a l’acte d’inauguració tindrà lloc la cerimònia grega  de la Restitutio i seguiran tot un programa d’activitats encaminades a potenciar la recerca arqueològica, la difusió científica i la divulgació al gran públic, s’espera aconseguir mig milió de visitants anuals. Encara queda el 80% de les ruïnes per excavar, però esperem que mai més siguin esclaus els excavadors (ja ho varen ser els seus constructors!), com va passar amb els dos centenars de presoners de guerra republicans que van ser forçats a treballar al jaciment durant gairebé dos anys (1940-1942).

Plantem un arbre!

plantem-el-futur.gif

En motiu del 25è aniversari de Catalunya Ràdio i el 10è aniversari de la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya, dia 30 de març hi haurà la plantada d’arbres simultània més gran de Catalunya. Hi haurà 35.000 arbres a 35 indrets d’arreu de Catalunya. NO T’HO POTS PERDRE! EL MEDI AMBIENT HO NECESSITA! Ja saps que a la vida es diu que s’han de fer tres coses, que et sembla si comencem per plantar un arbre. Informa-te’n a www.catradio.cat/plantemelfutur i reserva de franc el teu arbre a través del Telentrada, trucant al 902101212 o a www.telentrada.com  o a qualsevol oficina de Caixa Catalunya. Aquest arbre que plantarem al cap de vint anys haurà absorbit 25.000 m3 de CO2, descontaminarà l’aire i disminuirà els efectes del canvi climàtic.

L’arbre és la vida, és la pau, és l’equilibri, és la serenor, és la natura, és el paisatge, és el futur, és l’aixopluc dels animals en cas de pluja i és una reserva de cultura.

“Els arbres són Poemes que la Terra escriu damunt el cel” (Kahil Gibran).ll_verd.gif

Un mallorquí, com una, amant dels arbres (ja ho vàreu veure amb la història de Fil·lis i Demofont en temps dels ametllers florits) ens ha regalat un blog Amics arbres. Arbres amics amb tot un recull de poemes relacionats amb els arbres.

Quines històries mitològiques podríeu relacionar amb els arbres, lectors i lectores de Narracions de mites clàssics? Per tant, a més de plantar un arbre podem esbrinar  quins arbres tenen un origen mitològic i per què tenen un nom científic en llatí?

Aquí teniu dos PDF’s amb els pòsters dels arbres auctòctons i fruiters que se sembraran dia 30 de març. Bona plantada!

Recreacions històriques, tota una experiència per passar-s’ho bé i aprendre

Arriba el bon temps i arreu de Catalunya hi ha festes que recreen el món grecoromà; per tant, és un bon moment per sortir i aprendre. La revista Auriga en la seva tasca de difusió dels clàssics ha recollit tots els events en aquest calendari actualitzat i ja els havia presentat aquest cap de setmana al MAC (7 de març) la seva subdirectora, Montserrat Tudela, a les II Jornades de clàssiques en la seva ponència inaugural “La tradició grecoromana: un producte cultural de futur”. El nostre bloc, gràcies als vostres comentaris, també va ser lloat per Sebastià Giralt a “Les clàssiques a Internet: de la web 1.0 a la web 2.0”. L’enhorabona a tots i a totes. Sense les vostres aportacions aquest bloc no tindria sentit. En sou l’essència.

A les Jornades també el grup de recreació històrica Kuanum va presentar “Cues de pansa. Estratègies per no perdre la memòria de la cultura clàssica”. Segons els seus mots i amb l’assortiment i tast de menjars grecoromans, vaig deduir que pretenen acostar el patrimoni i el món clàssic amb  els sentits i l’experiència lúdica, que volen transmetre sensacions que deixin empremta a la gent més enllà del seu nivell de coneixement. Ho aconsegueixen amb el menjar o els perfums, és a dir, mitjançant unes experiències empíriques i  en diuen ARQUEOGASTRONOMIA.  Crec que és una manera genial de difondre el món antic.

Des d’aquí, faig una crida perquè des de l’Ajuntament de Premià de Mar els tinguin en compte a l’hora d’organitzar festes. No hi ha excusa que valgui perquè tenim les termes de Can Farrerons, uns banys privats dels segles III i IV que pertanyen a la vil·la romana que es va descobrir  als anys seixanta en ple centre urbà i que fa uns anys, durant les obres del col·lector  se’n van trobar més restes.  Els alumnes de llatí de batxillerat ben aviat les visitarem i tindrem un guia de luxe, l’arqueòleg Ramon Coll.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xgfX3nwtPWA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]